Just sis dies
després d’haver acabat la Marató de Barcelona i amb les cames força
recuperades, segurament per haver fet una marató poc competitiva, tornava a
estar un altre cop a la línia de sortida d’una cursa. En aquest cas, també
venia a gaudir. En els darrers mesos havia fet pocs quilòmetres per muntanya,
la qual cosa podria ser un handicap, però per contra, portava a les cames tot
el treball de qualitat que al final no havia fet servir per la Marató per una
inoportuna lesió. Un altre aspecte al meu favor era que el recorregut era força
conegut per haver fet per la Serra de Galliners nombrosos entrenaments amb els
companys Eskamotaires.
Després dels
preparatius pertinents, i només quan falten poc més de deu minuts per l’inici
de la prova, començo a escalfar. Se m’ha fet una tard xerrant amb els coneguts
i al final haig d’optar per fer un escalfament ràpid i un pel més intens del
que acostumo. Tinc la sensació de que porto poca roba perquè noto la fresqueta
del final de la tarda però segurament quan comenci a córrer de debò entraré
ràpidament en calor.
Encara s’hi veu
una mica, però aviat es farà fosc i serà el moment que donaran el tret de
sortida que en principi està previst per a les 19:30 de la tarda. Quan queden
només tres o quatre minuts em col·loco en un lloc prou proper als primers llocs
per evitar les aglomeracions a l’entrada del camí.
Pocs minuts
després de dos quarts de vuit, quan ja és força fosc, es dona el tret de
sortida. Aquesta és força ràpida i el grup s’estira força ja en els primers
metres. Un cop estic al camí, intento avançar algunes posicions i trobar un
ritme còmode de cursa abans que les primeres pujades em facin davallar el
ritme. Al pas del primer quilòmetre, encara força pla, passo en 4’05”. Un pel
ràpid però les sensacions són bones. De seguida comença el terreny més tècnic i
les primeres pujades. El grup comença a posar-se en fila india i ja es fa
difícil poder avançar. Només ho faig en aquells punts on el corriol és una mica
més ample.
Els tres
quilòmetres són de forta pujada i aquí tinc clar que el que s’ha de fer és
reservar forces pel següent tram d’uns quatre quilòmetres on s’alternen de
forma consecutiva pujades i baixades força ràpides. Un cop coronat aquest
primer tram, i esperonat pels ànims de la Tensi i dels companys que estan de
voluntaris a l’avituallament a dalt de la Serra de Galliners, començo a apretar
una mica més el ritme i a avançar a força corredors. M’ho estic passant molt
bé. Les sensacions són molt bones i corro amb la sensació de que puc posar una
marxa o dues més però m’estimo més continuar així i gaudir de l’espectacle
nocturn.
Al quilòmetre nou
es troba la pujada més fora i costaruda de tota la cursa, el temut “Mortirolo”.
És una pujada trepidant no gaire llarga però que difícilment es pot fer
corrent. En els entrenaments ho he fet més d’una vegada però quan arribes a
dalt estàs fos i has de reduir massa el ritme per recuperar l’alè, així que a
mitja pujada decideixo continuar caminant els cent metres que deuen restar. D’aquesta
manera, arribo molt sencer a dalt. Després d’una pujada més fàcil, tornem a
estar un altre cop a dalt de la Serra de Galliners. A continuació venen uns
cinc-cents metres de pista bona que em permeten córrer de valent, passant un
altre cop per l’avituallament, que tampoc faig servir, i em llanço a tot drap
coll avall en busca de la línia d’arribada que es troba a poc menys de dos
quilòmetres. Baixo ràpid però no a tot drap. Haig de controlar una mica perquè
el meu frontal no em dona tota la llum que necessito i és molt fàcil fer un mal
pas i caure a terra. I no em faria gens de gràcia. Però per una altra banda, sento
darrera meu els esbufecs de la Teresa Forn, ex campiona del món de curses de
muntanya, i no vull que m’atrapi.
Finalment arribo
a Sant Quirze amb força suficient per avançar a un parell de corredors i
plantar-me a la línia d’arribada en 56’38” després de 12 km, millorat en més de 40” la meva
marca anterior del 2011, i classificant-me en el lloc 53è de la general, i 17è
de la meva categoria (corredors de més de 40 anys). Molt content pel temps
assolit però especialment per les sensacions tant bones que he tingut al llarg
de tota la cursa.
I per acabar, dir
que el tracte de l’organització, el circuit i l’ambient han estat de 10.
Magnífica cursa. La propera nocturna
haurà d’esperar fins al mes de juny quan es disputi la Cursa de les
Ànimes del Purgatori a la qual ja estic apuntat. La tercera i darrera prova de
la Challenge de curses nocturnes serà la Burriac Atac que es celebrarà al
setembre i on segurament hi haurà “nates” per trobar un dorsal. Espero tenir
sort i poder completar així tot el circuit.
2 comentaris:
Felicidades por tu clasificacion, por la mejora de tu tiempo, y sobre todo por lo bien que lo pasaste.
Gracias Jordi!
Publica un comentari a l'entrada