DELS POBLES COSTANERS DE CÀDIS A LA "TACITA DE PLATA"
Diumenge, 14 de maig de 2023
Distància: 119 km Temps: 6h 53' Velocitat mitjana: 17,2 km/h Desnivell: 870 m D+ / 860 m D-
Després de compartir habitació al hostel amb una gran colla de joves que van sortir de festa aquella nit, tant el Michael com jo a primera hora sortim de l'habitació a les fosques i de forma silenciosa. Treiem totes les nostres pertenences al passadis on podem encendre el llum per vestir-nos i organitzar les alforges.
Esmorzem plegats a la cuina i després carreguem l'equipatge a les bicis que es troben al costat de la sala de TV i les traiem al carrer on fem els darrers preparatius. Fa un matí ideal, assolejat i una mica fresquet. Avui sortirem d'hora perquè l'etapa fins a Càdis és força llarga.
En Michael em proposa, abans de tirar en direcció a l'objectiu del dia, fer uns quilòmetres enrera per visitar la Punta de Tarifa, just al punt on es junten les aigues de la Mar Mediterrània i l'Oceà Atlàntic (això és degut a que el nostre hostel es troba a la sortida de Tarifa). Em sembla perfecte.
Així que fem uns quilòmetres en direcció contraria, en concret tres, i en poc temps ens plantem al passeig marítim, força desert a aquelles hores, que ens durà a Punta Tarifa on abans trobem el Castell de Santa Catalina. No es pot arribar fins al final de la punta on es troba el far però ens podem fer les fotos turístiques de rigor.
Passeig Marítim
Castell de Santa Catalina
Després dun quart d'hora allà, iniciem, ara sí, l'etapa del dia. En poc temps deixem Tarifa per la N-340 (la que m'ha acompanyat gairebé tots els dies des de que vaig sortir de casa).
Aquests primers quilòmetres són plans i sembla que el poc aire que tenim bufa de cua la qual cosa ens fa anar a un bon ritme. No sé ben bé per on passarem perquè el dia d'abans vaig tenir poc temps (o gens) per mirar-me una mica l'itinerari. Confio en el Michael que, com a bon suís, és un noi organitzat i té força clara la ruta.
Quan portem una mica menys de 20 quilòmetres d'etapa, el navegador Komoot m'indica que agafi un desviament cap a la platja de Bolonia (CA-8202a). Dubto uns segons si continuar per la nacional o seguir les indicacions del meu Komoot (altres vegades el navegador m'ha fet la guitza i desconfio una mica). En Michael em diu que a ell també li marca afagar aquella carretera. Sort que la vam agafar perquè ens haguessim perdut una part de la ruta molt maca, però no avancem aconteixements.
La carretera és més estreta i sense vorera, però per sort hi ha molt poc tràfic. Com semblava pel paisatge que teniem davant, de seguida la carretera comença a pujar i el meu company de ruta es comença a quedar enrere. Continuo pujant i ja l'esperaré quan arribi a dalt. Mentres tant, el paisatge, tot i no ser de muntanya, és força verd i amb moltes vaques pasturant, cosa que no m'hagués imaginat per aquelles contrades.
Després d'uns quants quilòmetres de forta pujada arribo a la part alta del recorregut on es troba un petit bar de carretera i un lloc on venen formatge de cabra típic de la zona. Mentre espero al Michael, deixo la bici recolzada a una tanca i aprofito per descarregar la bufeta i fer unes fotos de les vistes que tinc des d'allà de la platja de Bolonia (en aquell moment desconeixia la importància que tenia el lloc i la seva famosa duna). Aquesta platja no porta, curiosament, el nom del poble que és El Lentiscal.
Després d'uns quants minuts arriba en Michael que també aprofita per descarregar bufeta i fer fotos des d'allà dalt. Al cap d'una estona iniciem la ràpida baixada direcció al poble de El Lentiscal, la platja de Bolonia i a la seva duna que, tot i tenir-la davant durant tota la baixada, no li presto atenció per desconeixement. També desconec en aquell moment que allà a prop també és troben les ruïnes d'un poblat romà, Baelo Claudia, tot i en alguns moments veiem indicadors amb aquest nom, però com no sabem què és passem de llarg sense desviar-nos per visitar aquests indrets.
Platja de Bolonia al fons i la duna a la dreta
Platja de Bolonia i la seva famosa duna (foto de Google)
Ruïnes de Baelo Claudia (foto de Google)
Després d'algunes pujades amb un pendent terrible i una asfalt força trencat, agafem alçada separant-nos de la costa perquè el que tenim a la nostra esquerra és una zona militar protegida (Caserna Punta Camarinal). Una estona després agafem un cami sense asfaltar que ens ha de portar al far de Camarinal. A mi no em fa gaire gràcia perquè no tinc clar si el terreny serà propici per a la meva bici (en concret per a la roda del darrere que porta molt pes i no és prou resistent). M'arrisco i no em penedeixo. El camí, que fa baixada, és molt maco i les vistes són força espectaculars.
Platja del Cañuelo al costat est del far
Platja de los Alemanes al costat oest del far
Deixem el far del Camarinal enrere i en pocs minuts tornem a trepitjar asfalt travessant la platja de los Alemanes que ens portarà primer al poble de Zahara de los Atunes i després al poble de Barbate, tot per carril bici nou de trinca i de colors llampants. La calor ja es deixa sentir i, com ja portem gairebé 50 km, decidim fer una aturadeta al Bar Paquete (curiós nom), una mena de xiringuito a la sortida del poble, per beure i picar alguna cosa.
Estem allà uns 30' tranquil·lament abans de continuar camí. Des de Barbate deixem la costa i ens adentrem per un carril bici i una carretera en obres en una zona boscosa que es troba a una certa alçada la qual cosa significa que hem de pujar durant una bona estona. Ens trobem al Parc Natural del Cabo de Trafalgar.
Quan arribem a dalt i comencem la llarga i ràpida baixada albirem al final el far del Cap de Trafalgar (just davant va tenir lloc la famosa batalla de Trafalgar que l'Armada Invencible va perdre contra els anglesos amb l'almirall Nelson al capdavant).
Far del Cap de Trafalgar
Des d'aquest punt fins a Conil de la Frontera, passant pel Palmar de Vejer, només ens queden uns 14 kms força plans i per carril bici. Des que hem sortit del xiringuito de Barbate la calor ens apreta molt i el ritme que portem és força tranquil per no forçar la màquina. Per l'hora que és planegem buscar un lloc per dinar a Conil. Com avui és diumenge descartem buscar un supermercat per dinar. Avui ens donarem un caprici i menjarem alguna cosa asseguts en algun bar o restaurant.
Riu Salado abans de Conil
Conil de la Frontera
Esglesia de Conil
A pocs metres de l'entrada a Conil trobem un bar de tapes amb una terrassa a l'ombra que està força buida i té bona pinta (Bar La Grasa). Ens estimem més no entrar al centre del poble perquè segurament, sent diumenge, els bars i restaurants estaran a petar. Ens acomodem i li dic al Michael que avui el convidaré jo perquè serà el seu primer dinar a base de tapes des de que està a Espanya. L'únic problema és que el bo del Michael és vegetarià i el ventall de tapes que pot menjar es redueix molt. Finalment, amb l'assessorament del cambrer, tria una combinació de tapes evitant el peix i la carn (res de calamars, sèpia, camarons, croquetes, etc). Jo, en canvi, tinc carta blanca...hehehe. És el primer dinar de categoria que faig des de que vaig sortir fa gairebé dues setmanes de casa. Després de rematar el dinar amb un café (total 23,40€ els dos) reprenent la marxa sota un sol de justicia.
Recorrem el centre del poble per fer una mica de turisme (sense baixar-nos de la bici) i al cap d'una estona sortim per la carretera que ens ha de portar, primer, a Chiclana de la Frontera, després a San Fernando i, finalment, al nostre destí final, Càdis, coneguda també com la "Tacita de Plata".
Marismes i salines de Chiclana
Marismes de Chiclana des del pont d'entrada al poble
Carrer principal de San Fernando
Estàtua de San Fernando
Ajuntament de San Fernando
Després de deixar enrere els aiguamolls i el poble de Chiclana arribem a la ciutat de San Fernando que em sorpren perquè té força encant i elegància. El problema és que fa molta calor i no ens podem entretenir gaire en fer turisme. Només l'imprescindible.
La sortida de San Fernando en direcció a Càdis es fa per una cami ample i en bon estat que voreja el Parc Natural Bahia de Càdis des d'on es veu al final el nostre objectiu final.
Els darrers quilòmetres es fan llargs perquè hem de vorejar tot el Parc Natural donant una volta d'uns 10 quilòmetres abans d'entrar a la capital per una estreta llengua de terra per on passa la línia del tren. Finalment entrem a Càdis i la creuem sencera per la costa fins arribar al centre de la ciutat on es troba el hostel on passarem la nit, Summer Hostel Cádiz.
El hostel es troba en un edifici antic en un carreró de llambordes al bell mig del casc antic. El hostel és una mica justet i una mica decadent tot plegat. Ens donen una habitació amb dues lliteres. A tots dos ens toca la part superior que sempre és la més incòmoda. Tenim com a veïns a un turista motxiler australià força xerraire. En canvi, de l'altre no en sabem gaire cosa. Està al seu llit i amb la cortina tancada. Després sabrem que és britànic, que té ja uns quants anys i poca cosa més.
Després d'instal·lar-nos i passar per la dutxa, en Michael i jo decidim fer coses diferents. Ell es queda a descansar (està molt cansat) i jo aprofito per fer una visita turística exprés per conèixer la ciutat (hi havia estat feia 35 anys i tenia pocs records). També faig la compra a un supermercat que hi ha a prop per sopar i esmorzar al dia següent.
Càdis, a diferència de fa 35 anys, m'ha semblat molt maca i força arreglada. Estiro la tarda fins que es fa fosc passejant per la ciutat i fent fotos.
Ajuntament
Centre de Càdis
Catedral
Baluard
Platja de la Caleta
Avui ha estat la darrera etapa que hem fet junts. En Michael es quedarà un dia més aquí i jo demà marxo per passar el Coto de Doñana per la platja aprofitant la baixamar de la tarda. Durant el passeig que faig per la ciutat, truco al barquer que m’ha de passar de Sanlucar de Barrameda a Doñana i m’ha dit que podré començar a pedalar sobre les 16:30-17:00 (bona hora) i espero arribar després al Càmping de Mazagón amb prou llum per acampar. En dos dies espero ser a Portugal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada