Distància: 35 km Temps: 2h 10' Velocitat mitjana: 16,2 km/h Desnivell: 334 m D+ / 70 m D-
Després d’embarcar al ferry de Grimaldi a Porto Torres a les 04:30 de la matinada, m'instal·lo a un sofà d’uns dels salons del vaixell ficat dins del sac prim d’estiu perquè l’aire condicionat és nota molt i fa fred.
Imatge d'arxiu del web de Grimaldi Lines
Dormo fins les 12 del migdia pràcticament d'una tirada. Em deperto amb gana i menjo el que vaig comprar a un súper la tarda anterior i després d’un café a la barra, pujo a coberta i m’estiro a una de les gandules per gaudir del magnífic dia que fa.
I així passo gairebé tota la tarda fins poc abans d’arribar a Barcelona. Curiosament, hi arribem abans de l’hora prevista, al contrari del que em va passar en el viatge d'anada.
Inicialment, pensant que arribaria amb retard i se'm tiraria la nit a sobre, pensava pujar a Plaça Catalunya i agafar els FGC per tornar a Sabadell, però calculo que tinc llum solar suficient per arribar a casa pedalant que és el que més em motiva i així tancar el cercle arribant a casa de la mateixa manera que ho vaig fer a l’inici del viatge, a més fa una tarda magnífica i em ve de gust pedalar.
I sense pensar-m’ho dos cops, surto el primer del ferry i, a tot gas, pedalo en direcció a casa travessant Barcelona fins al Besós des d’on remonto el riu fins Ripollet i des d'allà, per asfalt, fins a Sabadell. I com vaig fer a la Volta a la Península del passat any, travesso pel centre de la meva ciutat en direcció a casa.
Al final, hi arribo just quan els darrers moments de llum del dia s’esvaeixen per l’horitzó. A casa m’espera un petit comité de benvinguda: la Tensi i la meva filla Marta. El Pol ha calculat malament el temps que jo trigaria en arribar i ho fa una estona més tard… hehehe.
Un cop dutxat, tots junts marxem vam a sopar "Als 80" per celebrar la meva tornada a casa després de quinze dies de ruta més un de descans a Bari Sardo.
Resum final de la Volta a Sardenya:
- 16 dies (14 a Sardenya) - Dies de descans: 1 dia (Bari Sardo) - Distància total: 1.126 km - Temps en bici: 71h 03´ - Desnivell positiu 10.406 m - Velocitat mitjana: 15,8 km/h - Mitjana km Sardenya: 81 km/dia - Top 3 de ciutats més maques: Alguer, Bosa i Cagliari. - Pernoctacions: 8 càmpings, 2 acampades lliures, 2 vivacs i 1 Warmshower. - Avaries: 1 lleu (Bari Sardo) - Despeses totals: 513€ (32€/dia, viatges inclosos).
I això és tot. Ara a descansar i aviat a pensar en el proper viatge que si tot surt com tinc previst serà al Marroc durant el mes de març, tot i que no descarto fer alguna sortideta d'uns quants dies aprofitant alguna finestra de bons temps a la tardor.
Distància: 87 km Temps: 5h 36' Velocitat mitjana: 15,4 km/h Desnivell: 842 m D+ / 860 m D-
Surto a l’hora habitual amb un cel tapat, però amb molta xafogor. De fet, mentre estic esmorzant cau un petit ruixat que per sort no va a més. El dia d’abans el responsable del càmping em diu que porti tota l’aigua que pugui perqué fins l’Alguer (40 km i amb molt desnivell) no trobaré cap poble ni lloc on carregar aigua. I com l’aigua del càmping no és potable, abans de marxar passo pel bar a comprar-ne una ampolla a preu d’or.
Perfil de la darrera etapa a Sardenya
Realment el senyor del càmping tenia tota la raó: la ruta, tot i ser espectacular és molt i molt dura. Tot el desnivell del dia es concentra en els primers 40 quilòmetres.
Però el problema, tot i la duresa del recorregut, rau en el fet que haig de racionar l'aigua per intentar arribar a l'Alguer en condicions, i la veritat és que només pensar en que no puc beure tot el que em ve de gust, em fa venir més sed, molta sed.
El paisatge al llarg d'aquests 40 primers quilòmetres és molt maco. Llàstima que el dia estigui tan tapat que fa que l'aigua del mar es vegi de color més aviat gris i que cel i mar sembli el mateix. I aprofitant el perfil tant serrat i costerut de la ruta, vaig fent aturades per descansar i fer fotos dels penya-segats molt semblants als que trobarien a la Costa Brava.
Vistes des de la carretera de Bosa a l'Alguer
Quan ja estic pràcticament sense aigua a 10 quilòmetres de l'Alguer, al costat de la carretera trobo una font espectacular que em salva la vida. Per sort, el senyor del càmping no tenia raó i mira que no és una font petita!. A més de beure i beure sense parar, em remullo el cap, el tronc i les cames. Surt un bon raig d'aigua ben fresca!!
Amb energies renovades i 100% hidradat, arribo a l’Alguer a les 13:00. El primer que faig és anar a comprar el dinar a un supermercat que carrego a una motxilla tipus sac que carrego durant una bona estona cercant un bon lloc per dinar.
Després d'un breu recorregut per tot el baluard, trobo gairebé al final una zona amb gespa ideal per dinar i estirar-me una estona a l'ombra dels arbres.
Baluard de l'Alguer
Ben dinat i descansat, em dedico a visitar a fons el casc antic d’aquesta bonica ciutat que encara conserva, de forma molt evident, les seves arrels catalanes. El casc antic està ple de senyeres amb el lema “País català de Sardenya”.
El passat català es pot veure al llarg del casc antic de la ciutat
Després de recórrer els seus carrers amb encant i fer un munt de fotos, em prenc un "gelatto" artesà en un d’aquests carrers del casc antic, en concret, literalment al “carrer Major” segons posa a la placa corresponent.
Algunes imatges de la ciutat
Una de les coses que més em criden l'atenció de la ciutat és que tot el casc antic de la ciutat té el noms dels carrers retolats en català i a sota en italià però amb un nom que no té res a veure amb el nom en català. També, tots els monuments i edificis històrics de la ciutat tenen a la porta la informació en tres idiomes: italià, català i anglès.
Exemples de noms de carrers
Tenia moltes ganes de conèixer l’Alguer i sentir parlar l’alguerés (variant del català) i la ciutat no em va decebre gens. És molt maca i plena d’encant. Molt recomanable.
I ja per acabar i abans de marxar cap a Porto Torres, faig una migdiada a un banc d’un parc que té molta ombra. Em resten encara uns 46 quilòmetres fins a Porto Torres i no sé si el camí serà fàcil o com el de la primera part. Així que necessito estar ben descansat i estalviar-me les hores de màxima calor ja que avui la temperatura marca 34°.
Finalment, sobre les 16h marxo cap a Porto Torres on he d’agafar el ferry que surt a les 6:30 del dia següent. Per sort, la ruta és molt favorable: força plana i amb vent a favor. Em surten uns 45 quilòmetres que faig en poc més de 2h15’. Potser un dels trams més ràpids que he fet durant tot aquest viatge.
Un cop allà, el primer que faig és buscar una font pública no cèntrica per “rentar-me a fons” i canviar-me de roba, cosa que faig discretament evitant cridar molt l'atenció entre la gent que passa per allà.
Després toca comprar a un supermercat que tinc molt a prop el menjar del dia següent que faré a bord del ferry i, finalment, sopo d’hora al mateix lloc on es troba la font amb les restes de menjar que em queden encara a les alforges.
Racó de Porto Torres on em rento i sopo
A cinc minuts de les 21h amb la sensació de benestar que dona la feina feta, vaig buscar un lloc per veure el partit Itàlia-Espanya de l’Eurocopa. A 200 m trobo un pub amb terrassa i TV ple de tifosis. No m'ho penso gaire. Deixo la bici a la porta, demano un gintònic per celebrar la finalització del Giro a Sardenya i sec a una taula en mig d'uns quants italians que esperen la victòria del seu país, però al final, premi… Itàlia 0 - Espanya 1. Els italians resignats em feliciten per la victòria de la "roja".
Després del partit, amb moltes hores per endavant, decideixo instal·lar-me una estona llarga a la plaça principal de la ciutat (o poble) gaudint de l’ambient i matant el temps. I ja sobre les 00:30 decideixo marxar cap a la terminal que es troba a uns 3 quilòmetres als afores del poble on tinc localitzada una terrassa d’una cafeteria amb porxo al costat de la porta de la terminal i que havia vist el primer dia en arribar a Sardenya. Miro a Google Maps i veig que per l'hora que és, la cafeteria ha d'estar tancada.
Faig la part final a les fosques només amb la llum del meu frontal i quan hi arribo, efectivament, està tot tancat. I allà em poso a "dormir" fent vivaç amb el sac prim fins les 4:30 de la matinada que és l'hora d’obertura de la terminal. Poc abans d'aquesta hora, arriba un senyor amb moto que obre la cafeteria i em puc prendre un café i una pasta abans d'embarcar. La volta a Sardenya la puc donar per acabada. Només queda arribar a Barcelona i pedalar fins a Sabadell o agafar el tren si arribo amb retard.
Distància: 75 km Temps: 4h 52' Velocitat mitjana: 15,6 km/h Desnivell: 810 m D+ / 820 m D-
A les 6 de matí em desperta la llum que entra per la petita terrassa que tinc just al davant. El llit no era gens còmode, però tot i així, he dormit d'una tirada. Miro al meu voltant i veig que en Mauro està dormint profundament i no goso despertar-lo, així que toca està en silenci una estona més. Mentres tant, m'entretinc fent una radiografia a aquella mena d'àtic-estudi. Està tot molt desendreçat. A la meva esquerra, puc veure un munt de retalls de diari i fotografies del seu mega repte fins al Cap Nord. No puc llegir la lletra petita, però tant se val perquè segurament estarà en italià.
Una hora més tard, en Mauro es comença a moure, la qual cosa aprofito per llevar-me per anar al lavabo i fer una mica de soroll. Quan torno, continua estirat, però ja amb els ulls oberts. Em pregunta què tal he descansat, i per cortesia li dic que molt bé i que ja estic llest per sortir. No vull sortir massa tard per aprofitar les primeres hores de fresqueta. Suposo que capta la indirecta, i em diu que baixa a la cuina i que m'espera a baix per esmorzar. En cinc minuts sóc a la cuina-menjador on també hi és el seu pare. Xerrem de coses intranscendents: del que estic fent, del temps, etc.
L'esmorzar no és res de l'altre món: cafè, galetes, civada amb aigua calenta i una mica de fruita. I en 20' ja estic preparat per marxar. Surto de casa d’en Mauro a les 8:30 després de fer la foto de rigor.
A les portes de casa seva abans de marxar
Avui m’espera un altre día dur de calor extrem (36°) i una segona part de la ruta amb molta muntanya. Els primers 30 kms amb la no-calor del matí i el perfil rodador els faig a bon ritme. La ruta no passa ben bé per la costa, excepte un petit tram que passa per Sant Caterina de Pitinuri.
Santa Catarina de Pittinuri
Aprofito el pas per aquest poble per fer una petita aturadaI abans de començar la llarga pujada de 17 km que m’ha de portar a Cuglieri, durant la llarga pujada esgoto les reserves d'aigua, per per sort trobo una petita botigueta al peu de la carretera on puc comprar un parell d'ampolles d'aigua.
Després del segon descans del matí, continua la llarga pujada que en alguns trams es torna molt dura tot i que els desnivells, entre el 4-8%, són assumibles.
Finalment arribo a Cuglieri, a la part més alta de l’etapa, tot just quinze minuts abans del tancament de les botigues (aquí no hi ha súper). Pregunto a una dona que trobo entrant al poble on puc trobar un lloc per comprar menjar. M'indica que una mica més amunt tinc una botiga on puc trobar una mica de tot.
La botiga no té gaire on triar per menjar, però dins s'hi està la mar de bé amb l'aire condicionat. Estic suant com un porc. La pujada al poble ha estat dura i la calor ha fet la resta.
Al final compro una bossa d’amanida preparada, “prochiuto” italià (una merda), plàtans, pa, aigua amb gas i una cervesa ben fresca. M'instal·lo per dinar a un racó del poble amb ombra, banc de pedra i font d'aigua. L’amanida me la menjo directament de la bossa a la qual hi he afegit sal, oli i vinagre. El pernil amb el pa i el plàtan de postre. Mentre carrego el mòbil amb el panell solar portàtil que porto, m’estiro al banc per descansar. S’hi està bé. I abans de marxar, em prenc un café i un gelat a un bar que tinc a 50 metres. Amb energies renovades marxo cap a Bosa amb l’alegría de saber que el terreny serà 100% favorable: baixada i pla.
A Tresnuragues, a 10 quilòmetres de Bosa, m’aturo al carrer principal per fer fotos dels “poyos” que hi ha totes les portes de les cases. Aquests bancs de pedra tant tipics d'alguns pobles d'Espanya on la gent sortia a prendre la fresca al vespre, em recorden al poble de la meva dona (Villaflores - Salamanca). Fa molts anys hi havia a tots els carrers, però un alcalde del poble va obligar a treure'ls del carrer per "modernitzar" el poble asfalt els carrers i posant voreres. Quina bestiesa va fer. Per sort, els dos que teniem a la façana els van "instal·lar" al corral de casa i encara els podem gaudir.
"Poyos" a Tresnuraghes
Mentre estic fent fotos a un dels "poyos" per enviar-li a la meva dona, arriben dues senyores grans (mare i filla) que fan intenció d'entrar a la porta just al costat del "poyo" que estic fotografiant, i s'aturen per interessar-se pel que estic fent. Passem una bona estona parlant de Sardenya, la seva història catalana, de Barcelona que coneixen, etc. I abans de marxar, m’omplen els bidons amb aigua fresca. Aquests moments són els que queden a la memòria durant un viatge com el meu. Finalment, una estona més tard, arribo a Bosa. Em sembla un poble molt maco amb les cases de colors vistosos.
Com he arribat amb temps, aprofito per fer una mica de turisme pel poble. És un poble realment maco. De fet, crec que de tots els que vist durant el viatge és el que més m'ha sorprès. Situat al costat del riu Temo i que puja per una colina coronada per un castell (Castelo di Malaspina), té la particularitat de tenir pintades les façanes de les cases de alegres colors que pinten sovint per mantenir el poble ben maco. Llegeixo que l'any 2014 va ser triat el segon poble més maco d'Itàlia. No sé si és per tant, perquè a Itàlia hi ha un munt de pobles molt macos, però aquesta és la dada.
Abans de marxar cap a S’Abba Druche (5 km) on es troba el càmping on passaré la nit, decideixo anar a un supermercat per comprar una mica de menjar per sopar i esmorzar demà. Intento evitar fer servir les botigues i bars dels càmpings perquè acostumen a ser molt cars.
El dia s'ha tornat a tapar i decideixo marxar cap al càmping no fos cas que li doni per ploure. No tinc gaire distància fins allà, però gairebé tot el que em resta de ruta és en pujada.
Finalment hi arribo sense que plogui. Sembla que aguantarà. Des de el puntde checking al començament del camí deixant la carretera, tinc un quilòmetre fins la platja on es troba la zona d'acampada. I el més positiu de tot és que ha estat el càmping més econòmic del viatge (10€) i a sobre, a l'entrada, el senyor em va obsequiar amb una ampolla d'aigua em veure'm tant assedegat després de la llarga pujada.
I el premi final va ser poder plantar la tenda just davant la platja, tot i que la tarda no era especialment maca per gaudir de la posta de sol en el que podia ser la penúltima nit a Sardenya.
EL MEU PRIMER WARMSHOWER: UNA EXPERIÈNCIA SINGULAR
Dimarts, 18 de juny de 2024
Distància: 84 km Temps: 5h 30' Velocitat mitjana: 15,4 km/h Desnivell: 792 m D+ / 700 m D-
Abans de les 6:00 ja estic despert. Suposo que la intranquil·litat de dormir en un lloc prohibit em fa posar els peus a terra tant d'hora. El primer que faig és desmontar la tenda per si de cas tinc sorpreses desagradables.
Primeres vistes al matí
Un cop ja no queda cap rastre de la tenda, començo a preparar-me l'esmorzar. I just quan tinc el fogonet escalfant aigua pel te, veig un vehicle pick-up que sembla dels forestals que s'atura davant de la reixa d'entrada al camí d'entrada al bosc que tinc a uns 200 metres d'on estic. Del vehicle baixa una persona uniformada, obre la reixa i el vehicle entra al recinte, Oh, my God! La primera reacció que tinc és apagar el fogonet i amagar-lo als meus peus sota la taula. Faig veure que no passa res i continuo esmorzant. El vehicle lentament ve en direcció on estic jo i passa a uns vint metres. Van 3 o 4 persones dins i totes elles miren cap on sóc jo, però no s'aturen ni em diuen res. Uff, per poc m'enxampen!!
Acabo d'esmorzar amb l'ensurt al cos i recullo la resta d'estris. Abans de les 8:00 començo a pedalar en direcció a Oristano on dormiré a casa d’en Mauro Abbate, un warmshower amb qui vaig contactar abans de començar el viatge.
El dia està tapat i bufa força l’aire de cara. No m’he mirat l’etapa abans de sortir i als pocs quilòmetres em trobo una senyora pujada de 8,5 km que se m’ennuega perquè no estic preparat mentalment i a sobre l'aire de cara em complica encara més la pujada! La veritat que aquesta primera pujada se’m fa molt llarga!
Sort que a partir d’aquí tinc una llarg baixada de 10 quilòmetres amb una mica de dents de serra que em porta fins al bonic poble d'Arbus. Ja porto 2h30' de ruta i crec que és un bon moment per fer una aturada, especialment per carregar aigua i descansar una mica.
A l'entrada del poble trobo un supermercat on compro fruita i una ampolla d'aigua amb gas. Des de que viatjo per Sardenya, l'aigua en gas és la meva primera opció. A la part exterior del súper hi ha una taula i unes cadires de plàstic on puc descansar uns vint minuts. No fa gaire sol, però la temperatura i la sensació de xafogor és força alta.
Per sortir d'Arbus haig de creuar tot el poble en una llarga i interminable pujada que continua durant un parell de quilòmetres un cop he sortit del poble. I després ja tot és baixada fins a Guspini. Una baixada trepidant i divertida que compensa una mica el primer terç de l'etapa.
Des de Guspini, la ruta continua en suau baixada fins completar la primera part de la ruta d'avui. La segona part de l'etapa és pràcticament plana i, per sort, l'aire ha canviat de direcció. Ara bufa a favor la qual cosa s'agraeix.
El matí avança i la calor comença a ser insuportable. Segons puc veure al mòbil la temperatura actual és de 37° i la previsió és que encara pugi una mica més. El cel s'està posant molt vermellós i l'aire bufa encara més fort la qual cosa em permet avançar ràpid.
Arribo a les 13h a Terralba sense aigua i una mica deshidratat. Com sempre, busco un supermercat i compro el que em ve de gust (humus, pastanagues, pa, una amanida preparada, aigua i una ampolla gran de cervesa). Després, ben carregat, busco un parc amb gespa, trec la cadira i m'instal·lo sota un arbre. La calor és sufocant!!
Després de dinar, m'estiro a la gespa per fer una becaina curta i ja després m'apropo a un bar a fer un café ràpid que m'activi de nou abans de fer la darrera part de l'etapa que m'ha de portar a Oristano en poc més d'una hora.
Hi arribo a la meva destinació a les 16:00 i escric al Mauro. Triga una mica en contestar i, finalment, em diu que està a una reunió i que acabarà tard. Aprofito, primer per descansar a l'ombra a uns porxos del centre de la ciutat i protegir-me de la calor i més tard per fer turisme per la ciutat.
De ruta turística per Oristano: Torre di Mariano II i la Cattedrale di Santa Maria Assunsa
Després d'estar voltant per la ciutat amb la bicicleta i de descansar més del que vodria, torno a escriure al Mauro perquè fa hores que espero i no sé res d'ell. Cada cop que em contesta, em diu que OK o que no em preocupi, però la tarda avança i de moment no hi ha rastre d'en Mauro.
Finalment a les 20:30 li envio un darrer missatge dient-li que estic una mica preocupat perquè és molt tard (porto 4 hores pel centre) i si té algun problema per acollir-me que m'ho digui i em busco la vida en un altre lloc.
Aquesta vegada, contesta ràpid i em diu que està al centre i em demana la meva ubicació. En pocs minuts, en Mauro apareix en una mountain bike i sense cap mena de bossa o motxilla a sobre com seria d'esperar si venia d'una reunió. No sé, tot és una mica estrany i una mica fred el primer contacte.
De seguida es disculpa i em diu que és millor sopar alguna cosa ràpida en algun lloc perquè a casa seva estan els seus pares i no sap si té alguna cosa per oferir-me. Ara si que flipo una mica. No era la rebuda que esperava. Però, bé... li dic que cap problema i que podem anar a sopar al lloc que vulgui. Em diu que coneix un lloc que està bé, però després de donar unes voltes pel centre, no el troba. Mira per Internet i em diu que està tancat. Ja no sé què pensar! I a sobre, em repeteix algunes vegades que no vol menjar molt perquè avui no ha pogut entrenar i els dies que no ho fa no menja gaire. Tot una mica estrany!
Finalment, trobem un lloc de menjar ràpid de carrer on fan kebabs i pizzes que sembla que nou ja que ell no el coneixia. El convido a sopar i seiem a una taula al carrer.
Mica en mica la situació és va relaxant i comencem a xerrar abastament. I al llarg de la conversa, mig en anglès, mig en italià, m’assabento que té el record Guiness de la triatló més llarga del món. Va anar en bici des de Sicilia a Noruega (6.000 km), allà va nedar 250 km per les aigües gèlides de l’Àrtic (30 dies) i, finalment, va fer 1.000 km caminant fins al Cap Nord! Increïble! Havia llegit alguna cosa al seu perfil, però no fins aquells extrems. En el següent vídeo podeu veure la seva increïble aventura.
Després de sopar, em porta a casa seva. Viu a una mena d'urbanització als afores de la ciutat. Quan estem a punt d'arribar a casa seva, ja força de nit, trobem als seus pares de passeig i me'ls presenta. Molt agradables.
Finalment arribem a casa seva. És una casa adosada. Deixo la bici al seu garatge i agafo allò que penso que necessitaré per passar la nit. Un cop a dins, em diu que viu a dalt de tot, una mena d'estudi amb lavabo. Abans d'entrar es torna a disculpar i em diu que és una mica desendreçat i que no m'espanti. Li dic que tranquil i que no s'amoïni.
I quan entro al seu estudi, entenc el que em volia dir. Allò no té nom. És un desordre en majúscules. Un caos. Alló és una lleonera en estat pur. Tot està per terra i de qualsevol manera. A l'estudi hi ha dos llits. Un és el seu i l'altra, el que faré sevir jo, és un llit plegable amb una matalàs d'escuma que no sembla molt còmode. En fí, que hi farem!
Finalment em puc dutxar. Són gairebé les 12 de la mitjanit i estic molt cansat. Quan agafo el llit quedo planxat i dormo d'una tirada fins les sis del matí.
Reflexions personals: potser ara puc entendre el perquè de la demora en la recollida d'aquesta tarda. Crec que la reunió era una excusa (piadosa) per no recollir-me tant d'hora. Potser pensava que casa seva no reunia les condicions per acollir una persona tant de temps i la millor solució (per ell) era recollir-me tard, sopar fora i així la nit seria més curta. No sé, és la meva teoria.
També tinc la impressió que en Mauro no deu està passant un bon moment personal. Durant el sopar li pregunto per la seva feina, i em diu que no treballa en res en concret. Que es dedica a fer algunes xerrades de coaching aquí i allà. He de dir que no el veig gaire fi. Potser està passant alguna mena de depressió? No em quadren els comentaris i opinions que he llegit al seu perfil de gent que l'han acollit o, bé, ell ha acollit a casa seva.
Distància: 77km Temps: 5h 00' Velocitat mitjana: 15,4 km/h Desnivell: 970 m D+ / 1.010 m D-
Matino per sortit d’hora, però m’entretinc molt amb els darrers consells de la parella de Milà que tinc al costat i que just s'han llevat quan estava acabant de recollir el campament. Al final, són gairebé les 9 quan marxo del càmping. Massa tard pel meu gust.
Fa un dia radiant, a diferència del dia d'ahir, i està clar que patiré. M'agraden els dies amb sol i cels blaus, però per anar en bicicleta sol és sinònim de que a mig matí les temperatures s'enfilaran molt. A més, m’he preparat l’etapa i la segona part pot ser la més dura de tota la volta a Sardenya.
La 1ª part sortint de l’illa de Sant’Antioco és molt bonica amb unes vistes a les salines i l’illa espectaculars, millors que les que vaig tenir el dia anterior amb aquell cel tan gris.
Vistes de Sant'Antioco
Vistes de les salines
Fins al km 40 tot marxa segons el previst, una etapa molt plana i agradable transitant lluny de la costa, però quan hi torno, les vistes que tinc són espectaculars, però comença la festa!! I el pitjor de tot, m’estic quedant sense aigua.
Vistes de la costa a l'alçada d'Iglesias
Per sort, a la 1ª aturada després de les primeres rampes, una parella italiana s’interessa pel que estic fent i m’avisen que tindré unes rampes fortíssimes més endavant. La part positivva és que em regalen 1 litre d’aigua ben fresca que porten al cotxe. La veritat és que aquests detalls s'agraeixen molt. Grazie mille!!
Els primers quilòmetres vorejant la costa són dels millors de tota la volta, tot i que ja comencen a picar una mica, però quan arribo al poble de Nebida ja vaig mig mort i això que encara em falta la part més dura. M’aturo a un bar de carretera per comprar més aigua i menjar alguna cosa mentre descanso una mica a l'ombra. El noi del bar em torna a avisar de la dificultat d’arribar a Buggerru. Mal presagi!!
I efectivament, després de deixar Nebida i d'una baixada trepidant que em dona mala espina, ve la pujada més infernal de tota la ruta. Són només 3 km, però el pendent mitjà és del 13% (entre 10% i 17%) amb un sol que crema com feia temps no ho feia. M’ho prenc amb molta calma i cada pocs metres vaig fent aturades per beure aigua i agafar aire. La part divertida, vist a posteri, és que tots els cotxes i motos que trobo en direcció contraria m'animen amb crits, signes de força i cops a la carrosseria del cotxe com si estigués fent una cosa sobrehumana. Trigo una eternitat en arribar a dalt!! Dur, molt dur!! El pendent més la calor per sobre dels 35º m'han passat factura.
Quan arribo a dalt intento fer una aturada llarga, però no tinc cap lloc per protegir-me del sol i, finalment, decideixo escurçar-la. Per sort, la baixada llarga a Buggerru (incloent 2 pujades pel mig) és de gairebé 15 quilòmetres!
Malauradament quan hi arribo els supermercats i botigues ja estan tancats. Tocará dinar a un bar i esperar fins a les 17h per comprar menjar i beguda extra perquè avui vull fer acampada lliure a Portixeddu que es troba a pocs quilòmetres de Buggerru.
Dino a un bar de poble, una mena de pizzes que semblen "burritos" i que acompanyo amb una cervesa de mig litre. Allà comparteixo terrassa amb uns parroquians que s'interessen pel meu viatge.
A la terrassa al bar de Buggerru
Com encara tinc gairebé 2 hores fins que arribi l'hora d'obertura de les botigues, decideixo baixar a la platja per banyar-me-hi una estona. La platja no és res de l'altra món. És relativament petita i es troba flanquejada de muntanyes. Deixo la bici a un espigó, em poso el banyador i a l'aigua que m'hi fico. Després m'aixugo al sol sobre unes roques per evitar empastifar-me de sorra, ja que després no podria dutxar-me enlloc donat que pensava fer acampada lliure.
Prenent el sol a les roques
Després de passar una bona estona a la platja, fins poc abans de les 17h, em torno a canviar de roba i marxo a comprar a un supermercat que es troba relativament a prop d'on sóc. I ja amb la compra feta marxo a Portixeddu, un poblet de costa molt petit que es troba a pocs quilòmetres de Buggerru i que sembla tenir un àrea de pícnic a prop (segons he pogut veure a google maps).
Efectivament, el lloc és ideal. És una gran zona boscosa de pins acondicionada amb algunes taules de picnic. L'àrea està vorejada per una tanca de fusta amb un petit pas per a vianants, però fent una mica de maniobres puc passat també la bicicleta. Just a l'entrada hi ha un gran panell informatiu que indica que l'acampada no està permesa i, encara pitjor, que no es pot fer foc ni fer servir bombones de gas per cuinar. No tindré més remei que saltar-me la doble prohibició, ja que no tinc pla B.
Amb el lloc localitzat, decideixo anar al poble que es troba a poc més de mig quilòmetre per carregar aigua ja que he vist a l'aplicació de Koomot que hi ha una font o alguna cosa semblant. En el lloc indicat, en lloc d'una font trobo una dutxa pels banyistes. No sé si és potable, però no passa res perquè la faré servir per rentar-me i cuinar. Carrego el dipòsit plegable de 4 litres i torno al lloc d'acampada.
L'àrea de pícnic és gairebé buida, només un parell de persones passejant els seus respectius gossos. M'instal·lo a la taula que es troba més allunyada de l'entrada. I discretament, començo a instal·lar-me, però sense plantar la tenda.
Lloc espectacular per fer acampada lliure
Em rento una mica, poso el panell solar per carregar una mica el mòbil aprofitant els darrers raigs de sol del dia, tiro cordes entre arbres per estendre la roba i la tovallola i, finalment, aprofito per sopar quan encara tinc llum solar.
Quan ja veig que no vindrà ningú més i el sol s'està amagant per l'horitzó, planto la tenda i llestos! Estic una bona estona, assegut a la meva cadira de càmping, gaudint del vespre-nit i de la suau brisa que bufa des del mar i que fa moure les branques i fulles dels arbres provocant una remor relaxant. Quina passada de lloc!!
Planto la tenda quan marxa el sol
Com no tinc res més a fer ni cap cosa per entretenir-me, decideixo ficar-me dins la tenda i acabar de revisar la ruta de demà mentre escolto una mica la ràdio abans de caure rendit. Estic molt cansat!
