CÓRRER O MORIR. EL LLIBRE DE KILIAN JORNET

En Kilian Jornet ha publicat un llibre que promet ser molt interessant. Jo per si de cas, ja me l'he demanat per Sant Jordi. Ja tinc lectura assegurada entre cursa i cursa de muntanya. Treballar la motivació també format part de l'entrenament.

Córrer o morir. El llibre de Kilian Jornet

ÍNTIMA EMOCIÓ

Relat guanyador en el concurs de relats curts "Quinze línies" de Radio Barcelona-Cadena Ser 

Diumenge, sis trenta del matí. El so familiar del radio-despertador trenca el silenci de la nit. D’una revolada poso els peus a terra. Miro per la finestra i encara és negra nit. La llum de la lluna, mig amagada entre el núvols, il·lumina tènuement el carrer. El terra és moll. Sembla que ha plogut. Em vesteixo amb el mateix ritual de cada dia i per acabar les meves sabatilles de running. Quinze minuts més tard ja estic al carrer. La ciutat encara dorm. Les primeres llums ataronjades de l’alba comencen a trencar per l’horitzó que s’intueix per darrera dels imponents gratacels.

Començo a córrer. Dono les primeres passes de forma lenta. Sempre em costa agafar el ritme durant els primers minuts. Ningú al carrer. Tan sols algun grup de joves que esgota els darrers minuts de festa abans de tornar a casa. Tota la ciutat és per a mi. Als pocs minuts la respiració es sincronitza harmoniosament amb cada gambada. Marxo sense cap esforç, ni dolor. Em sento el cos i el cor amb un ritme clar i perfecte. Les meves sabatilles llisquen suament però amb decisió per sobre de l’asfalt moll que avui descansa de l’atrafegament diari d’un tràfic impossible. Els minuts i els quilòmetres passen ràpidament al llarg de les amples avingudes desertes que poc a poc saluden al sol que, ara sí, em comença a acariciar la cara amb timidesa. La sensació de llibertat és absoluta. La meva ciutat, normalment sorollosa i contaminada, em proporciona un instant d’íntima emoció.