EL GRAN REPTE
Aquesta idea va sorgir no fa molt un cop vaig descartar anar, un cop jubilat, al Nepal i fer un treking d'aproximació al camp base de l'Everest amb la pujada a algun 6.000 proper com podien ser l'Island Peak o el Mera Peak. La raó era senzilla: el meu genoll dret patiria en excés i segurament no podria concloure el repte. Així que, com ara estic donant-li més a la bicicleta, en una de les moltes xerrades amb el meu amic Jordi Alba (no el futbolista) va sortir aquesta possibilitat.
Durant tot el darrer curs en actiu aquest repte va anar agafant forma al meu cap i a força de dir-ho a casa i als amics, va arribar a convertir-se en una possibilitat real. Des d'aquell moment, vaig començar a buscar informacions diverses, en text i en video (Youtube), sobre aquest tema (cicloturisme, alforges, materials, tendes de campanya, videos de cicloturistes fent diferents rutes...).
Un cop ja jubilat, la decisió ja estava presa i vaig començar a dissenyar la possible ruta amb etapes, quilòmetres, desnivells, allotjaments possibles, tracks de google maps i, sobretot, possible data de sortida. Poc a poc, la cosa es va anar concretant de forma més seriosa. Havia de ser la meva primera experiència cicloturista i necessitava tenir tot el més lligat possible. No tenia clar si seria capaç de fer tantes etapes llargues seguides. Jo sóc un ciclista de caps de setmana. Com a molt puc sortir dos o tres cops per setmana ara que estic jubilat però fent distàncies més curtes de 70-80 km i el cap de setmana una més llarga que normalment podia passar dels 100 kms però fer això cada dia era nou per a mi i no estava segur de com podria respondre el meu cos davant del cansament acumulat i, especialment, la meva esquena i el meu cul.
Durant els mesos previst vaig començar a confeccionar una llista de material que podria portar així com l'equipament que hauria de comprar per convertir la meva KTM Ultra 1964 (BTT) en una bicicleta per fer cicloturisme (alforges, portaequipatges, altres bosses per portar al manillar, retrovisor...) així com altra material de camping (fogonet, bombones de gas, coberts, etc...). De mica en mica vaig aconseguir reunir tot el material i roba que pensava que necessitaria portar en aquest viatge que havia de durar uns dos mesos.
Les darreres setmanes vaig fent un quants entrenaments no massa llargs amb les alforges per acostumar-me al pes extra i calcular la velocitat mitjana que podria portar en diferents terrenys i així poder fer els càlculs del que podria necessitar per fer les etapes que havia dissenyat.
En total vaig dissenyar una ruta de 50 etapes de diferents llargades intercalant etapes més curtes per recuperar després d'unes quantes més llargues, i al nord d'Espanya, amb més denivells, etapes una mica més curtes. També vaig reservar 10 dies per imprevistos (avaries, malalties, necessitat de descans, llocs que m'agradessin, etc.). D'aquesta manera, el repte podia fer-se en 60 dies amb la qual cosa aquest podia titular-se #repte60anys60dies.
La data inicial per sortir havia de ser el dilluns de Pasqua (10 d'abril), per evitar el trànsit de sortida d'un dia qualsevol i aprofitar també que alguns càmpings de temporada ja estarien oberts, especialment a la costa mediterrània. Però, en saber que la meva neboda es casava a finals d'abril, vaig haver d'enrederir la data de sortida fins a després del casament i deixant un dia pel mig per recuperar-me de la festa. Això volia dir que la data de sortida havia de ser el 2 de maig i la calor era un tema que em podia influir negativament perquè a partir d'aquest mes els dies comencen a ser força més calororos i podia ser un problema important, especialment un cop que arribés al sud d'Espanya. Però no havia volta enrere. La decisió era ferma i ja veuria en ruta com gestionaria aquest tema.
Les dues-tres darreres setmanes va tocar fer la revisió de la bicicleta i el canvi de les cobertes per una unes pel més primes i mixtes per tal de poder moure'm tant per alfalt com per camins. Un problema que vaig detectar al darrer moment era la fragilitat dels radis de les rodes, especialment de la roda del darrere que havia de soportar el major pes de la càrrega total que portava. Més endavant, ja en ruta, vaig saber que aquestes rodes no estaven preparades per fer el que volia fer. Era una bona bici per fer BTT però no cicloturisme amb alforges. Massa tard. Com a única mesura de precaució, el meu mecànic em va donar uns quants radis per si tenia qualsevol problema en ruta i el taller no en disposes per aquesta mida de roda (27,5 pulzades).
Una altra tasca que calia fer abans de sortir era repartir la càrrega de forma equitativa entre les dues alforges del darrera. Finalment, després de moltes provatures i de reduir una mica el material que pensava portar inicialment, el pes final de sortida seria d'uns 22-23 kg. Cada una de les alforges posteriors feia una mica més de 6 kg, la tenda sense pals que portava en el transportí una mica més de 2 kg, l'alforja del manillar amb la bossa dels pals de la tenda entre els 4 i 5 kgs, i a tot això calia sumar la bossa petita del quadre (0,5 kg), el pot d'eines (0,5 kg) i el bidó d'aigua (0,9 kg).
Les primeres sensacions en les sortides de prova que vaig fer els dies previs era que anava molt carregat però després de conèixer en ruta a molts cicloturistes, considero que vaig ser força minimalista. La veritat és que després de fer la ruta, crec que vaig encertar força amb el material que vaig portar.
Un altre aspecte que em preocupava era el de patir avaries importants en ruta i no poder solucionar-les insitu. Per aquest motiu vaig contractar una assegurança específica per a bicicletes d'assistència en carretera que em garantia la recollida de la bici i el transport d'aquesta fins a un taller i l'allotjament d'un dia en cas de que fos necessari per 29,99 €. Aquesta assegurança de Segurobici.es em donava un plus de tranquil·litat perquè el que era segur és que d'avaries en tindria segur.
I ja per últim em vaig decidir a contractar la versió premium de Komoot que és un planificador de rutes de senderisme, trail i ciclisme, a l'hora que navegador, que m'havia d'ajudar a gestionar molt millor les etapes que volia fer. La veritat és que l'App és força completa i permet tenir un control sobre la ruta, els desnivells, tipus de vies, la previsió del temps, cerca de fonts d'aigua, allotjaments, tallers de bicicletes, entre d'altres moltes utilitats, etc... També va ser una molt bona decisió. La subscripció Premium anual va ser de 29,9€, sinó recordo malament.
I així, amb tot o gairebé tot controlat i lligat, vaig començar aquest repte apassionant que em tenia molt il·lusionat i a l'hora una mica atemorit per la incertesa del que em podria trobar en ruta. Són molt dies i els imprevistos podien ser molts. I del que estava segur és que d'imprevistos en tindria uns quants.
Alea jacta est!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada