QUERALBS - OLLA DE NÚRIA - QUERALBS

Diumenge 17 de juliol de 2016
Distància: 36 km
Desnivell positiu: 3003 metres

Feia més de dos anys que no feia una sortida d'aquest tipus. En concret, des de Pels camins dels matxos de 67 km, la darrera cursa de muntanya que vaig fer el mes d'abril del 2014. A partir d'aquell dia vaig ser conscient de que el meu genoll ja no em permetria gaudir de curses i entrenaments per muntanya.

Des d'aleshores pràcticament no he trepitjat la muntanya, a excepció d'alguna sortideta CaCo per La Mola i els seus voltants. Però, darrerament havia començat a valorar la possibilitat de fer algunes sortides tranquil·les d'alta muntanya aprofitant que alguns clients de Run&Fit estàven fent entrenaments llargs per aquestes zones. Després de successives proves per La Mola, com ja he dit, vaig veure que si no forçava gaire i anava en compte amb les pedres i les irregularitats del terreny podria plantejar-me, de tant en tant, fer alguna sortida guapa per treure'm de sobre el "mono" de muntanya.

I el dia va arribar de la mà del Jordi Cid, un client veterà de Run&Fit que estava fent sortides XXL per muntanya de cara a preparar les ultres que disputaria aquest estiu (Ultra Aneto-Posets i Ultra Pirineus). I com el ritme de Jordi en tirades llargues és força tranquil, vaig proposar-li d'acompanyar-lo el diumenge passat a fer l'Olla de Núria des de Queralbs. 

Aquest recorregut em feia especial il·lusió perquè no l'havia fet des de juliol del 2012 fent la cursa de l'Olla de Núria de 21 km. D'aquesta cursa guardo un especial record perquè va ser la darrera cursa que vaig fer amb la Teresa Farriol abans de la fatídica Cavalls del Vent al setembre d'aquell any on la Teresa va perdre la vida per una hipotèrmia. 

Escalfant amb la Teresa al juliol del 2012

Dit i fet, el diumenge de matinada vaig quedar amb el Jordi per pujar a Queralbs des d'on pensàvem iniciar i acabar l'entrenament. I a les 8:15 de matí començàvem la pujada al Santuari pel camí dels enginyers (el que puja paral·lel al tren cremallera).

Vam pujar a un bon ritme tenint en compte les meves circumstàncies personals de falta d'entrenament. Van trigar exactament 1h36' en arribar al Núria. Allà vam carregar els bidons amb aigua donat que durant tota l'Olla de Núria no hi ha cap font i vam fer un mos a un petit entrepà. UNs 20' després vam iniciar la pujada per la Coma de l'Embut al pic més alt de l'Olla, el Puigmal de 2910 m. d'altitud.

Iniciem la pujada al Puigmal des del Santuari

La pujada no té cap dificultat tècnica però a mitja pujada el desnivell és molt important i vaig acusar la meva inactivitat en muntanya. De tota manera, en menys d'1h30' ja erem a dalt del cim gaudint d'unes magnifiques vistes gràcies al magnífic dia que vam tenir. Feia sol però no massa calor en açada, fins i tot, al cim s'agraïa una mica d'abril. Ens vam hidratar convenient i vam fer un segon mos a un altre entrepà petitó. Després de les fotos de rigor van continuar la travessa amb la resta de cims de l'Olla.

A banda del Puigmal, l'Olla la conformen un seguit de pic tots ells de més de 2.500 metres, en concret i per aquest ordre, van pujar i baixar el Pic Petit del Segre, el Pic del Segre, el Pic de Finestrelles, el Pic d'Eina, el Pic de Noufonts, el Pic de Noucreus, el Pic de la Fossa del Gegant i el Puig de Fontnegra.

Vista del Santuari des del Pic de Finestrelles

La veritat és que pensava que un cop pujat el Puigmal, la resta seria bufar i fer ampolles, o al menys, això era el que recordava de la cursa del 2012, però la realitat va ser que la pujada a cada un dels pics va ser més dura del que recordava, especialment el Pic de Finestrelles

Finalment vam completar l'Olla sencera, descomptant la pujada i baixada a Queralbs, en 6h04', molt lluny de les 3h44' que vaig fer a la cursa, però es clar, l'objectiu d'aquest diumenge era un altre. I el temps total de la sortida va ser de 9h24'. El pitjor de tot va ser la baixada final de Núria a Queralbs que pensava que faríem en un tres i no res, però tot i que vam córrer una mica en alguns trams corribles, vam trigar 3' més en baixar que en pujar. No m'ho podia creure, tot i que la baixada és molt dolenta per la quantitat de pedres i roques que hi ha al llarg de tot el camí

El millor de tot, a banda de la sortida que vaig gaudir molt, va ser que a l'endemà estava perfectament recuperat i amb molt poques molèstias que van aparèixer 48h després (dolor als glutis i a la punta dels dits). Aquesta sortida m'ha retornat la il·lusió per fer més sortides d'aquest tipus o encara de més nivell en el futur ja que el meu genoll es va comportar força bé.

Aquí un deixo el track del meu Garmin on trobareu totes les dades de la sortida.

UN LLARG SILENCI

Fa moltes setmanes, mesos, que no escric en el blog. Després de la Trailwalker l'horitzó s'havia quedat orfe d'objectius propers engrescadors, tot i que no he parat d'entrenar i fer curses. Potser la mandra ha fet que aquest blog es quedés una temporada silenciós, però ara, un cop tornat de les vacances d'estiu, vull tornar a escriure de forma regular. Vejam si ho aconsegueixo.

Tot i no haver escrit, durant aquest temps han passat moltes coses. Fem un repàs:

Juny:

El 9 de juny vaig fer la 2ª edició de la Cursa Nocturna de les Ànimes del Purgatori en 1h57' millorant el temps de la 1ª edició. Com no podia ser d'una altra manera, vaig disfrutar moltísim d'aquesta cursa que la gent d'Aiguafreda organitza al detall. Una festa.

El 17 de juny tocava anar a Vacarisses per fer la Cursa de muntanya de la Campana, que organitza els companys de Corredors.cat. Tenint en compte que no estava a tope, vaig quedar molt content de com va anar tot plegat. Al final 1h24' per fer els gairebé 15 kms de la cursa.

El mes de juny l'havia d'acabar amb un entrenament sub 24 hores en Cavalls del Vent. Haviem quedat l'Anna Cos, la Teresa Farriol i el Barto Bosum per sortir divendres nit del refugi de Lluis Estasen al peu del Pedraforca. Però malauradament, l'aventura va durar escassament 40' perquè fent el primer tram en direcció al refugi de Gresolet, l'Anna va relliscar en un corriol i va caure pel marge trencant-se la tíbia i el perone. La nit va ser molt llarga però de quilòmetres pocs. Ara l'Anna ja està a la fase final de la recuperació i aviat podrà tornar a córrer. L'any que ve haurem de tornar amb l'Anna per acabar allò que haviem començat.

Juliol:

El mes de juliol ha estat un mes amb curses i entrenos força makinorris, amb dos visites al Cadí-Moixeró per fer dues vegades la Cavalls del Vent però en modalitats diferents.

El 15 de juliol, amb la Teresa Farriol vam fer l'Olla de Núria, una cursa d'alta muntanya que feia temps tenia pendent. Aquest any vaig estar alerta i vaig aconseguir un dorsal. La cursa va ser fantàstica i divertida però molt dura. Molts cims per sobre dels 2.500 metres d'alçada (alguns fregant els 3.000 com el Puigmal), fred i vent, i unes vistes espectaculars. Al final els gairebé 22 kms els vaig fer en 3h44' a molt bon ritme.

Escalfant amb fred abans de la sortida amb la Teresa

El 20 de juliol vaig fer, com a entrenament, la Cursa Nocturna del Ripoll de gairebé 10 kms corrent pel camí del riu. El plantejament era fer-la sense apretar perquè dos dies després teniem un altre cop que anar a fer uns Cavalls del Vent (els que no vam poder fer al juny). El Barto en tenia moltes ganes perquè mai els havia fet i, tant a la Teresa com a mi, ens anava molt bé com a preparació de la Cursa de Cavalls que farem el proper 29 de setembre amb la nostra Challenge particular que més endavant explicaré.

El 21 de juliol, abans de que es fes fosc, vam tornar a repetir el mega entreno fent la volta a Cavalls en sub 24h. Aquesta vegada sense l'Anna. L'entreno va anar molt bé. Vam portar tota l'estona un ritme molt bo amb l'intenció de fer la volta en menys de 20 hores. Al final, vam estar 19h30' trescant per la muntanya en una nit agradable i un dia radiant. Objectiu aconseguit.

Quatre dies després hauria de tornar a fer Cavalls del Vent però aquesta vegada amb la meva dona, Tensi, i en modalitat travessa (4 dies) per gaudir plenament de la natura i de la vida en els refugis. Tot i que, jo vaig poder acabar-la, la Tensi es va haver de retirar abans de l'etapa final per problemes amb les ungles dels seus dits grossos.

Agost:

El mes d'agost el vaig passar a Villaflores (Salamanca) entrenant ja únicament amb l'objectiu del gran repte d'aquesta tardor que és la Cursa de Cavalls del Vent (85 kms amb 12.000 m. de desnivell acumulat). Aquesta vegada, a diferència de les altres dues edicions que he fet, no aniré amb la Teresa. Farem la cursa per separat però amb una Challenge particular que afegirà un plus de motivació a les nostres respectives curses. Aquest cop, l'objectiu és intentar treure-li més d'1 hora en la línia d'arribada de Bagà i ella, evitar-ho. Això voldrà dir que hauré de córrer molt perquè la Teresa està molt forta després de la temporada d'estiu que s'ha cascat entre la Ultra Trail d'Emona (107 kms) i el Grand Raid des Pyrennes (170 kms) a on en totes dues curses va aconseguir puja al caixó del podi.

La veritat és que aquest mes d'agost he entrenat bastant i, per compensar la manca de muntanyes per Salamanca, he fet molta bicicleta per treballar la resistència aeròbica, doblant entrenaments molt dies (matí bici i tarda córrer). Crec que m'ha anat molt bé i aquest mes de setembre m'he vist més fort a les pujades. A veure com surt aquesta vegada Cavalls però si vull guanyar el repte m'hauré d'apropar a les 15h i això no serà gens fàcil.

Setembre:

En aquests 15 dies de setembre que portem, li he fotut canya al "body", tant amb entrenaments per muntanya com a nivell de curses.

El cap de setmana passat (8 i 9), vaig fer la nit de dissabte la Burriac Atac, una cursa increible de muntanya molt dura de 18 kms per la serralada del litoral. Un recorregut trencacames amb moltes pujades fortes i baixades perilloses. Al final vaig fer un bon temps amb 2h13' i una bona classificació. A les dues de la matinada em ficava al llit, i a l'endemà feia la Mitja Marató de Sabadell (21 kms) però sense apretar. L'objectiu era acumular quilòmetres en fatiga muscular. L'experiment va sortir molt bé perquè vaig fer una cursa en progressió acabant els darrers 5 quilòmetres rodant a 4' i poc el km amb molt bones sensacions. A l'endemà 12 kms més pel riu amb la colla em vam acabar de matar. Però aquesta càrrega a 3 setmanes de Cavalls crec que ha estat una molt bona decisió, juntament amb la tirada llarga de dijous de 22 kms per boscos i els gairebé 30 que hem avui fet la Teresa i jo pel Massís de Sant LLorenç i la Serra de l'Obac. `

Ara la feina grossa ja està feta. Els darrers 13 dies seran de baixada i recuperació per intentar arribar al 29 de setembre a tope.

Alea jacta est!!!

ENTRENAMENT CONJUNT PER A LA TRAILWALKER: APOCAPOC TEAM I ES-K-MOT VALLESÀ

Amb una mica de retard però ja tinc la crònica del darrer entrenament de cara a la Intermon Oxfam Trailwalker del proper 5 de maig.

Aquesta vegada, va ser un entrenament conjunt entre el "ApocApoc Team" i el nostre, l'"Es-k-Mot Vallesà". La matinal del passat dissabte 21 d'abril va ser magnífica. Havíem quedat a les 7:30 al poliesportiu de Ripollet i, puntualment, tota la gent va arribar "on time".



Profe, Gabriel, Champi, O'Neil, Agus, Pedro, Zenon, jo, Anna i Sufridor



La Teresa, l'altre representant femenina del nostre grup es va estimar més no participar perquè patia una sobrecàrrega al genoll fruit dels 91 kms que es va cascar el cap de setmana anterior.

Vàrem sortir puntuals un bon grapat de companys i amb l'equip de suport sencer del "ApocApoc Team". L'intenció era fer un rodatge tranquil·let pel camí del riu Ripoll de Ripollet fins a les rodalies de Castellar del Vallès. De tornada, i sobre la marxa, es va decidir fer una  incursió pel Torrent de Colobrers i per Can Moragues tornant després de nou al riu.

Val a dir que el rodatge va ser molt relaxat i entretingut. L'ambient va ser molt agradable i sempre amb les anades i vingudes del "profe" que es va dedicar a donar fe de l'entrenament amb un complert reportatge fotogràfic del qual he extret algunes fotos per il·lustrar aquesta crònica.

Al final van sortir 33 kms en unes 3h30' la qual cosa va significar a un ritmet suau força semblant al que portarem el 5 de maig.

I com sempre, el millor de tot, la sessió tècnica a la terrassa del poliesportiu a la qual es van afegir la Teresa i el Pau. Llàstima que la IOT s'acabi perquè aquests entrenos s'han de repetir.

 

 

I com a mostra de l'agradable companyonia que va imperar durant tota la trobada us penjo un dibuix que ha fet el Champi del "ApocApoc Team" sobre l'entrenament conjunt. Com es pot apreciar clarament, i sense cap mena de dubte, no hi ha cap intenció de sabotejar al nostre equip per part del "ApocApoc Team" com les males llengües tractaven d'insinuar. Genial!!!



La Teresa penjada a l'arbre per l'O'Neil, l'Anna a punt de caure per una mala jugada del Champi, el Pedro a punt de rebre un regalet de 20 kgs des del cel gentilesa de Sufridor, Zenon petant-se de riure pel que estava passant, l'Agus i el Gabriel a punt de caçar-me i mentres tant, el Profe fent el seu particular reportatge fotogràfic de l'entrenament. Senzillament, genial!!!



ASSAIG GENERAL PER A LA TRAILWALKER. OLOT-GIRONA (56 KMS)

Magnífic assaig general el que hem fet aquest cap de setmana l’equip Es-K-Mot Vallesà tot preparant la Intermon Oxfam Trailwalker 2012. Era el darrer entrenament fort  que servia també per moltes altres coses. La principal per l’equip era la de preparar l’estratègia de cursa i en especial el ritme que haviem de portar el dia D. Però per a mi hi havia un altre objectiu important, fins i tot més que l’anterior. Necessitava saber si estava preparat per a afrontar aquest repte després de cinc mesos lluitant contra una publagia que m’estava fent la guitza. La veritat és que he hagut de  treballar molt a tots els nivells (gimnàs, fisioteràpia, osteopatia, activació muscular...) per poder estar en condicions el dia de la Trailwalker. Hores d’ara no puc dir que ja estigui curat. No, encara tinc molèsties però m’he demostrat que podré afrontar amb unes certes garanties els 100 kms del proper 5 de maig.

A les 6:00 de matí estàvem tots convocats  per sortir direcció Olot. El matí apuntava boira i força fresqueta, com així ha estat. Una mica abans de les 8:00 del matí, i un cop preparat el material necessari, vàrem iniciar l’entrenament en mig de la boira i una temperatura de poc més de 0 ºC. De seguida vàrem agafar un ritmet suau i còmode que anàvem alternant cada cert temps per petites estones de 2-3 minuts de caminar per conservar pota des del començament. Mentres tant, el Xavi va marxar amb la furgoneta cap a Girona des d’on va fer el camí invers amb la BTT.

Els primers kms van transcórrer per uns paratges magnífics d’un verd intens i que amb els primers raigos de sol filtrant-se entre la boira, que de mica en mica s’escampava, donaven un aspecte màgic al paisatge que travessàvem. La veritat és que els 20-30 primers kms del trajecte són els més macos de tota la ruta del carrilet.

Els primers 30 kms van ser força distrets perquè tota l’estona vàrem estar de xerrameca els quatre components del grup: el Pedro (the Boss), l'Anna, la Teresa i jo. En aquest punt, i quan ja començàvem a tenir una mica de gana, vàrem fer un bon troç caminant per tal de poder menjar els respectius entrepans que portàvem. Poc desprès, i un cop passat Anglès, ens vàrem trobar al Xavi que venia amb la seva bicicleta des de Girona. A partir d’aquest moment, el Xavi va fer diferents anades i tornades tot acompanyant-nos fins a Girona.

La segona part de l’entrenament va ser, com era obvi, més dura pel cansament que portàvem acumulat, tot i que no va ser fins els darrers 15 kms quan ja costava més sumar quilòmetres. Els peus i les cames ja començaven a fer una mica de mal i en el meu cas, les molèsties a la pubalgia van estar més presents però que no em van impedir mantenir el mateix ritme durant tota la resta de l’entrenament.

L’arribada a Girona (km 56) la vàrem fer amb una mica més de mitja hora d’antelació respecte a l’horari previst. L’alegria va ser gran especialmente pels que teniem més dubtes sobre els nostres problemes físics. El temps final va ser de 5h55’ el que volia dir que el ritme final havia estat de 6’21”/km. Un pel més ràpid del previst però per això serveixen els entrenaments. Ara sabem que el dia 5 de maig haurem d’anar un pel més lents per intentar fer la IOT en unes 12 hores.

Un cop a Girona, va tocar canvi de roba (sense dutxa) i sortit cap al centre per buscar un restaurant que ens havien recomanat. La veritat és que el dinar va ser magnífic. Al ben mig de la Plaça de la Independència de Girona, a una terrassa i amb l’agradable companyia d’un solet reconfortant. El dinar i les birres van entrar d’allò més bé. I per acabar, visita rápida pel Call de Girona  amb reportatge fotogràfic a càrrec del Xavi.

I ara ja nomes queda descansar i acabar de polir els detalls de cara al repte del 5 de maig. La Intermon Oxfam Trailwalker ens espera.

PRIMER ENTRENAMENT DE CARA A LA TRAILWALKER 2012

Finalment va arribar el dia del nostre primer entrenament conjunt per a la Intermon Oxfam Trailwalker 2012. Va ser un entrenament de debò amb tots els ingredients: els quatre components de l'equip de corredors corrent junts, un equip de suport logístic en tota regla i tirada llarga en el mateix itinerari que farem el 5-6 de maig.
 
Vàrem quedar tots citats a casa del Xavier Vilanova, un dels integrants de l'equip de suport, que es va oferir a portar-nos a tots fins a Quart, inici de l'entrenament, amb la seva furgoneta. Ell i el seu germà pensaven fer el seguiment nostre en bicicleta.
 
Un cop tots a l'antiga estació del carrilet de Quart, amb un temps fantàstic, vàrem començar a fer els 33 kms previstos fins a Platja d'Aro. El tram final (uns 2-3 kms) el vàrem modificar per tal d'acabar a l'apartament de  l'Anna on teníem previst dutxar-nos i anar a dinar amb la resta de la gent que  allà ens esperava.

 
El ritme des del començament va ser lent. Intentàvem simular el ritme que portaríem el dia de la prova però va ser difícil posar el fre. La tendència era d'anar més ràpid del compte. Serà un dels temes que haurem de millorar per a propers entrenaments.

 
De tota manera, l'objectiu més important era fer equip i reconèixer una part de l'itinerari. Els ritmes els anirem treballant en successius entrenaments. Crec sincerament que no serà gaire difícil ajustar el ritme. Tots som corredors experimentats amb molts quilòmetres acumulats a les cames. 
 
Els primers quilòmetres, de Quart a Cassà, són bastant lletjos. Són trams força urbans, amb molt d'asfalt i rotondes. Després, passat Cassà de la Selva el camí es torna més amable i còmode per córrer.

 
La primera aturada la vàrem fer al km 15 per beure i menjar una mica. I poc després ens vàrem creuar amb el Xavi i el Rafel que pujaven en bicicleta des de Platja d'Aro. Aturada breu per saludar-nos i comentar la jugada. La segona aturada va ser a la Font Picant, quan portàvem 25 kms i la darrera a l'estació de Santa Cristina d'Aro que va ser molt breu.

Personalment, a partir del km 12 vaig començar a sentir una forta sobrecàrrega a l'abductor dret (pubalgia?). Aquestes molèsties eren molt semblants a les que vaig patir al 2009. El dolor de mica en mica es va fer molt present fins al punt de que els darrers 10 kms van ser un suplici. Caldrà que treballi força al gimnàs per intentar reforçar aquesta musculatura, en cas contrari, els 100 kms de la Trailwalker de ben segur se'm faran molt llargs.

La sessió tècnica post-entrenament va ser la cirereta del pastís. Un bon dinar a base de calçots i carn a la brassa a "La Pansa" de Platja d'Aro ens van deixar com nous. Ara queda només extreure conclusions i plannificar el segon entrenament que molt probablement serà el 18 de febrer. Us mantindré informats.

Ah, per cert, el ritme de donatius va a molt bon ritme. A data d'avui ja portem més de 900 € recaptats. Gràcies a vosaltres la Intermon Oxfam Trailwalker 2012 està més a prop.
 
Ah, i si voleu fer un donatiu al nostre equip, aquesta és l'adreça:

DONATIUS

MAR I MUNTANYA
 2 i 3 d'abril de 2011

Aquest cap de setmana ha estat una bona pedra de toc de cara als meus entrenaments per preparar la temporada de muntanya. Després de molts mesos d'entrenaments en asfalt, rodatges controlats, sèries, progressius, etc., que tenien com a denomidador comú el control sistemàtic del temps i dels ritmes, he passat a un altre tipus d'entrenaments on el cronòmetre passa a un segon terme. Ara les sensacions, els canvis de paisatge, l'acumulació de quilòmetres i la bona companyia són el denominador comú.

I aquest cap de setmana ha estat el paradigma d'aquest nou enfocament. Mar i muntanya, o millor dit, muntanya i mar, seria el resum d'aquests dos dies amb un total de 49 kms acumulats.

Muntanya: entrenament per Berga a un ritme tranquil, acumulant quilòmetres i temps a baixes pulsacions, gaudint de l'entrenament en nous paratges i nous companys, i amb desnivells importants. Tots ells, ingredients antiestrés després de tants quilòmetres "asfalteros". Ahir van sortir 21 kms en més de 3h i amb més de 3.700 metres de desnivell acumulat.

Mar: 24 hores després d'entrenar en altitud i de sotmetre als quàdriceps a un treball important, tant en les pujades com en les baixades, avui ha tocat un entrenament en altitud 0 (cero "patatero"). Amb la companyia del Maten, la Teresa (3a) i el J. Ramon he gaudit d'una tirada llarga pel front marítim (Barcelona-El Masnou-Barcelona). Han estat 28 kms a ritmes suaus però sempre en lleugera progressió gaudint aquesta vegada de la pau i la serenor que trasmet el mar. Malgrat que la distància ha estat important, amb l'afegit del "tute" del dissabte, la veritat és que muscularment m'he trobat de conya. L'objectiu de l'entrenament d'avui era sotmetre al cos, i a les cames en particular, a un entrenament en situació de cansament muscular previ per aprendre a patir en les curses, marxes i ultratrails que m'esperen en els propers mesos: Cinc Cims, Cursa de l'Alba, Marató de Zegama, Cap de Rec, Nuria-Queralt per acabar amb uns Cavalls del Vent el mes d'octubre com a traca final de la temporada.

ENTRENAMENT PER BERGA
Berga, 2 d'abril de 2011

Magnífica sortida avui per Berga amb la companyia del nostre guia autòcton Lluis (Sting), de la Marta Prats, l'Isma, la Helen, el Miguel, el Xavi, el David i la Teresa. Per davant una matinal que prometia ser molt interessant i entretinguda amb un día espatarrant, tot i que fresquet en aquells primers moments del matí.

Poc després de les vuit de matí, i un cop convenientment preparats, hem sortit del parquing del restaurant La Cabana i amb un ritme tranquil.let hem començat a pujar direcció a La Figuerassa. La pujada, degut al desnivell, ha estat llarga i lenta. Com costa fer quilòmetres amb aquests desnivells tant forts!!! Després de no sé quant temps, hem arribat al mirador de La Figuerassa disfrutant d'unes vistes magnífiques del Bergadà.

Després d'avituallar-nos una mica, hem continuat l'ascensió fins a la torre de l'enginyer atravessant grans plaques de neu que encara quedaven per aquelles contrades. El Xavi i el David ens han amenitzat la matinal amb un bon assortiment de tonteries vàries que ens han fet petar de riure. Encara crec que em fan mal els abdominals!!!

A dalt i protegits del vent, que era fresquet, hem fet una "sessió tècnica" amb una super "barreta energética" de productes de la terra (lease llonganissa) i ben regada amb unes quantes volls que ha portat fins allà dalt el Miquel. I de postres bombons del Xavi. Gràcies companys!!!

I es clar, amb tantes volls, no sembla entrany que el duet Xavi-David hagin incrementat encara més els seus acudits. Es notava que treballaven en dèficit d'oxígen...jajajajaja.

La baixada ha estat força més ràpida com no podia ser d'una altra manera amb tanta voll. I per acabar l'entreno, hem fet la darrera pujada fins al Santuari de Queralt i posterior baixada força ràpida per les escales fins al parquing.

L'entrenament l'hem acabat amb unes birres i uns pintxos de truita de patates al restaurant La Cabana.

Bon entreno de cara a Zegama acumulant quilòmetres a uns ritmes tranquil.lets per anar agafant base i força a les cames. I demà tirada llarga suau de 28 kms pel front marítim.