VOLTA A SARDENYA. ETAPA 7: BARI SARDO - VILLASIMIUS

ARRIBANT A LA CANTONADA SUD-EST DE L'ILLA

Dijous, 13 de juny de 2024

Distància: 102 km 
Temps: 5h 52'
Velocitat mitjana:  17,4 km/h
Desnivell:  675 m D+ / 690 m D-

El dimecres el vaig dedicar a descansar una mica. El dimarts vaig arribar molt tard a Bari Sardo i necessitava poder dedicar temps a rentar roba, comprar menjar i descansar una mica, encara que fos mentalment.

Al matí vaig anar al poble de Bari Sardo per tal de que algú es mirés el disc de fre de la roda del darrera perquè tenia l'impressió de que estava una mica torta arran del fregament amb el cargol del portaequipatges. Finalment al taller, el mecànic que em va atendre no va trobar cap problema. Bona noticia! Després vaig passar-me per un supermercat per fer la compra del dia i la resta del matí i part de la tarda la vaig dedicar a relaxar-me a la platja que hi havia al costat del càmping.

I avui toca fer l’etapa més llarga de tota la volta amb més 100 km, però relativament plana en comparació a les anteriors. I després d’un dia de descans tinc ganes de bici, i més amb el dia tan espectacular amb un cel blau intens que ha sortit.

Els quilòmetres passen ràpid malgrat que la primera part comença amb un desnivell important perquè es nota que estic fresc (pel dia de descans i perquè encara no fa calor). A les 2h30’ de ruta i ja una mica cansat, trobo un àrea de picnic molt guay amb taules, arbres, molta ombra i… una font!! Però malauradament no raja aigua. Aquests és un dels punts febles de Sardenya, poques fonts públiques i moltes sense aigua!! 

De tota manera, el pitjor del dia està encara per arribar. En un punt del camí, amb l’objectiu de retallar km prenc una mala decisió: continuar per la carretera provincial o fer uns quants km menys agafant un camí rural asfaltat. Trio aquesta opció. El camí asfaltat, al poc, es converteix en un camí de terra no gaire còmode i amb la calor del migdia se’m fa molt dur. I el pitjor de tot és que en molts moments tinc una carretera al costat, però no podia entrar perquè està tota ella delimitada amb una tanca infinita com si fos una autopista. Després vaig saber que algunes SS (strada statale) equivalents a les nacionals d’aquí, tenen la consideració d’autopistes i alguns vehicles, com les bicis, no podem transitar. Total que al final faig uns 15 km per camins plens de pols i pedres. Una merda, vaja! 

Finalment, sobre les 16h trobo el primer súper on poder comprar alguna cosa per menjar i, sobretot, comprar aigua (i cervesa fresca, of course!!). Dino a un banc de fusta que hi ha just a la sortida del súper que està protegit del sol per un edifici.

Del supermercat fins a Villasimius només em resten 10 km amb una pujada forta per tocar els pebrots. Gràcies al descans i potser a la birra, la puc fer amb energies renovades. 

I després d'una llarga baixada final travessant el poble de Villasimius arribo al càmping que es troba just al costat de la platja.

Un cop ja instal·lat al càmping, encara tinc temps d’anar a la platja anomenada Spiaggia del Riso que rep aquest nom per la forma de gra d'arròs que té la seva sorra. Molt maca, per cert!!

VOLTA A SARDENYA. ETAPA 6: CALA GONONE - BARI SARDO

ETAPA AMB INICI ÈPIC I FINAL AMB INCIDENTS

Dimarts, 11 de juny de 2024

Distància: 89 km 
Temps: 5h 08'
Velocitat mitjana:  17,3 km/h
Desnivell:  1.502 m D+ /  1.590 m D-

Avui tocava fer l’etapa més dura de la volta amb gairebé el doble de desnivell d’una etapa normal que a sobre es concentrava tot al primer terç del dia amb l’ascensió al Passo de Ghenna Silana, el pas de muntanya més emblemàtic de Sardenya per sobre dels 1.000 metres. Però el pitjor de tot era la sortida del forat on es trobava Cala Gonone. Calia fer una ascensió, només sortir, de 9 km amb un desnivell molt gran i constant. 

Però la previsió de sortir molt d’hora s’estronca perquè des de primera hora de la matinada està plovent sense parar. A les 8 decideixo que no sortiré i em prendré el dia de descans, però de sobte a les 9 deixa de ploure i surt el sol. Decideixo sortir però haig d’esperar a que el sol eixugui la tenda. 

Mentre vaig recollint tot, conec al Fabrizio, veí de parcel·la, que curiosament també va ser vei al càmping de La Maddalena. És napolità i també esta fent la volta a l’illa en moto i em dona alguns consells turístics valuosos que aplicaré els següents dies. 

Al final, surto a les 11h amb un sol que comença a picar de valent. Els 9 primers km són brutals, molt durs i m’ho prenc amb molta calma, però com vaig fresc arribo a dalt, al túnel que connecta amb la carretera nacional, en un temps més que digne. Però encara tinc 19 quilòmetres més non-stop fins al Passo de Ghenna Silana. M’ho prenc amb filosofia i vaig pujant a poc a poc fent parades freqüent per gaudir de les vistes dels cims que tinc al davant.  

A les 3 hores de la sortida, corono Ghenna Silana. Estic content per poder coronar aquest pas i poder descansar una mica. A dalt hi ha un bar-restaurant i em passa pel cap allargar l'aturada i fer una cervesa, però encara resten 61 km per endavant i és tard. I la perspectiva d'una llarga baixada m'empeny a continuar després de fer unes fotos de rigor.

Pas de Ghenna Silana

Em llenço muntanya avall i gaudeixo de la velocitat i les vistes que tinc des d'allà dalt, però què ràpid s'acaben les baixades!! De fet, no és una llarga baixada fins arribar al nivell del mar, sinó que vaig trobant algunes pujades (més llargues del que voldria) de forma esglaonada que em trenquen el ritme. 

Després d'uns 8 quilòmetres de baixada, diviso a la meva dreta un poble anomenat Orthullè. Em plantejo desviar-me (1 ó 2 quilòmetres com a molt) i aturar-me per buscar un súper o un bar per dinar, però penso (equivocadament) que si continuo baixant a aquest ritme puc arribar aviat a Baunei sense haver de desviar-me i fer uns quilòmetres extres. Total, si dino a les 15:30 o 16h tampoc passa res.

Malauradament, el tram que resta fins a Baunei no és de baixada franca. Crec que tinc més pujada que baixada i això em desmoralitza una mica. Començo a tenir força gana i no tinc res per menjar excepte un grapat de fruits secs. La distància entre pobles a Sardenya són molt grans.

Abans d'arribar a Baunei trobo un àrea de pícnic increïble al bell mig de la muntanya: solitari, ple de pins amb molta pinassa a terra, taules i bancs i un punt d'aigua. Ràpidament em passa pel cap modificar el pla de ruta previst i fer acampada lliure en aquest lloc paradisíac. No crec que hi hagi un lloc millor a tota Sardenya per fer acampada lliure. Miro a Google Maps quan em queda fins a Baunei, però no tinc cobertura. Necessito arribar al poble per comprar. Si la distància no és molta, em plantejo seriosament anar, comprar i tornar per passar la nit aquí.

Però 100 metres després de començar a pedalar, veig que no serà bona idea. Just en aquell moment, comença una llarga baixada amb força desnivell. Finalment, Baunei es troba a 7 quilòmetres de l'àrea de pícnic i tots en baixada. Així que m'oblido del pla. Tocarà seguir amb l'idea inicial.

Baunei, després d'una llarga baixada

A Baunei arribo a les 16:00 i els supermercats estan tancats. Putada!!! Qué faig? Em quedo allà durant una hora per comprar i dinar després? O continuo avançant (en baixada) fins a Santa Maria Navarrese que és el següent poble ja al costat del mar? 

La decisió és fàcil. Si em quedo, arribaré massa tard a Bari Sardo. Millor continuar. I per fi, una bona decisió. Només hi ha 9 quilòmetres fins al poble i tots en baixada, així que en 20' hi arribo. I per sort, al mig del poble trobo un súper obert!! Compro embotit, fotmatge, pa i cervesa i m’instal·lo per menjar a una zona de picnic al costat de la platja amb unes vistes molt maques de l'illot que hi ha a prop. 

Illot davant la platja de Santa Maria Navarrese

No m'encanto gaire per dinar perquè fins al càmping que es troba més enllà de Bari Sardo, encara tinc 18 quilòmetres que per sort són planers. Calculo que en menys d'una hora hi arribaré.

Malaurament, els quilòmetres fins el càmping se'm fan llargs perquè la bici comença a fer un soroll que no m’agrada gens i haig de fer unes quantes aturades per localitzar el problema. Finalment, després de molts intents i de mirar i remirar per tot arreu, trobo el motiu del soroll. El cargol del portaequipatges s'ha afluixat i està tocant el disc del fre. Em toca treure les alforges, les eines i tornar a col·locar el cargol al seu lloc. Per sort, el tema el mig soluciono per sortir del pas en deu minuts. Quan arribi al càmping, l'acabaré d'arreglar.

Els darrers quilòmetres, es fan molt llargs. Tinc ganes d'arribar i Bari Sardo encara no s'albira. I quan finalment hi arribo, just a l'entrada del poble em trobo una processó funerària de centenars de persones que van caminant i ressant en veu alta en direcció al cementiri portant el fèretre a coll entre uns quants i amb el mossèn al davant. Semblen molt afligits. La policia està estratègicament col·locada aturant els cotxes i altres vehicles (a mi també, of course). L'escena és digna de ser fotografiada, però crec que no seria prudent per part meva.

Quan la processó acaba de passar, començo a pedalar amb ganes pel mig del poble. Encara tinc 5 quilòmetres fins al càmping que es troba al costat de la platja.

Finalment arribo al càmping. És tard i estic força cansat. Decideixo que el dia següent serà de descans. M’ho mereixo!!!

VOLTA A SARDENYA. ETAPA 5: SAN TEODORO DE LA CINTA - CALA GONONE

ETAPA PLÀCIDA I FINAL ÈPIC

Dilluns, 10 de juny de 2024

Distància: 88 km 
Temps: 5h 48'
Velocitat mitjana:  15,2 km/h
Desnivell:  820 m D+ /  930 m D-

Començo el dia abans de les 6:00, com ja és habitual, i coincideixo amb el Miguel, el veí portugués, que està a punt de sortir a fer el seu entrenament diari per les carreteres de la zona. Em diu que segurament, en algun moment del matí coincidirem a la ruta perquè avui fará ruta d’anada i tornada per la mateixa carretera. Així que ens emplacem per a més tard.

Començo a pedalar a les 08:00, com gairebé cada dia. El dia es presenta assolellat i el matí convida a fer quilòmetres, però ja veurem més tard què passarà quan la temperatura comenci a pujar. 

De moment, la primera part de la ruta és molt favorable i rodadora que em permet portar un bon ritme i quan porto una mica més d’1 hora de ruta, veig com ve en direcció contraria un ciclista que gràcies al seu maillot verd esmeralda identifico que és cap en Miguel. Quan arriba a la meva alçada s’atura, xerrem una estona i em dona els darrers consells per estalviar-me alguns quilòmetres sortint de la ruta principal i agafant carreteres locals. Finalment, ens acomiadem i em desitja sort per demà quan surti de Cala Gonone.

La ruta continua sent agradable i, seguint els seus consells, es desvio a Posada per agafar una ruta local sense gaire tràfic. Quan arribo a La Caletta, amb 30 quilòmetres fet i 1h50' pedalant, m'aturo al costat de la platja per desplegar el panell solar i carregar una mica el mòbil que ja comença a descarregar-se peligrosament. I després d'un quart d'hora d'aturada, continuo l'etapa per un carril bici segregat que va paral·lel a la platja fins arribar a La Petra Ruja on torno a agafar la carretera principal.

Finalment, després de 30 quilòmetres més i 4h45' de ruta amb algunes aturades curtes perquè la calor ja comença a apretar, arribo a Orosei (km 64) amb gairebé 3/4 parts de la ruta feta, però amb la traca final encara pendent d'arribar. 

Orosei és un poble/ciutat important amb força serveis. Just a l'entrada del poble trobo un súper on poder comprar pa per acompanyar una llauna de sardines que porto des del primer dia i una mica d'embotit. També compro una cervesa gran ben fresqueta i beguda carbonatada per a la resta de l'etapa. Dino de qualsevol manera assegut a un mur que hi ha a la carretera just a l'altra banda del súper i ben protegit del sol.

Després de dinar, estiro la sobretaula revisant la ruta que em queda fins a Cala Gonone. Tinc dues opcions: la llarga per la carretera principal i la curta fent servir vies locals. Trio la curta penjant que m'estalviaré uns quants quilòmetres i…cometo la gran errada del dia!! 

Després d’un primer tram pla, asfaltat i molt maco de 6 km, m'enfronto a una rampa curta d'uns 300-400 metres, però molt dura d'un 13% que m'obliga a empènyer la bici durant una estona, i quan la part més dura del pendent s'acaba, també ho fa l’asfalt. 

El navegador m'indica que continui per un camí/corriol molt trencat que surt a la meva esquerra, però jo no em refio ni un pel. Fa ja molta calor i no tinc ganes de patir més del compte. El camí principal té millor pinta, però té força pendent. M’aturo a l'ombra d'un arbre i torno a estudiar la situació amb Google Maps. Miro camins alternatius per tornar a la carretera, i és el que faig. No va ser fàcil, però després de uns 4 quilòmetres de pujada i pols, sobretot, molta calor, torno a la via principal que m'ha de portar a Cala Gonone. 

 

La carretera principal continua durant uns 5 quilòmetres per després girar a l'esquerra per un trencall. Els darrers quilòmetres del dia són èpics. Una llarga pujada de ciment que m'obliga de nou a empènyer la bici durant molta estona fins que arribo a un lloc espectacular, el Passo Littus, des d’on tinc unes vistes úniques de Cala Gonone i una baixada trepidant per camins encimentats fins al càmping. Senzillament espectacular!! 

La resta de la tarda, un cop instal·lat al càmping, la dedico a fer turisme pel poble fer la compra per sopar i esmorzar demà.

VOLTA A SARDENYA. ETAPA 4: ARXIPÈL·LAG LA MADDALENA - SAN TEODORO DE LA CINTA

COMENÇO A GAUDIR DE L'ILLA

Diumenge, 9 de juny de 2024

Distància: 81 km 
Temps: 5h 05'
Velocitat mitjana:  15,8 km/h
Desnivell:  660 m D+ /  670 m D-

Començo a pedalar sobre les 08:30 i el dia comença força tapat. Desfaig el camí pedregós del dia anterior i en pocs minuts arribo a la terminal del ferri, però no tinc vaixell fins les 9:30, així que em toca esperar tres quarts d'hora allà sense fer res. Què hi farem! No tinc pressa, l’etapa és relativament fàcil i de no molts quilòmetres, però tot i així, farà que arribi més tard del previst a San Teodoro de la Cinta.

Un cop agafo el ferri i passo a l’illa principal, el recorregut de la primera part de la ruta és molt maco per indrets naturals, sense edificacions i amb la costa sempre a l’esquerra. És la Costa Esmeralda.

La segona part del trajecte, des de Cannigione fins a Olbia, el recorregut s'endinsa per l'interior, excepte una curta visita a la costa a Marina di Cugnana. Quan porto 50 quilòmetres i gairebé 4h30' de ruta, arribo a la ciutat d'Olbia. Com ja és l'hora de dinar, busco a Google Maps un súper per dinar que estigui a prop de la ruta. Tinc uns quants per escollir i, finalment, trio un Lidl que es troba a la sortida de la ciutat. El dia continua tapat però fa molta xafogor. Així que m'entretinc dins del súper on s'està molt fresc. Prèviament, agafo una cervesa del linial i l'amago a un dels congeladors mentre vaig fent la compra per tal de que es refredi una mica. Després d'una mitja hora llarga, surto del Lidl amb la compra, trec la cadira plegable i dino tranquil·lament al costat del súper davant les mirades divertides del clients que entren i surten del supermercat. M'ho prenc amb calma. Entre la compra i l'estona de dinar, m'he estat allà sobre 1h30'.

Després de rematar el dinar amb un maxibon que he conservat a una nevera portàtil plegable que porto, començo la darrera part de la ruta que és força favorable i rodadora. En aquest moment del dia, la calor i la xafogor són importants, però com sóc poc més de 25 quilòmetres, arribo a San Teodoro en 1h i mitja. Després de fer el checking i muntar la tenda, decideixo anar a la platja que es troba just enganxada al càmping. No m'estic molta estona, perquè aquella tarda havia quedat amb l'Ann-Sophie, que vaig conèixer al ferri el primer dia, per anar a sopar amb el seu germà, cunyada i nebot, però la tarda em passa volant i quan me n’adono és massa tard i encara m’haig de dutxar i afaitar. Els alemanys, i els europeus en general, a les 19:30 ja sopen amb la qual cosa ja veig que no arribaré a temps, aixi que parlo amb ella i em disculpo per no poder quedar amb ells. Em sap greu!

La tarda-vespre la passo amb el meu veí de parcel·la, en Miguel, un ciclista portugués molt enrotllat i molt xerraire que em dona consells molt útils per afrontar les dues properes etapes que, teòricament, són les més dures que tindré. De fet, em recomana no anar a Cala Gonone perquè és dins d’un forat la qual cosa implica que per arribar i sortir d’allà hauré de salvar un desnivell molt i molt important i amb una bici tan carregada com la meva, ell creu que patiré molt. Quanta raó en tenia, aquest portugués!

VOLTA A SARDENYA. ETAPA 3: KM 33.5 SP 90 FALZAGGIU - ARXIPÈL·LAG LA MADDALENA

COMENÇO A GAUDIR DE L'ILLA

Dissabte, 8 de juny de 2024

Distància: 95 km 
Temps: 6h 31'
Velocitat mitjana:  14,6 km/h
Desnivell:  734 m D+ /  915 m D-

Abans de les 6:00 ja estic llevat. Tot just el Sol està sortint per l'horitzó i a la carretera que tinc al costat comença a augmentar el trànsit, tot i que no és gaire a aquelles hores del matí.

El primer que faig és recollir la tenda. A Itàlia, com a molts altres països, no està permesa l’acampada lliure. Després d’esmorzar i recollir-ho tot, començo a pedalar a les 8:00. Fa un dia espectacular. Primer objectiu: Sta. Teresa de Gallura, potser el poble més maco/turístic del nord de Sardenya. És el que he llegit.

Sortint del punt d'acampada, el terreny és força més favorable que el dia anterior. Possiblement, a partir d'aquest punt hagués pogut avançar més ràpid, però desconec que m'hagués trobat en el darrer terç del que em quedava quan hagués agafat el camí rural. Segons havia vist, en aquells darrers quilòmetres hi havia força desnivell. Per tant, content de la decisió que vaig prendre el dia anterior. El lloc triat, tot i no ser idílic, va estar molt bé. Almenys era un lloc tranquil. 

Fins a Santa Teresa avanço força ràpid i gaudeixo de la ruta. Tot i que aquesta fins a Palau, on haig d'agafar el ferri, no passa per Santa Teresa de Gallura, decideixo fer els pocs quilòmetres que em separen de la cruïlla al poble. Un cop allà faig una curta visita al poble que no em sorpren. No té res d'especial que em cridi l'atenció. Poble maco i una mica turístic, però no mata. Segurament, una visita més acurada a les seves platges m'hagués fet canviar d'opinió, però el que volia era arribar el més aviat possible a l'arxipèl·lag de La Maddalena, destí final de l'etapa. De tota manera, com el dia es calorós, decideixo descansar una mica a l'ombra a un parc on vaig trobar una font on refrescar-me i carregar els bidons amb aigua.

Plaça Major de Santa Teresa de Gallura

A punt de marxar de Santa Teresa després de descansar i recarregar els bidons

Després d'una mica menys d'una hora, tiro cap a Palau (nom català, per cert, fruit dels anys de dominació catalana) on agafaré el ferri cap a La Maddalena. Aquesta part de la ruta és força muntanyosa i toca patir una mica, tot i que les vistes en alguns punts és força maca. Llàstima de la calor que fa.

Arribo a Palau abans de les 13:30, hora de tancament dels súpers. Abans d'anar a comprar el dinar, passo per les taquilles del ferri per comprar el bitllet d'anada i tornada, i preguntar on tinc el súper més proper. Tinc temps suficient per comprar, dinar i tornar a l'hora de la propera sortida. El súper més proper es troba a poc més d'1 km (en pujada). Compro una amanida preparada, una cervesa gran i una mica de fruita que em menjo a corre-cuita a la porta del súper protegit del sol.

Després de dinar, vaig cap al ferri i arribo just en el moment que estan embarcant. Quinze minuts de travessia i quan arribo al poble de La Maddalena que sembla maco, marxi directe al càmping que es troba a uns 2-3 quilòmetres de carrers costaruts i després d'un camí infecte de sots i pedres.

Quan hi arribo, m'instal·lo al lloc assignat, em dutxo i aprofito per fer bugada a una de les rentadores del càmping perquè m'han informat que el servei és gratüit. S'ha d'aprofitar.

I ja a la tarda, sense càrrega i amb un cel que s'ha tornat gris, visita a algunes de les cales més maques de l’arxipèl·lag: spiagga Testa de Polpo i Cala Garibaldi a l’illa de Caprera que es troba comunicada per una carretera-pont.

Spiaggia Testa de Polpo

Spiaggia Testa de Polpo

Cala Garibaldi (Illa de Caprera)

De tornada, aprofito per comprar per sopar, esmorzar, cervesa i aigua amb gas (m'agrada més que la sense gas ja que refresca molt més) en un supermercat que hi ha a poc menys de 500 metres del càmping.  

Sopo aviat per aprofitar la llum de tarda: una mica d'embotit de Salamanca que he portat (boníssim) amb pa i una birra fresca mentre preparo un plat de macarrons amb tomàquet fregit i salsitxes de frankfurt trocessades. I per acabar un plàtan i un iogurt amb fruits secs dels que porto a les alforges.

Comparteixo lloc amb una parella italiana i amb un noi motero amb el qual no tinc ocasió de parlar, però que tornaré a trobar i compartir espai al càmping dos dies més tard a Cala Gonone.

Després de sopar i mirar-me una mica l'etapa del dia següent, decideixo anar a dormir. Estic cansat després d'una etapa llarga força calorosa. 

Nota: la nit no va ser del tot plàcida perquè em vaig despertar dos o tres cops al llarg de la nit perquè va començar a ploure. Em va tocar sortir de la tenda sobre les 3 de la matinada per recollir roba que tenia estesa i algunes coses que es podien mullar.

VOLTA A SARDENYA. ETAPA 2: PORTO TORRES - FALZAGGIU KM 33.5 DE LA SP 90

NO PUC MÉS! REVENTAT I PRIMERA ACAMPADA LLIURE (NO ESPERADA)

Divendres, 7 de juny de 2024

Distància: 69 km 
Temps: 4h 45'
Velocitat mitjana:  17,9 km/h
Desnivell:  793 m D+ / 640 m D-

Començo a pedalar al voltant de les 13:30 un cop he desembarcat del ferri i m'he acomiadat de l'Ann-Sophia. Fa un sol de justícia, però l'il·lusió de començar la ruta em fa ser optimista. Tinc per endavant 103 km fins Lu Furracu on m’espera una Warmshower que em convida a casa seva. Els warmshowers (WS) són una comunitat de cicloturistes que s’ajuden mútuament. 

Els primers 25 km són força plans, i aprofito per anar de pressa, però de mica en mica les pujades apareixen i començo a patir. La calor i la manca d’entrenament previ amb pes em comencen a passar factura fins al punt de què en algunes pujades haig d’empènyer la bici. Començo a acumular retard de forma perillosa. I arriba un punt que estic realment esgotat. Haig de parar sovint i l’aigua que porto s’està acabant. Tampoc he parat a dinar. No trobo res pel camí. Per sort, trobo un lloc de venda de fruita a la carretera. M’aturo i compro fruita i un parell d’ampolles petites d’aigua fresca (amb gas). Revifo una mica, però dura poc. Les pujades continuen. Després de 50 km, passo per un poble, Badesi, i puc tornar a comprar aigua fresca a un supermercat que trobo a la ruta! És el meu primer súper de la ruta i ja he aprés que els italians són uns fanàtics de l'aigua amb gas. Als lineals hi ha més ampolles d'aigua amb gas que sense. 

Badesi

Encara no he fet ni la meitat de l’etapa i estic a la pitjor part. Començo a fer números i veig que arribaré molt tard a Lu Furracu. Escric a la meva WS i l’aviso. Em diu que cap problema, però jo si tinc un problema: les cames no donen més de si i em plantejo seriosament passar la nit al primer lloc que trobi. 

Em poso en mode radar i començo a mirar a banda i banda de la carretera i m'adono que totes les finques i camins estan tancats. No veig on puc acampar, però no perdo l'esperança. Després d'uns quants quilòmetres, quan estic més mort que viu, de sobte trobo un lloc on plantar la tenda. Porto 69 quilòmetres i encara em resten uns 33 fins arribar a Lu Furracu, així que no m’ho penso dos cops. Entro al camí, deixo la bici recolzada a un arbre i començo a estudiar el lloc. Està al costat de la carretera, però no importa. Suposo que durant la nit el tràfic serà mínim. Hi ha arbres que donen ombra i el terra és prou pla i força net de vegetació en algunes parts. Decidit! Escric a la meva WS i m'excuso de la meva no arribada. Ho faria massa tard i, segurament, en unes condicions molt dolentes. Ella, la Marta, em diu que no pateixi i que puc anar-hi demà. Li dono les gràcies, però demà necessitaré avançar i 33 quilòmetres seran molt pocs.

A 200 m hi ha una casa i m’apropo amb una ampolla d’aigua buida i un dipòsit-bossa de 4 litres amb aixeta que estrenaré abans del que em pensava. Pico al timbre i m’obren una parella de senyors grans i molt amablement em donen una ampolla gran d’aigua sense obrir per beure i m’omplen el dipòsit amb una aixeta que tenen al jardí que em servirà per rentar-me i cuinar. M’han salvat la vida!!

Passo el que queda de tarda descansant a la meva cadira de càmping, sopo aviat amb el sol encara al cel i quan comença a fer-se fosc, planto la tenda. Crec que he fet bé. Estic tant cansat i amb falta de son de la travessia de la nit anterior que la meva primera experiència d'acampada lliure serà molt plàcida. Va ser ficar-me a la tenda, i quedar-me clapat profundament.

VOLTA A SARDENYA. ETAPA 1: SABADELL - BARCELONA - PORTO TORRES (FERRI)

DE NOU EN RUTA!

Dijous, 6 de juny de 2024

Distància: 37,5 km 
Temps: 2h 07'
Velocitat mitjana:  17,9 km/h
Desnivell:  70 m D+ / 310 m D-

Després d'una mica més d'un any sense fer cap ruta de cicloturisme, primer perquè l'hivern és millor passar-lo a casa i, segon, per compromisos diversos, el mes de juny començava amb un nou repte amb el hàndicap de la probable calor que patiria per començar tan tard. Fins uns 15 dies abans de començar, pensava que la ruta seria per la Itàlia continental des de Civitavecchia fins a casa passant per la Toscana i després per França evitant la Costa Blava. Després d'això, veient que no tenia tants dies, l'opció era sortir i tornar a Civitavecchia i fer una volta per la Toscana. Finalment, arran d'un anunci de Grimaldi Linies, vaig valorar l'opció de fer la Volta a Sardenya, que em va quadrar immediatament per la distància a fer i el número d'etapes totals que em sortien. La premisa era passar la revetlla de Sant Joan a casa. I així, vaig posar-me mans a l'obra per fer un esboç de ruta. Volia que fos flexible i gaudir més de la ruta i l'aventura, incorporant també alguns dies d'acampada lliure o vivac. Finalment, l'nici de la ruta va ser el dia 6 de juliol perquè era el primer dia d'aquella setmana que hi havia servei de ferri de Barcelona a Porto Torres (Sardenya).

Tot i que el destí final vaig trigar a concretar-lo, ja feia mesos i setmanes que estava treballant en el tema, especialment posant a punt la bicicleta per part meva i, només per aspectes concrets, portant la bici al taller. I també amb la compra de material nou que incorporaria a la llista del viatge de l'any passat. En concret, les principals incorporacions van ser una cadira de càmping ultralleugera (Decathlon) regal de reis dels meus fills, una tauleta de càmping superlleugera (Amazon), un panell solar de 28W (Amazon), una paella d'alumini (AliExpres) i una bossa de 4L d'aigua amb aixeta (AliExprés).  Tot i que els nous elements eren molt lleugers, incrementava el pes total de la càrrega als 30 kg perquè vaig dur-me més menjar de casa.

Un element negatiu de la preparació va ser que, per culpa de què no vaig poder disposar de la bicicleta fins dos dies abans de sortir, no vaig poder fer entrenaments previs amb la bici carregada, la qual cosa vaig notar molt les primeres etapes, on trobava que em costava molt arrossegar el pes de les alforges.

Donat que el ferri sortia a les 22:00, i a les 20:00 es començava a fer l'embarcament, vaig decidir sortir de casa poc abans de les 18:00 amb l’objectiu d’arribar al voltant de les 20:00 a la terminal de Grimaldi al port de Barcelona. El trajecte fins Barcelona va ser molt plàcid ja que era tot baixada i amb una temperatura força agradable. Primer per la Gran Via de Sabadell, després pel lateral de l'aeroport fins a Badia, i d'allà travessant Cerdanyola fins arribar a Montcada on vaig agafar la ruta paral·lela al riu Besos fins a Sant Adrià del Besós i d'allà entrar a Barcelona pel Parc del Fòrum, el passeig de la Mar Bella, Port Vell i, finalment, al Port de Barcelona.

A la cua de l'embarcament conec a l’Ann-Sophie, una jove pediatra i cicloturista de Colònia que també viatja sola i ve de fer unes rutes per Espanya. Des d’aquell moment vam estar tot el viatge en el ferri junts i ens vam haver de buscar la vida per dormir a terra en un racó dels passadissos després de veure que a coberta feia massa aire i molta humitat. Al final van trobar un racó discret amb endoll per carregar els mòbil, vam inflar les màrfegues i ens van ficar en els nostres sacs amb antifaç als ulls perquè els llums del vaixell molestaven molt. La nit no va ser molt còmoda perquè hi havia grups de joves en viatge de fi de curs que no paraven de córrer pels passadissos i fer xivarri. 

A les 6 de matí em vaig despertar i vaig veure que l'Ann-Sophie no hi era al seu lloc, però si les seves coses. Es veu que havia pujar a coberta perquè volia veure sortir el sol per l'horitzó. 

L'Ann-Sophie va ser una companyia molt agradable durant tota la travessa que ella em va agraïr expressament perquè tenia una certa por o recança de posar-se

a dormir als passadissos i va trobar en mi una mena de protecció paterna. 

Al voltant de les 13:00 vam arribar a Porto Torres amb una hora de retard. Comiat de l’Ann-Sophie i ens instem a retrobar-nos el dia 9 a San Teodoro perquè ella hi anirà amb tren des de Sàsser per compartir allà uns dies amb el seu germà, cunyada i nebot.