ETAPA 8: ÁGUILAS - CABO DE GATA

CABO DE GATA, PARADÍS NATURAL

Dimarts, 9 de maig de 2023

Distància: 115 km
Temps: 6h47' 
Velocitat mitjana: 16,9 km/h
Desnivell: 1.080 m D+ / 1.110 m D-

L'etapa d'avui sembla que tindrà dues parts ben diferenciades: una primera força plana resseguint la costa i una segona a partir del km 55 amb força desnivell en ple Parc Natural Cabo de Gata-Nijar, on s'acumularà tot el desnivell del dia.

Surto a fer els primers quilòmetres del dia amb el Gabi però de seguida separem camins després d'anar junts pel passeig marítim d'Águilas. Ell vol seguir l'Eurovelo 8 per camins de terra al costat del mar i jo, seré més conservador per no tornar a trencar un altre cop radis de la bici, aniré per carretera sempre que pugui.

Abans de deixar definitivament el poble d'Águilas passo pel centre per fer una mica de turisme. Encara no són ni les 8 del matí i el dia sembla que serà un altre cop calurós. Passo pel centre i faig un ràpid tour de forma intuitiva fent algunes fotos. 

Un cop feta aquesta petita volta, agafo la ruta de la costa que va paral·lela a l'Eurovelo 8 al començament però de seguida estic sobre aquesta ruta circulant per carrils bici. 

Tot i així, malgrat que els primers 50 quilòmetres els faig per l'Eurovelo 8, ja no torno a veure més al Gabi perquè segurament va a un ritme més lent amb continues aturades per fer fotos i videos. Jo en canvi vaig per feina perquè la seva intenció, un cop arribi al Parc Natural, és ficar-se per indrets per on jo no hi vull passar. 

Poc després de sortir d'Águilas em truca una ex-companya del CREDA on treballa d'administrativa per preguntar-me com vaig perquè ella i la seva família són d'aquella zona, i casualment estic sortint de la Regió de Murcia i entrant a la provincia d'Almeria (Andalucia) i més concretament al terme municipal de Pulpí que és el seu poble. Quina casualitat!! Parlem una estona amb els manys lliures mentre continuo avançant en direcció al primer poble d'Andalucia per on passaré: San Juan de los Terreros.

Des d'aquest poble fins a Villaricos la ruta és espectacular reseguint la costa per uns penya-segats amb unes platges i racons molt macos i completament deserts, i entre ells en destaca un on hi ha un mirador i unes escales que baixen fins la platja: Cala Cristal.

Poc després de Palomares (allà on van xocar en ple vol  un bombarder B-52 americà i un avió cisterna que l'estava abastint en ple vol i que va provocar que quatre bombes termonuclears caiguessin al mar), circulo a bon ritme per l'arcen de la carretera de la costa, haig de fer una maniobra brusca per esquivar el que pensava que era una pedra gran però va resultar ser una tortuga de terra silvestre. Què curiós!! 

Una estona després, quan porto gairebé 3h de ruta, trobo un Supermecat Consum a la carretera a Bahia Vera una mica abans de Puerto del Rey. M'aturo per comprar una barra de pa i una cervesa per acompanyar els ous durs que vam cuinar amb el Gabi al Hostel d'Águilas i el pernil dolç que hi havia també al frigo de l'alberg i que la noia va dir que el podien agafar per gastar-lo.   

Després d'esmorzar a les portes del supermercat continuo la ruta seguint l'Eurovelo 8 per la costa fins arribar a Mojacar. A partir d'aquí, un cop que deixo aquest conegut poble turístic d'Almeria, la carretera es separa una mica de la costa i començo a pujar. És migdia, fa molta calor i, a sobre, el paisatge és molt sec. L'aigua del meu bidó s'ha acabat fa una estona i vaig assedegat. Al costat de la carretera trobo un arbre que fa ombra. M'aturo una estona perquè vaig xop. En trec el maillot i la mica de brisa que fa m'alivia una mica la calor que estic patint. Passada una estona, torno a pedalar amb l'esperança de trobar algun lloc on aconseguir aigua. 

Al poc, trobo un càmping petitó, Càmping Sopalmo, hi entro amb l'intenció d'agafar aigua i/o comprar alguna cosa per beure al bar, però curiosament no hi trobo a ningú. La recepció i el bar estan tancats i per allà dins no veig a ningú. Tampoc veig cap font o aixeta on omplir el bidó. Marxo d'allà decepcionat (i encara més assedegat), però per sort una mica més endavant trobo un establiment de carretera, Venta El Molino.

Hi entro a la gran esplanada que fa de pàrquing i sembla que està tancat també, però com veig cotxes aparcats, vaig per darrera de l'edifici on trobo un grup de gent asseguda al voltant d'una taula que semblen de la zona bevent a l'ombra de la casa i dels arbres que hi ha. Els saludo i pregunto si puc comprar una ampolla d'aigua. Una senyora gran surt per la porta de la cuina que dona a aquest patí i em diu que si. Em bec mitja ampolla i amb la resta omplo el bidó. Això ja és una altra cosa. La gent que es troba allà em pregunten d'on vinc i cap a on vaig. Com passa sempre, es sorprenen i els sembla que és una proeça. A mi no m'ho sembla, però ho entenc. Aprofito per preguntar quanta pujada em queda i, per sort, sembla que no queda gaire. Em diuen que primer arribaré al poble de Sopalmo i que baixaré una mica per tornar a fer una pujada (amb molt pendent). En total em resten uns tres quilòmetres fins completar els dos colls. I després baixada llarga i pla fins Carboneras.

La pujada no és gens fàcil perquè el pendent és important, especialment després del poble de Sopalmo i just quan estic a punt d'arribar a dalt del port trobo ja l'indicador que entro al Parc Natural Cabo de Gata-Nijar. Uns quants metres més amunt, just dalt del port, m'aturo i les vistes són espectaculars des d'allà. Es veu tota la Serra del Cabo de Gata amb un paisatge semidesèrtic ple de matolls i amb el mar al fons d'un blau que si no fos pels pocs núvols que hi ha, es podria confondre amb el cel. A més, l'aire que bufa allà dalt encara ho fa més majestuós i impressionant.

M'estic una bona estona allà dalt gaudint de l'espectacle, però són dos quarts de dues i vull arribar aviat a Carboneras per dinar alguna cosa.

La baixada és trepidant i l'espectacle que s'albira durant el descens és impressionant. I poca broma, dalt del port, m'he hagut de posar el tallavents perquè l'aire moltesta molt. 

Em prenc la baixada amb molta calma per dues raons. Una perquè el desnivell és gran i segon perquè m'estimo més gaudir del paisatge que tinc a banda i banda de la carretera amb la platja de Carboneras al fons.

La baixada i el tram de carretera fins arribar al següent poble em porta uns 30 minuts. Hi arribo pels volts de les dues de la tarda. La calor tornar a ser molt important allà baix.

Carboneras és una ciutat petitat o,millor dit, un poble gran amb una població de gairebé 8.000 habitants. El poble és força bonic i turístic, però no trobo cap lloc que em convidi a aturar-me a dinar. No vull fer-ho a restaurants o xiringuitos turístics. I així, avançant tot buscant algun lloc per dinar, em trobo sortint del poble i travessant el port del poble que no és gens maco.

Ajuntament de Carboneras

I sense adonar-me'n em trobo fora del poble i afrontant les pujades més importants de l'etapa. Crec que he fet malament de no buscar millor un lloc per dinar perquè tinc la impressió que no trobaré res durant una bona estona. El paisatge que tinc al davant torna a ser semidesèrtic i serà un miracle trobar un bar o restaurant de carretera en els propers quilòmetres. Tinc gana, fa calor i necessito fer una aturada a algun lloc amb ombra. Res, continuo pujant i veig un cartell que indica que cap a l'esquerra puc arribar a Playa de los Muertos. Ostres, quin nom!! Res suggerent!! Tot i això, m'aturo perquè hi ha un gran pàrquing i un centre d'interpretació (tancat). El lloc deu ser maco, però com veig que la baixada sembla llarga i de terra, m'estimo més continuar perquè en aquell moment tinc altres prioritats. Però després sabré que és un dels llocs més macos de la costa d'Almeria. Quina llàstima no haver-me desviat per visitar-la i, fins i tot, qui sap, si fer un banyet. Però el que segur no hagués trobat és un lloc per dinar perquè és una platja verge i protegida. Queda pendent per a un altre dia!

Continuo pujant. La ruta se'm fa feixuga, suposo que especialment per la calor. I quan ja no tenia esperances de trobar res, allà en mig del no res, trobo un indicador de restaurant. M'aturo i veig que posa "Asador La Chumbera". Des de la carretera hi ha un centenar de metres i decideixo apropar-me per donar una ullada al lloc. Té pinta de ser un lloc de cert nivell. Té una magnífica terrassa amb jardi amb algunes taules ocupades. Deixo la bicicleta a la porta i entro a preguntar si puc menjar alguna cosa lleugera, un entrepà o una amanida,per exemple. En diuen que entrepans no en fan, però que em poden preparar una amanida. Com estic afamat, no dubto i decideixo seure a una taula petita al jardí a prop de la bicicleta. Què ve que s'hi està! Fins i tot, en aquell indret corre una mica d'aire que s'agraeix molt.

Al cap d'una estona em porten una cervesa 0.0 i unes olivetes. Ummm! I després una superamanida espectacular plena de colors i textures. Gaudeixo lentament del dinar per estirat tot el possible el temps en aquell lloc. I per acabar unes postres i un café. Tot plegat, el dinar em surt per gairebé 20€, el pressupost dels àpats d'un dia i mig o, fins i tot, dos dies si estiro el pressupost, però aquell dinar ha pagat la pena. I de tant en tant, fer un extra tampoc et treu de pobre. 

Després d'una bona estona reprenc la marxa direcció al meu destí del dia que he decidit que serà el Càmping Cabo de Gata a uns 40 quilòmetres encara per endavant. Durant el dinar he trucat a l'alberg de juventut d'Almeria i m'ha semblat molt car, i a sobre amb llitera en habitació compartida. M'estimo cent vegades més passar la nit al càmping. Li estic agafant gust això de dormir al terra.

Agua Amarga

Al poc d'iniciar la marxa, comença una baixada que em porta al poble de Agua Amarga (curiós nom també per a un poble turístic) just al costat del mar i amb unes vistes de les muntanyes del Cabo de Gata i la Serra de Nijar espectaculars. No comptava amb trobar un poble a poc més d'1 quilòmetre del restaurant. Si ho arribo a saber hagués continuat fins aquí perquè hi ha força llocs per dinar a un preu molt més assequible, però que hi farem!

La ruta és de continua ascensió, encara més pronunciada que les anteriors que he fet durant l'etapa. La carretera està inclosa a la ruta Eurovelo 8 que durant tot el dia he anat fent a trams.

Després d'uns 15 quilòmetres de pedalar amb l'aire en contra, arribo al poble de Fernan Pérez on trobo una font a la plaça del poble per omplir el bidó. Crec que ja estic a prop del punt més alt del dia i tot el que resta serà baixada fins el càmping. Calculo que en restem menys de 25 quilòmetres que segurament faré en menys d'1 hora.

La part final de la ruta passa pels pobles de El Barranquete i Ruescas. Els vaig travessant pel mig en intermibles trams on només hi ha hivernacles a dreta i esquerra, i molts africans en bicicleta que segurament estan tornant a casa després de treballar tot el dia en aquest mar de plàstic.

De Ruescas al càmping només resten uns tres quilòmetres que faig a bon ritme per la ganes que tinc d'acabar. Finalment, 9 hores després de sortir d'Águilas, arribo al meu destí. Un càmping amb piscina que un cop instal·lat aprofito per fer un bany i treure'm la calor de sobre. La resta de la tarda la dedico a descansa, fer una cervesa i unes xips al bar i xerrar amb el meu veí, un cicloturista germànic, que també està viatjant en bicicleta per la costa mediterranea.

Nota: a les quatre de la matinada es va aixecar un vent terrible que, a banda de despertar-me, va endur-se pel càmping tota la roba que tenia estesa. Vaig haver de sortir de la tenda i intentar recuperar tota la roba perduda. Per sort, vaig trobat tot aquella nit, excepte una baieta que vaig trobar al matí quan recollia el campament.

Resum de l'etapa fet amb l'app Relive: