COMENÇO A GAUDIR DE L'ILLA
Diumenge, 9 de juny de 2024
Distància: 81 km
Temps: 5h 05'
Velocitat mitjana: 15,8 km/h
Desnivell: 660 m D+ / 670 m D-
Començo a pedalar sobre les 08:30 i el dia comença força tapat. Desfaig el camí pedregós del dia anterior i en pocs minuts arribo a la terminal del ferri, però no tinc vaixell fins les 9:30, així que em toca esperar tres quarts d'hora allà sense fer res. Què hi farem! No tinc pressa, l’etapa és relativament fàcil i de no molts quilòmetres, però tot i així, farà que arribi més tard del previst a San Teodoro de la Cinta.
Un cop agafo el ferri i passo a l’illa principal, el recorregut de la primera part de la ruta és molt maco per indrets naturals, sense edificacions i amb la costa sempre a l’esquerra. És la Costa Esmeralda.
La segona part del trajecte, des de Cannigione fins a Olbia, el recorregut s'endinsa per l'interior, excepte una curta visita a la costa a Marina di Cugnana. Quan porto 50 quilòmetres i gairebé 4h30' de ruta, arribo a la ciutat d'Olbia. Com ja és l'hora de dinar, busco a Google Maps un súper per dinar que estigui a prop de la ruta. Tinc uns quants per escollir i, finalment, trio un Lidl que es troba a la sortida de la ciutat. El dia continua tapat però fa molta xafogor. Així que m'entretinc dins del súper on s'està molt fresc. Prèviament, agafo una cervesa del linial i l'amago a un dels congeladors mentre vaig fent la compra per tal de que es refredi una mica. Després d'una mitja hora llarga, surto del Lidl amb la compra, trec la cadira plegable i dino tranquil·lament al costat del súper davant les mirades divertides del clients que entren i surten del supermercat. M'ho prenc amb calma. Entre la compra i l'estona de dinar, m'he estat allà sobre 1h30'.
Després de rematar el dinar amb un maxibon que he conservat a una nevera portàtil plegable que porto, començo la darrera part de la ruta que és força favorable i rodadora. En aquest moment del dia, la calor i la xafogor són importants, però com sóc poc més de 25 quilòmetres, arribo a San Teodoro en 1h i mitja. Després de fer el checking i muntar la tenda, decideixo anar a la platja que es troba just enganxada al càmping. No m'estic molta estona, perquè aquella tarda havia quedat amb l'Ann-Sophie, que vaig conèixer al ferri el primer dia, per anar a sopar amb el seu germà, cunyada i nebot, però la tarda em passa volant i quan me n’adono és massa tard i encara m’haig de dutxar i afaitar. Els alemanys, i els europeus en general, a les 19:30 ja sopen amb la qual cosa ja veig que no arribaré a temps, aixi que parlo amb ella i em disculpo per no poder quedar amb ells. Em sap greu!
La tarda-vespre la passo amb el meu veí de parcel·la, en Miguel, un ciclista portugués molt enrotllat i molt xerraire que em dona consells molt útils per afrontar les dues properes etapes que, teòricament, són les més dures que tindré. De fet, em recomana no anar a Cala Gonone perquè és dins d’un forat la qual cosa implica que per arribar i sortir d’allà hauré de salvar un desnivell molt i molt important i amb una bici tan carregada com la meva, ell creu que patiré molt. Quanta raó en tenia, aquest portugués!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada