divendres, 29 de març del 2013

V CURSA NOCTURNA DE MUNTANYA DELS MUSSOLS

La Cursa Nocturna dels Mussols de Sant Quirze, la primera de la Challenge del circuit català de curses nocturnes de muntanya, va servir per obrir la meva temporada de curses de muntanya que, si tot va bé, es tancarà amb una nova edició de la Ultratrail de Cavalls del Vent que enguany passa a tenir una distancia de 100 km.


Just sis dies després d’haver acabat la Marató de Barcelona i amb les cames força recuperades, segurament per haver fet una marató poc competitiva, tornava a estar un altre cop a la línia de sortida d’una cursa. En aquest cas, també venia a gaudir. En els darrers mesos havia fet pocs quilòmetres per muntanya, la qual cosa podria ser un handicap, però per contra, portava a les cames tot el treball de qualitat que al final no havia fet servir per la Marató per una inoportuna lesió. Un altre aspecte al meu favor era que el recorregut era força conegut per haver fet per la Serra de Galliners nombrosos entrenaments amb els companys Eskamotaires.

Després dels preparatius pertinents, i només quan falten poc més de deu minuts per l’inici de la prova, començo a escalfar. Se m’ha fet una tard xerrant amb els coneguts i al final haig d’optar per fer un escalfament ràpid i un pel més intens del que acostumo. Tinc la sensació de que porto poca roba perquè noto la fresqueta del final de la tarda però segurament quan comenci a córrer de debò entraré ràpidament en calor.

Encara s’hi veu una mica, però aviat es farà fosc i serà el moment que donaran el tret de sortida que en principi està previst per a les 19:30 de la tarda. Quan queden només tres o quatre minuts em col·loco en un lloc prou proper als primers llocs per evitar les aglomeracions a l’entrada del camí.

Pocs minuts després de dos quarts de vuit, quan ja és força fosc, es dona el tret de sortida. Aquesta és força ràpida i el grup s’estira força ja en els primers metres. Un cop estic al camí, intento avançar algunes posicions i trobar un ritme còmode de cursa abans que les primeres pujades em facin davallar el ritme. Al pas del primer quilòmetre, encara força pla, passo en 4’05”. Un pel ràpid però les sensacions són bones. De seguida comença el terreny més tècnic i les primeres pujades. El grup comença a posar-se en fila india i ja es fa difícil poder avançar. Només ho faig en aquells punts on el corriol és una mica més ample.


Els tres quilòmetres són de forta pujada i aquí tinc clar que el que s’ha de fer és reservar forces pel següent tram d’uns quatre quilòmetres on s’alternen de forma consecutiva pujades i baixades força ràpides. Un cop coronat aquest primer tram, i esperonat pels ànims de la Tensi i dels companys que estan de voluntaris a l’avituallament a dalt de la Serra de Galliners, començo a apretar una mica més el ritme i a avançar a força corredors. M’ho estic passant molt bé. Les sensacions són molt bones i corro amb la sensació de que puc posar una marxa o dues més però m’estimo més continuar així i gaudir de l’espectacle nocturn.


Al quilòmetre nou es troba la pujada més fora i costaruda de tota la cursa, el temut “Mortirolo”. És una pujada trepidant no gaire llarga però que difícilment es pot fer corrent. En els entrenaments ho he fet més d’una vegada però quan arribes a dalt estàs fos i has de reduir massa el ritme per recuperar l’alè, així que a mitja pujada decideixo continuar caminant els cent metres que deuen restar. D’aquesta manera, arribo molt sencer a dalt. Després d’una pujada més fàcil, tornem a estar un altre cop a dalt de la Serra de Galliners. A continuació venen uns cinc-cents metres de pista bona que em permeten córrer de valent, passant un altre cop per l’avituallament, que tampoc faig servir, i em llanço a tot drap coll avall en busca de la línia d’arribada que es troba a poc menys de dos quilòmetres. Baixo ràpid però no a tot drap. Haig de controlar una mica perquè el meu frontal no em dona tota la llum que necessito i és molt fàcil fer un mal pas i caure a terra. I no em faria gens de gràcia. Però per una altra banda, sento darrera meu els esbufecs de la Teresa Forn, ex campiona del món de curses de muntanya, i no vull que m’atrapi.



Finalment arribo a Sant Quirze amb força suficient per avançar a un parell de corredors i plantar-me a la línia d’arribada en 56’38” després de 12 km, millorat en més de 40” la meva marca anterior del 2011, i classificant-me en el lloc 53è de la general, i 17è de la meva categoria (corredors de més de 40 anys). Molt content pel temps assolit però especialment per les sensacions tant bones que he tingut al llarg de tota la cursa.

I per acabar, dir que el tracte de l’organització, el circuit i l’ambient han estat de 10. Magnífica cursa.  La propera nocturna haurà d’esperar fins al mes de juny quan es disputi la Cursa de les Ànimes del Purgatori a la qual ja estic apuntat. La tercera i darrera prova de la Challenge de curses nocturnes serà la Burriac Atac que es celebrarà al setembre i on segurament hi haurà “nates” per trobar un dorsal. Espero tenir sort i poder completar així tot el circuit.

2 comentaris:

Excal. ha dit...

Felicidades por tu clasificacion, por la mejora de tu tiempo, y sobre todo por lo bien que lo pasaste.

FerRun ha dit...

Gracias Jordi!