VOLTA A SARDENYA. ETAPA 7: BARI SARDO - VILLASIMIUS

ARRIBANT A LA CANTONADA SUD-EST DE L'ILLA

Dijous, 13 de juny de 2024

Distància: 102 km 
Temps: 5h 52'
Velocitat mitjana:  17,4 km/h
Desnivell:  675 m D+ / 690 m D-

El dimecres el vaig dedicar a descansar una mica. El dimarts vaig arribar molt tard a Bari Sardo i necessitava poder dedicar temps a rentar roba, comprar menjar i descansar una mica, encara que fos mentalment.

Al matí vaig anar al poble de Bari Sardo per tal de que algú es mirés el disc de fre de la roda del darrera perquè tenia l'impressió de que estava una mica torta arran del fregament amb el cargol del portaequipatges. Finalment al taller, el mecànic que em va atendre no va trobar cap problema. Bona noticia! Després vaig passar-me per un supermercat per fer la compra del dia i la resta del matí i part de la tarda la vaig dedicar a relaxar-me a la platja que hi havia al costat del càmping.

I avui toca fer l’etapa més llarga de tota la volta amb més 100 km, però relativament plana en comparació a les anteriors. I després d’un dia de descans tinc ganes de bici, i més amb el dia tan espectacular amb un cel blau intens que ha sortit.

Els quilòmetres passen ràpid malgrat que la primera part comença amb un desnivell important perquè es nota que estic fresc (pel dia de descans i perquè encara no fa calor). A les 2h30’ de ruta i ja una mica cansat, trobo un àrea de picnic molt guay amb taules, arbres, molta ombra i… una font!! Però malauradament no raja aigua. Aquests és un dels punts febles de Sardenya, poques fonts públiques i moltes sense aigua!! 

De tota manera, el pitjor del dia està encara per arribar. En un punt del camí, amb l’objectiu de retallar quilòmetres, prenc una mala decisió: continuar per la carretera provincial o fer uns quants quilòmetres menys agafant un camí rural asfaltat. Trio aquesta opció. El camí asfaltat, al poc, es converteix en un camí de terra no gaire còmode i amb la calor del migdia se’m fa molt dur. I el pitjor de tot és que en molts moments tinc una carretera al costat, però no puc entrar perquè està tota ella delimitada amb una tanca infinita com si fos una autopista. Després vaig saber que algunes SS (strada statale) equivalents a les nacionals d’aquí, tenen la consideració d’autopistes i alguns vehicles, com les bicis, no podem transitar. Total que al final faig uns 15 km per camins plens de pols i pedres. Una merda, vaja! 

Finalment, sobre les 16h trobo el primer súper on poder comprar alguna cosa per menjar i, sobretot, comprar aigua (i cervesa fresca, of course!!). Dino a un banc de fusta que hi ha just a la sortida del súper que està protegit del sol per un edifici.

Del supermercat fins a Villasimius només em resten 10 km amb una pujada forta per tocar els pebrots. Gràcies al descans i potser a la birra, la puc fer amb energies renovades. 

I després d'una llarga baixada final travessant el poble de Villasimius arribo al càmping que es troba just al costat de la platja.

Un cop ja instal·lat al càmping, encara tinc temps d’anar a la platja anomenada Spiaggia del Riso que rep aquest nom per la forma de gra d'arròs que té la seva sorra. Molt maca, per cert!!