ASSAIG GENERAL PER A LA TRAILWALKER. OLOT-GIRONA (56 KMS)

Magnífic assaig general el que hem fet aquest cap de setmana l’equip Es-K-Mot Vallesà tot preparant la Intermon Oxfam Trailwalker 2012. Era el darrer entrenament fort  que servia també per moltes altres coses. La principal per l’equip era la de preparar l’estratègia de cursa i en especial el ritme que haviem de portar el dia D. Però per a mi hi havia un altre objectiu important, fins i tot més que l’anterior. Necessitava saber si estava preparat per a afrontar aquest repte després de cinc mesos lluitant contra una publagia que m’estava fent la guitza. La veritat és que he hagut de  treballar molt a tots els nivells (gimnàs, fisioteràpia, osteopatia, activació muscular...) per poder estar en condicions el dia de la Trailwalker. Hores d’ara no puc dir que ja estigui curat. No, encara tinc molèsties però m’he demostrat que podré afrontar amb unes certes garanties els 100 kms del proper 5 de maig.

A les 6:00 de matí estàvem tots convocats  per sortir direcció Olot. El matí apuntava boira i força fresqueta, com així ha estat. Una mica abans de les 8:00 del matí, i un cop preparat el material necessari, vàrem iniciar l’entrenament en mig de la boira i una temperatura de poc més de 0 ºC. De seguida vàrem agafar un ritmet suau i còmode que anàvem alternant cada cert temps per petites estones de 2-3 minuts de caminar per conservar pota des del començament. Mentres tant, el Xavi va marxar amb la furgoneta cap a Girona des d’on va fer el camí invers amb la BTT.

Els primers kms van transcórrer per uns paratges magnífics d’un verd intens i que amb els primers raigos de sol filtrant-se entre la boira, que de mica en mica s’escampava, donaven un aspecte màgic al paisatge que travessàvem. La veritat és que els 20-30 primers kms del trajecte són els més macos de tota la ruta del carrilet.

Els primers 30 kms van ser força distrets perquè tota l’estona vàrem estar de xerrameca els quatre components del grup: el Pedro (the Boss), l'Anna, la Teresa i jo. En aquest punt, i quan ja començàvem a tenir una mica de gana, vàrem fer un bon troç caminant per tal de poder menjar els respectius entrepans que portàvem. Poc desprès, i un cop passat Anglès, ens vàrem trobar al Xavi que venia amb la seva bicicleta des de Girona. A partir d’aquest moment, el Xavi va fer diferents anades i tornades tot acompanyant-nos fins a Girona.

La segona part de l’entrenament va ser, com era obvi, més dura pel cansament que portàvem acumulat, tot i que no va ser fins els darrers 15 kms quan ja costava més sumar quilòmetres. Els peus i les cames ja començaven a fer una mica de mal i en el meu cas, les molèsties a la pubalgia van estar més presents però que no em van impedir mantenir el mateix ritme durant tota la resta de l’entrenament.

L’arribada a Girona (km 56) la vàrem fer amb una mica més de mitja hora d’antelació respecte a l’horari previst. L’alegria va ser gran especialmente pels que teniem més dubtes sobre els nostres problemes físics. El temps final va ser de 5h55’ el que volia dir que el ritme final havia estat de 6’21”/km. Un pel més ràpid del previst però per això serveixen els entrenaments. Ara sabem que el dia 5 de maig haurem d’anar un pel més lents per intentar fer la IOT en unes 12 hores.

Un cop a Girona, va tocar canvi de roba (sense dutxa) i sortit cap al centre per buscar un restaurant que ens havien recomanat. La veritat és que el dinar va ser magnífic. Al ben mig de la Plaça de la Independència de Girona, a una terrassa i amb l’agradable companyia d’un solet reconfortant. El dinar i les birres van entrar d’allò més bé. I per acabar, visita rápida pel Call de Girona  amb reportatge fotogràfic a càrrec del Xavi.

I ara ja nomes queda descansar i acabar de polir els detalls de cara al repte del 5 de maig. La Intermon Oxfam Trailwalker ens espera.