ETAPA PLÀCIDA AMB FINAL ÈPIC
Dilluns, 10 de juny de 2024
Distància: 88 km
Temps: 5h 48'
Velocitat mitjana: 15,2 km/h
Desnivell: 820 m D+ / 930 m D-
Començo el dia abans de les 6:00, com ja és habitual, i coincideixo amb el Miguel, el veí portugués, que està a punt de sortir a fer el seu entrenament diari per les carreteres de la zona. Em diu que segurament, en algun moment del matí coincidirem a la ruta perquè avui fará ruta d’anada i tornada per la mateixa carretera. Així que ens emplacem per a més tard.
Començo a pedalar a les 08:00, com gairebé cada dia. El dia es presenta assolellat i el matí convida a fer quilòmetres, però ja veurem més tard què passarà quan la temperatura comenci a pujar.
De moment, la primera part de la ruta és molt favorable i rodadora que em permet portar un bon ritme i quan porto una mica més d’1 hora de ruta, veig com ve en direcció contraria un ciclista que gràcies al seu maillot verd esmeralda identifico que és en Miguel. Quan arriba a la meva alçada s’atura, xerrem una estona i em dona els darrers consells per estalviar-me alguns quilòmetres sortint de la ruta principal i agafant carreteres locals. Finalment, ens acomiadem i em desitja sort per demà quan surti de Cala Gonone.
La ruta continua sent agradable i, seguint els seus consells, em desvio a Posada per agafar una ruta local sense gaire tràfic. Quan arribo a La Caletta, amb 30 quilòmetres fets i 1h50' pedalant, m'aturo al costat de la platja per desplegar el panell solar i carregar una mica el mòbil que ja comença a descarregar-se peligrosament. Després d'un quart d'hora d'aturada, continuo l'etapa per un carril bici segregat que va paral·lel a la platja fins arribar a La Petra Ruja on torno a agafar la carretera principal.
Finalment, després de 30 quilòmetres més i 4h45' de ruta amb algunes aturades curtes perquè la calor ja comença a apretar, arribo a Orosei (km 64) amb gairebé 3/4 parts de la ruta feta, però amb la traca final encara pendent d'arribar.
Orosei és un poble gran amb força serveis. I just a l'entrada del poble trobo un súper on puc comprar pa per acompanyar una llauna de sardines que porto des del primer dia i una mica d'embotit. També compro una cervesa gran ben fresqueta i aigua carbonatada per a la resta de l'etapa. Dino de qualsevol manera assegut a un mur que hi ha a la carretera just a l'altra banda del súper i ben protegit del sol.
Després d’un primer tram pla, asfaltat i molt maco de 6 km, m'enfronto a una rampa curta d'uns 300-400 metres, però molt dura d'un 13% que m'obliga a empènyer la bici durant una estona, i quan la part més dura del pendent s'acaba, també ho fa l’asfalt.
El navegador m'indica que continui per un camí/corriol molt trencat que surt a la meva esquerra, però jo no em refio ni un pel. Fa ja molta calor i no tinc ganes de patir més del compte. El camí principal té millor pinta, però té força pendent. M’aturo a l'ombra d'un arbre i torno a estudiar la situació amb Google Maps. Miro camins alternatius per tornar a la carretera, i és el que faig. No va ser fàcil, però després de uns 4 quilòmetres de pujada i pols, i sobretot, molta calor, torno a la via principal que m'ha de portar a Cala Gonone.
La carretera principal continua durant uns 5 quilòmetres per després girar a l'esquerra en un trencall. Els darrers quilòmetres del dia són èpics. Una llarga pujada de ciment que m'obliga de nou a empènyer la bici durant molta estona fins que arribo a un lloc espectacular, el Passo Littus, des d’on tinc unes vistes úniques de Cala Gonone i una baixada trepidant per camins encimentats fins al càmping. Senzillament espectacular!!
 |
| Inici de la baixada des del Passo Litus |
La resta de la tarda, un cop instal·lat al càmping, la dedico a fer turisme pel poble i fer la compra per sopar i esmorzar demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada