ETAPA 15: MAZAGÓN - VILA REAL DO SANTO ANTONIO

ARRIBO A PORTUGAL

Dimarts, 16 de maig de 2023

Distància: 103 km
Temps: 5h 07' 
Velocitat mitjana: 20,1 km/h
Desnivell:  410 m D+ / 460 m D-

Al matí la rutina de sempre. Encara no són les set del matí i esmorzo a l'entrada de la tenda. Després recullo les coses, carrego les alforges i al final plego la tenda de campanya. El dia està una mica núvol i espero que no faci gaire calor, que ja toca després d'uns quants dies patint-la.

En poc més d'una hora ja estic en ruta. Avui sortiré d'Espanya per Ayamonte i dormiré a Vila Real do Santo Antonio. No espero gaire cosa de l'etapa d'avui, ja que no crec que passi per llocs d'interès excepte la ciutat de Huelva de la qual tampoc espero gaire cosa. El que he vist preparant la ruta d'avui és que hauré de donar una volta després d'arribar a Huelva pujant fins a Gibraleón i després baixant en diagonal separat de la costa fins arribar a Ayamonte. El motiu és que passat Huelva es troben els aigüamolls de l'Odiel i no acabo de veure gaire clar com evitar pujar fins a Gibraleón i el navegador tampoc m'ajuda gaire perquè em fa anar fins allà. Així que per evitar problemes faré més quilòmetres.

Detall de la zona dels aigüamolls de l'Odiel que expliquen
la complexitat de creuar-lo sense una ruta clara 

Passat Mazagón, que es troba uns 10-11 quilòmetres després del càmping, m'apropo a Huelva passant al costat de la Ria de Huelva i creuant zones industrials força lletges, però un cop passo el riu Tinto pel pont on es troba amb l'Odiel, el navegador em porta per un carril bici que sembla nou i molt maco amb passarel·les de fusta que resegueix el riu Odiel.

Passarel·la en el carril bici al costat
del riu Odiel

El trajecte fins a Huelva se'm fa molt agradable i, a més, el cel s'ha despejat i el sol llueix al cel. Gairebé no entro a la ciutat. Simplement passo per alguns carrers de l'oest de la ciutat en direcció a Gibraleón. Estic seguint l'Eurovelo 1 (una variant de la principal) que és una ruta europea que va per la costa atlàntica fins al Regne Unit.

Un cop s'acaba el carril bici, quan estic sobre el quilòmetre 35, la ruta es torna una mica més lletja i va paralel·la a la carretera H-30. Poc després faig una aturadeta a una benzinera Repsol on prenc un café i un pastisset que m'entra pels ulls.

Continuo ruta fins Gibraleón i quan arribo, el navegador em fa creuar pel mig del poble. La veritat és que el pas pel poble em resulta complicat amb unes quantes pèrdues i carrers en contra direcció. Després d'unes quantes rectificaciones i d'anades i vingudes, aconsegueixo sortir del poble. Ja porto 50 quilòmetres, és a dir, gairebé la meitat del recorregut d'avui.

Després de quatre hores sobre la bicicleta, arribo a Cartaya. Crec que necessito menjar alguna cosa i, sobretot, beure una cervesa fresqueta a l'ombra en alguna terrassa. M'aturo a un bar-restarurant (Casa Decu) i em demano una tapa d'ensaladilla rusa i una cervesa 0.0. que em serveix per recuperar-me una mica i protegir-me de la calor. Finalment, torno a la carretera i ja no penso aturar-me fins a Ayamonte. Crec que amb el que he menjat puc acabar l'etapa i si tinc una mica de gana, sempre puc tirar de la banana i els fruits secs que porto a sobre. Només em resten uns 30 quilòmetres.

Els següents quilòmetres passen sense pena ni glòria. Només el pas per Lepe, 7 quilòmetres després de l'aturada, em desperta de l'estat d'encefalograma pla que porto des de fa una estona. A partir d'aquell moment, el meu cap entra en fase "recordar acudits de Lepe". I la veritat és que no em resulta fàcil recuperar alguns d'ells.

A partir de Lepe ja començo a veure indicadors d'Ayamonte i Portugal. Bon senyal. Ja tinc ganes d'arribar. Els darrers quilòmetres són en baixada i aviat arribo a Ayamonte i, seguint les indicacions que vaig trobant per la carretera, també trobo el moll on s'agafa el ferry que m'ha de passar a Portugal.

Un cop tinc localitzat el punt exacte, veig que a prop hi ha un basar xino on entro per comprar una coca-cola fresca i un altaveu bluetooth petit perquè el que portava ja fa alguns dies que no funciona gairebé. 

Un cop al moll em trobo un altre cicloturista que va especialment carregat. La meva bici al costat de la seva sembla poca cosa. El saludo i comencem a parlar. Es diu Giacomo i ve d'una població a prop de Venecia. Al llarg del tram espanyol de costa ha fet una ruta molt semblant a la meva però el més fort de tot és que el seu objectiu és arribar al Cap Nord (Noruega), just passat el Cercle Polar Àrtic. Una passada. 

Al moll d'Ayamonte als costat del Giacomo

Comprem plegats el bitllet per creuar el riu Guadiana amb el ferry (3,80€) i després, asseguts en un banc del moll, mengen alguna cosa (ell força més que jo) fins que arriba l'hora de sortida del ferry. 

El moll està ple de vianants i, sobretot, de molts turistes d'un dia amb bicicleta que segurament tornen al seu lloc d'hospedatge a Vila Real. De seguida, s'omple la coberta de gent i bicicletes.

Al ferry amb altres bicicletes de cicloturistes d'un dia

El pas del riu és ràpid. Entre maniobres i el pas efectiu no passen més de 10-15'. Desembarquem i tots dos agafem la mateixa direcció. Ell també va en busca del càmping municipal Monte Gordo, on tinc previst passar la nit.

El càmping està a poc més de dos quilòmetres del moll de Vila Real. El primer que em sorpren (desagradablement) és que tots els carrers són de llambordes i la conducció de la bici es fa molt incòmoda.

La segona sorpresa (aquesta agradable) és quan comprovo que el preu del càmping és una tercera part que la mitjana de preus a Espanya. En concret, passar la nit em costa 5,54€, tot i que per ser sincers, les instal·lacions no arriben a l'aprovat però disposem d'un punt de càrrega de llum gratuït al costat de les tendes, i això ho valorem molt bé.

El que queda de tarda la dediquem a dutxar-nos, fer bugada, comprar al supermercat del càmping que el tenim al costat i preparar el sopar i parlar sobre el que estem fent i volem fer. Ho fem en una barreja d'anglès, italià i català. I aquell dia decidim que compartirem uns quants dies junts perquè el recorregut i les etapes que fem són molt semblants.

Amb el Giacomo Massignani

Acabo de deixar company de ruta, en Michael, a Càdis i al segon dia ja torno a tenir nou company amb el que compartiré ruta durant alguns dies més. Viatjar amb un altre té coses positives pèrò també de negatives, si el viatge s'allarga molt. 

Video resum de l'etapa fet amb l'app Relive.