ETAPA 19: VILA NOVA DO MILFONTES - SETUBAL

LES CAMES COMENCEN A DEMANAR DESCANS

Dissabte, 20 de maig de 2023

Distància: 120 km
Temps: 6h 30' 
Velocitat mitjana: 18,4 km/h
Desnivell:  650 m D+ / 680 m D-

El dissabte comença com els darrers dies. Cel blau i amb el pronòstic d'etapa de calor. Ja començo a estar-hi acostumat.

Ahir a la nit vaig estar revisant l'etapa que toca avui. Sembla plana i passa per llocs poc coneguts i no atravesso gaires poblacions. Per tant, serà una etapa semblant a la d'ahir: rodadora i solitària. A més, la previssió és fer el 100% de trams que passen per l'Eurovelo 1. Espero no tenir ensurts com els d'ahir.

La recollida me la prenc amb calma i surto de Vila Nova do Milfontes quan són les 10 del matí, per tant el més probable és que avui acabi tard l'etapa. 

Els primers quilòmetres on cop fora de Vila Nova do Milfontes son per pista de terra, però a diferència d'ahir, la pista és força transitable. A partir del quilòmetre 5 ja agafo una carretera que m'aproparà a la costa, en concret a Porto Covo, on passaré per les primeres platges del dia, que en aquell moment, les 10:30, són practicament buides, tot i que sembla una zona amb molt poc turisme i, per tant, no crec que hi vagi gaire gent.

Passat Porto Covo (km 19), la ruta ja no deixa la costa fins a Sines al quilòmetre 34. Inicialment, Sines no em diu res però un cop hi arribo em sembla un lloc força turístic tot i que conserva tota l'èssència dels pobles de Portugal, és a dir, cases blanques i carrers plens de llambbordes.

Un cop a Sines m'aturo al passeig marítim per llegir els panells informatius que trobo pel camí i que expliquen que Sines és un poble amb un passat romà força important. A dalt del poble es veu un castell molt ben conservat que domina tot el poble. L'accés al poble es fa per una forta pujada de llambordes que m'obliguen a fer una aturadeta curta a dalt per recuperar l'alé.

Sines

Intento trobar el camí de sortida del poble i haig de donar un parell de voltes per la zona perque no acabo de veure bé les indicacions del mòbil per culpa del sol que m'enlluerna. Busco una mica d'ombra per poder veure bé el mòvil. 

Finalment, un cop trobo el camí correcte, deixo aquest bonic poble amb cases blanques i blaves, i algunes amb mosaics blaus tan típics de Portugal.

La ruta, un cop deixo Sines, va paral·lela a l'autovia per una via de servei més llarga que un dia sense pa. La banda de mar (a l'esquerra) és una reserva natural d'especial protecció que segons indiquen els retols és la de Lagoa de Santo André e da Sancha. Des de la carretera no puc veure res, només arbres i arbres que s'interposen entre la costa i l'autovia. Tota aquesta zona (la llarga recta de molts quilòmetres) és plena de tobogans i sense cap lloc d'ombra. La veritat és que no ho estic passant gaire bé i, a sobre, fa temps que tinc vent de costat que és força incòmode. Finalment, el suplici s'acaba al poblet de Brescos. És migdia i ja començo a tenir gana. A la cruïlla m'aturo a l'ombra d'un arbre per estudiar a google maps quines opcions tinc per dinar. A Brescos no hi ha cap super i el més proper es troba a Melides, un poble que per arribar m'hauré de desviar una mica de la ruta (tampoc gaire). Així que cap a Melides. Els quilòmetres que em resten fins al super són en pujada (i amb calor). Durillo. I en una d'aquestes pujades em trobo la primera (i la única) senyal que m'indica que estic al Camí de Sant Jaume portugués de la costa. Em fa gràcia i m'aturo per fer una foto.

Quan porto 64 quilòmetres veig en un trencall un indicador cap a Melides. Faig primer una aturada a la cruilla al peu d'un arbre per buidar la bufeta i afronto el quilòmetre que tinc, segons google maps, fins a un Coviran que hi ha al centre del poble. Quan hi arribo se'm cau el món als peus. És tancat i per la pinta que té ja fa molt de temps que no funciona. Pregunto a una senyora que passava per allà i li pregunto si hi ha algun lloc per comprar menjar. Per sort, m'explica que el Coviran aquest es va traslladar a l'altra part del poble i que tinc uns 600-800 metres fins allà. Torno a respirar!!

A poc més de mig quilòmetre seguint el carrer principal (ple de llambordes) trobo un modern Coviran a la meva esquerra. Té molt bona pinta. Deixo la bici al costat de l'entrada per tenir-la controlada i entro. La veritat és que és millor del que es podia esperar d'un poble petit com Melides. A banda del supermercat, té una zona on comprar menjar preparat i a la dreta de l'entrada una petita cafeteria plena de gelats i pastissos, així com taules i cadires per dinar.

Després de donar una ullada a les opcions, finalment em demano un parell de coses de l'aparador de menjar preparat, pa, fruita, una cervesa Sagrés de 0,5 litres i una bossa de patates d'aperitiu. Total, poc més de 5€. Amb tot això, surto fora del Coviran on hi ha una taula de fusta a l'ombra i allà dono compte de tot el menjar. La veritat és que tenia molta gana!

I quan acado de dinar, entro a la petita cafeteria i em demano un gelat artesà i un café que em prenc assegut a una taula de dins.

Amb la panxa plena i energies renovades, començo la segona part de l'etapa. Per sort, a partir de Melides la carretera tira cap avall i puc portar un ritme força viu. Abans d'arribar al poble de Carvalhal la carretera s'acaba a una més ampla que sembla una nacional que m'ha de portar fins a la Península de Troia on agafaré el ferry que em portarà a Setubal.

La ruta per aquesta part comença a ser força maca. Sembla que passo per una zona força humida on tot són arrossars (a la banda esquerra de la carretera). Arribo a Comporta. Quan sóc just travessant el poble, em sona el mòvil. És el meu fill. M'aturo com puc de forma precipitada intentant agafant el mòvil amb una mà i...caic a terra de la forma més ridícula just quan acabo de passar davant d'una terrassa amb gent. Em sento ridícul!. Per sort, no m'ha passat res. Parlo amb la familia que em truquen per saber com vaig. Es veu que avui hi ha dinar familiar i han pensat en trucar-me aprofitant que hi eren tots (la meva dona i els meus fills).

Just on estic aturat veig un petit "port" (per dir alguna cosa) amb barquetes que semblen de pescadors o, potser, d'arrossaires. La veritat és que el lloc és força maco.

Port de Comporta

Segons veig al navegador, Comporta és la porta d'entrada (potser d'aquí el nom del poble) de la Península de Troia que a banda esquerra té l'Oceà Atlàntic i a banda dreta un estuari que és la Reserva Natural do Estuario do Sado.

Els darrers quilòmetres abans d'arribar al punt on s'agafa el ferry que m'ha de portar a Setubal, a l'altra banda de l'estuari, són molt macos. La carretera passa pel mig de l'estreta península i durant tota l'estona dels 13 quilòmetres d'aquesta llengua de terra tens el mar a banda i banda de la carretera. 

El terreny és pla i molt rodador i en poc més de 30' veig els indicadors que em porten a l'embarcador. Trec el ticket a una màquina que hi ha a l'entrada (5,60€) i m'apropo al moll on ha d'arribar el ferry procedent de Setubal. Sóc dels primers en arribar-hi. Deixo la bici recolzada a un mur i sec a terra per descansar una mica. La veritat és que l'etapa d'avui, que encara no ha acabat, està sent durilla.

Passats uns 15' arriba el ferry. La maniobra de desembarcament i d'embarcament de tots els vehicles és força ràpida. Entro caminant empenyent la bici i la deixo a l'altra banda del ferry on està la sortida. Pujo a la coberta per gaudir de la travessa que no ha de ser molt llarga. Potser uns 20'.

Des de dalt de la coberta gaudeixo de la brisa produida pel moviment del vaixell i aprofito per fer unes fotos des d'allà dalt.

Finalment, el ferry arriba al port de Setubal. Sóc dels primers en sortir i veig que el port està al costat del centre. Aprofito per donar una volta pel centre amb la bicicleta i la ciutat em sorpren en positiu. Pensava trobar-me una ciutat portuaria lletja i és tot el contrari. Molt maca i elegant, al menys el centre. Després de les fotos de rigor, miro el navegador i veig que fins al càmping encara tinc uns 6 quilòmetres. També busco a google maps si tinc algun super a prop i veig que estan força lluny. És tard i no em puc entretenir. Espero que el càmping tingui super sinò aniré un pel just per sopar en condicions.

Una sorpresa trobar-se aquest gat a una teulada

Centre de Setubal

El trajecte fins al càmping no és fàcil. Les cames van justes i tinc un petit port a mig camí. Sort que són pocs quilòmetres. Finalment, després d'una baixada final es troba el càmping (Ecoparque Outao) al costat de la sortida de l'estuari i al peu del Parc Natural das Arrábida. És un càmping molt petitó però molt maco i amb unes vistes al mar espectaculars. I a sobre, com gairebé a tot Portugal, el preu és super bo. En concret, 6,95€ amb accés a l'electricitat. Busco una zona davant del mar i amb l'aixopluc d'un senyor arbre que no identifico.

Després d'instal·lar-me i de la dutxa pertinent, vaig al bar que es troba fora del càmping perquè m'ha dit a recepció que all'a hi trobaré un petit super on podré comprar algunes coses. Realment, el super em decepciona perquè hi ha molt poca cosa i molt bàsic, però tot i així, compro alguna llauna que em permetrà completar el sopar que tinc previst fer.

La tarda s'acaba ràpid perquè avui he arribat a les 7 de la tarda i, entre naps i cols, la nit se'm tira a sobre força ràpid i em toca preparar el sopar a la llum de la farola i amb la companyia d'un cicloturista anglès (de Boston) amb el que he coincidit puntualment durant els darrers tres dies (abans d'arribar al Cap Sao Vicente, al càmping de Vila Nova do Milfontes i avui). Durant aquests tres dies haviem tingut algunes converses però m'estressa molt parlar amb ell. Mira que li he dit per activa i per passiva que el meu anglès és justet i ell, erre que erre, em parla ràpid i sense tenir cura d'adaptar-se a mi, així que intento parlar poc amb ell i a la que puc m'esmunyo amb qualsevol excusa per no semblar maleducat.

Avui acabo el dia força cansat. Les cames ja comencen a demanar algun dia de descans. Des que vaig sortir de Sabadell encara no he parat. Porto més de 2.200 quilòmetres seguits amb una mitjana diària de més de 116 km/h. Potser quan passi de Lisboa direcció a Oporto m’agafaré un dia de relax total. Com diu Simeone, partit a partit.

Video resum de l'etapa d'avui feta amb l'app Relive: