ADEU-SIAU ALGARVE, HOLA COSTA VICENTINA-ALENTEJO
Divendres, 19 de maig de 2023
Distància: 107 km
Temps: 6h 10'
Velocitat mitjana: 17,3 km/h
Desnivell: 860 m D+ / 860 m D-
Avui toca acomiadar-me del Giacomo. La peça que va trencar ahir del suport de les alforges davanteres l'obliga a quedar-se a Sagrés i buscar algun lloc, taller de bicis o soldador, que li puguin solucionar el problema. Per això, després de acabar amb les rutines del matí (esmorzar i desmuntatge del campament), m'acomiado amb pena del Giacomo. Ha estat un bon company de ruta i em sap greu haver de marxar sense ell. Però també reconec que compartir ruta durant dos-tres dies està molt bé però no més. Viatjar sol m'agrada més perquè fas realment el que et ve de gust i no depens de ningú per res. Ens acabem d'intercanviar els telèfons per mantenir el contacte i ens acomiadem amb una abraçada. Chiao Giacomo! Què et vagi molt bé el gran viatge que estàs fent al Cap Nord!
Entre naps i cols començo a pedalar molt més tard de l'habitual. Són gairebé les deu del matí. Avui toca desfer una part del camí d'ahir perquè haig d'anar cap a Vila do Bispo però avui per carretera i no per camí, com va ser ahir. Són només 9 quilòmetres en lleugera pujada. Avui deixo enrere l'Algarve, que tot i ser molt maco té massa pressió turística, i entro a l'Alentejo-Costa Vicentina.
Un cop deixat enrere Vila do Bispo, la ruta es torna més verda i solitaria. M'agrada. El recorregut no és pla. El terreny o puja o baixa, però zones planes les justes. Tot i així, circular per aquesta carretera on no es travessa gairebé cap població, excepte Carrapateira, té un cert encant. El meu primer objectiu és Aljezur que és el primer poble/ciutat important de la ruta que es troba al quilòmetre 43. Hi arribo passades les 12:00. Busco un supermercat perquè tinc molta gana i aprofitaré per fer la meva primera aturada.
Trobo un Spar a Igreja Nova que és un poble o parroquia que pertany a Aljezur. Compro algunes cosetes i m'instal·lo a la porta assegut a un graó d'accés al super per menjar. Avui fa calor i no tinc pressa en arrencar. De fet, veig que a 50 metres del supermercat hi ha un bar amb terrassa a l'ombra on demano un café i un pasteis de nata (típics a Portugal) per només 2€!
Després d'un bon descans (uns 30') torno a la carretera. Torno a tenir un bon tros solitari travessant zones verdes i algun poble petit fins arribar a Odeceixe que tot i no ser molt gran ja té una certa entitat. Hi arribo passades les 14 hores de la tarda i la calor m'està matant.
A l'entrar al poble, em rep un moli força maco, cases blanques pintades de calç i uns carrers plens de llambordes. El carrer principal fa baixada (forta baixada) que em porta al centre del poble on es troba l'esglesia principal. Els carrers són buits i no trobo cap bar on prendre alguna cosa fresca. Només em trobo a un jove d'un 20-25 anys que s'adreça a mi plorant. M'explica que li van robar l'equipatge i que anava a Lisboa i no té diners per agafar un transport fins allà. Si no diu la veritat (el més probable), ho fa tant bé que em convenç però al moneder només porto 10€ en un bitllet. La resta ho porto a la part inferior de les alforges. Li dono els 10€ i em diu que no en té prou amb això. Li dic que ho sento molt i que intenti demanar a altra gent del poble que jo no puc donar-li més. Segur que m'ha enganyat però les seves llàgrimes i súpliques semblaven tan reals...!
 |
| Moinho da Odiceixe |
 |
| Esglesia del poble |
 |
| Carrer principal |
 |
| Monument a la sortida del poble |
La resta del recorregut fins a Vila Nova de Milfontes, gairebé uns 40 quilòmetres, passen vorejant la costa plena de penya-segats i petites cales, algunes de difícil accés. Baixant en direcció a la Praia do Carvalhal, em sobte trobar un prat (amb tanca) amb zebres, estruços i altres animals de la fauna africana. No em quadra trobar-me aquells animals allà i no sóc l'únic perquè hi ha un quants cotxes aturats fent fotos.
 |
| Praia do Carvalhal |
La carretera baixa de forma pronunciada fins a arribar a la Praia do Zambujeira. I un cop a baix...torna a pujar!!
 |
| Praia da Zambujeira des de dalt |
 |
| Praia de Zambujeira a peu pla |
 |
| Detll de la banda esquerra de la platja |
Tot el recorregut malgrat les pujades és molt maco i amb molt poc turisme. Passat Zambujeira hi ha un tram d'uns 4-5 quilòmetres molt macos amb diferents accessos als penya-segats a través de passarel·les de fusta des d'on es tenen unes vistes espectaculars d'uns penya-segats i de la Praia da Pedra da Bica.
 |
| Praia da Pedra da Bica |
 |
| Praia da Pedra da Bica |
La ruta fa una sèrie de ziga-zigues que em despisten en alguna d'aquestes i passo de llarg. Quan el navegador m'avisa que m'he sortit de la ruta, toca donar mitja volta i tornar enrere per agafar la carretera d'Almograve que em sona de que té un alberg de juventut on pensava quedar-me inicialment quan vaig preparar les etapes a casa. Però fa dies que he decidit, sempre i quan el temps acompany, passar les nits a un càmping. M'agrada molt més la sensació de llibertat que em dona dormir a una tenda. Fins i tot, dormi al terra m'agrada i no em fa mal l'esquena com pensava inicialment que passaria.
Passat Almograve, arribo al poble de Longueira i aquí prenc una decisió errònia. El navegador em treu de la carretera i fa passar pel mig del poble, però quan arribo al final em trobo que l'asfalt es converteix en una pista de terra i poc després en un camí sorrenc. De sobte, el ritme de creuer que portava es veu frenat i amb risc de caure. M'aturo i veig que si hagués continuat per la carretera, tot i haver fet algun quilòmetre més, hauria avançat molt més ràpid. M'estic malaïnt a mi i al navegador (ja m'ha fet moltes i he tornat a caure en el parany) durant molta estona mentre faig equilibris amb la bicicleta. Finalment, el camí desemboca a la carretera que havia deixat i, ara sí, afronto els darrers nou quiòmetres fins a Vila Nova de Milfontes.
Per entrar a la ciutat haig de creuar primer un llarg pont sobre el Riu Mira i passat aquest afrontar una pujadeta fins a la rotonda on es troba el cartell que em dona la benvinguda al meu destí final.
Decideixo buscar a través de Google Maps un supermercat per comprar quelcom per menjar abans d'anar al càmping i, ja posats, també alguna cosa per sopar perquè no porto gaire cosa a sobre.
Trobo un super a prop del càmping amb una gran plaça al costat. Compro una bossa de patates xips gran i una cervesa per començar, i completo la compra amb el que soparé i esmorzaré demà (pa, ous, pernil dolç, formatge, fruita i iogurts). M'instal·lo a la plaça i devoro la bossa de patates i la cervesa gaudint de la feina ben feta.
Quan acabo, m'arribo al càmping i m'instal·lo a una parcela perfectament situada amb aigua, llum, lavabos, bar i super al costat. Perfecte!
I abans de que tanquin el super m'apropo per comprar un parell de cerveses (tinc molta sed) que serviran per acompanyar-me el sopar. Crec que me les mereixo! Etapa molt maca que he gaudit malgrat la calor!
Video resum de l'etapa realitzat amb l'app Relive:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada