dimarts, 19 de març del 2013

MARATÓ DE BARCELONA 2013: LA RAUXA VA PODER AL SENY

Efectivament, la rauxa va poder al seny, tot i que va ser finalment una rauxa assenyada. De descartar gairebé al 100% la meva participació a la Marató de Barcelona, a fer-la en la seva totalitat, tot i que, com ara explicaré, amb una mica de trampa.

Durant les setmanes prèvies a la Marató encara esperava que el trencament fibrilar al bessó es pogués solucionar en el temps inicialment previst (1-2 setmanes). Per aquesta raó, no vaig deixar d'entrenar pràcticament cap dia. En comptes de fer els entrenaments previstos, els vaig substituir per treball en les màquines de cardio del Club (rem, spinnig, el.liptica i al final una mica de cinta) i amb molt treball de gimnàs per mantenir el to muscular i físic.

A mesura que s'apropava la data del 17 de març cada cop veia més lluny la meva participació i va quedar confirmada per l'ecografia que em van fer a 9 dies de la cursa. El traumatòleg em comentava que tal i com tenia el bessó primer, i el soli després per l'edema que va baixar del trencament, no seria capaç d'aguantar els 42 kms.

L'alternativa era intentar fer parts de la cursa en bici o metro, o fins i tot, corrents si em recuperava a temps. Fins el mateix dissabte la decisió estava pressa i era aquesta: faria uns 30 km en total, 18 dels quals en dos trams acompanyant a alguns amics i els 12 últims amb la meva dona, la Tensi. Però el mateix dissabte, amb tota l'animació de la Fira del Corredor vaig canviar de plans. Rauxa. Faria primer 31 kms tots seguits amb el meu amic Xavi Curull a un ritme de 4'35"/km (per baixar de 3h15') i en aquest punt m'aturaria a esperar la Tensi per fer els darrers 11 kms amb ella i gaudir de la seva arribada. 


I així va ser. Vaig poder gaudir del començament de la cursa i de tot l'ambient d'aquesta, però sense la pressió i els nervis típics quan has d'afrontar una marató en un temps determinar. I va ser fantàstic. La cama va respondre a la perfecció, tot i que a partir del km 25 notava la manca de km a les meves cames, però tot i així vaig poder arribar al km 31 sense cap contratemps (el pas pel km 30 va ser de 2h17'10"). 


I allà amb fred i una mica de pluja vaig esperar durant una mica més d'1h a la Tensi. L'espera se'm va fer molt llarga (pel fred) però sort que el meu amic Xavi Vilanova (Orzo), que feia el seguiment amb bici, em va passar una samarreta eixuta. 


Durant l'espera vaig poder col.laborar amb l'equip de fisios que hi havia en aquell punt que per moments no donaven l'abast per atendre a centenars de corredors que demanàven ajuda en forma de reflex o vaselina per les seves malmeses cames. Va ser una experiència molt interessant.

Finalment, la Tensi va aparèixer amb el seu estil inconfusible amb el seu "motoret" sempre a les mateixes revolucions. Anava molt bé, dins el temps previst. I aquí va començar una nova cursa, més emotiva i diferent. 


Km a km la Tensi mantenia el ritme previst i de mica en mica ens apropàvem a l'Avinguda Mª Cristina (Plaça d'Espanya), on estava situada la línia d'arribada. No sé quants centenars de corredors vam avaçar en aquells 11 km però us ben asseguro que van ser moltíssims. I alguns d'ells realment bastant fotuts que dubto que poguessin arribar a meta.

Els moments més emotius per la Tensi i per a mi van ser el pas per l'avituallament "Correcat" al km 38 a la Plaça de la Catedral amb molts crits d'ànim vers la Tensi, i com no podia ser d'una altra manera, l'arribada a la recta final que va posar el colofó a un matí plujós i fresquet però càlid per la gent que omplia els carrers per on passava la Marató. 


La Tensi havia millorat en més de 33' la seva marca que tenia a la Marató de New York i jo podia completar tota la cursa gaudint de la Marató d'una altra manera. Seny i rauxa a parts iguals. 


5 comentaris:

txus ha dit...

Doncs enhorabona a tots dos! Una marato per recordar!
A recuperar-se del tot ben aviat Ferran.
Un plaer tornar a veure't encara que fós vist i no vist.
Ens veiem...

FerRun ha dit...

Gràcies, si, va ser un vist i no vist al km 31. Espero que poguessis acabar en el temps previst i amb bones sensacions. Ens retrobem a la muntanya!!

Excal. ha dit...

Cada dia os admiro mas, Me estais pegando ese espiritu vivo que teneis los dos.

Una marca envidiable la que ha hecho Tensi. Y encima con lo que había sufrido entre semana. INCREIBLE!!!

Y lo tuyo?... el gemelo... ¿no decías que...?
Viendo los vídeos en youtube de la maratón, que ya hay muchos, no me extraña que te calentaras. Ha tenido que ser muy emotivo.
Espero compartir algún día momentos así con los míos y con vosotros a mi lado.

Un fuerte abrazo a los dos.

Anònim ha dit...

Ke llàstima no poder haber coincidido con vosotros en algún momento de la carrera.A mi me pasò algo parecido,ya que hasta el jueves no decidí correrla debido a lesión más larga de lo esperado en los isquios y mala preparación.Pero como suele pasar en estos casos cuanto menos pretensiones tienes,mejor salen las cosas.Enhorabuena a los dos,sobre todo por cómo sois,un abrazo.Por cierto mítico.....soy Marco

FerRun ha dit...

Jordi, lo nuestro tiene un mérito relativo pero la fuerza que tienes tu me hace pensar que pronto podrás hacer algo parecido. Quien sabe si la Marató de Barcelona 2015 (he dejado un margen de dos años para asegurar la tirada). Qué te apuestas?

Marco, crack, tu siempre lesionado!! En New York (increible lo que hiciste allí) y ahora otra vez. Con el waterpolo no te lesionabas tanto, eh? Por cierto, Marco Antonio Junquera, cómo tal te fue la maratón? Ah, el otro dia volví a ver en una reemisión de Esports3 el reportaje de TV de vuestra medalla de plata en Barcelona '92 con el mítico Matutinovich. Qué ejemplar!!! Un abrazo campeón.