ETAPA PER GAUDIR DE LA NATURA!
Dimecres, 24 de maig de 2023
Distància: 77,8 kms
Temps: 5h 34'
Velocitat mitjana: 14,0 km/h
Desnivell: 1.110 m D+ / 1.060 m D-
Després de l'etapa d'ahir que va ser força dura, avui tinc per endavant una etapa més curta que em servirà per recuperar-me una mica del desgast, tot i que segons puc veure a Komoot, tot el recorregut d'avui serà força trenca-cames.
Avui he dormit fins gairebé les vuit del matí. Es nota que a Portugal surt el sol més tard i que avui estava una mica més tocat. I el matí comença amb un petit regal...
Em despesto pocs minuts després de sortir el sol per l'horitzó. Tinc la tenda perfectament orientada a l'est i això em permet gaudir d'uns minuts espectaculars de bon matí.
Després d'esmorzar el de sempre, és a dir una mica de pa amb formatge i pernil dolç, un parell de iogurts amb fruits secs, una banana i un té vermell amb unes galetes, recollo el campament amb la certesa de que avui serà un dia esplèndid per pedalar.
Una hora més tard surto del càmping en direcció al primer objectiu de la ruta, Lagoa do Óbidos, que té pinta de ser una zona humida molt maca. I els primers quilòmetres de la ruta ja m'avancen que el recorregut d'avui serà espectacular ja que travessem zones boscoses solitàries a una certa distància del mar i per carreteres locals. Això sí, la carretera no deixa de pujar i baixar amb pendents importants. La sort és que a la carretera el trànsit és mínim.
 |
| Km 16 |
Quan porto gairebé 1h30' de ruta el paisatge que s'observa des d'una zona alta de la ruta és espectacular amb el Lagoa do Óbidos al fons i que, un cop baixo al nivell del mar, es confirma. El lloc és molt maco i tranquil. I a més el dia d'avui acompanya molt.
 |
| Km 18 amb el Lagoa do Óbidos al fons |
 |
| Km 21,5 al peu de la llacuna |
Agafo un cami de terra que voreja la llacuna (Ecopista da Várzea do Rainha) i just a l'eix central d'aquesta llacuna creuo per un pont de fusta el riu Arnoia que forma una mena de petit delta dins la llacuna on també es pot veure al final d'aquesta, a la banda que toca el mar, el bonic poble de Foz do Arelho.
 |
| Riu Arnoia des del pont de fusta |
El camí que voreja la llacuna em permet gaudir d'uns vistes espectaculars del lloc, i especialment de la desembocadura de la llacuna on es troba a la seva dreta el poble de Foz do Arelho.
I un pocs centenars de metres més tard m'aturo a un observatori d'aus. No puc estar-me de pujar per gaudir d'unes vistes inmillorables de l'indret així com també d'una petita bandada de flamencs que es troben tranquil·lament a l'aigua a prop del mirador.
 |
| Foz d'Arelho al fons |
 |
| Flamencs a la llacuna |
Continuo pedalant pel cami per completar el recorregut per la vessant est de la llacuna i m'acomiado d'aquest indret creuant un petit rierol que també sumministra aigua a la llacuna per un petit pont de fusta, més petit que el primer. Un cop creuat el pont, el camí es separa de la llacuna per la meva dreta per una pista de terra que en pocs minuts em portarà a una carretera local anomedana Estrada Real.
Un cop superat el primer objectiu que m'ha carregat les piles amb les bones sensacions que m'ha inspirat el paisatge, continuo ruta sense tenir clar quin paisatge tindré per endavant. Només sé que travessaré pocs pobles i que, per tant, molt probablement el paisatge continuarà sent engrescador.
Un cop deixo enrera la llacuna i Foz do Arelho que no visito, l'eurovelo 1 m'apropa de nou a la costa en direcció a un poble amb un nom que em crida molt l'atenció: Salir do Porto. L'acudit és fàcil. Encara no he arribat a Porto (em resten dos dies) i ja m'indiquen com sortir d'allà.
Bromes a part, la ruta comença a pujar de nou. Tot i transitar a prop de la costa, el terreny és força abrupte. És potser la part més dura de l'etapa. Sort que la carretera és tranquil·la i no haig d'estar molt pendent dels cotxes que a Portugal t'avancen sense deixar el 1.5 m. de marge.
Mica en mica m'apropo a Salir do Porto. Són les 12 del migdia i la calor apreta de valent. Porto 43 km de ruta i em ve de gust fer una aturadeta per menjar i beure alguna cosa, però decideixo continuar perquè si m'afanyo puc arribar a Nazaré a l'hora de dinar. Així que amb els fruits secs que porto a la bossa del manillar vaig calmant la gana.
Un cop deixo enrera Salir do Porto, arribo després d'una ràpida i curta baixada a la Bahia de Sao Martinho de Porto. És una preciositat de bahia amb forma de conxa perfecta amb dos braços que gairebé la tanquen per la banda de mar.
 |
| Bahia de Sao Martinho do Porto |
.JPG)
Però la sorpresa no acaba aquí, la ruta continua amb sis quilòmetres més per un camí de terra-sorra (Caminho da Gralha) que continua pujant sense donar-me pràcticament cap treva. En aquesta part de la ruta, haig de fer un quilòmetre sencer caminant i empenyent la bici per culpa de la gran quantitat de sorra que té el camí. Passada l'aldea de Venda Nova, el camí desemboca a una carretera local que ja no deixaré fins arribar a Nazaré.
La carretera continua pujant una mica més fins al punt més alt des d'on tinc les primeres vistes del meu destí en l'etapa d'avuí.
.HEIC) |
| Nazaré al fons |
Des d'aquest punt la carretera baixa bruscament durant dos quilòmetres fins arribar pràcticament al nivell del mar. I dos quilòmetres més tard en deixen a les portes de Nazaré.
Com és l'hora de dinar, el primer que faig és buscar un supermercat. Miro al meu google i el més proper és un Pingo Doce, una cadena portuguesa que està força bé i a preus competitius. Arribo ràpid, deixo la bici a la porta confiat de que no me la tocaran i entro a comprar quelcom per menjar i beure.
A la porta del súper, mentre dino assegut a terra, coincideixo amb una familia gallega que estan passant uns dies allà. Parlem una bona estona que m'aporta informació molt útil sobre què visitar a Nazaré i la situació del càmping on passaré la nit.
Vista la informació i tenint en compte que el càmping es troba una mica lluny d'on sóc i fora de la ruta turística, l'opció més raonable és anar primer al poble antic que es troba a la part més alta de Nazaré (i més dura) i ja després des d'allà puc arribar-me més fàcilment al càmping i deixar la part baixa del poble per després quan ja estigui instal·lat al càmping.
L'accés a la part antiga no és fàcil de fer amb una bici carregada. La pujada que tinc de més d'un quilòmetre i mig té un fort pendent, però paga la pena fer l'esforç perquè el poble antic té força encant ja que es troba dalt d'un penya-segat des d'on es poden tenir unes vistes espectaculars del poble i la seva platja, i especialment de la Praia do Norte on es fan les onades més altes del món (han arribat als 30 m) i paradís dels surfers. Sovint es celebren allà els campionats del món de surf. La pena és que per veure les onades més grans haig d'anar a la tardor. Un altre dia serà.
La carretera que porta al far i a la praia do Norte em rep amb aquest arc informatiu del que he explicat abans. Decideixo baixar fins al far malgrat el pendent és molt fort (especialment quan toqui desfer el camí).
A mitja baixada em trobo un esperpent d'estàtua. És una mena de cèrvol gegant humanitzat amb una tabla de surf. Poc estètica, la veritat, però pel que sabré després el cèrvol té a veure amb els origens de Nazaré (la tabla de surf no, of course).
 |
| Escultura del Venado Surfista (una mica estranya) |
Des d'aquest lloc, tinc unes vistes completes de la Praia do Norte, les onades de la qual avui es mostren força tranquil·les.
Un cop visitada aquesta zona, torno a remontar la carretera fins arribar al centre del poble antic. Allà em dedico a turistejar una mica i a comprar una bossa al pes de fuits secs a una venedora local. Les vistes de la part baixa del poble són magnífiques. La zona està plena de guiris, com no pot ser d'una altra manera (jo també ho sóc) i, per tant, hi ha força ambient.
Vistes de Nazaré des de part antiga
Amb la bicicleta faig una volta pels carrers de la zona antiga i aprofito per visitar el Santuari de Nossa Senhora do Nazaré què és l'edifici més important de la ciutat.
 |
| Santuari de Nossa Senhora do Nazaré |
Després d'una bona estona fent turisme, decideixo que és hora d'arribar-me al càmping que es troba a una mica menys de dos quiòmetres d'on estic. Com estic fent el Camí de Sant Jaume i porto credencial, tinc una bonificació del 50% del preu, és a dir, només pago 4,40€. Una ganga!!
M'instal·lo, dutxa reparadora, roba neta i amb la bici descarregada m'apropo a visitar la part baixa del poble i el seu passeig marítim. També hauré de comprar per fer el sopar i poder esmorzar demà.
 |
| Vistes de la part antiga des de la platja de Nazaré |
Passeig Marítim de Nazaré
Com gairebé cada tarda, m'apropo a una botiga petitona per comprar una cervesa i una bossa de patates que em foto assegut a un banc del passeig gaudint de l'ambient que hi ha malgrat ser avui un dia laborable normal.
I de camí al càmping, quan acabo de fer la visita a la part baixa del poble, torno a passar per la petita botiga d'abans i compro els queviures que necessito per sopar i esmorzar.
I d'aquesta manera, dono per finiquitada la etapa 23 de la volta a la Península. Al vespre quan faig el resum de l'etapa, arribo a la conclusió que aquesta etapa es troba entre les cinc més maques que he fet. I si apuro una mica, fins i tot, podria dir que entre les tres més maques. Portugal m'està deparant sopreses molt agradables!
Resum de l'etapa realitzada amb Relieve:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada