PIRINEXUS. ETAPA 1: SABADELL - LES PLANES DE HOSTÓLES

COMENÇO LA PIRINEXUS

Dilluns 9 de juny de 2025

Distància: 116 km
Temps: 7h40'
Velocitat mitjana: 15,2 km/h
Desnivell: 1.160 m D+ / 1.140 D-

A les 8 de matí, de forma puntual, estic llest per començar la ruta Pirinexus. Vull sortir d'hora per aprofitar una mica la fresca del matí, tot i que aquesta no durarà gaire.

Aquesta vegada, a diferència de les anteriors sortides, porto una mica menys de pes, tot i que finalment vaig decidir portar la cadira plegable i la tauleta de càmping.

Surto de Sabadell baixant a la recerca del riu per l'àrea de pícnic de Jonqueres per fer els primers quilòmetres pel camí del riu Ripoll fins al pont de La Salut des d'on agafo la carretera C-155 en direcció a Granollers.

Tot just començar, mentre gravo amb el mòbil una seqüència pel camí del riu, tinc un primer ensurt. Vaig conduint només amb una mà, i en un tres i no res, perdo el control de la bici i m'estavello contra la tanca lateral esquerra d'una de les fàbriques del riu. Per sort, a part del cop, la cosa no té conseqüències importants.

Un cop a la carretera, comença una pujada amb força desnivell fins a la zona del Santuari de La Salut que me la prenc amb molta calma.

Un cop a dalt, la carretera és un continu puja-baixa força divertit que em porta fins a la rotonda que porta a Parets del Vallès o bé a Lliçà d'Amunt. I és aquí cap a on tombo. Després d'uns quants centenars de metres, mentre travesso el poble, giro cap a la dreta per agafar la BV-1432 que em portarà a Granollers.

Travesso Granollers pel ben mig de la ciutat deixant-me portar pel navegador Komoot on tinc la ruta planificada. Al final, surto de la ciutat agafant el camí vell (asfaltat) de Cardedeu que em durà primer a aquesta població i després a Llinars del Vallès, però en tots dos casos sense passar pel nucli urbà, cosa que s'agraeix.

A l'altura de Llinars travesso el riu Mogent. De moment, tot i ser gairebé les onze del matí, la calor és suportable perquè la ruta transita per lloc amb força ombra.

Quan porto 42 km i 3h15' d'etapa, arribo a Vilalba Sasserra. Crec que mai havia sentit parlar d'aquest poble. I com trobo una plaça amb una font i força ombra decideixo que és el moment de fer la primera aturada "llarga" per esmorzar. Porto un entrepà de casa, la qual cosa em facilita la feina.

Després de recarregar els bidons, surto de Vilalba en direcció a Sant Celoni per una pista polsegosa que, amb la calor que ja comença a fer, no és gens agradable. Per sort, de mica en mica, les zones ombrívoles comencen a aparèixer, amb la qual cosa la ruta és una mica més agradable. 

Deixo Sant Celoni a l'esquerra quan porto ja 50 km i el camí continua igual: amb força zones de vegetació i transitant en paral·lel a l'autopista. I després d'uns quants quilòmetres, a prop d'Hostalric, tinc un petit embolic per travessar el riu Mogent a la banda esquerra. No acabo de trobar la ruta correcta, i haig de desfer el camí fet un parell de cops. 

Aturada a Hostalric

Finalment, després d'una bona estona, aconsegueixo trobar la ruta que em portarà al centre d'Hostalric, on crec que mai havia estat. Ja porto 4h15' de viatge i 64 km. Són més de les 13 hores i la calor de migdia és més que important. Travessant la vila, aprofito per fer una altra aturada de descans per carregar aigua a la font que hi ha a una plaça que deu ser el centre neuràlgic del poble. Deixo la bici al sol perquè el panell solar que porto vagi fent la seva feina i carregui el mòbil. A prop de la plaça veig un petit supermercat "paqui" per comprar una cervesa 0.0 ben fresqueta que em prenc sota l'ombra d'un arbre i que m'entra d'allò més bé. I després d'uns 20' de descans, i abans de tornar a remprendre la ruta, em faig una bona remullada a la font per refrescar-me.

Surto d'Hostalric per la C-35 en direcció a Santa Coloma de Farners. Per la carretera s'avança molt més ràpid que pels camins i s'agraeix. I quan porto 9 km, agafo el trencall a esquerra que porta al càmping Riudarenes que era una de les opcions d'allotjament per aquest dia, però que ja fa estona he decidit que és molt d'hora per acabar i que puc continuar força més quilòmetres.

Tot i que no penso quedar-me al càmping, la ruta planificada em porta també per aqui, ja que una mica abans del càmping ha de sortir un camí a dretes que m'ha de dur, retallant carretera, fins a Santa Coloma de Farners. Però, un cop que arribo al punt on haig d'agafar el camí, veig amb ràbia que allà (ni més endavant) hi ha cap camí, la qual cosa significa que haig de desfer els gairebé 2 km que he fet d'ençà que he deixat la carretera. Quina merda! I és que fa una calor de collons!

De nou a la C-35 avanço, primer fins a Riudarenes (ningú pel carrer) i finalment fins a Sant Coloma de Farners (crec que tampoc hi havia estat en aquesta vila). En aquest moment porto 87 km i 5h37' de ruta. És tard i encara no he dinat, així que la primera feina és entrar en algun supermercat i comprar alguna cosa per acompanyar els entrepans que porto de casa. El primer que trobo és un Lidl i allà que m'hi fico. Elecció dolenta! No tenen beguda fresca excepte sucs i coses semblants, però res d'aigua, refrescos o cervesa. Finalment, agafo una ampolla gran d'aigua amb gas perquè recordo del meu cicloviatge a Sardenya que l'aigua amb gas, tot i ser natural, per efecte del gas resulta molt refrescant o, com a mínim, treu la set.

Per la carretera, just en el punt del desviament que haig d'agafar en direcció a Anglès, trobo una plaça amb molta ombra i una font. No podia trobar un lloc millor per dinar i descansar una bona estona.

Dinar a Santa Coloma de Farners

Després de tres quarts d'hora aproximadament d'aturada, decideixo continuar ruta. M'ho prenc amb calma perquè el sol és abrasador. Vaig a la recerca del carrilet d'Olot que enganxaré a Anglès, però a uns 4 km abans d'arribar passo per l'església i masia adossada de Sant Martí Sapresa (un altre punt que a la planificació podia ser un bon lloc per fer acampada lliure). Just en aquell moment, porto 95 km i 6h de ruta. Em fico pel camí que em porta allà i al·lucino. És un lloc fantàstic, ideal, increïble per quedar-m'hi. Inspecciono la zona i cada cop estic més convençut. Tot està cobert d'herba que sembla gespa, hi ha una arcada que uneix l'església amb la masia i que en aquell moment dona una ombra molt interessant i a més en aquell punt es crea un corrent d'aire refrescant. La part que dona a l'oest (la que es veu a la imatge), està protegida de l'entrada al recinte i orientada al sol de la tarda. A més a aquelles hores no hi ha ningú i sembla que serà així durant la resta de la tarda. Decidit! Em quedo aquí. Començo a treure algunes coses de les alforges, entre elles la cadira que munto i planto sota l'arcada. 

Església de Sant Martí Sapresa

I mentre estic assegut a la meva cadira descansant a la fresca, començo a veure alguns problemes. No tinc aigua suficient. Necessito aigua per beure, preparar el sopar i rentar-me. Però al costat està el cementiri i si està obert, allà podré omplir la bossa de 4 litres. Tots els cementiris tenen una aixeta d'aigua! M'apropo, però el cementeri està tancat a pany i forrellat, i la porta és molt alta com per saltar-la. Si vull quedar-me, tinc l'opció d'anar a Anglès per omplir la bossa i tornar. Serien 8 km. Els primers 4 són de baixada, però la tornada és tota en pujada. Començo a dubtar. Però el que ja em fa decidir que no em quedaré és que la cobertura allà és nul·la. Haig d'anar fins a la carretera, a uns 50-75 metres per tenir una mica. La idea de no tenir dades per trucar a casa, i entretenir-me amb la ràdio o penjar històries a Instagram, fa que al final prengui la decisió de marxar i continuar. Encara tinc algunes hores de llum i, en el pitjor dels casos, si no trobo res, a Les Planes d'Hostoles, hi ha un càmping.

Amb tot el dolor del meu cor, decideixo marxar. A Anglès el meu Garmin marca 100 km (en realitat són 2 km més que no m'han marcat a l'inici del viatge). Allà decideixo carregar la bossa d'aigua i els dos bidons d'aigua per si trobo alguna cosa, camí a Les Planes d'Hostoles.

Després de carregar l'aigua, agafo el carrilet d'Olot. Una via verda que va de Sant Feliu de Guíxols a Olot i que té uns 100 km de longitud. Circular per aquí és molt agradable. Bon terra, molta ombra i entretingut amb molta gent i ciclistes amunt i avall.

Però abans d'arribar al següent poble, Amer, el cable USB que connecta el mòbil amb el panell solar que porto al darrere de la bici, es despenja i queda atrapat amb la cadena. El torno a col·locar i endollar, però no funciona! I no he portat de reserva!! La tarda es complica.

Estació d'Amer

Quan arribo a l'estació del carrilet d'Amer, busco a Google Maps alguna botiga o basar on poder comprar un cable USB amb connexió iPhone. Estic de sort, a uns 800 metres, al centre del poble, hi ha un basar xinès on segurament en trobaré un. Tot és baixada fins allí i, efectivament, trobo un cable de 2 metres, prou distància per connectar el mòbil que es troba al suport que tinc al manillar amb la part de darrere de la bici passant pel quadre. Ara toca desfer els 800 metres que aquest cop són en forta pujada. Al final, amb la història del cable he perdut uns 40' i comença a ser una mica tard.

Continuo ruta cap a Les Planes d'Hostoles amb la idea, cada cop més clara, d'anar al càmping. Ja veig que seguint la ruta del carrilet difícilment trobaré un lloc solitari per acampar. La llum de sol ja està baixant força i calculo que em queda poc més d'una hora abans que marxi el sol per l'horitzó. Pedalo amb ganes i sense pausa direcció al meu objectiu, però just quan estic arribant al poble, a mà dreta, trobo un desviament que porta a una àrea de pícnic molt gran i separada del poble. Porto 116 km i 7h40' de ruta. No em crec que hagi trobat aquest lloc! És una zona arbrada amb zones d'herba en bon estat amb taules de pícnic i en un extrem del parc hi ha una instal·lació amb lavabos i una pica amb una aixeta per agafar aigua i rentar els plats. Quina sort que he tingut!! Però abans de fer res, inspecciono la zona per veure on podria plantar la tenda en un lloc discret. Tinc un parell d'opcions bones, però encara hi ha gent pel parc: alguna parella i molta gent passejant amb el gos. De moment, decideixo instal·lar-me a una de les taules més allunyades del poble i començo, discretament, a treure les coses de les alforges.

Lloc d'acampada final

Em rento i preparo el sopar. Quan acabo, són gairebé les 22:00 i encara s'hi veu una mica, i també encara hi ha algunes persones per allà. Decideixo esperar una mica més. Finalment, cap a les 22:30 estic sol, i decideixo muntar la tenda tot just al costat de la taula de manera que quedo una mica amagat de la part que dona al poble.