AVENTURA PEL MARROC. ETAPA 00: AEROPORT - TÀNGER

Nota: si quieres leer la crónica en otro idioma puedes utilizar el traductor del menú lateral.

EL VIATGE I L'ETAPA PRÒLEG

Diumenge 5 d'octubre de 2025
Distància: 14 km
Temps: 1h aprox.

Finalment, el diumenge dia 5 va arribar. El dia va sortir gris i amenaçava pluja. Mal presagi? Segons l'app del temps del meu mòbil a Tànger feia sol i caloreta, així que no m'importava gaire si aquí plovia. 

A dos quarts d'onze la meva filla va venir per casa a recollir-me. El cotxe ja l'havia deixat carregat la nit anterior, així que en pocs minuts ens vam posar en marxa cap a l'aeroport. La Tensi, la meva dona, no tenia bones sensacions. M'ho anava repetint feia dies. Les molèsties lumbars i del maluc, i la fuetada cervical a una setmana de marxar eren, segons ella, avisos de què millor no fer el viatge, i no parlem dels problemes amb el mòbil dels quals he parlat en el capítol anterior. Però la decisió ja estava presa. El Marroc m'estava esperant. 

Un cop a l'aeroport, la meva filla va voler entrar a la terminal (T2) i gravar el primer vídeo del viatge mentre m'endinsava en la terminal amb el carretó i tot l'equipatge. 

El primer de tot que calia fer era facturar tot l'equipatge. Al taulell de Ryanair van pesar i etiquetar les dues capses, però cap d'elles es va quedar a la cinta del taulell. L'hostessa em va demanar que l'acompanyés amb les dues capses. La petita la vaig dipositar una altra cinta que es trobava relativament a prop del taulell i la capsa de la bicicleta va anar a parar a una sala per a paquets grans on també hi havia una cinta amb escàner. Tot va passar sense problemes. Ara ja només restava que arribés l'hora de l'embarcament. Tenia unes dues hores per davant que vaig invertir en passejar per la terminal i, més tard, en dinar l'entrepà que m'havia preparat.

Uns cinquanta minuts abans de l'hora prevista pel vol, la porta d'embarcament ja era força plena de gent esperant. Ens vaig col·locar a la cua i vint-trenta minuts més tard ja era dins de l'avió. Ara sí que sentia que l'aventura començava de debò. 

 

El vol va durar escassament dues hores que em van passar volant, i mai millor dit. I com al Marroc era una hora menys, vam aterrar a Tànger a les tres de la tarda, més o menys. 

El desembarcament va ser ràpid, però no tant el control de passaports, estona que vaig aprofitar per activar la eSIM que havia comprat feia uns dies i així vaig poder enviar un missatge a la família de què ja hi havia arribat al meu destí.

Un cop passat el control de passaports tocava recuperar l'equipatge que ja es trobava a la cinta de recollida. Ja només quedaven, pràcticament, les meves dues capses.

El següent pas va ser canviar una mica de diners, només una petita quantitat (100 € = 1020 dh) donat que el canvi als aeroports no és el més avantatjós. Tot i això, crec que vaig canviar massa euros, ja que portava uns 300 dírhams canviats a Sabadell pel meu perruquer marroquí feia un parell de setmanes.

El pas següent va ser tornar a passar per un escàner de sortida. Desconec la raó d'aquesta segona inspecció, però així va ser. I ja, finalment, vaig sortir a l'exterior per buscar un lloc adient per muntar la bicicleta. La primera impressió en trepitjar el carrer va ser que feia força calor, exactament 29º.

El procés de muntatge es va allargar durant una bona estona (gairebé 1h30'), durant la qual molts marroquins ens van apropar per preguntar i xerrar amb mi i donar-me la benvinguda. 

Muntant la bicicleta

A dos quarts de sis, ja estava llest per començar l'etapa pròleg que m'havia de portar fins a l'allotjament dins la medina de Tànger. La distància aproximada estava al voltant dels catorze quilòmetres, la qual cosa m'havia de portar més o menys una horeta i poc si m'ho prenia amb calma que és el que pensava fer.

 

Llestos per començar

Les primeres pedalades sortint de l'aeroport van ser especials. Ja podia dir que l'aventura havia començat i aquells quilòmetres m'havien de servir per prendre el primer contacte amb el país.

El passeig fins a la medina va ser plàcid, tot i que l'app Komoot em portava per alguns barris força pobres i carrers atrotinats, evitant-me trams per les vies principals. Això Komoot ho fa sovint i moltes vegades no m'agrada el criteri que fa servir d'estalviar-me el pas per vies amb més trànsit, però aquest cop no em va desagradar perquè em permetia començar a tastar el Marroc més real.

Finalment, vaig arribar al punt on s'entrava a la medina, però abans de ficar-me i buscar el Hostel Banana que ja tenia reservat, vaig decidir passar primer per una botiga de lloguer de bicicletes amb la qual havia contactat des de Sabadell pel tema d'assegurar-me una capsa de bicicletes per a la tornada. En el missatge de resposta em van dir que me la podien garantir, així que anava força confiat.

Però un cop allà, les coses no van ser com esperava. Em van dir que aconseguir una capsa específica de bicicleta seria complicat (vaja, que la capsa de bici no), però que em podrien ajudar a aconseguir capses diverses amb les quals, com un puzle, amb cinta d'embalar i plàstics, podria fabricar-me una. La resposta em va deixar una mica descol·locat, perquè aquest tema és cabdal per poder tornar amb la bici. Certament, de la forma que em deien es podia fer (ho havia vist en alguns vídeos de YouTube), però requeria més temps i donar voltes per la ciutat buscant capses de cartó.

Amb aquesta preocupació, em vaig endinsar a la medina per trobar el hostel. El problema de Google Maps, o de qualsevol navegador, és que a les medines no acostumen a funcionar bé per manca de cobertura. Tot són carrers estrets i carrerons, on sovint no es pot veure el cel. I aquí és on vaig caure en el primer parany. Els turistes que comencen a mirar el navegador del mòbil per trobar el camí són pressa fàcil dels locals que acostumen a "viure" d'això. De seguida, un noi em va preguntar si era espanyol i es va oferir (sense preguntar) a ajudar-me a trobar el hostel. Em va guiar pels carrerons d'aquella part de la medina i en poc menys de deu minuts em portava fins a la porta de l'allotjament que realment estava força amagat. No sé si hagués estat capaç de trobar-lo tot sol. I és clar, un cop allà es va quedar palplantat esperant la meva propina. De fet, durant el trajecte ja "plorava" dient-me que tenia fills i que s'havia de guanyar la vida, i que si patatin i que si patatan. I no es conformava amb poc. Directament, em va demanar una propina de 50 dh (5 €). Per a ells 50 dh són força calés i, si t'administres bé, et dona per comprar molt menjar. I jo, acabat d'aterrar al Marroc, no vaig regatejar. Simplement, li vaig donar els diners que em demanava.

El hostel em va decebre força. A les imatges de Booking semblava una altra cosa. Petit, una mica atrotinat i amb una cuina molt bruta que no convidava a cuinar. L'únic que se salvava eren les habitacions compartides i el chill-out del terrat. I era tan petit que va costar fer entrar la bicicleta al hostel i trobar lloc per deixar-la.

Un cop instal·lat i dutxat, el següent pas va ser sortir a fer un reconeixement d'aquella part de la medina i memoritzar el camí de tornada (feina molt important). No recordo que hora devia ser, però segurament gairebé les vuit del vespre, amb la qual cosa també aprofitaria per sopar alguna cosa econòmica abans de tornar al hostel. Cal dir que un altre objectiu que em vaig proposar en aquest viatge és que fos low cost amb un pressupost diari aproximant de 20 € (uns 200 dh) que havia d'intentar aconseguir.

El carrer principal de la medina

El que segur no podria fer aquella tarda era anar a l'altra botiga-taller que tenia localitzada, però que pel que havia vist a Google, no confiava gaire en el fet que allà em poguessin donar una solució al que volia. I si aquesta fallava encara tenia una tercera opció, però que quedava força lluny de la medina. Aquesta feina ja quedaria per a demà al matí. Com la primera etapa era relativament curta, no calia sortir molt d'hora de Tànger. M'estimava més intentar deixar mig tancat aquest tema de la capsa.

Un cop vaig sopar i fer un darrer passeig pels carrers principals de la medina amb la compra de pastissets marroquins inclosos que em servien de postres del sopar (un entrepà marroquí farcit de no sé què), vaig tornar al hostel tancant la nit al terrat amb algunes de les persones allotjades allà prenent un te a la menta gentilesa d'uns dels responsables de l'allotjament. Primer dia al Marroc superat.