PIRINEXUS. ETAPA 2: LES PLANES D'HOSTOLES - CAMPODRON

PUJADES DURES, MICHÈLE I CAMPING TANCAT

Dimarts 10 de juny de 2025

Distància: 73 km

Temps: 5h41'
Velocitat mitjana: 12,8 km/h
Desnivell: 1.100 m D+ / 660 D-

Em llevo molt d'hora. No he passat una bona nit segurament perquè he notat el canvi de passar de dormir en llit a una màrfega de pocs centímetres de gruix. M'he despertat sovint i he hagut de fer nombrosos canvis de posició. No he descansat bé i, a sobre, m'he llevat a les 5:30 aproximadament del matí. A aquesta hora la llum del dia, tot i que no ha sortit el sol per l'horitzó, és total. Suposo que també ha influït, el fet d'estar fent acampada lliure en un lloc força visible per a la gent que matini i surti a fer esport o passejar el gos. 

Com vull evitar possibles problemes i que en cridin l'atenció, el primer que faig quan em desperto és començar a desmuntar la tenda. Sense rastre d'aquesta, estaré més tranquil mentre esmorzo.

El primer de tot és desmontar la tenda

Un parell d'ous durs que porto de casa, una mica de fuet amb "regañás", un plàtan, un cafè soluble amb un parell de galetes que em faig jo amb civada, musli i plàtan, són l'esmorzar del dia.

Després de recollir tot i "aprofitar" les instal·lacions sanitàries de l'àrea de pícnic, surto a les 8:12 del matí per començar la segona etapa de la Pirinexus. La veritat que em convé començar a pedalar d'hora per fer la quantitat més gran de quilòmetres possible amb la "fresca" del matí.  

Tot recollit i preparat per marxar

El meu primer objectiu és arribar a Sant Joan de les Abadesses i, si vaig bé, avançar fins a Sant Pau de Segúries o, fins i tot, arribar a Campodron. Com a pla B tinc diferents opcions d'allotjament en càmping a prop d'aquestes poblacions. El primer objectiu és intentar, si puc, fer acampada lliure.

Començo a rodar pel carrilet que es troba escassament a 20 metres del meu lloc d'acampada. Vorejo pel nord-oest el poble de Les Planes d'Hostoles. El dia és espectacular i ve de gust pedalar a aquelles hores amb aquell sol que encara no escalfa gaire, especialment perquè la ruta del carrilet transita per llocs amb força ombra.

Les Planes d'Hostoles des del carrilet

La ruta ja comença amb una suau ascensió que estarà al voltant d'un 2% de mitjana i el recorregut amb aquella llum de primera hora del matí és encisador. La ruta avança per una pista encaixonada i passant, de tant en tant, sota ponts o túnels una mica més llargs.

Quan porto només poc més de 5 km, arribo a Sant Feliu de Pallarols que travesso sense sortir-me de la ruta del carrilet. El camí continua pujant suaument sense gaire dificultats excepte quan arribo al km 11 que la ruta del carrilet es converteix en una carretera d'asfalt (sense tràfic) que puja durant un quilòmetre amb un desnivell entre el 5 i 6%. Per sort, la pujada acaba de pressa i a dalt un senyal em dona la benvinguda a la Vall d'en Bas. Des d'aquest punt, tinc una bonica baixada per carretera d'un parell de quilòmetres que gaudeixo per la mateixa baixada i per les magnífiques vistes que tinc de la vall.

Entrant a la Vall d'en Bas

Un cop acabada la carretera al peu de la vall, torno al carrilet que transita durant uns quilòmetres entre trams encimentats i d'altres de terra que m'aproximen a Sant Esteve d'en Bas.

Hi arribo quan porto ja una mica més de 15 km i 1h40' de ruta. La mitjana que porto és lenta. Primer perquè la major part del recorregut que porto fet ha estat en pujada i també perquè m'ho prenc amb calma com si fos un passeig. El dia es farà llarg a partir d'Olot i intento arribar fresc a la dificultat del dia.

A Sant Esteve d'en Bas, tot i que no ho tenia previst, decideixo fer una aturada per esmorzar quan veig un bar amb terrassa a l'ombra a la zona esportiva del poble amb alguns ciclistes que estan fent bikepacking. Em foto un entrepà de "bacon" amb formatge amb una 0.0 i un cafetó per rematar l'esmorzar. 

Vall d'en Bas

Continuo la ruta que fins a Olot és força plana amb una certa tendència a fer baixada molt suau. Sortint de Les Preses, en un tram força urbanitzat, crec que tinc una petita badada en la ruta que em porta cap al Mallol i m'allunya d'Olot. Quan me n'adono, reviso Google Maps i trobo una carretera asfaltada que em tornarà a portar al carrilet abans d'entrar a Olot.

En el darrer km abans d'arribar a Olot, i ja dins la ruta del carrilet, avanço a una cicloturista d'una certa edat (calculo que més gran que jo) que viatja sola. A partir d'aquest moment, la ruta la compartiré amb ella, de forma intermitent, durant un parell de dies.

Travesso Olot seguint les indicacions de la ruta, però en algun moment m'equivoco de nou i passo de llarg del camí correcte fent algun quilòmetre de més. Veig que la cicloturista m'està seguint a una certa distància prudencial. Quan me n'adono, just al costat del cementiri d'Olot i al peu del volcà Montsacopa, torno a consultar el Google Maps. He vist l'error. M'he fotut una bona pujada de forma gratuïta! M'adreço a ella per explicar-li. És francesa. Amb el meu anglès precari li explico que ens hem desviat de la ruta i que hem de tornar enrere una mica fins a trobar la carretera que va a Sant Joan de les Abadesses.

Seguim la ruta, cadascú per la seva banda, però ella a una certa distància. Finalment, agafo la carretera que ja no deixaré fins a Sant Joan de les Abadesses. Comença el port del dia. Seran uns 15 quilòmetres d'una pujada constant amb un pendent mitjà del 5-6% sense cap descans i amb algun tram curt del 10%. M'ho prenc amb molta calma, especialment perquè són més de les 12 del migdia i la calor s'intensifica molt. 

Vaig pujant i la cicloturista francesa seguint-me a una certa distància que cada cop és més gran. Cada cop que ho necessito faig una breu aturada en els punts on trobo alguna ombra que no són gaire. En un d'aquests punts de descans, coincideixo amb la cicloturista que a partir d'aquell moment ja té nom i edat. Es diu Michèle i té 65 anys. Està fent la Pirinexus en solitari i ha començat al seu poble que és Argeles-sur-mer, molt a prop de Colliure. Avui està fent la seva tercera etapa. També m'explica que el seu marit no l'acompanyada perquè està una mica delicat de salut, tot i que també és cicloturista i ja ha fet fa algun temps la Pirinexus.

Reprenem la ruta, cadascú al seu ritme i sense esperar-nos. Ella m'ha dit que la seva intenció és quedar-se a Sant Joan de les Abadesses i així visitar el poble, i jo li dic que la meva és intentar arribar una mica més lluny.

Encara resta pujada i m'estic quedant sense aigua i la poca que em queda és "caldo". Intento beure a petits glops perquè no sé quan podré tornar a omplir. Probablement hauré d'esperar fins a arribar al poble. Per sort, durant la pujada veig una casa mig amagada per sota de la carretera on hi ha un senyor traginant alguna cosa a l'hort que té. Agafo els dos bidons i baixo una mica pel camí que porta a la casa. A una certa distància demano la seva atenció, però no em sent. M'aproximo encara més fins que finalment el senyor em veu. Li demano si em pot donar aigua i em diu que sí, que continuï una mica cap a la dreta i trobaré un brollador d'aigua fresca natural de la muntanya. M'apropo al punt que em diu i no veig res, però al cap de poc apareix el senyor i em diu que segurament té tancada l'aixeta, com efectivament ho està. Fica la mà per un forat i, de cop i volta, comença a brollar l'aigua. Aigua de maig (o millor dit, aigua de juny)!! Bec i em remullo tot, i omplo els dos bidons amb aigua molt fresca. Torno a revifar. Em sap greu per la Michèle perquè potser també va mancada d'aigua, tot i que he vist que porta tres bidons a la bicicleta.

Torno a la carretera, encara em deuen quedar uns 4-5 quilòmetres, pel que m'ha explicat un ciclista amb qui he parlat una estona abans. De la Michèle ni rastre, però crec que encara no ha passat per aquell punt. Decideixo seguir i afrontar els darrers quilòmetres del Coll de Coubet.

Hi arribo quan porto una mica més de 44 km i més de 6 hores de ruta. Són dos quarts de tres i, potser, el pitjor moment del dia pel que fa a la calor. Però quan crec que tot serà baixada fins a Sant Joan, veig que la carretera continua pujant una mica, però no tant com abans. Uns centenars de metres més endavant la carretera es divideix. La principal va cap a Ripoll i jo agafo la GI-521. La carretera puja, planeja, baixa i torna a pujar fins arribar al Coll de Santigosa que es troba uns 50 metres més amunt que el Coll de Coubet. Però abans d'arribar a dalt del Coll trobo una magnífica font de la qual raja moltíssima aigua fresca. Com l'aigua que porto als bidons ja és calenta, buido els bidons i els omplo amb l'aigua de font. Aprofito també per rentar una mica la bicicleta que està plena de pols, especialment la transmissió. I abans de marxar, em tiro a discreció aigua a sobre per acabar de refrescar-me.

I ara sí, ben fresquet i amb el Coll de Santigosa superat, em llanço coll avall a la recerca de Sant Joan de les Abadesses. No crec que m'aturi a dinar perquè amb el doble esmorzar que he fet, puc avançar una mica més, com a mínim fins a Sant Pau de Segúries.

Aigua ben fresqueta després de la pallissa

La baixada és llarga i trepidant (almenys m'ho sembla) i després d'una mica més de 6 quilòmetres enllaçant revolts un darrere de l'altre, arribo a Sant Joan. Porto 52 km i 6h30' de ruta (sense comptar les aturades). Com havia decidit, passo de llarg del poble. Pensava fer una petita aturada a un supermercat per comprar alguna cosa per dinar, però com veig que es troba a més d'1 km i haig de baixar (i després pujar), decideixo tirar milles. Miraré si a Sant Pau, que es troba a uns 7-8 quilòmetres, hi ha algun súper i si no, amb el que porto a sobre, crec que podré sobreviure.

Agafo la carretera de Camprodon i no la deixo, tot i que veig alguns trams de via verda que va paral·lela a la carretera. No hi ha gaire trànsit i crec que avançaré més ràpidament per la carretera. Aquesta fa una suau pujada (1-2% de pendent) i tinc vent de cara, i això fa que trigui gairebé una hora a arribar. M'aturo a l'ombra per mirar si trobo al Google Maps alguns súper. Cap ni un, i suposo que cap botiga per l'hora que és, així que busco un lloc protegit del sol i, a pocs metres, per un caminet asfaltat, trobo un bon lloc amb un banc on menjaré alguna cosa. Finalment, una mica de fuet, una llauna de sardines en escabetx amb unes "reganyes" i el darrer plàtan que porto són el dinar del dia.

En poc menys de 30' soc de nou a la carrereta. Igual que abans, decideixo continuar per la carretera, excepte algun tram que faig per la via verda. Són poc més de 7 km. De sobte el sol desapareix i núvols negres que pinten tempesta (també ho diu el meu mòbil) se'm tiren a sobre. I en un tres i no res, quan pensava que podria arribar a Camprodon abans que comencés a ploure, comença a tronar i a ploure amb ganes. Estic al mig de la carretera i no sé si trobaré aixopluc més endavant. Dilema. Què faig? Avanço? Tiro enrere uns centenars de metres on he vist algunes edificacions i un càmping? Davant de l'incertesa de no saber que trobaré més endavant i de les gotes gruixudes que cauen, giro cua fins una casa de camp. Entro al recinte i demano en veu alta si hi ha algú. Hi ha un garatge-magatzem obert al costat de la casa. Decideixo deixar la bici mig protegida i jo m'aixoplugo a l'entrada del garatge. Finalment, una dona guaita pel balcó i em diu que cap problema per refugiar-me mentre plou. Al poc temps, la tinc a la porta del carrer i conversem durant una estona. Em sap greu que estigui ella allà amb mi tota l'estona. Suposo que no ho fa per desconfiança, sinó per cortesia. Per sort, la pluja no dura més de 15' i sembla que tindré una treva. En canvi, la dona em diu que ja no tornarà a ploure, com així va ser, malgrat els trons que es senten a la llunyania. M'acomiado d'ella donant-li les gràcies i continuo cap a Camprodon que dec tenir a poc més de 2 km.

Al llarg del trajecte que em resta fins a Camprodon, veig que tenia força llocs on aixoplugar-me en cas de pluja, però de moment sembla que no plourà més.

En pocs minuts soc al poble. Toca tornar a mirar Google Maps per buscar un supermercat per comprar algunes coses per sopar i l'esmorzar de l'endemà. Encara no sé on passaré la nit. Al costat del lloc on m'he aixoplugat hi havia un càmping i uns quilòmetres més endavant en direcció a Coll d'Ares on pujaré demà, també n'hi ha un altre. Finalment, decideixo anar a comprar a Bon Preu Esclat que es troba a la sortida de Camprodon i ja des d'allà aniré al càmping Les Solanes. He decidit passar la nit en un càmping per dues raons: per si finalment plou i, en segon lloc, perquè per molt que miri a banda i banda per aquesta zona no veig gaire possibilitat de fer acampada lliure perquè hi ha molta vegetació i pocs llocs plans. Potser si miro molt en trobaria algun lloc, però crec que necessito una bona dutxa i carregar la powerbank.

Al supermercat compro una amanida en bossa, un pack de 4 iogurts, pa i una mica de fruita. I com dins del súper hi ha un forn de pa i una zona per prendre cafè, em compro quatre dolços farcits de xocolata, dels quals em menjo dos amb el cafè que em prenc allà assegut a una taula.

Amb la compra feta, torno a la carretera per fer els 2 quilòmetres que em resten fins al càmping. Aquests són en pujada, però no m'importa perquè ja els tindré fets per a demà. 

Arribo en poc menys de deu minuts, i la sorpresa que tinc és que el càmping està tancat. Només obren els caps de setmana, i a partir d'aquest cap de setmana ja ho faran de forma continuada. Això és el que m'explica el propietari amb el qual coincideixo a la porta quan està tancant la porta d'entrada. Putada gran! Més endavant ja no hi ha cap càmping més. Tocarà desfer camí i anar més enllà de Camprodon (al costat d'on m'he aixoplugat aquesta tarda) per trobar el primer càmping obert. Quina ràbia!

Arribo de pressa perquè tot el camí és de baixada (que demà tornarà a ser de pujada) i quan hi arribo tinc la darrera sorpresa del dia: la Michèle acaba d'arribar també a la recerca d'un allotjament. Finalment, ha decidit continuar la ruta perquè no ha trobat res que li fes el pes a Sant Joan de les Abadesses. Aquesta coincidència fa que ens permetin compartir parcel·la perquè el preu per acampar (tenda + persona) és de gairebé 20 €, i com ens hem queixat, la dona ens ha permès fer aquest "arreglillo". Al final pagarem 14 € per cap, que tampoc és una ganga perquè el càmping està a mig gas: no hi ha gaire gent, la cafeteria-restaurant està tancada i la recepció la tanquen en 45 minuts. 

Tot i que teòricament compartim parcel·la, ho fem a una certa distància l'un de l'altre per mantenir una certa intimitat i amb una taula de pícnic per a cada un. El lloc està força bé i tinc accés a l'electricitat sense pagar suplement.

Instal·lat al càmping

Un cop plantada la tenda, dutxat i amb la roba del dia rentada, decideixo sopar d'hora per gaudir del vespre. I com a la zona d'acampada no arriba bé Internet, després de sopar, m'instal·lo a una taula de la terrassa de la cafeteria per trucar a casa i dedicar la resta del dia a actualitzar les meves xarxes socials i a revisar la ruta de demà en la qual passaré a França. No trigo gaire en anar a dormir, la Michèle ja fa estona que ho fa.