Distància: 110 km Temps: 7h 36' Velocitat mitjana: 14,4 km/h Desnivell: 290 m D+ / 270 m D-
No matino molt perquè avui l'etapa l'hauré de dividir en dos parts: una fins a Sanlúcar de Barrameda i la segona a partir de que agafi la barca que m'ha de creuar a la platja de Doñana, a l'altra riba del Guadalquivir, i arribar a Mazagon. Entre la primera part i la segona hauré de fer temps esperant que sigui la millor hora per passar per la platja. Per aquest motiu no em cal arribar molt d'hora a Sanlúcar que és relativament a prop de Càdis (uns 50 quilòmetres com a molt).
Abans de sortir de l'habitació, desperto a en Michael i m'acomiado d'ell desitjant-li molta sort, tot esperant retrobar-lo en algun altre moment de la ruta que serà molt semblant a la meva. Esmorzo a la cuina, preparo la bicicleta que es troba lligada a recepció i després d'unes fotos a les portes del hostel, començo l'etapa.
A les portes del hostel
Mentre esmorzava he mirat la ruta que havia de seguir i hi ha alguna cosa que no em quadra. Totes les rutes que planifico em fan sortir de la ciutat pel mateix lloc per on vaig entrar quan jo el que vull és creuar el pont que em portarà directe fora de la ciutat sense haver de tornar a passar per San Fernando. No faig cas de les indicacions del navegador i vaig en busca del pont. Quan arribo entenc el que passava. Per allà només poden transitar vehicles a motor. Les bicis i vianants no ho poden fer. Faig una ràpida cerca a Google i veig que per sortir de Càdis per la via ràpida haig d'agafar un ferry que m'ha de portar al Puerto de Santa Maria.
Dit i fet. Busco a Google on es troba la terminal del ferry que m'ha de portar a El Puerto de Santa Maria on, a més, vull comprar un cartux de recanvi del meu fogó ja que el meu està a les últimes des de fa dies.
En pocs minuts em trobo a la terminal i em tocarà esperar una bona estona fins el següent ferry (a prop d'1 hora). Fa ràbia perdre el temps així sense fer res.
Són les 10:30 aproximadament quan embarco al ferry i m'acomiado de Càdis poc a poc amb les torres de la catedral a l'horitzó. El passeig creuant el port de Càdis fins a El Puerto de Santa Maria dura uns 25' minuts i és força agradable.
La bicicleta lligada al ferry
Deixant enrere Càdis
A la coberta del ferry gaudint del dia
Arribo a El Puerto de Santa Maria i vaig en direcció contraria a buscar el Decathlon. Ahir al vespre vaig veure que tenien stock de recanvis de cartuxos (no a tota arreu se'n troben). Crec que arribaré en poc més de 10' però bado i em passo de llarg (per molt perquè havia posat malament l'adreça). Total que entre l'espera del ferry i el temps dedicat a comprar el cartux he perdut més de dues hores. Pensava que anava sobrat per arribar a Sanlúcar i al final no serà tant.
De tornada a El Puerto per agafar la carretera a Sanlúcar puc veure algunes coses de la ciutat que sembla maca però no em puc entretenir gaire. Sort que fins Sanlúcar només tinc uns 25-26 quilòmetres que segurament faré en poc més d'1 hora.
Castillo de San Marcos
La carretera que m'ha de portar a Sanlúcar és pràcticament una recta infinita sense cap desnivell, però maluradament tinc vent d'oest, és a dir de cara, i això fa que em costi força avançar a bon ritme. Aquesta vegada he triat l'opció més ràpida per arribar en lloc d'anar vorejant la costa per Rota i Chipiona, sense cap mena de dubte més maco i turístic, però avui no puc badar i he de ser a la platja de Doñana abans de les 16:00.
Abans d'arribar a Sanlúcar de Barrameda se m'apropa un ciclista de més de 70 anys que està en plena forma (ho diu i fa pinta) i xerrem una estona sobre ell i el meu repte. Al final m'acompanya fins al lloc on s'ha d'agafar la barca que creua el riu fins a la Platja de Doñana. També m'indica on menjar el millor peix de la provincia (això diu ell) al passeig marítim de Sanlúcar. Els llocs tenen molt bona pinta, però s'escapen del meu pressupost, tot i que no li dic. Ens acomiadem i com veig que la barca es troba allà a la platja a l'espera de clients (a peu o en bicicleta) per creuar el Guadalquivir, aprofito per apropar-me i preguntar. El senyor m'explica que la baixamar serà sobre les 18h però que a les 16:30 creu que ja podré començar a pedalar. Quedem que sobre les 16h agafaré la barca per creuar el riu.
Busco un supermercat on comprar per dinar i sopar i veig que hi ha un Dia a 1 quilòmetre del port. Al final dino com un homeless a una plaça en un banc amb ombra (fa molta calor). Em compro una empanada de tonyina, fruita i una ampolla de litre de Mahou (és més econòmica que comprar dues llaunes i com tinc molta sed...), en total 6€. Després de dinar m'apropo a una terrassa que hi ha de camí al port i em demano un cafetó i un gelat (maxibon) mentre deixo passar el temps fins que són tres quarts de quatre.
A les 16h en punt estic de nou a la platja davant de la barca. El barquer em fa pujar. Sóc l'únic passatger. El viatge de poc més de 3' em costa 10€. Barat no ho és. El ferry del matí, més còmode i trajecte 10 vegades més llarg, m'ha costat només 2,80€.
A punt de creuar el Guadalquivir
El moment més esperat de tota la ruta està a punt d'arribar. Portava molt mesos pensant en aquest dia. Havia vist videos, llegit blogs i consultat horaris de marees per veure com i quan podria creuar la platja de Doñana per la sorra que és la única manera de passar pel Parc Nacional del Coto de Doñana. L'altra opció era vorejar el parc que és inmens i passar per Sevilla i després baixar fins a Huelva. Mínim dos etapes de viatge. Descartat. A més, l'experiència de creuar la platja en bici era molt excitant i potser una de les millors coses que faré en tota la ruta.
La veritat és que tenia moltes incerteses i neguits. Una cosa és pedalar per la platja sense pes amb una BTT i l'altra és fer-ho carregat amb 25 kilos de pes extra. Les rodes per força s'hauran d'enfonsar a la sorra i no serà fàcil pedalar. El que haig de fer, segons he llegit, és pedalar el més a prop de l'aigua possible buscant sempre la part humida.
Ja sóc a l'altra banda de la riba del riu. Sembla que la sorra està bé, però per aquí la marea no es nota tant i fins que arribi a la banda de l'oceà no podré dir que estic a la platja de Doñana. En pocs minuts hi sóc i la sensació és increible. 33 quilòmetres deserts davant meu fins Matalascañas, on vaig estar durant uns dies en viatge de nuvis l'any 1988.
Jo sol a la platja deserta i l'oceà inmens a la meva esquerra. La bellesa és indescriptible i les imatges que gravo no la poden copsar però al menys tinc el record.
Intento pedalar el més aprop de l'aigua que puc per evitar quedar frenat. Quan em descuido i m'allunyo una mica de la sorra humida, costa moltíssim pedalar i de tant en tant quedo enganxat a la sorra i haig d'empènyer la bicicleta durant uns metres. Mica en mica vaig controlant el tema i em resulta més fàcil avançar. De tota manera, haig d'anar amb un pinyó gran com si estigués pujant un port. A sobre tinc vent de l'oest (de cara) la qual cosa afegeix una dificultat extra a la travessia.
La primera part del trajecte passa ràpid. Tot és novedós i l'emoció fa que l'esforç no es noti gaire. Gaudeix com mai del que estic fent. És increïble. Però a mida que els quilòmetres van caient l'esforç és cada cop més gran i les cames comencen a fer mal.
Quan ja porto un parell d'hores pedalant just per on trenquen les ones i amb una breu aturada per fer un vídeo, em trobo de cara una mena de autobús amb rodes tot terreny que ve en direcció contraria a la meva. Quan passa pel meu costat veig que és un vehicle del Parc Nacional ple de turistes que fan el camí invers.
Els darrers quilòmetres són molt durs. L'aire en contra i la resistència que ofereix la sorra tova van minvant les meves forces. Des de fa una estona puc veure a l'horitzó el que han de ser els edificis del poble de Matalascañas. I finalment, després d'una mica més de dues hores i mitja arribo allà. Uff, estic matxacat però ha estat una experiència fantàstica i inesborrable.
Surto com puc de la sorra (no em resulta gens fàcil) i deixo la bicicleta recolzada a la pared del primer edifici de Matalascañas i em prenc uns minuts per recuperar-me de l'esforç.
Ara toca anar a buscar una benzinera que tinc contralada a les afores de Matalascañas en direcció a Mazagón on faré un rentat a fons per treure-li tota la sal a la bici perquè si no ho faig pot malmetre tota la transmissió i altres elements.
Marco al Google Maps l'adreça de la benzinera i marxo cap allà. Vaig bé de temps però no em puc encantar si vull acampar amb llum a Mazagón. De camí a la benzinera, i sense esperar-m'ho, trobo l'hotel on vaig estar allotjat fa 35 anys quan vaig fer el viatge de nuvis. Faig una foto i li envio a la Tensi que segur que li farà gràcia.
En uns 10' arribo a la benzinera i el primer que faig és comprar-me una coca-cola ben fresca que és el que em demana el cos. I ja després rento a consciència la bicicleta amb aigua a pressió. Bicicleta neta!!
El sol ja comença a davallar una mica i m'afanyo per fer els darrers 20 quilòmetres que em queden fins al càmping. La carretera i el paisatge és força solitaria però molt maca sempre al costat del Parc Natural de Doñana. L'únic problema és que l'aire continua bufant de cara.
Finalment, després d'una hora pedalant sense pausa, arribo al càmping Doñana força cansat i amb moltes ganes de passar per la dutxa després de moltes hores de viatge. Un cop fet el checking, busco una parcela a prop de les dutxes i safareigs amb punt de llum i aigua a prop. No està gens malamanet el lloc.
El poc que resta de dia, el dedico a dutxar-me, preparar el sopar i comprar un parell de llaunes de cerveses fresques al bar que les tinc ben merescudes. Mica en mica la nit arriba i m'agafa sopant el de sempre: un plat de macarrons amb tonyina i tomaquet fregit de tetrabik, és el que hi ha!!
La millor etapa de totes les que porto ja és història. I amb aquesta etapa completo la segona setmana de ruta. Molt content de com va tot.
Videos resum de l'etapa realitzats amb l'app Relive.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada