NOUS COMPANYS DE RUTA
Dijous, 11 de maig de 2023
Distància: 121 km
Temps: 6h31'
Velocitat mitjana: 18,5 km/h
Desnivell: 970 m D+ / 950 m D-
Un altre matí assolejat i, segurament, tan calorós com els dels darrers dies. Estem a Andalusia, en concret a la provincia de Granada, i això és sinònim de bon temps i de calor. Per tant, amb això ja hi comptava.
Durant la nit anterior vaig revisar l'etapa. Tenia previst arribar fins a Màlaga per a allotjar-me a l'alberg juvenil, però els preus que demanen m'han fet canviar d'idea i allargar etapa fins a Torremolinos on hi ha un càmping. Mentre tingui bon temps, m'estimo més anar a càmpings on gaudeixo molt més de tot plegat que a un lloc tancat compartint habitació.
Veig que l'etapa té dues parts clarament diferenciades. Els primers 50 quilòmetres aproximandament de terreny trenca-cames i la resta de terreny totalment pla i rodador.
Surto del càmping, com sempre, bastant d'hora i veig que tota la platja de Carchuna està plena d'hivernacles. Res d'hotels, apartaments, bars i restaurants per turistes, només hivernacles i més hivernacles.
Quan deixo Carchuna, als pocs quilòmetres, la carretera es separa de la costa una mica, excepte un petit tram a Torrenueva Costa. No tornaré a veure el mar fins arribar a Salobreña, un bonic poble blanc de costa dalt d'un turó que baixa fins al mar. I això, vol dir que quan la travesso em trobo carrers empinats i amb escales. Em fico per alguns carrers sense sortida (només escales) i em toca donar voltes fins trobar el camí correcte.
 |
| Salobreña |
 |
| Almuñecar |
 |
| Almuñecar |
 |
| Almuñecar |
La carretera és un continu puja-baixa, com ja havia previst abans de sortir després de veure el perfil del dia. Les vistes des de la carretera són maques amb força penya-segats. El següent poble important de la ruta és Almuñecar que la passo per la part de sobre sense baixar al poble i, finalment, arribo a La Herradura, el darrer poble de la provincia de Granada. Un poble petitó força maco que és la porta d'entrada al Parc Natural Acantilados de Maro-Cerro Gordo que la carretera per on passo resegueix just per sobre. Espectacular!
I pocs quilòmetres després de La Herradura surto de la provincia de Granada i entro a Màlaga. Davant del rètol d'entrada a la provincia faig una petita aturada fisiològica i aprofito per fer la foto corresponent per certificar el canvi de provincia.
I després de 51 quilòmetres justos arribo a Nerja, el famós poble de les Cuevas de Nerja i de la sèrie de TVE "El verano azul", i el primer que em trobo és l'Aqueducte del Águila del segle XIX.
 |
| Aqueducte del Águila |
Busco un supermercat i el que trobo és un Mercadona al costat de la ruta. Deixo la bici a la porta interior, i compro per dinar una empanada de tonyina, fruita, cervesa i un gelat. Fora del Mercadona trobo un lloc amb ombra i m'assec a terra per dinar. Sense manies.
Després de dinar amb tota la canícula que està caient, torno a la carretera. A partir de Nerja, el terreny canvia totalment i és molt rodador, la qual cosa em permet avançar molt més ràpid i millorar una mica la velocitat mitjana que fins aleshores era força baixa. L'Eurovelo 8, que és la ruta que estic seguint avui en gran part, em porta vora el mar per tots els pobles de costa: Torrox, Vélez Málaga, Torre del Mar, Rincón de la Victoria i, finalment, Màlaga.
Arribant a Málaga em trobo a dos cicloturistes que no semblen viatjar junts, un francés, en Simon, que vol baixar al Marroc i un suís de Berna de 23 anys, en Michael, que està fent la mateixa ruta que jo fins a Irun i d’allà vol tornar a casa seva. Ràpidament ens acoblem i junts completem la ruta fins a Torremolinos gràcies a l’Alberto, un cicloturista local que quan ens veu una mica perduts, sortint de Màlaga, s'ofereix a portar-nos al càmping per una ruta alternativa sense passar per la carretera nacional.
Donat que per aquesta zona els càmpings són força cars acordem compartir parcela per abaratir costos. En Simon normalment dorm al camp fent bivac amb una hamaca però, com que fa una setmana que no es dutxa en condicions, decideix afegir-se a la proposta del càmping compartit. La veritat és que en Simón és un tipus particular: anarcocomunista però doctor en energia termosolar. Tot un personatge amb una bicicleta, amb les seves alforges, molt especial.
Finalment, a banda de compartir parcela, compartim sopar amb unes quantes ampolles de cervesa que en Simon compra a un súper que hi ha al costat del càmping. La nit s'allarga una mica més de l'habitual perquè fem tertulia nocturna a la que s'afegeix un motard madrileny que acampa al costat que està fent rutes per la zona.
Video resum de l'etapa realitzat amb l'app Relive:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada