AVENTURA PEL MARROC. ETAPA 19: TADDART - MARRÀQUEIX

Nota: si quieres leer la crónica en otro idioma puedes utilizar el traductor del menú lateral.

I FINALMENT... MARRÀQUEIX!

Dissabte 25 d'octubre de 2025

Distància:  94,8 km

Temps: 5h 15'

Velocitat mitjana: 18,1 km/h

Desnivell: 430 m D+ / 1.540 m D-

Em llevo força aviat, abans inclús de la sortida del sol. Quan surto de l'habitació, al menjador no hi ha ningú. L'habitació del cicloturista alemany està oberta i buida. Es veu que ha matinat més que jo i ja ha marxat.

Esmorzo en silenci al menjador uns plàtans, un parell de iogurts amb fruits secs i acabo amb un te amb unes galetes. Avui no em cal massa energia perquè l'etapa és, potser, una de les més fàcils de tota la ruta. Pràcticament tota és en baixada, excepte un port d'uns cinc quilòmetres una mica abans d'arribar al quilòmetre vint i una petita pujadeta de dos quilòmetres al quilòmetre quaranta.

A les vuit de matí ja soc fora de l'alberg. La primera dificultat del matí és baixar la bicicleta per les escales que hi ha al carreró. Un cop carregada la bicicleta amb les alforges, començo la darrera etapa que m'ha de portar a Marràqueix. Són exactament les vuit i sis minuts del matí.

Preparat per sortir

Els primers setze quilòmetres fins a Zerkten són trepidants i, alhora, molt bonics perquè tot just comença a aparèixer el sol per sobre d'algunes de les muntanyes de l'Alt Atles. Arribo a les nou del matí i el carrer principal bull d'animació: botigues de tota classe, parades de venda de fruita i verdura, locals per prendre el te o un cafè, vehicles de tota mena... No és normal al Marroc veure tanta animació matinal tan d'hora. Potser, en ser avui dissabte hi hagi mercat al poble.

A Zerkten

No tinc intenció d'aturar-me al poble, però en veure un quiosc amb la publicitat d'Orange, decideixo fer una recàrrega extra al mòbil secundari que darrerament utilitzo molt i, fins i tot, per a proporcionar dades al meu mòbil que té una eSIM instal·lada de 10 GB, de les quals em queden poquetes dades i vull reservar-les per als darrers dies a Marràqueix i, especialment, a Tànger. La recàrrega que li faig és de 30 dírhams (unes 3 GB). La veritat és que no sé quantes gigues em resten, però la passada tarda i nit sense wifi a l'allotjament, vaig gastar unes quantes.

El sol comença a il·luminar les valls

Amb la recàrrega feta, torno a la carretera. Tinc un parell de quilòmetres més de baixada, però de seguida ve el principal port del dia i es pot dir que la darrera dificultat important del viatge. Es tracta del Tizi Ait Barka (1.500 msnm). 

La pujada, després de tants quilòmetres de baixada seguits gairebé sense pedalar, se m'ennuega una mica. No resulta fàcil exigir a les cames la potència necessària per superar els pendents més difícils. El percentatge de desnivell de tota la pujada oscil·la entre el 5 i el 9%, la qual cosa requereix un "cert" esforç.

Quaranta-cinc minuts és el que trigo a assolir el punt més alt del coll, però aquest port té una petita trampa, donat que després d'una petita baixada per a enganyar les cames, ve una altra pujadeta d'una mica més de mig quilòmetre de percentatges similars amb la que, ara sí, puc donar per acabat aquest port.

De fet, en aquest punt que correspon al quilòmetre vint-i-set de l'etapa es troba una àrea de servei que dur el nom del port. És un quart d'onze i decideixo fer una breu aturada per descansar una mica, però sense prendre res. 

Àrea de servei "Tizi Ait Barka"

Ara torno a tenir una altra llarga baixada de deu quilòmetres força bona amb un bon pendent negatiu on baixo, pràcticament, sis-centres metres de cop i a més en una carretera amb molt pocs revolts, la qual cosa em permet agafar una velocitat força alta i gaudir com un mico de la ruta. 

Abans d'arribar a Ait Ourir, un dels pobles més importants del dia, travesso l'equador de l'etapa. I dos quilòmetres després, travessant un petit poble als afores d'Ait Ourir veig un petit establiment de venda de pa i dolços a peu de carretera que em crida l'atenció i decideixo fer la primera aturada més llarga del dia per menjar i prendre alguna cosa, perquè, ara sí, tinc una mica de gana.

Aprovisionant forces a l'equador de l'etapa

És un quart de dotze i el lloc que trobo és un petit obrador que porten dues dones. Demano un msemen farcit de xocolata i un te amb menta. Les dones em fan passar per darrere de l'aparador, em posen una taula i una cadira per tal de que descansi mentre m'avituallo. En aquell moment estan elaborant pa i les demano permís per gravar. A elles els fa molta gràcia la petició i no paren de riure, tot i que quan les gravo, ho intenten dissimular.

Una estona més tard, una de les senyores fa sortir de la part posterior de l'obrador a una noia guapíssima, filla d'una de les senyores i neboda de l'altra, que parla un molt bon anglès. Segons m'explica la filla, la seva mare tenia molta curiositat per saber què estic fent i em fa d'intèrpret. La noia, que es diu Fatima Sara, és estudiant universitària a Marràqueix i també mostra molta curiositat pel meu viatge. No paren de fer-me preguntes de tot tipus, i tampoc paren de riure, les tres. Passem una bona xerrant, elles rient i jo, de retruc, també. 

El msemen i el te amb menta em costen només 10 dírhams, que pago de bon grat, sobretot per la bona estona que he passat. Malauradament, no venen aigua que haig de comprar a un petit quiosc uns metres més endavant (6 dh) per poder carregar de nou els bidons perquè la poca aigua que tenen és ja força calenta.

Torno a la ruta de nou, i poc abans d'arribar a Ait Ourir, la carretera nacional salva la població per una variant que surt a l'esquerra. A partir d'aquest punt, tot i que falta encara bastant per arribar a Marràqueix, el paisatge es torna més urbanitzat amb gran quantitat de petits nuclis habitats que esquitxen la carretera. I paral·lelament, el cel es comença a ennuvolar fins a tal punt que en un moment donat em torno a posar el tallavent perquè la temperatura ha baixat força. De fet, posteriorment comprovaré que les temperatures a Marràqueix durant tot el mes fins ahir van estar molt clarament per sobre del 30º i la màxima d'avui, dia 25 d'octubre, arriba "només" fins als 24º. Respecte a la temperatura màxima d'ahir hi ha una diferència de 10º, la qual cosa és molt d'agrair.

De mica en mica, el paisatge urbanitzat s'imposa netament i en la distància en comença a intuir el destí final del viatge en bicicleta. Tinc l'opció de viatjar a Rabat en autobús i estar-m'hi allà un dia sencer fent turisme, per continuar fins a Tànger també en autobús. Ho valoraré tranquil·lament els pròxims dies.

Després de vuitanta-cinc quilòmetres pedalant, arribo a la cruïlla amb la RN8 que és la ruta de Fès. I a partir d'aquí, malgrat que em restin encara uns deu quilòmetres, ja puc dir que estic entrant a la ciutat perquè tots els quilòmetres restants són un continu d'edificacions i petits nuclis de població que forment part de l'extraradi de la ciutat. 

I quan són les dues del migdia, puc dir que arribo a la ciutat, pròpiament dita. Veig que l'aplicació està a punt de fer-me girar a l'esquerra per anar a buscar el centre neuràlgic de la ciutat que és la seva medina. Aquest punt és ple de trànsit i de locals per menjar i beure, i considero que és una bona decisió aturar-me a dinar i així després només em restarà arribar a la mítica i arxiconeguda plaça Jeema-el-Fna i d'aquí anar a buscar l'allotjament.

Aturada per dinar

El primer lloc que em crida l'atenció és una gran terrassa que té una gran pantalla de TV on estan fent el partit de lliga Girona-Oviedo. Em fa gràcia dinar aquí mentre miro el partit, però malauradament en aquest lloc només serveixen cafès i tes amb menta. Busco una mica més endavant, caminant i empenyent la bicicleta, fins que trobo una zona de parades de menjar molt locals. La veritat és que aquesta part del carrer està una mica bruta i en alguns punts fa una mica d'olor el clavegueram. 

Tampoc és que tingui gaires opcions abans de ficar-me al cor de la ciutat, per tant, trio una parada de menjar ràpid que té just al costat una de dolços marroquins artesanals que em servirà per acabar el dinar.

M'assec una petita taula al carrer compartint-la amb una altra persona. Em demano un panini de kofta amb patates fregides que, amb el pastisset que em menjo després, em costa ni més ni menys que 23 dírhams.

Dinar de la darrera etapa

I ara sí, un cop dinat, precedeixo a segellar el final del viatge, arribant a la plaça Jeema-el-Fna. Els primers centenars de metres els faig a sobre de la bicicleta, però un cop entro a la medina, pedalar és impossible i haig de fer tot el trajecte que em resta fins a la plaça, empenyent la bicicleta i esquivant turistes i locals que van pels estrets carrerons.

I després de recórrer un munt de carrerons atapeïts de gent, arribo uns minuts abans de les tres de la tarda al meu simbòlic destí final, que no és altre que la mítica plaça de Jeema-el-Fna. I com si el dia volgués donar-me la benvinguda, el sol s'obre pas entre el cel ennuvolat que m'ha acompanyat durant els darrers quilòmetres del meu viatge. Objectiu assolit! El viatge en bicicleta arriba gairebé a la seva fi.

El següent objectiu del dia és arribar al hostel, que no serà feina fàcil com tots els allotjaments d'aquest viatge que es trobaven a la medina. Tinc unes orientacions en forma de vídeo que em va enviar l'allotjament en fer la reserva. El punt de referència és un dels dos Zeitun Café que hi ha a Marràqueix, en concret el que es troba al costat de Bab Agnaou.

Així que un cop davant de la cafeteria i amb el vídeo al mòbil, vaig seguint el mateix itinerari que la persona que apareix en ell. Només tinc una petita pèrdua que rectifico de pressa i en pocs minuts em trobo al hostel Dreams Belko.

El hostel és molt maco i està molt bé de preu (85 dírhams), el petit problema és que per guardar la bicicleta l'haig de carregar amb l'ajuda del recepcionista per una escala força estreta fins al terrat que es troba a tercera planta.

Té de benvinguda al hostel

Comparteixo una habitació de quatre lliteres amb dues noies motxilleres alemanyes i amb un noi hindú que es passa moltes hores al seu llit amb el mòbil. Més tard sabré que fa unes quantes setmanes que està al hostel i que la raó d'aquesta dependència al mòbil és deguda al fet que és un "business man" amb alguns negocis que porta de forma on-line i amb inversions en "cryptos" i "futurs". Es veu que es guanya molt bé la vida. Realment, un paio molt peculiar.

Un cop instal·lat, dedico la resta de la tarda i la nit a explorar una mica la ciutat per situar-me: una mica de la medina, la plaça Jeema-el-Fna, la zona de la Kotubia (germana bessona de la Giralda de Sevilla)... i acabo sopant al carrer en un "garito" molt local un plat de harira (m'encanta), unes quantes brotxetes de pollastre i té amb menta tantes vegades com vull per 40 dírhams.

De tornada al hostel em ve de gust menjar alguna cosa dolça i entro en una pastisseria i em compro un parell de pals farcits de xocolata. El dia ha estat llarg i toca tornar a l'allotjament per descansar. Demà serà un dia 100% dedicat al turisme a fons.