El passat diumenge 27 de gener vaig córrer la XIV Mitja Marató de Terrassa.
Una mitja que personalment m’agrada molt perquè, malgrat tenir un circuit amb
moltes pujades i baixades, el considero ràpid pel meu gust. M’estimo més una
cursa així que una de plana que al final m’acaba avorrint. Les continues
pujades i baixades em donen el punt que necessito per gaudir d’una cursa. De
fet, a Terrassa tinc la quarta millor marca en mitja marató (1h23’40”), a pocs
segons de la tercera i segona millor marca.
La meva “tornada” competitiva a Terrassa es va produir després
de un parèntesi més o menys llarg sense fer aquesta mitja a “tope”, per
diferents circumstàncies, i també sense haver fet gairebé cap mitja en els
darrers dos anys. Aquesta vegada la tenia programada com a primer test de cara
a la Marató de Barcelona que després de 4 anys tornaré a disputar.
Així que, malgrat tenir aquesta distància molt apamada,
no tenia clar quin temps podia fer, tot i que pels entrenaments que portava
pensava que podria baixar d’1h30’. Aquest era l’objectiu.
El diumenge va sortir un pel fresquet, ideal per córrer,
tot i que al llarg de la cursa es va aixecar una mica d’aire que va molestar
força els darrers quilòmetres. Després d’un escalfament d’uns 10-15’ i saludar
a un munt de gent, vaig començar la cursa intentant trobar un ritme còmode
buscant més les sensacions que no pas el ritme objectiu del meu Garmin.
De seguida vaig agafar aquest ritme que em permetia
córrer i alhora gaudir. La llarga pujada de l’Avinguda del Vallès va ser, com
era d’esperar, la part més lletja i lenta de la cursa però per sort els dos
quilòmetres i escaig, que devia tenir, van passar ràpids, i ben aviat em vaig
trobar a la part alta de Terrassa.
El meu referent era la llebre oficial d’1h30’ que em va
avançar abans de la pujada anterior i que un cop a la part alta em portava
gairebé un minut d’avantatge. Tot i que en teoria ja hauria d’anar per davant
d’ella, no em preocupava la situació perquè confiava en fer la segona part de la cursa molt més ràpida
que la primera. I també pel convenciment de que la llebre estava anant un pèl
massa ràpid.
I així va ser. Un cop a l’avinguda Bejar, vaig començar a
córrer a un ritme més ràpid i de mica en mica, la llebre d’1h30 la vaig tenir
cada cop més a prop fins que la vaig passar abans d’arribar a l’avinguda Abad
Marcet. Les sensacions eren bones i les
cames corrien amb relativa facilitat. Els quilòmetres anaven caient i semblava
que l’objectiu de baixar d’1h30 era cada vegada més factible.
Després d’un tram de forta baixada, va arribar la darrera
pujada que anava de la carretera de Martorell fins l’avinguda 22 de juliol,
pujant tota la Rambla. Aquí les forces començaven a justejar i l’aire fred del
nord em feia la guitza. No calia apretar més. Només concentrar-se en mantenir
el ritme. Un cop a dalt de la Rambla ja només quedava fer la llarga avinguda 22
de juliol fins al monument de la Dona Treballadora,
passar per sota i tornar enrere en busca de l’arc d’arribada. Tot feia pensar,
pel ritme que portava, que fins i tot podia baixar d’1h28’ però per estranyes
raons el darrer km va ser molt llarg. De fet, el meu amic, Pep Moliner amb el
que vaig coincidir moltes estones a la cursa i que volia fer 1h28’, ja m’havia comentat
varies vegades al llarg de la cursa que la distància i les marques
quilomètriques l’estaven tornant boig, que quelcom no estava bé.
Finalment, passo pel km 21 des d’on puc veure l’arc
d’arribada. Aquí tampoc quadren els metres, perquè des de l’arc del km 21 fins
a la línia d’arribada (21,095 Km) hi havia més de 200 metres. Al final el temps
és d’1h29’20”. Content per aconseguir el temps previst però per una altra banda,
una mica decebut perquè m’havia fet il·lusions de baixar, fins i tot, de
l’1h28’.
Hores més tard es va saber que la cursa era llarga.
Gairebé uns 300 metres la qual cosa em quadrava amb el que marcava el meu
Garmin i les sensacions que vaig tenir en bona part de la cursa. Si la cursa
estigués ben mesurada, probablement hagués pogut baixar d’1h28’. Però el més
important no era el temps sinó les sensacions que vaig tenir i que em donen
confiança de cara a la Marató de Barcelona a on en vull apropar a les 3h.
El
proper i darrer test abans de la Marató serà el Maratest de Badalona sobre una
distància de 30 km. Serà una bona pedra de toc.
