dilluns, 8 de gener del 2024

ETAPA 50 I DARRERA: ARENYS DE MAR - SABADELL

PASSEIG PER ACABAR I, FINALMENT,... A CASA!!!

Dimecres, 21 de juny de 2023

Distància: 77 km 
Temps: 4h 18'
Velocitat mitjana:  17,9 km/h
Desnivell:  510 m D+ / 280 m D-


Darrer dia del repte esportiu i dia molt especial per tornar a casa amb els meus. Em desperto abans de les 6 per la impaciència de marxar i perquè al Maresme ha estat bufant força el vent durant tota la nit.

Per variar, segueixo el mateix ritual de cada matí. Primer esmorzar i vestir-me, després buidar la tenda i omplir les alforges, desmuntar la tenda i, abans de marxar, visita al senyor Roca.

Preparat per començar la darrera etapa

Avui a les 8:30, un pèl abans de l’habitual perquè he d’arribar a dinar a casa, però no abans de les 14 hores per donar temps als meus fills a arribar a casa i poder fer-me una bona rebuda.

La darrera etapa és una ruta fàcil, rodadora, agradable i molt coneguda per mi de les sortides de cap de setmana. Ja en tinc moltes ganes de començar!

Després de deixar el càmping, agafo la N-II en direcció a Arenys de Mar. Tot aquest tram és força conegut perquè forma part de les meves rutes de cap de setmana. Passo per Caldes d'Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró... Els quilòmetres avancen ràpid i en un tres i no res, estic arribant a Badalona. El temps ha millorat i Badalona em rep amb un día assolellat.


Com vaig molt bé de temps, decideixo fer un bon esmorzar (el segon del dia) a la platja de Badalona, en concret a la terrassa de l'Origen Beach: entrepà de "bacon" i cervesa (7,50 €). I després fotos de rigor amb el mico de l’Anís del Mono.

Amb el símbol de l'Anís del Mono a Badalona

Avui he de fer 77 quilòmetres justos per arribar als 5.000 quilòmetres totals. Els que em coneixeu ja sabeu que jo amb els números soc una mica TOC i, per aquest motiu, he dissenyat una ruta turística per Barcelona que tingués sobre els 77 quilòmetres que necessito.

Arribo a Barcelona i em surt posar-me a cantar el "Barcelona" de la Montserrat Caballé i el Freddie Mercury. Bé, de fet no canto de viva veu. Ho faig només cap endins...he, he,he.


Això ja és un passeig. Una mena de regal final després de tants dies pedalant per la costa peninsular. Tinc ganes de passar per alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat. Bé, podia passar també pel passeig de Gràcia o la Sagrada Família, però tampoc em complico gaire la vida: zona olímpica, Colom, Rambles, plaça Sant Jaume, Catedral, plaça de Catalunya... i ja enfilo a la cerca de l'avinguda Meridiana.

La sortida de Barcelona per Ciutat Meridiana és molt lletja per les rampes i la calor que fa. De fet, per Sant Andreu m'aturo a un "paqui" per comprar una Coca-Cola ben fresca i omplir el bidó a una font que trobo al carrer.

Després de Barcelona, passo per Montcada, Cerdanyola, Barberà, Badia i, finalment, Sabadell que he volgut travessar pel centre (com ha de ser en un dia tan especial).


Ara sí que estic content. Passar tan carregat pel centre de la meva ciutat se'm fa una mica estrany i, és més, desitjo no trobar-me a cap persona coneguda.

I després de travessar tota la ciutat de punta a punta, arribo a l'extrem nord de Sabadell, on es troba casa meva, a les 14:10, tal com he quedat amb la Tensi… i oh, sorpresa, a banda de la meva família directa i parelles hi ha molta més gent: germana, cunyats, nebots, veïns i amics!! Gran sorpresa i després tots a dinar a casa. Gràcies família per preparar-me aquesta rebuda!! 



Repte aconseguit. Acabo de completar la volta a la Península Ibèrica en bicicleta per la costa i els Pirineus. En total han estat 5.000 quilòmetres clavats i gairebé 50.000 metres de desnivell positiu. I tot això, en 50 etapes i només un dia de "descans" a Oporto.  

Moltes gràcies a tots els seguidors que dia a dia heu compartit aquest viatge esportiu i personal amb mi. Molts m’heu enviat missatges d’ànim durant les etapes o reaccions a les històries d'Instagran de cada dia, i d’altres simplement hi éreu i amb la vostra presència virtual m’heu acompanyat en aquestes 50 etapes.

I el que tinc molt clar és que això no es quedarà aquí i que a partir d'ara incorporaré aquests viatges en bicicleta de forma habitual. Però ara toca descansar, passar l'hivern i quan arribi la primavera buscaré nous viatges a fer. Això enganxa molt!

I al final de tot, una migdiada de campionat! Crec que la tenia ben merescuda.

Vídeo resum de la darrera etapa de l'app Relive:


dissabte, 6 de gener del 2024

ETAPA 49: PALS - ARENYS DE MAR

QUI VA DIR QUE L'ETAPA D'AVUI SERIA FÀCIL?

Dimarts, 20 de juny de 2023

Distància: 91 km 
Temps: 5h 48'
Velocitat mitjana:  15,7 km/h
Desnivell:  1.000 m D+ / 1.020 m D-


Avui em llevo una mica més tard del normal. Són les 7:45 del matí i el dia està rúfol. Darrerament, són així la majoria dels matins i no m'agrada. Soc més de sol.

Esmorzo i començo a recollir el campament. És la mateixa rutina de cada dia, però prenc consciència que serà el penúltim cop que ho faré. Demà arribaré a casa i en tinc ganes, tot i que l'experiència que estic vivint la podria allargar moltes setmanes o molts mesos més... Tinc ganes de veure a la meva família, sí, però també de poder continuar viatjant. No estic cansat. Pedalar cada dia s'ha convertit en una rutina que porto molt bé. De tota manera, ara que ja estic a la fase final del repte, a les portes de casa i, sobretot, en territori conegut, per dir-ho d'alguna manera, tinc ganes també de què arribi demà.

Amb aquests pensaments, enllesteixo la feina i tinc la bicicleta carregada. Ja puc marxar. Avui arribaré gairebé segur a Arenys de Mar, on tinc localitzat un càmping on passaré la meva darrera nit. Són les 8:53 i començo a pedalar. Surto del càmping i agafo la C-31 en direcció a Palafrugell.

Llest per sortir de Mas Patotxas

En 15' hi soc i continuo cap a Palamós primer i seguidament cap a Sant Antoni de Calonge a on arribo després de tres quarts d'hora de ruta fàcil.


I així vaig fent fins a Sant Feliu de Guíxols. Fins aquí tot el recorregut és molt còmode, però sembla que ara la cosa s'ha de complicar una mica. I ja d'entrada, quan surto de Sant Feliu tinc una pèrdua d'un quart d'hora perquè en lloc d'agafar la carretera de Tossa, estic anant en direcció a Santa Cristina d'Aro, cap a l'interior de la província. Rectifico i després de mirar i remirar el navegador, trobo la carretera bona, la coneguda carretera de la Costa Brava.

La ruta a partir d'aquí es complica força amb pujades i baixades sense parar. Un perfil amb forma de dents de serra que amb la calor, que comença a fer acte de presència, comença a minvar les meves forces. La part positiva és que la ruta és espectacular amb unes vistes de la costa que pagaven molt la pena.

Costa Brava

De Sant Feliu a Tossa de Mar són en total uns 20 quilòmetres, però trigo gairebé una hora i tres quarts.

Finalment, tinc Tossa de Mar a tir. Una llarga baixada de 2 quilòmetres  en porten a l'entrada del poble. I com avui no és dia per fer turisme, ja que tota aquesta zona, com és obvi, em resulta molt coneguda. Avui el meu objectiu és arribar a Arenys i apropar-me a casa. De fet, si vulgues, fins i tot, podria arribar a casa, però el pla és fer-ho demà i no vull anticipar-me.

Tossa de Mar
 
Quan arribo a Tossa porto gairebé 50 quilòmetres i estic força cansat. I el fet de passar al costat d'un supermercat Esclat, m'anima a aturar-me i entrar amb l'objectiu de prendre alguna cosa fresca i fer un mos per carregar energia. I a sobre, de propina, refrescar-me una mica amb l'aire condicionat. La veritat és que estic una mica tocat, però els 20 minuts de descans i la Coca-Cola fresca em torna a activar.

El següent punt de pas és Lloret de Mar. El trajecte fins allà és fàcil d'explicar: 4 quilòmetres de pujada dura i 6 més de baixada. Un cop a Lloret, finiquito les pujades. A partir d'aquí, la ruta torna a ser més planera.

Després de 5 hores després d'haver sortit del càmping, arribo a Blanes. Són les dues del migdia i decideixo que és hora de fer una altra aturada per dinar.  Aquesta vegada a un Aldi. Menú? El de sempre al migdia: una amanida Cèsar, birra, un plàtan i un gelat. I en comptes de cafè, una coca-cola ben freda un parell de quilòmetres més endavant en passar per Malgrat de Mar. En concret, al bar Juanlu. La xafogor m'està matant i necessito beure més del normal.

Des de Malgrat, el que em resta d'etapa és de pa sucat amb oli. Són al voltant de 18 quilòmetres força planers per l'N-II, passant per Santa Cristina, Pineda, Calella, Sant Pol de Mar i Canet de Mar. I abans d’arribar al càmping, que es troba abans d'entrar a Arenys, m'aturo a un supermercat Dia, que he buscat per Google, per fer la darrera compra de la volta a la Península per sopar i esmorzar demà.

Finalment, arribo al càmping "El Carlitos" a les 17:00. I un cop instal·lat, piscina per a mi sol amb migdiada al solet. I per acabar la tarda, visita al bar del càmping per prendrem la darrera cervesa amb una bossa de xips, i comprar una altra per acompanyar el meu darrer sopar de la ruta. 

Instal·lat al càmping "El Carlitos"

Demà etapa 50 i última, i a dinar a casa on seran tots esperant-me. Ja tinc ganes de veure a la Tensi, el Pol i la Marta. Els he trobat molt a faltar, però m’ho he passat pipa (i també he patit molt, eh).

Vídeo resum de l'etapa de l'app Relive:


dijous, 4 de gener del 2024

ETAPA 48: LLANÇA - PALS

ARRIBO AL CAP DE CREUS I COMPLETO LES QUATRE CANTONADES!!

Dilluns, 19 de juny de 2023

Distància: 101 km 
Temps: 6h 16'
Velocitat mitjana:  16,1 km/h
Desnivell:  1.090 m D+ / 1.040 m D-


Malgrat que ahir vaig anar a dormir força tard, avui em desperto d'hora amb la possibilitat de veure la sortida del sol. Aquesta no és la més maca de les que he vist aquests dies perquè el cel està una mica ennuvolat. De fet, a mesura que vaig esmorzant i desmuntant la paradeta, el cel cada cop es va tapant una mica més. Llàstima perquè volia tenir una arribada al Cap de Creus amb un dia espectacular.

A dos quarts de nou, estic llest per marxar i el meu veí de parcel·la, el teutó amable de l'autocaravana vintage, s'ofereix a fer-me una foto de sortida mentre em desitja una feliç tornada a casa.

Preparat per sortir de Llançà

La primera part del recorregut m'ha de portar al Cap de Creus, un dels punts emblemàtics del repte de la volta a la península. Quan hi arribi, hauré completat els quatre punts emblemàtics i cantoners de la Volta: Tarifa, Cabo Sao Vicente, Cabo da Roca, Fisterra i Cap de Creus. 

Un cop surto de Llançà, els primers quilòmetres del dia em porten per la costa fins al Port de la Selva. Són escassament 7 o 8 quilòmetres, però molt macos amb unes vistes espectaculars de la part nord del Cap de Creus.

Sortint de Llançà

Vorejant la costa, de seguida tinc el Port de la Selva a la vista. El dia no acompanya, però les vistes del poble tot blanc en un matí assolellat o al cap vespre deuen ser encara molt més maques.

El Port de la Selva

Abans d'entrar al centre del poble, agafo la carretera de Cadaqués i ja, d'entrada, comença una llarga ascenció de gairebé 8 quilòmetres fins al coll de Perafita que faig en 45 minuts.

Un cop a dalt del coll, tinc una trepidant baixada, més curta que la pujada, però amb més desnivell, fins al bonic poble de Cadaqués. Per sort, tinc una estona de sol durant la baixada, la qual cosa em permet gaudir d'unes boniques vistes de la costa mentre vaig baixant.

Arribo a Cadaqués a les 10 de matí i el poble ja està força animat. M'entretinc uns minuts pel moll i la platja Gran, abans d'enfilar el camí cap al Cap de Creus.

Cadaqués

Els 7 quilòmetres fins al Far del Cap de Creus és una ruta molt recomanable, però s'han de tenir cames perquè el recorregut és dur. És un continu puja-baixa de curtes pujades i baixades, però totes amb força desnivell. És difícil mantenir una certa regularitat o una certa cadència, amb la qual cosa, tot i que no són molts quilòmetres, quan hi arribes ho fas tocat..., però content, of course!

Estic una estona allà gaudint del moment i durant l'espera s'escapen unes gotes de pluja. El dia està força rúfol i pot passar de tot. 

Finalment, al Cap de Creus

No m'hi estic més de 15 minuts allà. Un cop fetes les fotos de rigor, decideixo marxar desfent el camí fins al Coll de Perafita passant, abans de nou, per Cadaqués.

La pujada al Perafita se m'entravessa. Són 5 quilòmetres sostinguts amb un pendent al voltant del 6% que, després de tot el que he pujat aquests gairebé 50 dies de ruta, no són un repte complicat, però suposo que avui estinc notant, potser, el cansament acumulat de tants dies o, simplement, que avui no tinc el dia per la xafogor tan forta que fa. Per sort, a l'últim terç de la pujada comença a ploure suaument, la qual cosa en aquest moment s'agraeix.

Corono per segon cop el Perafita i, quan penso que ara ja serà tot baixada fins a Roses, em trobo que després d'un fals pla, la carretera torna a pujar durant gairebé 3 quilòmetres més, i tot i que no són molt durs físicament, si ho són mentalment.

Finalment, com sempre, la pujada s'acaba i també la pluja. La baixada de 8 quilòmetres és força espectacular, però no puc baixar gaire ràpid perquè el terra és moll i la carretera en força revirada. Això em permet gadir de les vistes de la badia de Roses.

Quan deixo a la dreta Roses, ja ha superat els 50 quilòmetres d'etapa i totes les dificultats del dia ja s'han acabat. Tot el queda fins a Pals és pla com el palmell de la mà excepte els darrers 4 quilòmetres finals que són de suau pujada.

És migdia, la xafogor continua i, sobretot, és hora de fer una parada per dinar. La veritat és que per tota aquesta zona és molt fàcil trobar supermercats on parar per dinar. 

Ho faig a un Lidl que trobo a la mateixa carretera C-260, just a l'entrada del parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà, a prop d'Empuriabrava i de Castellço d'Empuries. Dino el de gairebé sempre, és a dir, una amanida Cèsar, fruita i...una capsa entera de sandvitxos de nata que en porta 6!! M'ho prenc com un premi al que estic fent. Sé que no és molt sa, però crec que després del que estic fent i de les calories que he arribat a cremar, són un premi merescut. Espero que no s'em possi malament tot el sucre que porten!!

La segona part de la ruta d’avui des del Lidl a Roses a Pals, tot i ser super plana, em costa molt. La raó? Simple. Molta xafogor que em provoca una forta somnolència. Literalment m’adormo sobre la bici. Em costa mantenir els ulls oberts. O potser la culpa és de la meva golafreria? Sigui com sigui, necessito aturar-me a a fer un café i una breu tancada d’ulls a un bar amb terrassa a Sant Pere Pescador, 14 quilòmetres després de sortir del Lidl de Roses.

Després tot és més fàcil, tot i que la calor continua fent pupa. Són uns 30 quilòmetres planers els que em resten per acabar.  Després de Sant Pere Pescador, passo pel centre de l'Armentera, Viladamat, Albons, Bellcaire de l'Empordà i, finalment, Torroella de Montgri, on faig una breu aturada per omplir d'aigua el bidó.

Ja estic a la recta final. Em resten uns 10 quilòmetres per arribar al càmping, però abans passo per Pals deixant constància del meu pas amb unes fotos de rigor.

Pals

A 10 minuts de Pals, per la C-31, es troba el càmping Mas Patotxas. Un senyor càmping de primera categoria que em surt gràtis, perquè el dia que em vaig comprar la tenda que he fet servir aquests dos mesos al Decathlón (20 € -segona vida), em van regalar una activitat de lleure a triar entre unes quantes. De tota l'oferta i sabent que havia de passar per aquí, vaig planificar les etapes per fer coincidir el final d'una en aquest càmping. Bingo! Després de 48 etapes aconsegueixo arribar a Pals com a final d'etapa i que, a sobre, no fos cap de setmana perquè era una de les condicions.

El càmping és tan gran que necessito per unes voltes per trobar el millor lloc: a prop dels banys, amb un punt de llum al costat i una font d'aigua al davant. L'únic inconvenient és que el premi final m'agafa a l'altra punta. I el premi a tot plegat és el bany a la gran piscina del càmping. I com els astres s'han alineat, la tarda s'ha quedat molt maca, sol i caloreta, per fer un bon bany i gaudir de la gandula a peu de piscina... "Qué bello es vivir!". Ara ja només resta tornar a casa en dues etapes relativament fàcils gaudint de la costa.

Vídeo resum de l'etapa de l'app Relive:

dilluns, 1 de gener del 2024

ETAPA 47: RIPOLL - LLANÇÀ

MAR MEDITERRÀNIA A LA VISTA!!

Diumenge, 18 de juny de 2023

Distància: 106 km 
Temps: 5h 10'
Velocitat mitjana:  20,4 km/h
Desnivell:  900 m D+ / 1.570 m D-


Després de la tarda del dia anterior de força pluja, durant la nit també ha caigut força aigua. Ho ha estat fent gairebé fins a la matinada i el matí comença força núvol, però amb alguna escletxa per on surt a estones el sol que aprofito per eixugar la tenda. Això va fer que surti més tard del que voldria tot i llevar-me a les 6 del matí.

Mentre estic recollint el campament, rebo un missatge de la meva amiga “Solde” (Montse) que es troba a Campdevànol fent un avituallament d’una prova de muntanya. Ha vist a Instagram que estic a Ripoll. Em diu que d'aquí una estona, quan passin els corredors per l'avituallament, marxaran cap a Sant Joan de les Abadesses i que, si passo per allà, ens podríem veure.

La veritat és que el meu pla de ruta d'avui era anar per la carretera d'Olot i no pujar a Sant Joan de les Abadesses per després baixar cap a Olot. D'aquesta manera em surten uns 9-10 quilòmetres més i una mica més de desnivell. Però la proposta de la Montse em sedueix i li dic que d'acord, que em passaré per Sant Joan i que un cop allà intentem veure'ns. El problema és que el dia està molt inestable i la pluja és una amenaça important.

Cap a les 9:30, puc sortir de Ripoll. El cel s'ha tornat a tancar i està força negre. Les previssions són de què avui pot ser una etapa passada per aigua, especialment durant la primera part. 

Ripoll

Un cop fora de Ripoll, tinc l'opció d'anar per una via verda que va a Sant Joan, però m'estimo més anar per la carretera perquè és molt bona i avançaré més ràpidament. I a sobre, si tinc la sort de que ella passi per aquí mentre es desplaça de Campdevànol a Sant Joan de les Abadesses, ens podrem veure.

Sant Joan de les Abadesses

Faig els 12 quilòmetres fins a Sant Joan en tres quarts d'hora. Mentre vaig cap a Sant Joan, rebo un missatge de la Montse que diu que encara no ha sortit de Campdevànol, però que ho farà aviat. Li dic que jo estic a punt d'arribar-hi i que crec que tiraré milles perquè el dia està molt malament i no puc perdre temps esperant-la. Però no sé si per sort o mala sort, quan arribo a Sant Joan comença a ploure força. Decideixo aturar-me al darrer bar del poble, bar la Rodona, que hi ha just a la bifurcació de l'N-260 i la carretera GI-521 que és la que jo haig d'agafar. Ara plou de valent. Deixo la bicicleta sota un porxo que hi ha a l'entrada del bar i em demano un cafè i una pasta, tot i que he esmorzat no fa gaire. Li envio un missatge a la Montse explicant-li la situació i on soc. 

Després de gairebé 45 minuts al bar, la Montse encara no ha arribat a Sant Joan de les Abadesses i en aquell moment deixa de ploure una estona. Ara és el moment de sortit, tant sí com no. Em poso l'impermeable per si de cas torno a ploure d'aquí una estona i li envio el darrer missatge a la Montse dient-li que, malauradament per la nostra trobada que em venia molt de gust, haig de marxar. Tinc gairebé 100 quilòmetres per endavant, és tard i no haig de desaprofitar totes les estones que no plogui. Avui serà una etapa de fugida de la pluja.

Per sort, l'etapa d'avui és força favorable. Ja he sortit dels Pirineus i ja només queda anar baixant fins a arribar al mar. Així i tot, des de Sant Joan de les Abadesses tinc un petit port de 5 quilòmetres no gaire exigent, la collada de Santigosa. La carretera és molt solitària, sense gaires cotxes. Però molt maca, molt verda i amb molta vegetació. 

Un cop superada la collada, ja pràcticament tot és baixada fins al mar. De moment, estic tenint sort i, en aquest tram de gairebé 22 quilòmetres fins a Olot sense cap poble o lloc per refugiar-me, la pluja m'ha respectat. 

Entro de ple al parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa i gaudeixo del ritme que porto d'ençà que he coronat la collada de Santigosa. És un dels dies que vaig més de pressa.

Arribo a Castellfollit de la Roca, km 41, i després de passar pel mig del poble i travessar també el riu Fluvià, m'aturo a la carretera per fer la icònica foto del poble sobre la llengua de lava. 

Castellfollit de la Roca (Garrotxa)

I poc després de Castellfollit, arribo a un altre emblemàtic poble medieval: Besalú (km 56). I com que veig que l'amenaça de pluja no va a més i el dia està tranquil, decideixo fer una aturada turística, aprofitant que he fet més de la meitat dels quilòmetres previstos per avui, i menjar-me un plàtan amb un grapat de fruits secs.

Besalú

A Besalú m'estic una mitja hora. Com és diumenge, el poble està petat de gent. Faig una volta pels llocs més macos del centre fins al conegut pont sobre el riu Fluvià i torno enrere per marxar del poble.

Ara, el següent objectiu és Figueres on penso fer l'aturada per dinar. Tinc uns 27 quilòmetres amb la qual cosa trigaré sobre una hora i escaig. La carretera és l'N-260, coneguda també com l'Eix Pirinenc, tot i que ara de muntanya poca. Bàsicament, tot el que tinc per endavant és força pla amb alguns turonets sense importància. 

Arribo a Figueres quan porto 80 quilòmetres i fa 5 hores que he sortit de Ripoll, tot i que s'han de descomptar totes les parades (45' a Sant Joan de les Abadesses i uns 30' a Besalú). Com és diumenge i migdia, no és fàcil trobar supermercats oberts. Haig de fer una bona cerca a Google per descartar tots els que estan tancats. Trobo un Coviran obert, però haig de fer un bucle de gairebé dos quilòmetres per poder comprar el dinar, el sopar i l'esmorzar de demà. En total  13,71 €. 

M'instal·lo a una plaça anomenada de la Creu de la Mà i allà, a un banc, em menjo l'amanida, la bossa de xips, la cervesa 0.0 i la mica de fruita que he comprat per dinar. És un menjar lleuger perquè encara em resten uns 25 quilòmetres fins a Llançà i abans vull fer una volteta turística pel centre de Figueres i fer un cafè amb alguna cosa dolça a prop del Museu Dalí.

Museu Dalí (Figueres)

Al voltant de les 15:30, surto de Figueres per completar el darrer tram de l'etapa que m'ha de portar a les portes d'un dels grans objectius de la Volta, el Cap de Creus, on aniré demà per completar totes les cantonades emblemàtiques de la península Ibèrica.

Estic tornant a tenir sort. Ja he fet pràcticament el 80% de l'etapa d'avui, i no m'he mullat, tot i que hauria apostat tot el que tinc a què avui, definitivament sí, tindria una etapa passada per aigua.

Surto de Figueres per la carretera de Llançà (N-260) i pràcticament tot són llargues rectes on tinc una mica d'aire de cara. No podia sortir tot tan perfecte, no? I finalment, quan porto uns 100 quilòmetres d'etapa i després de superar un petit coll de 2 quilòmetres al 3-4%, veig davant meu la mar Mediterrània. Em fa molta il·lusió. Han estat molts dies de ruta i torno al lloc on vaig començar. 

Els darrers 6 quilòmetres són tots pràcticament en baixada fins al càmping L'Ombra on he decidit passar la nit avui. La previsió inicial fa un parell de dies era arribar fins al Port de la Selva, on el meu amic Jordi Casanova, i expupil de Run&Fit, té una caravana a un dels càmpings del poble, i m'havia convidat a passar allà la nit i fer una barbacoa. Però, malauradament, no hem pogut coincidir per un tema personal seu, així que m'he estimat més escurçar l'etapa i quedar-me a Llançà. 

El càmping de Llançà és molt petit, però força reformat i cobreix amb escreix les meves necessitats. L'únic problema és que a la zona d'acamapada no tinc punt de llum (necessitaria un adaptador especial que vaig decidir no carregar a l'inici del repte), així que em toca passar molt de temps a prop dels lavabos que es troben a l'altra punta del càmping (sort que és petitó) per carregar els dispositius. 

Cal dir que la pluja m'ha respectat fins al final i només han caigut unes gotes durant uns minuts mentre muntava la tenda. Després la tarda-vespre s'ha aclarit força i he tingut una posta de sol magnífica. 


El meu veí de parcel·la és un alemany que viatja sol amb una autocaravana fascinant dels anys 60-70. És un senyor molt amable que m'ha deixat una taula i una cadira de càmping per tal que pogués estar més còmode a l'hora de sopar ja el que el terra era de sauló, una superfície no gaire apropiada ni còmoda per seure a terra. Parlem força estona i em pregunta pel que estic fent amb la bicicleta.

La resta de la nit, després de sopar i abans d'anar a dormir, la passo a la terrassa del bar, que està tancat, però m'hi puc esta allà. S'ha quedat una nit magnífica i aprofito per trucar a la Tensi i penjar les fotos i el resum d'etapa a Instagram, mentre es carreguen els dispositius al lavabo que tinc a 20 metres. El càmping és gairebé buit perquè la majoria de les persones que hi havia han marxat perquè demà torna a ser dilluns. 

La meva sorpresa és que al cap d'una estona, una senyora francesa ben grandeta (entre els 70-80 anys), molt arreglada i elegant, em demana permís per seure al costat. Cap problema, senyora. I així, és com aquesta senyora, tan simpàtica, m'explica la seva vida amb un català força correcte, però amb un accent molt francès. No sé quant de temps estem allà asseguts xerrant. Més d'una hora, segur. I m'explica que des de fa uns quants anys viu al càmping. Es va quedar vídua fa temps i va decidir marxar de França per instal·lar-se per sempre al càmping on abans venia amb el seu marit a estiuejar. M'explica també, que aquest any la faran fora del càmping perquè volen treure totes les instal·lacions (caravanes velles fixes, macrotendes...) antigues i substituir-les per bungalous. De fet, una part del càmping ja està amb aquests bungalous més nous. Em diu que no sap que farà encara. Que haurà de parlar amb els seus fills per veure què fa. També parlem del que faig, de la meva família i de mil coses més, fins que pels volts de la mitjanit, s'acomiada perquè és tard. Li dono les gràcies per la companyia i m'estic allà una bona estona més fins que tots els dispositius estan carregats al 100%. Potser és el dia que més tard marxo a dormir, però ha pagat la pena.

Vídeo resum de l'etapa de l'app Relive:




dissabte, 30 de desembre del 2023

ETAPA 46: ISÒVOL - RIPOLL

NIT MOGUDETA, ETAPA MOLT ALPINA I RETALLADA FINAL

Dissabte, 17 de juny de 2023

Distància: 70 km 
Temps: 4h 36'
Velocitat mitjana:  15,2 km/h
Desnivell:  1.170 m D+ / 1.530 m D-

He passat una nit molt dolenta amb nausees i ganes de vomitar. De fet, a mitja nit he sortit de la tenda i he anat fins als lavabos que no són a prop amb l'intenció de vomitar. He estat una estona llarga allà, però malgrat els intents, no he pogut. Finalment, m'he tornat a la tenda i, per sort malgrat trobar-me força marejat, m'he acabat adormint. Estava convençut que havia agafat algun virus i que l'endemà hauria de quedar allà per recuperar-me. Per sort, m'he llevat bé i sense cap molèstia o malestar a la panxa. 

El matí s’ha llevat assolellat i lleugerament fresquet. Ideal per anar en bici i, especialment avui amb un doble port important a la ruta. Trigo una estona llarga per eixugar la tenda per la humitat de la nit. El fet de dormir a prop d'un riu provoca aquestes coses. Sort que el sol se n'encarrega de la feina mentre esmorzo. Només cal donar-li un cop de mà amb la baieta que porto per aquestes ocasions.

Una mica més tard de les 9:15, surto del càmping i agafo la carretera en direcció a Bellver per agafar des d'allà, un tram de l'Eix Pirinenc que m'ha de portar a Alp. Avui dona gust pedalar. El sol el tinc de cara i és un gust.


Quan travesso Alp, agafo la carretera de La Molina i des d’allà comença l’ascensió del dia. Em poso en modalitat tran-tran i vaig pujant tranquil·lament, però sense pausa. Durant la pujada, comparteixo ruta amb un grup important de guiris anglesos que estan fent part de la pujada. A mitja pujada, s'aturen al costat d'una furgoneta que els fa l'assistència. Quan passo pel costat em pregunten si vull alguna cosa per beure o menjar. Els agraeixo l'oferiment i els ànims, però vaig servit. Encara és massa aviat per aturar-me. Porto només uns 15-16 quilòmetres de ruta i vaig fresc malgrat que estic suant abundantment. La veritat és que les pujades mai m'han agradat. L'únic bo que tenen és que després d'una llarga pujada, sempre hi ha una llarga baixada i això és l'únic que em motiva de pujar.

I, sense adonar-me'n, arribo primer a La Molina i una estona més tard a SuperMolina que es troba a la cota 1600. Allà sí que faig una aturada de 5’ per menjar alguna cosa i reprenc la marxa perquè no m’agrada aturar-me gaire estona perquè després les cames fan mal. 

Quan estic a prop d’arribar a la Collada de Toses per la GI-400, arribo a una cruïlla que em fa dubtar i m'aturo per valorar les dues opcions que tinc. Una és la que m'indiquen els cartells indicadors. És a dir, continuar per la GI-400 perquè indica que si vaig per aquí arribaré a Ripoll que és per on vull passar avui en direcció a la Vall de Bianya. El que no posa són els quilòmetres que tinc fins a Ripoll per aquí. I la segona opció és la que em marca el navegador Koomot que m'indica que agafi el trencall de la dreta en direcció a Castellar de n’Hug. Sembla que per aquí és una mica més curt el camí, així que faig cas al navegador.

La veritat és que la decisió és encertada. Al poc, el paisatge es torna alpí amb grans prats verds i unes vistes espectaculars. I de cop, em trobo de cara a desenes de motos en caravana que es van creuant davant meu en perfecta sincronia. Al vídeo que casualment estic gravant en surten uns quants, però us ben asseguro que darrere en venien molts més. 


Després d’una suau baixada comencen les rampes per pujar al Coll de la Creuta. Són pocs quilòmetres, però em resulten una mica durs. Finalment, arribo a dalt assolint la cota màxima de tota la volta a la Península (1.926 m).


Un cop a dalt m'ho prenc amb calma. Fa més de 3 hores que no faig una altra cosa que pujar. Una passada. Menjo una mica i m'hidrato convenientment. Ara tocarà gaudir perquè el perfil fins al final és clarament baixador amb petites pujades curtes intercalades. No tinc pressa i, per tant, intentaré gaudir del paisatge que estic gaudint molt.


Efectivament, la baixada és molt llarga amb algunes pujadetes que fan la guitza. Arribo a Castellar de n’Hug després de 10 quilòmetres de baixada i, sense adonar-me deixo enrere la cruïlla on havia d'agafar una altra carretera. Al cap d'una estona, el maleït avís del navegador que em diu que estic fora de ruta. No m'aturo perquè veig a prop una cruïlla amb indicadors i m'estimo més arribar-m'hi i veure què posa. 

El navegador té raó. Si continuo recte aniré a parar a La Pobla de Lillet i d'allà a Bagà. Per tant, una ruta totalment contraria al que vull fer. El pitjor de tot és que haig de tornar enrere uns 500 metres de forta pujada. Com m'emprenya això!!!

Des de la cruïlla que no he vist abans, el navegador n’envia per un camí rural fantàsticament asfaltat en direcció a Gombrèn (km 55). La baixada és molt solitària i molt maca. Tan maca que sovint m'encanto i no vaig per la meva dreta, amb la qual cosa m'emporto algun ensurt quan de cop apareix algun vehicle en direcció contrària. En algun cas, un ensurt gairebé fatal!


Continuo baixant cap a Campdevànol de forma més suau. El cel es posa amenaçador i a la ràdio parlen de tempestes a la zona, així que quan arribo a Ripoll decideixo buscar un càmping i plantar la tenda abans que comenci a ploure. Tenia previst acampar a la Vall de Bianya i no tinc cap pla B a Ripoll. Busco a Google i veig que tinc un càmping a la carretera que va a Barcelona i que una mica abans tinc un Mercadona on fer una aturada per dinar abans d'anar fins al càmping.

Ripoll

Mentre dino a un parc al costat del supermercat, veig que aviat plourà. Així que m'afanyo i poc temps després ja estic al càmping Solana del Ter. No és gaire gran i tampoc m'agraden gaire les instal·lacions que té. I el pitjor de tot és que no tinc punt de llum al costat. Hauré de carregar els dispositius als lavabos que tinc una mica lluny del lloc que m'han assignat. 

Aconsegueixo plantar la tenda abans que plogui. I després ho fa durant unes 2-3 hores sense parar. Per sort, al voltant de les 18:00 la pluja s'atura i em permet compartir la tarda amb el Xavi, un motard que té la tenda al costat i tot xerrant i prenent birres, descobreixo que és ciclista, escalador i apassionat de la muntanya (Cavalls del Vent, Carros de Foc, Montblanc, etc.). Una bona companyia.

Vídeo resum de l'etapa de l'app Relive:



divendres, 29 de desembre del 2023

ETAPA 45. SORT - ISÒVOL (BELLVER DE CERDANYA)

TRAVESSANT LES VALLS PIRINENQUES CATALANES!

Divendres, 16 de juny de 2023

Distància: 90 km 
Temps: 6h 14' 
Velocitat mitjana: 14,3 km/h
Desnivell:  1.830 m D+ / 1.460 m D-


Últimament, m'estic llevant una mica més tard que de costum. I a sobre, com avui he dormit al costat del riu en un lloc molt humit, necessito més temps per eixugar la tenda amb els primers raigs de sol que arriben a l'esplanada del camp de futbol, a prop on estic instal·lat. Penjo la tenda i el tendal a les porteries per tal que el sol les toqui de pla i s'eixuguin més ràpidament. 

De tota manera, a les 9:20 de matí començo a pedalar en direcció a Sort, com vaig fer ahir a la tarda. I només entrar al poble, comença l'única i més important dificultat del dia: el port del Cantó. I deu-n'hi-do quin port! 

Pujar-lo carregat amb alforges és un repte més mental que físic. Són 20 quilòmetres amb trams força durs i d’altres suaus i de recuperació. Cal marcar un ritme i no pensar-hi gaire. En els trams més durs o cada poc temps, necessito fer un petit descans que aprofito per fer fotos. I cada cop estic més amunt.

Port del Cantó

Quan porto, més o menys, mitja pujada arribo a Vilamur, un petit poble on trobo al costat de la carretera un petit bar-fonda. Aprofito per fer una aturada curta i prendre'm una coca-cola ben fresca perquè, tot i que no són més de les 11:00 del matí, tinc força calor i una mica de cafeïna també m'anirà bé per afrontar la segona part de la pujada. 

Vilamur

La petita sorpresa agradable de la pujada és que, poc després de Vilamur, tinc un petit descans amb una curta baixada i un tram força pla s continuació. Però l'alegria dura poc i aviat estic tornant a pujar. I, potser, són els trams més durs de tota la pujada.

Rubió

Finalment, supero els 20 quilòmetres de pujada del port en una mica més de 2h30’. Ha estat dur, però l'alegria d'haver fet un port d'aquesta categoria no té preu.


Després de descansar una mica a dalt i de menjar un bon grapat de fruits secs per recarregar-me d'energia, inicio la llarga baixada de 25 quilòmetres més un plus de 7 més en lleugera pujada que em porten fins a la Seu d’Urgell.

Vistes des del dalt del Port del Cantó

Arribo al migdia a la Seu i trobo un Mercadona a prop de la ruta. És el lloc escollit per fer l'aturada llarga per dinar i comprar coses que necessito. Per dinar, no em complico gaire i, aprofitant que aquest Mercadona té menjar preparat, torno a demanar-me un plat de llenties per variar una mica la dieta de tant en tant. I acabo amb una terrina de gelat, com faig molts dies. Menjo assegut a una de les taules que hi ha preparades amb forns microones i coberts. Són els petits luxes que em puc permetre alguns dies. 

Arribant a la Seu d'Urgell

En sortir del Mercadona, faig una segona aturada molt curta per fer un cafè en un bar que trobo sortint de la Seu d'Urgell. Ara ja estic preparat per afrontar els darrers 36 quilòmetres, més o menys, que em resten per acabar.

La darrera part de l’etapa es fa dura després de dinar i amb la calor que fa, però els quilòmetres van caient un rere l’altre per una carrera amb lleugera pujada, però amb bon asfalt. No obstant és l'Eix Pirinenc. I amb el riu Segre, amb molt cabal, com a sorollosa companyia. 

El cel s'està omplint de núvols i a estones el sol s'amaga, però el que em castiga és la xafogor que hi ha a l'ambient. De tota manera, la ruta és entretinguda i tampoc hi ha gaire trànsit, la qual cosa és d'agrair. 

Una estona abans d'arribar al meu destí, m'aturo a Martinet de Cerdanya per omplir el bidó a una font i, casualment, veig una perruqueria a la mateixa carretera i no m'ho penso dos cops. Ja fa dies que vull tallar-me el cabell i mai trobo el moment adequat.

Amb uns cabells més decents, torno a la ruta per fer els darrers quilòmetres. Aquests transiten per un paisatge molt estimat per mi: el parc natural del Cadí- Moixeró. Mentre pedalo per la carretera, no deixo de mirar les muntanyes que tinc a mà dreta, algunes de les quals puc identificar o em resulten familiars perquè no fa gaire temps, era habitual venir a entrenar i competir per la zona de Cavalls del Vent. 


I així és com em planto a Bellver de Cerdanya, molt a prop del càmping on avui tinc previst passar la nit.

Bellver de Cerdanya

Però abans, deixo enrere la província de Lleida i entro a la de Girona. Una més al cabàs. Si no erro, aquesta és la 22a provincia espanyola per on passo.


D'aquest punt fins a l'entrada del càmping Bellver (Isòvol) que es troba al mateix Eix Pirinenc (N-230) hi ha només tres quilòmetres.

El càmping és petitó, però a diferència del d'ahir està força ple. Es nota que avui comença el cap de setmana i ve la gent que té la plaça fixa durant tot l'any i alguns altres que estan de pas amb la seva furgoneta càmper o amb les seves motos. 

Per sort, avui és divendres i puc quedar-m'hi. Al fer l'entrada al càmping, m'informen que només obren els caps de setmana. És a dir que si arribo a venir ahir, el càmping estaria tancat.


I una altra anècdota. Planto la tenda en un lloc ben situat a prop del riu amb una font i punt de llum al costat. I de cop, el lloc em resulta molt familiar. Davant tinc una caravana d'aquelles amb un gran avancé integrat que s'instal·len durant molt de temps en el mateix lloc. La tinc a uns 10 metres. El riu Segre passa a tocar de la tenda (hi ha un desnivell respecte al riu d'1 metre o una mica més). Estic convençut que la tenda pertany a una companya meva de la feina, la Montse. No fa gaire, fent un cafè a la feina m'explicava que passava els estius i molts caps de setmana de l'any a un càmping a prop de Bellver. Recordo que em va ensenyar algun vídeo on es veia el riu molt a prop i estic convençut que aquesta era la seva caravana. Tocant al riu no n'hi havia cap més. 

La caravana més avancé de la meva companya

Faig una foto de la tenda i li envio. Al cap d'uns minuts, tinc la resposta. "Siiiii", em diu. I em comenta que si el temps es gira, puc fer-la servir. M'explica on trobar la clau per entrar a la caravana. Per sort, no caldrà perquè la tarda s'ha aclarit bastant i fa bo. 

El que resta de tarda el passo a la terrassa del bar del càmping, aprofitant el temps per penjar fotos i la crònica del dia a les xarxes socials.

Vídeo resum de l'etapa de l'app Relive: