Distància: 129 km Temps: 6h46' Velocitat mitjana: 19,0 km/h Desnivell: 740 m D+ / 800 m D-
Avuí deixaré la Comunitat Valenciana i entraré per primer cop a la meva vida a la Regió de Murcia. Em fa il·lusió perquè és una de les poques regions d'Espanya que encara no he trepitjat, ho potser és la única que em queda a excepció de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
Surto d'Alacant després d'esmorzar a l'alberg. Avui és el primer dia que he dormit en llit i no he hagut de desmuntar campament. La veritat és que de tant en tant s'agraeix, tot i que estic descobrint que m'agrada molt dormir en càmping. Gaudeixo molt més de la natura, però de tant en tant tampoc està malament fer-ho en un alberg o similar.
El dia avui és força núvol i fresquet. Sembla que vulgui ploure, però de moment aguanta. Si el dia continua així estarà molt bé perquè la calor em mata. De fet surto amb tallavents i braçals. Als pocs quilòmetres m'acoplo amb un ciclista de BTT, en Pepe, que em fa més agradable aquests primers quilòmetres que no són gaire bonics. Xerrem tota l'estona i això fa que els quilòmetres passin ràpid. Mentrestant, m'explica coses de la zona, i entre aquestes la de que Miguel Hernández va estar presoner i va morir al lloc on avui he passat la nit i que la població per on passem en aquell moment abans de separar-nos, L'Altet, és el poble natal de la Blanca Paloma, la cantant d'Eurovisió d'aquest 2023. I abans d'acomiadar-nos li demano fer-nos una foto de record.
Continuo la ruta alternant carrils bici i camins de terra que voregen Sant Pola. I a l'alçada del Parc Natural de les Salines de Santa Pola em trobo a una parella de cicloturistes d'una certa edat que són de Sudàfrica i van cap a Barcelona (van sortir de Màlaga ja fa uns quants dies). Després d'una agradable xerradeta i de la foto de rigor ens acomiadem.
La ruta i el temps continuen igual, temps núvol i paratges força plans i tranquils amb molts trams de carril bici i senderes en molt bon estat que em permet avançar a un bon ritme.
Pel que veig aquesta primera part de la ruta, fins Torrevieja, voreja moltes salines i zones humides. La penúltima del dia és la del Parc Natural de Les Llacunes de la Mata i Torrevieja una gran extensió de zona humida que tinc a banda i banda del camí que travesso abans d'arribar a la famosa localitat dels apartaments de "l'1, 2, 3... responda otra vez" de TVE.
A l'alçada de Rojales i Benijófar, el Sol ja fa una estona que escalfa i quan ho fa pica bastant. Als 50 quilòmetres d'etapa decideixo parar una estona a una estació de servei, m'agafo una cervessa 0.0 i una bossa de xips que m'entren d'allò més bé mentre estic assegut a una cadira a l'ombra.
Quan arribo a Torrevieja ja porto més de 60 quilòmetres i 3h45' de ruta i decideixo fer una aturada breu per omplir el bidó a una font pública d'una plaça i menjar un plàtan i un grapat de fruits secs.
Un cop arrenco de nou, la ruta transita a prop de la costa però el mar no es deixa veure. Porto molts quilòmetres de carrils bici que em treuen de polleguera perquè o bé es troben en mal estat o bé haig d'anar canviant de banda de la carretera cada poc.
La zona que estic travessant no és gaire maca però veig que la Manga del Mar Menor ja és a prop. A les 5h45' d'etapa arribo a San Pedro del Pinatar-Lo Pagan, just al vèrtex superior de la Manga, i em trobo el mar de cara. El paisatge canvia dràsticament. Ara la zona és molt turística amb platges i xiringuitos just al costat del carril bici blau cel que voreja la platja. Les olors que desprenen aquests xiringuitos i l'ambient que s'hi respira, juntament amb la calor que ja es deixa notar, desperten en mi moltes ganes d'aturar-me i posar-me les botes a tapes i cervesses, a més de fer una banyet a la platja. Però el sentit comú s'imposa i no faig cas de la temptació. Continuo la ruta tot i que començo a tenir gana.
Quan s'acaba el carril bici paral·lel a la platja, la ruta es desvia cap a la dreta i deixo durant un temps la costa. Just davant trobo una estació de servei Repsol i, tot i que no és el millor lloc per dinar barat, paro a fer un mos i beure alguna cosa abans d'arribar a Cartagena. Agafo un parell d'empanades de pollastre i tonyina i una cervessa 0.0 (com gairebé sempre quan estic en ruta) i m'assec a una de les taules. Com estic sol, el senyor de la benzinera s'adreça a mi i em pregunta sobre la ruta que estic fent. Fem petar la xerrada durant una bona estona i després remato amb un café i un gelat maxibon. Quan acabo, m'acomiado del senyor i mentre estic preparant la bici per marxar, surt de la benzinera i em regala un bon grapat de piruletes per a què me les mengi durant la ruta. És una tonteria, però em fa molta il·lusió.
Amb el bon regust de boca que m'ha deixat aquest detall del senyor de la benzinera, marxo en direcció a Cartagena. Porto ja una una mica de 90 quilòmetres, però encara em queden més de 30 per acabar. Els primers quilòmetres de la repressa els faig al costat de la tanca de la base àerea de San Javier. És un lloc sense cap ombra i el sol cau a plom. Després de la base militar arribo a Los Alcázares i a continuació passo per la Marina de Carmolí que és una salina protegida que està al costat d'una zona volcànica i just al centre de la Manga del Mar Menor. El lloc té un cert encant i m'aturo per fer unes fotos.
Continuo avançant i quan deixo enrere el poble de El Carmolí i just abans del Saladar de lo Poyo, el navegador em fa girar a la dreta i agafar un camí alfaltat en mal estat que després passa a ser de terra. Travesso uns camps de conreu que semblen arbres fruiters i arribo al poble de El Algar on torno a agafar la carretera que m'ha de dur, després d'un tram de pujada, al conegut poble miner de La Unión. Dalt del poble, just davant del rètol del municipi i al costat d'un molí de vent que em crida l'atenció, faig unes fotos i descanso uns minuts després de la llarga pujada que m'ha portat fins a aquest municipi. Ja porto gairebé uns 120 quilòmetres a les cames i tinc ganes ja d'arribar a Cartagena.
De La Unión a Cartagena hi ha poc més de 10 quilòmetres de bona carretera i gairebé tot en baixada. Em deixo anar i gaudeixo d'aquest darrer tram d'aproximació a la ciutat.
Per passar la nit, vaig reservar ahir un llit al Hostel Loop Inn. Un cop arribo a Cartagena, el hostel està ben a prop. Deixo la carretera girant a l'esquerra per un carrer en forta pujada que em durà després d'un altre gir a l'esquerra al hostel, tal i com es pot veure en el següent video.
Quan arribo al hostel i faig el check-in conec a en Gabi, un autèntic cicloturista de Barcelona amb molts viatges a les cames i a l’ànima. Va sortir de Barcelona també fa una setmana aproximadament i va cap al Marroc. Al hall del hostel, parlant de la bici, me n'adono que he trencat un radi i que també tinc una alforja penjant perquè ha perdut un cargol del suport posterior. Ostres, quina feinada, tot i que tard o d'hora els radis havien de començar a trencar-se.
El tema del cargol el puc solucionar amb l'ajuda del Gabi i del recepcionista del hostel que em dona uns altres cargols similars i algunes eines. El tema del radi és una mica més complicat, però de seguida el Gabi troba a Internet un taller de bicis a Cartagena però no puc trucar perquè és tancat per ser diumenge i fins les 10:00 de demà dilluns no obren. El que és segur és que demà no podré sortir a primera hora. Primer hauré de portar la bici i veure si me la poden reparar per al mateix dia o, millor, per al matí perquè d'aquesta manera podré continuar la ruta sense perdre cap dia.
Un cop instal·lat a la meva habitació que comparteixo amb dues persones més, quedo amb el Gabi per donar un volt per la ciutat per fer unes birres i unes tapes. Al Gabi li recomanen un lloc força proper on podrem tastar unes "marineras" que es veu que són molt típiques d'aquí (a la imatge). Fem un parell de tapes i birres més i decidim anar al hostel a sopar alguna cosa més adient pel nostre cos pensant en l'etapa de demà. A la cuina posem el que tenim en comú i fem una mica de pasta amb una salsa de formatge que aporta ell i uns macarrons amb tomaquet i tonyina que és el que jo tinc.
Durant el sopar planifiquem l'etapa de demà perquè tots dos anem a Águilas, tot i que, ho haurem de fer per separat. En funció del que em diguin al taller, trucaré a un dels dos albergs que hi ha i avisaré al Gabi perquè també reservi allà. També parlem sobre la seva filosofia de vida en relació a la bicicleta. Va deixar la feina de camioner, es va vendre el camió i va posar el seu pis de Barcelona en lloguer. I amb aquests diners es passa gairebé tot l'any, excepte l'hivern, viatjant amb la seva bici o amb la seva furgo camperitzada. Els seus viatges són sempre poc planificats i busca sempre els llocs més verges i interessants. Si ha de canviar de plans sobre la marxa, ho fa sense problemes. No fa molts quilòmetres al dia perquè prioritza les rutes per camins i s'atura molt a fer fotos i vídeos. Quan li explico com de preparat tinc el repte, es posa les mans al cap i m'aconsella que no planifiqui tant i gaudeixi més de la ruta i del que aquesta em pot oferir.
La veritat és que en Gabi és un paio encantador que ha fet mil rutes amb bici arreu i que transmet una energia especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada