Distància: 89 km Temps: 5h08' Velocitat mitjana: 17,3 km/h Desnivell: 980 m D+ / 990 m D-
Avui després de llevar-nos hem de recollir a en Simon que ha passat la nit a la seva hamaca en algun indret a prop d'Estepona. Quedem amb ell al centre del poble a la ubicació que ens ha enviat. En Michael i jo el trobem a un bar al centre del poble a on ha esmorzat.
Tots tres iniciem junts la seva darrera etapa a sól espanyol que farà en Simon. Té previst quedar-se a Algecires a on ha quedat amb un grup d'amics francesos que arribaran en bus per agafar el ferry a l'endemà al matí.
Sortim del centre del poble en busca de la platja. Els primers quilòmetres els fem tranquil·lament pel passeig marítim d'Estepona amb un cel força tapat i amb amenaça de pluja. De fet, aquesta matinada mentre dormia he sentit com plovia una mica. Per sort, ha estat un ruixat curt i la tenda ja era eixuta quan l'he desmontada.
En Michael va marcant el ritme del grup i darrera d'ell en Símon amb la seva estrafolaria bicicleta, les alforges tan singulars i la caixa de fusta a sobre. Intercanvien unes quantes paraules intracendents mentre gravo la conversa.
La ruta d'avui sembla relativament fàcil i ràpida fins Algecires. De fet, tot el recorregut és força pla, però en algun tram de la part inicial ens hem de baixar de la bici i caminar perquè està prohibit pedalar per alguns trams estrets on hi ha passeig marítim.
Els primers 25 quilòmetres són totalment costaners fins arribar a Sotogrande. Creuem el rio Guadiaro i entrem de ple a la zona més luxosa i coneguda per ser refugi de molta gent famosa.
Aquesta part de la ruta travessa per una zona plena de cases de luxe amb moltes pujades importants (i baixades). Tot és molt verd, bàsicament perquè està ple de jardins i camps de golf de superluxe, com el Real Club Valderrama que es reguen sense parar (no crec que sigui molt sostenible aquest malbaratament de l'aigua).
Després d'una bona estona travessant diferents urbanitzacions acompanyats per les cançons anarco-republicanes i les històries de Durruti amb les que ens ha amenitzat part de la ruta, arribem a San Roque des d'on es pot veure l'imponent penyal de Gibraltar. La meva intenció quan vaig plannificar el viatge era poder arribar a la tanca i fer-me una foto allà, però tant en Michael com en Símon volen continuar la ruta sense desviar-nos perquè suposaria fer uns quants quilòmetres de més (uns 20 kms entre anar i tornar). Decideixo seguir amb ells.
Així que tornem a agafar l'A-7 que ens porta molt ràpidament a les portes d'Algecires. Fa estona, mentre passem pel costat de diferents polígons industrials i zones comercials, estic pendent de veure un Decathlon perquè vull comprar un recanvi de Campingaz donat que ja em queda poquet i qualsevol dia em quedaré sense poder cuinar. Malauradament, quan miro el meu navegador ja fa una estona que l'hem deixat enrere. Quan estem a punt d'entrar a Algecires el tràfic per l'A-7 es torna molt complicat i el sentit comú ens aconsella sortir de l'autovia i buscar una via alternativa per entrar.
Un cop fora de l'autovia, no som capaços de trobar el cami correcte per arribar a la ciutat. En aquell moment apareixen un grup de ciclistes que amablement ens acompanyen fins entrar a la ciutat i, de pas, ens guien fins a un Mercadona, a prop de la platja El Rincón on volem comprar coses per dinar. També ens indiquen on anar després a dinar. Ens acomiadem del grup de ciclistes amb els quals hem passat una bona estona comentant el nostre viatge.
Després de comprar per menjar i beure, ens apropem al parc que ens han indicat però abans trobem un lloc ideal per fer unes fotos de Gibraltar.
Finalment arribem al parc on dinarem. És un lloc tranquil amb bancs on podem dinar còmodament. I també serà el lloc on ens acomiadarem del Simon perquè des d'aquest lloc ha vist una platja on anirà després de dinar a fer un bany i passar la tarda fins quan arribin els seus amics a la tarda.
Després de dinar arriba el moment del comiat. Sento un afecte especial per al Simon. Sap greu que s'acabi tant aviat. Han estat 3 dies només però el “franchute” s’ha fet estimar. Xerraire, divertit, anarquista-comunista, una mica “gitano” (això ho diu ell) i avui ens ha regalat un seguit de cançons anarquistes es castellà de l’època de la Guerra Civil. Tot un personatge!! (doctor en enginyeria solar-tèrmica, ahí es ná).
Un cop ens hem acomiadat, en Michael i jo continuem ruta direcció Tarifa. Tot just sortir d'Algecires, la ruta es complica una mica amb un port llarg amb un doble cim consecutiu.
Pujant al primer cim, tenim unes vistes d'Àfrica en primer pla. En Michael està emocionat perquè no s'esperava tenir unes vistes tant properes i nítides del continent africà. Em demana parar per fer unes fotos.
I l'anècdota de la jornada arriba poc després quan en plena pujada un BMW blanc s'em posa en paral·lel i em saluden des de dins. En un primer moment, no els reconec (bé, al que conduïa). Resulta que era un dels nois que ens va guiar fins entrar a Algecires!! Riem una estona i intercanviem unes paraules abans de que el cotxe torna a agafar la velocitat que portava. En Michael, que va uns cinquanta metres per darrera meu, no deu entendre res però fa una foto de l'escena (després li explicaré, òbviament).
El primer cim és El Bujeo i, després d'una ràpida i curta baixada, comencem a pujar al segon cim que culmina al Mirador del Estrecho, on ens aturem una estona per admirar les vistes de l'Estret de Gibraltar i de Tarifa que s'albira al fons de tot. Allà dalt bufa molt d'aire i ens hem d'abrigar una mica després de la llarga pujada per no refredar-nos.
Després d'uns 10' allà, iniciem la llarga i divertida baixada fins al nostre objectiu del dia amb molt aire de cara (a Tarifa és normal perquè és la meca del windsurf).
Després d'uns 25' minuts de baixada trepidant arriben al Hostel Tarifa lloc on hem reservat llit per aquesta nit.
Un cop instal·lats anem a un Mercadona que hi ha al costat per comprar per sopar i després busco una farmàcia per comprar quelcom per la tos perquè fa molts dies que porto un refredat a sobre amb molta tos i mucositat.
Al final, tant el Michael com jo, passem la resta de la tarda preparant el sopar a la gran cuina del hostel, un lloc molt modern amb molta estètica surfera i ple de gent jove d'arreu del món.
Demà segurament faré la darrera etapa amb el Michael fins a Càdis i allà ens separarem. Ell es vol quedar un dia més a Càdis i jo continuaré viatge sol. Però és probable que ens tornem a trobar a Portugal si jo també agafo algun dia de descans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada