NO PUC MÉS! REVENTAT I PRIMERA ACAMPADA LLIURE (NO ESPERADA)
Divendres, 7 de juny de 2024
Distància: 69 km
Temps: 4h 45'
Velocitat mitjana: 17,9 km/h
Desnivell: 793 m D+ / 640 m D-
Començo a pedalar al voltant de les 13:30 un cop he desembarcat del ferri i m'he acomiadat de l'Ann-Sophia. Fa un sol de justícia, però l'il·lusió de començar la ruta em fa ser optimista. Tinc per endavant 103 km fins Lu Furracu on m’espera una Warmshower que em convida a casa seva. Els warmshowers (WS) són una comunitat de cicloturistes que s’ajuden mútuament.
Els primers 25 km són força plans, i aprofito per anar de pressa, però de mica en mica les pujades apareixen i començo a patir. La calor i la manca d’entrenament previ amb pes em comencen a passar factura fins al punt de què en algunes pujades haig d’empènyer la bici. Començo a acumular retard de forma perillosa. I arriba un punt que estic realment esgotat. Haig de parar sovint i l’aigua que porto s’està acabant. Tampoc he parat a dinar. No trobo res pel camí. Per sort, trobo un lloc de venda de fruita a la carretera. M’aturo i compro fruita i un parell d’ampolles petites d’aigua fresca (amb gas). Revifo una mica, però dura poc. Les pujades continuen. Després de 50 km, passo per un poble, Badesi, i puc tornar a comprar aigua fresca a un supermercat que trobo a la ruta! És el meu primer súper de la ruta i ja he aprés que els italians són uns fanàtics de l'aigua amb gas. Als lineals hi ha més ampolles d'aigua amb gas que sense.
 |
| Badesi |
Encara no he fet ni la meitat de l’etapa i estic a la pitjor part. Començo a fer números i veig que arribaré molt tard a Lu Furracu. Escric a la meva WS i l’aviso. Em diu que cap problema, però jo si tinc un problema: les cames no donen més de si i em plantejo seriosament passar la nit al primer lloc que trobi.
Em poso en mode radar i començo a mirar a banda i banda de la carretera i m'adono que totes les finques i camins estan tancats. No veig on puc acampar, però no perdo l'esperança. Després d'uns quants quilòmetres, quan estic més mort que viu, de sobte trobo un lloc on plantar la tenda. Porto 69 quilòmetres i encara em resten uns 33 fins arribar a Lu Furracu, així que no m’ho penso dos cops. Entro al camí, deixo la bici recolzada a un arbre i començo a estudiar el lloc. Està al costat de la carretera, però no importa. Suposo que durant la nit el tràfic serà mínim. Hi ha arbres que donen ombra i el terra és prou pla i força net de vegetació en algunes parts. Decidit! Escric a la meva WS i m'excuso de la meva no arribada. Ho faria massa tard i, segurament, en unes condicions molt dolentes. Ella, la Marta, em diu que no pateixi i que puc anar-hi demà. Li dono les gràcies, però demà necessitaré avançar i 33 quilòmetres seran molt pocs.
A 200 m hi ha una casa i m’apropo amb una ampolla d’aigua buida i un dipòsit-bossa de 4 litres amb aixeta que estrenaré abans del que em pensava. Pico al timbre i m’obren una parella de senyors grans i molt amablement em donen una ampolla gran d’aigua sense obrir per beure i m’omplen el dipòsit amb una aixeta que tenen al jardí que em servirà per rentar-me i cuinar. M’han salvat la vida!!
Passo el que queda de tarda descansant a la meva cadira de càmping, sopo aviat amb el sol encara al cel i quan comença a fer-se fosc, planto la tenda. Crec que he fet bé. Estic tant cansat i amb falta de son de la travessia de la nit anterior que la meva primera experiència d'acampada lliure serà molt plàcida. Va ser ficar-me a la tenda, i quedar-me clapat profundament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada