ETAPA 9: CABO DE GATA - CARCHUNA (MOTRIL)

ALMERIA, UN MAR DE PLÀSTIC

Dimecres, 10 de maig de 2023

Distància: 129 km
Temps: 6h13' 
Velocitat mitjana: 20,8 km/h
Desnivell: 1.110 m D+ / 1.110 m D-

Després de la nit mogudeta a causa del temporal de vent, el matí comença molt d'hora. Són poc més de les 6:30 i, tot i que tinc son, la llum del dia em desperta. Esmorzo, com sempre faig un cop que em llevo, i després de recollir el material de dins la tenda, començo a desmontar el campament. I és quan ho estic fent que trobo la darrera peça que vaig perdre al vendaval d'ahir a la nit, en concret la baieta que faig servir per eixugar les coses de la cuina.

Una mica abans de les 9, surto del càmping en direcció a Almeria i, per sort, avui començo el dia amb l'aire de cua amb la qual cosa avenço a molt bon ritme. Abans de les 10 ja hi sóc allà. No m'entretinc gaire a Almeria perquè ja veig que la ciutat no té res d'especial. Faig una foto de la gran noria que hi ha a prop del port i continuo ruta reseguint la costa. El poble següent és diu Castell del Rey. Em crida molt l'atenció el nom de "Castell" quan som a Andalusia. 

A les dues hores de ruta, després de travessar Aguadulce, m'aturo a fer un mos. Tinc gana tot i que només fa tres hores que he esmorzat. Penso que encara estic a Aguadulce però es veu que en aquesta zona els municipis estan tots enganxats. Realment estic a El Parador de las Hortichuelas. Em fico per un carrer paral·lel a la N-340. M'assec a una terrassa d'un bar que té un nom massa vulgar, Bar Garcia. No hi ha cap persona més al bar. Em demano un pa amb tomàquet (estava anunciat a la pissarra) amb pernil, una cervesa 0.0 i un café.

La sortida d'aquest poble dona el tret de sortida a la gran travessia a través del mar de plàstic que és com es coneix aquesta zona d'Almeria propera a l'Egido. La carretera és una llarga recta que només té grans extensions d'hivernacles a banda i banda. És molt curiós de veure. La població més important per on passo és El Ejido que, de fet, és la capital econòmica d'aquesta comarca. 

Després de més de 70 quilòmetres d'etapa que estic fent a un ritme molt ràpid, malgrat la calor, arribo a Adra, punt on el mar de plàstic deixar de ser el paisatge principal, tot i que m'acompanyarà a intèrvals fins al final de l'etapa d'avui. Quan hi arribo, m'aturo a la porta d'un supermercat Charter un compro una Coca-Cola que me la bec a la porta del super i una ampolla d'aigua per omplir el bidó. Per aquesta zona no estic trobant fonts públiques i m'obliga a comprar de tant en tant ampolles d'aigua.

Abans d'arriba a La Rábita, veig un bar restaurant de carretera (Bar Wuperttal) i no m'ho penso dos cops. És l'hora de dinar i el lloc amb una terrassa coberta de vegetació sembla ideal. Em demano un entrepà de llom, una cervessa 0.0, un cafè i un gelat per acabar.

L'etapa continua ben enganxada a la costa amb vistes molt maques, com la que tinc davant quan estic deixant enrere el poble de La Rábita.

La resta de la ruta passa per llocs molt bonics amb penya-segats i cales petitones. I, de tant en tant, travesso petits pobles com La Mamola, amb una torre de guaita impressionant presidint el punt més alt de la zona, Castell de Ferro (un altre nom català que em sobta i després fer una cerca a Google, en aquest cas, si que hi ha una influència de català documentada) i Calahonda, darrer poble abans d'arribar al càmping Don Cactus de Carchuna, molt a prop de Motril, que serà el meu destí d'avui.

Poble de Calahonda al fons

Poble i platja de Calahonda

El càmping es troba en mig d'un altre mar de plàstic és tot el municipi de Carchuna. Per sort, un cop dins, és un oasi on no es veu res del que ens envolta excepte la platja.

Càmping Don Cactus

Avui toca fer compra perquè no tinc res a les alforges. Per sort, el càmping té supermercat, sempre molt més car que qualsevol supermercat exterior, però aquí no tinc cap opció a prop.

Vídeo resum de la ruta fet amb l'app Relive (el títol que encapçala el video està equivocat i caldrà editar-lo de nou un altre dia):