ETAPA AMB INICI ÈPIC I FINAL AMB INCIDENTS
Dimarts, 11 de juny de 2024
Distància: 89 km
Temps: 5h 08'
Velocitat mitjana: 17,3 km/h
Desnivell: 1.502 m D+ / 1.590 m D-
Avui tocava fer l’etapa més dura de la volta amb gairebé el doble de desnivell d’una etapa normal que a sobre es concentrava tot al primer terç del dia amb l’ascensió al Passo de Ghenna Silana, el pas de muntanya més emblemàtic de Sardenya per sobre dels 1.000 metres. Però el pitjor de tot era la sortida del forat on es trobava Cala Gonone. Calia fer una ascensió, només sortir, de 9 km amb un desnivell molt gran i constant.
Però la previsió de sortir molt d’hora s’estronca perquè des de primera hora de la matinada està plovent sense parar. A les 8 decideixo que no sortiré i em prendré el dia de descans, però de sobte a les 9 deixa de ploure i surt el sol. Decideixo sortir però haig d’esperar a que el sol eixugui la tenda.
Mentre vaig recollint tot, conec al Fabrizio, veí de parcel·la, que curiosament també va ser vei al càmping de La Maddalena. És napolità i també esta fent la volta a l’illa en moto i em dona alguns consells turístics valuosos que aplicaré els següents dies.
Al final, surto a les 11h amb un sol que comença a picar de valent. Els 9 primers km són brutals, molt durs i m’ho prenc amb molta calma, però com vaig fresc arribo a dalt, al túnel que connecta amb la carretera nacional, en un temps més que digne. Però encara tinc 19 quilòmetres més non-stop fins al Passo de Ghenna Silana. M’ho prenc amb filosofia i vaig pujant a poc a poc fent parades freqüent per gaudir de les vistes dels cims que tinc al davant.
 |
| Pas de Ghenna Silana |
Em llenço muntanya avall i gaudeixo de la velocitat i les vistes que tinc des d'allà dalt, però què ràpid s'acaben les baixades!! De fet, no és una llarga baixada fins arribar al nivell del mar, sinó que vaig trobant algunes pujades (més llargues del que voldria) de forma esglaonada que em trenquen el ritme.
Després d'uns 8 quilòmetres de baixada, diviso a la meva dreta un poble anomenat Orthullè. Em plantejo desviar-me (1 ó 2 quilòmetres com a molt) i aturar-me per buscar un súper o un bar per dinar, però penso (equivocadament) que si continuo baixant a aquest ritme puc arribar aviat a Baunei sense haver de desviar-me i fer uns quilòmetres extres. Total, si dino a les 15:30 o 16h tampoc passa res.
Malauradament, el tram que resta fins a Baunei no és de baixada franca. Crec que tinc més pujada que baixada i això em desmoralitza una mica. Començo a tenir força gana i no tinc res per menjar excepte un grapat de fruits secs. La distància entre pobles a Sardenya són molt grans.
Abans d'arribar a Baunei trobo un àrea de pícnic increïble al bell mig de la muntanya: solitari, ple de pins amb molta pinassa a terra, taules i bancs i un punt d'aigua. Ràpidament em passa pel cap modificar el pla de ruta previst i fer acampada lliure en aquest lloc paradisíac. No crec que hi hagi un lloc millor a tota Sardenya per fer acampada lliure. Miro a Google Maps quan em queda fins a Baunei, però no tinc cobertura. Necessito arribar al poble per comprar. Si la distància no és molta, em plantejo seriosament anar, comprar i tornar per passar la nit aquí.
Però 100 metres després de començar a pedalar, veig que no serà bona idea. Just en aquell moment, comença una llarga baixada amb força desnivell. Finalment, Baunei es troba a 7 quilòmetres de l'àrea de pícnic i tots en baixada. Així que m'oblido del pla. Tocarà seguir amb l'idea inicial.
 |
| Baunei, després d'una llarga baixada |
A Baunei arribo a les 16:00 i els supermercats estan tancats. Putada!!! Qué faig? Em quedo allà durant una hora per comprar i dinar després? O continuo avançant (en baixada) fins a Santa Maria Navarrese que és el següent poble ja al costat del mar?
La decisió és fàcil. Si em quedo, arribaré massa tard a Bari Sardo. Millor continuar. I per fi, una bona decisió. Només hi ha 9 quilòmetres fins al poble i tots en baixada, així que en 20' hi arribo. I per sort, al mig del poble trobo un súper obert!! Compro embotit, fotmatge, pa i cervesa i m’instal·lo per menjar a una zona de picnic al costat de la platja amb unes vistes molt maques de l'illot que hi ha a prop.
 |
| Illot davant la platja de Santa Maria Navarrese |
No m'encanto gaire per dinar perquè fins al càmping que es troba més enllà de Bari Sardo, encara tinc 18 quilòmetres que per sort són planers. Calculo que en menys d'una hora hi arribaré.
Malaurament, els quilòmetres fins el càmping se'm fan llargs perquè la bici comença a fer un soroll que no m’agrada gens i haig de fer unes quantes aturades per localitzar el problema. Finalment, després de molts intents i de mirar i remirar per tot arreu, trobo el motiu del soroll. El cargol del portaequipatges s'ha afluixat i està tocant el disc del fre. Em toca treure les alforges, les eines i tornar a col·locar el cargol al seu lloc. Per sort, el tema el mig soluciono per sortir del pas en deu minuts. Quan arribi al càmping, l'acabaré d'arreglar.
Els darrers quilòmetres, es fan molt llargs. Tinc ganes d'arribar i Bari Sardo encara no s'albira. I quan finalment hi arribo, just a l'entrada del poble em trobo una processó funerària de centenars de persones que van caminant i ressant en veu alta en direcció al cementiri portant el fèretre a coll entre uns quants i amb el mossèn al davant. Semblen molt afligits. La policia està estratègicament col·locada aturant els cotxes i altres vehicles (a mi també, of course). L'escena és digna de ser fotografiada, però crec que no seria prudent per part meva.
Quan la processó acaba de passar, començo a pedalar amb ganes pel mig del poble. Encara tinc 5 quilòmetres fins al càmping que es troba al costat de la platja.
Finalment arribo al càmping. És tard i estic força cansat. Decideixo que el dia següent serà de descans. M’ho mereixo!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada