ETAPA 11: TORREMOLINOS - ESTEPONA

RODANT PER LA COSTA DEL SOL

Divendres, 12 de maig de 2023

Distància: 76,7 km
Temps: 4h46' 
Velocitat mitjana: 16,1 km/h
Desnivell: 560 m D+ / 540 m D-

Com ja comença a ser habitual, a les 6:30 del matí ja estic despert i començo el ritual de sempre. Veig que en Michael i en Simon continuen dormint, però a la que surto de la tenda i començo els preparatius per esmorçar, en Michael també es lleva. 

Però qui sembla estar profundament adormit és en Simon que dorm a una hamaca. No sabem si despertar-lo o bé deixar-lo dormir una mica més. Optem per aquesta darrera opció i ens dediquem a desmontar el campament i preparar les alforges. Quan acabem de fer tot això, en Simon encara continua clapant. I ara sí, decidim donar-li un toc perquè ja comença a ser una mica tard. 

En Simon dormint a la seva hamaca

Llestos per començar

El que havia de ser la primera etapa de descans actiu (pocs quilòmetres) s’ha convertit en una odisea. L’etapa era una gimkhana continua per poder avançar en paral·lel a l'A7 per voral: espai molt estret, canvis de costat, faroles que dificultaven el pas, vorades, etc. En un punt d'aquest tram, en Simón topa lateralment amb un suport del guardarrail de l'autovia i perd una de les seves alforges-bidó tan particulars 😂😂

En Simon perd una alforja

Al final, quan falten 10 km per Marbella i ja cremats de tot plegat ens hem decidit a ficar-nos a l’A7 i intentar arribar a Marbella a l’hora de dinar. Molt perillós però ho hem aconseguit.

Però abans d'arribar a Marbella podem sortir de l'A7 durant una estona i ens fiquem a una urbanització a prop de Cabopino plena de pujades amb fort pendent i també de baixades que ens porten al final a unes pasarel·les de fusta que creuen les Dunes d'Artola i ens apropen a la platja. 

Aprofitem per fer una aturada i unes fotos del lloc que es força maco just a les portes de Marbella.

Arribem a Marbella creuant el conegut i televisiu arc que dona la benvinguda a la capital de la Costa del Sol. El dia és força estiuenc i fa força calor. Pels carrers de la ciutat busquem un supermercat per comprar quelcol per dinar. Trobem un Lidl al costat del carrer principal i ens aturem.

Després de fer la compra corresponent per dinar (amanida César, algun caprici en forma de millfulls farcits de salats, fruita i beguda), ens desplacem a una zona verda amb ombra que hi ha al costat del carrer/carretera principal que travessa la ciutat. Allà en Simón i en Michael despleguem tot un arsenal de roba, sacs i tenda per assecar-la al sol ja que durant la matinada ha plogut una mica i no ha donat temps a que s'aixugués tot el que tenien mullat. Alla dinem i descansem una estona a l'ombra dels arbres.

Després d'una bona estona de descans, tornem a la carretera amb l'objectiu d'arribar al càmping Parc Tropical que hi ha abans d'arribar a Estepona el més aviat possible.

Passem primer per Puerto Banús, tot sortint de Marbella, i després arribem a San Pedro de Alcántara que és la darrera població important que travessem abans d'arribar al càmping.

Aquesta nit en Simon no dormirà al càmping. Li sembla massa car i ha decidit buscar un lloc a la part alta de la ruta on ha vist per Google Maps que hi ha força arbres on fixar l'hamaca.

Abans d'arribar al càmping decidim fer una nova aturada a un Aldi que trobem a la ruta per comprar quelcom per sopar i esmorzar demà. Aprofitem també per comprar unes cervesses fresques "low cost" que apaivagar la calor que tenim.

Els darrers quilòmetres abans d'arribar al càmping són lletjos i amb força pujades. En Simon, per evitar l'A7, ens porta per urbanitzacions paral·leles. No ha estat una bona idea perquè hem de fer uns quants quilòmetres de més. 

A la porta del càmping ens trobem un turista britànic que s'interessa pel que estem fem i ens convida a unes llaunes de cervesa fresquetes mentre xerrem una bona estona.

Després ens acomiadem d'en Simon que marxarà a la muntanya a fer bivac. Però, de tota manera, hem quedat per demà per fer el tram fins a Algecires plegats. Un cop allà, en Simon es trobarà amb uns amics i agafaran un ferry per anar al Marroc.

Un cop al càmping, en Michael i jo ens instal·lem a una parcela ben situada a prop dels lavabos, un punt d'aigua i un de llum que, tot i que no l'hem contractada, trobem la manera d'endollar allà els nostres dispositius. 

El que resta de tarda passa volant: dutxa, xarxes socials i preparar el sopar amb el Michael. I després a descansar.

Videos resum de l'etapa amb Relive (hi ha tres videos perquè la ruta es va tallar accidentalment dos cops):