PIRINEXUS. ETAPA 3: CAMPRODON - MAUREILLAS-LAS-ILLAS

ETAPA DIVERTIDA AL PAÍS VEÍ EXCEPTE EL CÀMPING

Dimecres 11 de juny de 2025

Distància: 74,1 km
Temps: 4h35'
Velocitat mitjana: 16,2 km/h
Desnivell: 630 m D+ / 1.450 D-

Torno a llevar-me d'hora, però aquesta vegada faig el ronso una mica perquè avui tinc una etapa relativament fàcil i no em cal matinar. I dic fàcil perquè, tot i tenir el port més llarg i amb més altitud de la ruta, el Coll d'Ares amb més de 1.500 metres d'altitud, aquest es troba a l'inici de l'etapa i un cop coronat, la resta de l'etapa fa baixada fins al final. Per tant, per aquest motiu m'ho prenc amb molta calma.

Surto de la tenda abans que ho faci la Michèle. El dia torna a ser assolellat i, segons les previsions, tornarà a fer calor. La part divertida del dia és que a més de la llarga baixada que tinc a la segona part de l'etapa, és que avui passaré a França, i això sempre té un punt de novetat.

De mica en mica vaig fent la rutina del dia: començar a recollir la tenda, esmorzar, recollir la roba estesa que encara és humida, la qual cosa era previsible perquè el lloc és força humit, i finalment organitzar i carregar les alforges. 

En tot aquest impàs de temps, la Michèle ja ha recollit i ha marxat en direcció al Coll d'Ares. No ens acomiadem perquè ella està segura de què l'atraparé en algun moment de l'etapa, com així va ser (espòiler).

Tot recollit i llest per marxar

Finalment, quan passen uns minuts de dos quarts de deu (9:35), surto del càmping en direcció a Camprodon que es troba a uns 4 quilòmetres. Aquests primers quilòmetres fan una certa pujada, però aquesta és molt suau i de seguida hi arribo.

Com m'he plantejat una etapa de passeig i gaudi, decideixo passar pel centre de Camprodon per visitar el poble. Feia moooolts anys que no hi anava i tenia records molt minsos.

L'únic que recordava era el pont i poca cosa més. De seguida hi arribo i faig la primera aturadeta del dia per gaudir del lloc i fer algunes fotos i vídeos. 

Després d'uns breus minuts continuo travessant el poble intentant trobar la sortida nord, i sense voler hi arribo a un altre punt bonic de Camprodon, la plaça de Santa Maria a on es troba l'església del mateix nom i a l'esquerra d'aquesta l'església del monestir de Sant Pere. Això fa que torni a parar per mirar-me-les amb calma i fer unes fotos.

I ara sí, amb la visita a Camprodon completada, surto del poble per la part de dalt per començar l'ascensió al coll d'Ares. A la sortida del poble ja trobo indicacions específiques, que aniré trobant durant tota la pujada, sobre la distància que hi ha fins al cim, l'altitud en aquell moment i el pendent del tram. En aquell punt la informació que tinc és que em trobo a uns 17 quilòmetres del coll.

La primera part de la pujada (els primers 4 km) són força suaus i em serveixen d'escalfament. Segons la informació d'abans, el pendent mitjà d'aquesta primera part es troba al voltant del 3%. Molt assequible.

Connecto la ràdio i començo a pujar tranquil·lament gaudint de la temperatura, encara no fa molta calor, i del paisatge.

Entre els quilòmetres 8 i 11, just abans d'arribar a Molló, el pendent es fa més dur i passa a oscil·lar entre el 5-6%, la qual cosa es nota una mica així com la calor, especialment en aquells trams sense ombra.

Quan porto 1h30' de ruta i una mica més d'11 quilòmetres arribo a l'altura de Molló. I dic que arribo a l'altura perquè si vull visitar el poble, haig d'afrontar una pujada extra no molt llarga, però força important, així que decideixo que només faré unes fotos des de la rotonda que hi ha al peu de la pujada.

 

Molló des de la rotonda

Unes fotos, una pixada ràpida per buidar la bufeta i continuo la marxa. El següent quilòmetre i mig, aproximadament, és un fals pla descendent que s'agraeix molt abans del darrer tram d'uns 8 quilòmetres amb un pendent molt estable entre el 5 i el 7% que ja comença a picar una mica, especialment per la calor donat que les ombres deixen de sovintejat. En aquesta part, vaig fent aturades freqüents en llocs d'ombrar per descansar uns segons, no més d'un minut, i en algunes d'aquestes aturades aprofito també per fer algunes fotos.

Vistes de Molló durant la pujada

Durant la pujada m'avancen tres (dues noies i un noi) bikepackers francesos amb bicis de gràvel que porten un ritme més alegre que el meu, no obstant van menys carregats que jo i... són més joves. De fet, aquest trio me'l trobaré durant molts cops durant el dia d'avui i demà.

Finalment, quan porto unes 3 hores d'etapa i poc més de 21 quilòmetres arribo al Coll d'Ares. I just al senyal del coll em trobo els tres francesos i a la Michèle que s'estan fent fotos. La Michèle em rep amb alegria i em diu que sabia que l'atraparia tot i haver sortit una hora abans. Val a dir que ella també va visitar Camprodon i, a diferència meva, també va fer una visita a Molló.

Coll d'Ares (1.513 metres)

Des d'aquest punt fins al pas fronterer hi ha uns 100-200 m que fem plegats on tornem a aturar-nos per fer unes fotos del lloc i llegir els plafons informatius que parlen de la fugida de molts civils de la Guerra Civil que van passar per aquell punt. Les imatges il·lustratives d'aquest camí de fugida són colpidores.

Cim del Coll d'Ares i "Camí de Retirada"

En aquest punt hi ha molta animació. A part dels 4 cicloturistes (els tres francesos, la Michèle i jo), un grup nombrós de motoristes alemanys, algunes famílies i una patrulla de la policia nacional que sembla que està fent guàrdia a la frontera). Fem les fotos de rigor del vessant francès per donar fe de què estem ja en territori francès, i ara sí, després d'una bona estona, reprenem la marxa amb la llarga baixada que és pràcticament fins a final d'etapa, a excepció d'algunes pujades curtes i una part més plana cap al final.

Inici de la part francesa de la Pirinexus

Els primers 13 quilòmetres de baixada són trepidants i els gaudeixo moltíssim. Els pendents són variables, però en aquesta part oscil·len entre el 5 i el 8% de mitjana amb unes vistes magnífiques de la comarca del Vallespir. Als revolts haig d'anar amb compte de no passar-me de velocitat perquè vaig molt carregat i puc tenir un ensurt greu. Per tant, la baixada, tot i ser ràpida, la faig de forma controlada a una velocitat al voltant dels 30-40 km/h.

El pitjor de qualsevol baixada, per molt llarga que sigui, és que el final arriba molt ràpidament, i en poc més de 20 minuts albiro el primer poble de França, Prats de Molló-La Preste. Tinc decidit que aquest serà el poble on m'aturaré a dinar perquè ja és una mica tard, i així de pas, faré una mica de turisme pel poble.

Entrada al poble de Prats de Molló i a la part antiga

Uns quants minuts més tard, i sense haver quedat prèviament, em trobo a la Michèle a l'arc d'entrada a la part antiga del poble. Decidim visitar-lo junts caminant i arrossegant les bicicletes. La part antiga no és molt gran i acabem al cap de poca estona. Durant el passeig ella es compra alguna cosa per dinar i jo omplo els bidons d'aigua a una botiga on els senyors que estaven a la porta s'ofereixen a omplir-me'ls quan els pregunto por la font més propera.

Finalment, ens instal·lem per dinar en un banc amb ombra a la plaça del Firal, fora de la part antiga. Jo he decidit no comprar res per menjar i tirar de reserves. Menjo una mica d'embotit, un parell d'ous durs que encara em queden i una llauna de sardines amb una mica de pa que tinc del dia anterior, un plàtan i una cervesa que he comprat a la botiga on m'han donat aigua. Mentre dinem parlem de les nostres famílies i d'altres temes intranscendents. A aquella hora, a prop de les tres de la tarda, la calor s'intensifica i fa mandra abandonar l'ombra per continuar el camí. Ella té més pressa perquè vol arribar a casa seva, Argelers-sur-mer a la costa francesa al costat de Colliure, no massa tard i marxa abans. I ara sí que ens acomiadem definitivament, tot i que no descartem tornar-nos a trobar durant la baixada, cosa que no passarà perquè marxo un quart d'hora més tard, ja que he decidit descansar una mica més, tot mirant una partida de petanca, que deu ser l'esport nacional en aquest país.

Finalment, decideixo marxar cap a Ceret, on teòricament es troba el meu final d'etapa. Encara em resten uns 40 quilòmetres, però com són favorables m'ho prenc amb calma.

A la sortida del poble encara trobo alguna pujada, però un cop ja soc a la carretera torna la baixada. 

Quan porto uns 7 o 8 quilòmetres de baixada, arribo al següent poble, Le Tech. En principi no penso aturar-me, però passant pel mig del poble trobo el punt d'aiguabarreig de dos rius, un és el riu Le Tech (com el poble) i l'altre el riu La Coumelade (ho he mirat a Google). En aquell punt hi ha una petita zona de pícnic amb una font i decideixo fer una aturadeta breu perquè m'estic pixant.

Entrada de Le Tech

Finalment, com tinc els peus reescalfats, decideixo baixar a la vora del riu i ficar-me fins als genolls per refrescar-me una mica. La veritat és que l'aigua baixa molt fresqueta i s'agraeix.

Després de la petita remullada, torno a la carretera. Encara em resten més de 30 quilòmetres per arribar a Ceret i no puc badar perquè no sé on passaré la nit, i no vull arribar massa tard.

La ruta continua fent baixada, tot i que cada cop el pendent va minvant. Primer passo per Arles-sur-Tech (km 53), després per Amèlie-les-Bains (km 58) i finalment arribo a Ceret (km 68) força cansat per la calor-xafogor que fa. Un cop allà busco un lloc amb ombra per descansar i estudiar què faig. Mentre m'aproximava a Ceret estava pendent de possibles llocs per fer acampada lliure, però realment cap d'ells em motivava per diferents raons: massa zones de conreu a la vista, poques o cap zona de bosc on amagar-se i si veia algun lloc tenia vegetació massa alta. A més amb la calor que estava fent en aquell moment, cap lloc em semblava adient. El meu cap em demanava anar a un càmping per poder gaudir d'una bona dutxa.

Al banc, mentre descansava, veig que tinc un parell de càmpings a prop. Crec que aniré al càmping Nogarède que es troba a un quilòmetre, però abans hauré de passar per un supermercat per comprar menjar i beure. Però mentre rumio tot això, també se m'acut que puc avançar una mica més perquè tinc més opcions de càmping. Veig que Maureillas-las-illas, just abans de començar l'ascensió al Col de Panissars que hauré de fer demà, n'hi ha un de municipal que segurament estarà be de preu i es troba just a l'inici del port. No m'ho penso dos cops i marxo cap allà. Estic a poc més de 5 quilòmetres de bona carretera.

Malauradament, no he pres una bona decisió. No m'he fixat que la ruta hauria de passar abans per Le Boulou, i d'aquesta manera, em saltaré aquest poble. No era la meva intenció, però el fet de no pensar prou em fa cometre aquest error. I ja posteriorment, un cop a casa, veig que abans d'arribar a Le Boulou hi ha un llac magnífic amb molta zona de gespa i molts arbres. Hauria estat un bon lloc per acampar. Quina llàstima!!

A més el càmping de Maureillas-las-illas és una merda. No té pràcticament serveis (molt precari) i a sobre em cobren 19 €. Un autèntic robatori. A més no em prenen les dades (és obligatori) pel registre, per la qual cosa, acabo pensant que realment aquell senyor de recepció el que ha fet ha estat embutxacar-se els meus calés. Cada cop n'estic més segur.

Un cop instal·lat i dutxat, tinc el temps molt just per anar a comprar quatre coses per sopar i esmorzar. És tan just el temps, que haig de fer els 500 metres que tinc fins al supermercat del poble corrent. Hi arribo quan falta un minut per tancar. Per sort, no soc l'únic que arriba amb el temps just, i a més la dona del súper no té pressa per tancar. 

Després ja només resta fer el sopar i estirar una mica la nit assegut a la meva cadira penjant fotos i històries a Instagram, i revisant la ruta que faré demà. I d'aquesta manera dono per liquidat el dia.

Resum de l'etapa: