ETAPA 16: VILA REAL DO SAN ANTONIO - ARMAÇAO DE PERA
UN PASSEIG PER L'ALGARVE AMB UN NOU COMPANY DE RUTA
Dimecres, 17 de maig de 2023
Distància: 118 km Temps: 7h 16' Velocitat mitjana: 16,2 km/h Desnivell: 730 m D+ / 720 m D-
Avui començo el meu recorregut per l'Algarve portugués que recordo molt maco de quan vaig estar va 35 anys de viatge de nuvis. Aquesta vegada podré gaudir de la zona més a poc a poc i descobrint nous racons.
Tant en Giacomo com jo matinem força. El dia, com ahir, també s'aixeca un pel núvol i fresquet. Esmorcem i recollim el campament. Abans de marxar ens fem una foto a una torre del càmping que tenim a pocs metres de la nostra zona d'acamapada per inmortalitzar l'inici d'etapa.
Sortint del càmping amb en Giacomo
Sortim del càmping i després de deixar enrere Monte Gordo (una zona de platja que pertany a Vila Real), agafem un camí de terra per un bosc de pins. Fer ruta per camins no és el que més m'interessa per evitar que la meva roda posterior pateixi molt i trenqui radis però el fet de compartir ruta amb un altre a vegades et fa anar per llocs on possiblement no hi aniries. En tot cas, intento anar en compte i esquivar pedres i sots.
Els primers quilòmetres de la ruta van alternant camins entre boscos i carreteres locals sense tràfic. La veritat és que està resultant un passeig molt agradable en companyia d'en Giacomo circulant gairebé tot el temps per la ruta Eurovelo 1.
Abans d'arribar a Távira, la primera població important de l'etapa d'avui (km 25), creuem un seguit de pobles petits i sense gaire atractiu. Távira, en canvi, amb els seus 25.000 habitants, té un cert encant amb les seves cases blanques, els seus carrers de llambordes i les seves reminiscències àrabs que es noten en alguns punts dels carrers que travessem. Tàvira es troba dins el Parc Natural de Ria Formosa - Castro Marim.
El pont romà des del "Ponte Militar" que creua el riu Gilao
Quan deixem enrere Távira, el recorregut passa al costat de la zona d'especial protecció de la Ria Formosa. Part del recorregut passa per passarel·les de fusta per salvar alguns trams d'aigua i les salines que es troben al llarg del recorregut.
Passarel·la sobre un tram de la Ria Formosa
I en un punt d'aquest tram, trobem a en Dietmar, un cicloturista austriac que va supercarregat (excessivament, diria jo). Ens el trobem de cara perquè ha tingut que donar mitja volta. S'ha trobat el camí per on nosaltres voliem passar tallat per obres. Ens comenta que ha passat la nit a Távira per una averia greu a la seva roda del darrere.
Amb el Dietmar just en el punt en el que el vam trobar
El Dietmar ha vingut en avió des de Viena i vol fer tot l'Algarve durant una setmana (i ara si que em sembla que porta excessiva càrrega pel que vol fer). Com tenim rutes coincidents durant un parell de dies, el Dietmar decideix afegir-se al nostre grup. Aixi que avancem plegats tot xerrant sobre els nostres objectius i d'aquesta manera arribem al poble pesquer i poc turístic d'Olhao (km 50).
Mercat del Peix d'Olhao
Quan portem 5 hores de ruta, arribem a Faro i decidim que abans d'entrar al centre ens aturem a un Lidl per comprar quelcom per dinar. Jo tiro d'un clàssic que és una amanida Cesar i uns milfulls i empanadilles salades. I tot acompanyat d'una llauna de cervessa 0.0 (també un clàssic quan estic de ruta).
Entrem a Faro i recorrem els seus carrers del casc antic ple de llambordes. Si no fos per les malaÍdes llambordes el passeig hauria estat molt agradable, però amb el sotragueig constant és una mena de tortura física i psicològica (per la por a trencar radis de la bici). Finalment, trobem un magnífic parc molt acollidor on ens instal·lem per dinar tranquil·lament i descansar una mica.
Al parc de la ciutat de Faro
Magnífic paó al parc
El parc té lavabos i un quiosc on pendre un gelat i fer un café després de dinar, així que aprofitem per estirar el temps de descans. De tota manera, avui estic fresc perquè el dia està rúfol, la ruta és força plana (de moment) i el ritme que portem és de passeig.
Després d'un bon descans, continuem la nostra ruta pel litoral de Faro i quan arribem al port esportiu em trobo al davant l'hotel on fa 35 anys vam estar uns dies durant el viatge de noces. Faig una foto que l'envio a la meva dona amb un... endevina, on sóc? Resposta: NPI. La veritat és que no era una pregunta fàcil perquè 35 anys són molts anys i a més amb una foto descontextualitzada. Bé, de tota manera, a mi em fa molta il·lusió retrobar-me amb espais i llocs dels quals tinc un bonic record.
Hotel de Faro on vaig estar fa 35 anys de viatge de nuvis
Els següents quilòmetres transiten fora de la costa per salvar l'aeroport de Faro que es troba tocant el mar. Deixem l'asfalt i entrem a una pista en molt bon estat que rep el nom d'Ecovia do Litoral.
En alguns trams d'aquesta via, el camí empitjora i en Dietmar té dubtes de continuar per aquí perquè té un problema semblant al meu: la seva roda posterior que acava de reparar no li dona totes les garanties. L'animem a continuar i que li proposem anar més a poc a poc per evitar els sotracs. Així, de mica en mica, anem avancant fins a Quarteira, un destí turístic vingut a menys.
El dia continua força nuvol la qual cosa desllueix una mica els paisatges i pobles que atravessem que perden una mica de la luminositat que deuen tenir en un dia totalment assolejat.
El darrer lloc important que atravessem és Albufeira, que a diferència de Quarteira, és un dels llocs de l'Algarve amb més animació i turisme europeu. Són ja les 18:00 i encara no hem arribat al nostre destí. La veritat és que ens hem encantat una mica avui amb el ritme i les aturades.
Edificis plens de coloraines a Albufeira.
Els darrers quilòmetres fins a Armaçao de Pera no tenen cap interès especial. Hem deixat la costa i l'Eurovelo 1 per anar directe al camping que es troba a les afores d'Armaçao.
Les tendes dels tres mosqueters al càmping
El càmping no és gaire gran però és acollidor i té unes instal·lacions acceptables amb piscina que ja no podem gaudir perquè avui se'ns ha fet tard. Tenim el temps just per montar les tendes, dutxa i fer una cervesa al bar. Avui és nit de Champions i juga el Manchester City amb el Reial Madrid i per sort el fan a la tele del bar. El que havia de ser només una cervesa es va convertir en alguna més i alguna cosa per picar. El Giacomo passa del fútbol i fa la seva, però no així el Dietmar que també li va el fútbol. La nit acaba molt bé amb un 4-0 a favor del City. Què manera d'acabar el dia!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada