ETAPA 47: RIPOLL - LLANÇÀ

MAR MEDITERRÀNIA A LA VISTA!!

Diumenge, 18 de juny de 2023

Distància: 106 km 
Temps: 5h 10'
Velocitat mitjana:  20,4 km/h
Desnivell:  900 m D+ / 1.570 m D-

Després de la tarda del dia anterior de força pluja, durant la nit també ha caigut força aigua. Ho ha estat fent gairebé fins a la matinada i el matí comença força núvol, però amb alguna escletxa per on surt a estones el sol que aprofito per eixugar la tenda. Això va fer que surti més tard del que voldria tot i llevar-me a les 6 del matí.

Mentre estic recollint el campament, rebo un missatge de la meva amiga “Solde” (Montse) que es troba a Campdevànol fent un avituallament d’una prova de muntanya. Ha vist a Instagram que estic a Ripoll. Em diu que d'aquí una estona, quan passin els corredors per l'avituallament, marxaran cap a Sant Joan de les Abadesses i que, si passo per allà, ens podríem veure.

La veritat és que el meu pla de ruta d'avui era anar per la carretera d'Olot i no pujar a Sant Joan de les Abadesses per després baixar cap a Olot. D'aquesta manera em surten uns 9-10 quilòmetres més i una mica més de desnivell. Però la proposta de la Montse em sedueix i li dic que d'acord, que em passaré per Sant Joan i que un cop allà intentem veure'ns. El problema és que el dia està molt inestable i la pluja és una amenaça important.

Cap a les 9:30, puc sortir de Ripoll. El cel s'ha tornat a tancar i està força negre. Les previssions són de què avui pot ser una etapa passada per aigua, especialment durant la primera part. 

Ripoll

Un cop fora de Ripoll, tinc l'opció d'anar per una via verda que va a Sant Joan, però m'estimo més anar per la carretera perquè és molt bona i avançaré més ràpidament. I a sobre, si tinc la sort de que ella passi per aquí mentre es desplaça de Campdevànol a Sant Joan de les Abadesses, ens podrem veure.

Sant Joan de les Abadesses

Faig els 12 quilòmetres fins a Sant Joan en tres quarts d'hora. Mentre vaig cap a Sant Joan, rebo un missatge de la Montse que diu que encara no ha sortit de Campdevànol, però que ho farà aviat. Li dic que jo estic a punt d'arribar-hi i que crec que tiraré milles perquè el dia està molt malament i no puc perdre temps esperant-la. Però no sé si per sort o mala sort, quan arribo a Sant Joan comença a ploure força. Decideixo aturar-me al darrer bar del poble, bar la Rodona, que hi ha just a la bifurcació de l'N-260 i la carretera GI-521 que és la que jo haig d'agafar. Ara plou de valent. Deixo la bicicleta sota un porxo que hi ha a l'entrada del bar i em demano un cafè i una pasta, tot i que he esmorzat no fa gaire. Li envio un missatge a la Montse explicant-li la situació i on soc. 

Després de gairebé 45 minuts al bar, la Montse encara no ha arribat a Sant Joan de les Abadesses i en aquell moment deixa de ploure una estona. Ara és el moment de sortit, tant sí com no. Em poso l'impermeable per si de cas torno a ploure d'aquí una estona i li envio el darrer missatge a la Montse dient-li que, malauradament per la nostra trobada que em venia molt de gust, haig de marxar. Tinc gairebé 100 quilòmetres per endavant, és tard i no haig de desaprofitar totes les estones que no plogui. Avui serà una etapa de fugida de la pluja.

Per sort, l'etapa d'avui és força favorable. Ja he sortit dels Pirineus i ja només queda anar baixant fins a arribar al mar. Així i tot, des de Sant Joan de les Abadesses tinc un petit port de 5 quilòmetres no gaire exigent, la collada de Santigosa. La carretera és molt solitària, sense gaires cotxes. Però molt maca, molt verda i amb molta vegetació. 

Un cop superada la collada, ja pràcticament tot és baixada fins al mar. De moment, estic tenint sort i, en aquest tram de gairebé 22 quilòmetres fins a Olot sense cap poble o lloc per refugiar-me, la pluja m'ha respectat. 

Entro de ple al parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa i gaudeixo del ritme que porto d'ençà que he coronat la collada de Santigosa. És un dels dies que vaig més de pressa.

Arribo a Castellfollit de la Roca, km 41, i després de passar pel mig del poble i travessar també el riu Fluvià, m'aturo a la carretera per fer la icònica foto del poble sobre la llengua de lava. 

Castellfollit de la Roca (Garrotxa)

I poc després de Castellfollit, arribo a un altre emblemàtic poble medieval: Besalú (km 56). I com que veig que l'amenaça de pluja no va a més i el dia està tranquil, decideixo fer una aturada turística, aprofitant que he fet més de la meitat dels quilòmetres previstos per avui, i menjar-me un plàtan amb un grapat de fruits secs.

Besalú

A Besalú m'estic una mitja hora. Com és diumenge, el poble està petat de gent. Faig una volta pels llocs més macos del centre fins al conegut pont sobre el riu Fluvià i torno enrere per marxar del poble.

Ara, el següent objectiu és Figueres on penso fer l'aturada per dinar. Tinc uns 27 quilòmetres amb la qual cosa trigaré sobre una hora i escaig. La carretera és l'N-260, coneguda també com l'Eix Pirinenc, tot i que ara de muntanya poca. Bàsicament, tot el que tinc per endavant és força pla amb alguns turonets sense importància. 

Arribo a Figueres quan porto 80 quilòmetres i fa 5 hores que he sortit de Ripoll, tot i que s'han de descomptar totes les parades (45' a Sant Joan de les Abadesses i uns 30' a Besalú). Com és diumenge i migdia, no és fàcil trobar supermercats oberts. Haig de fer una bona cerca a Google per descartar tots els que estan tancats. Trobo un Coviran obert, però haig de fer un bucle de gairebé dos quilòmetres per poder comprar el dinar, el sopar i l'esmorzar de demà. En total  13,71 €. 

M'instal·lo a una plaça anomenada de la Creu de la Mà i allà, a un banc, em menjo l'amanida, la bossa de xips, la cervesa 0.0 i la mica de fruita que he comprat per dinar. És un menjar lleuger perquè encara em resten uns 25 quilòmetres fins a Llançà i abans vull fer una volteta turística pel centre de Figueres i fer un cafè amb alguna cosa dolça a prop del Museu Dalí.

Museu Dalí (Figueres)

Al voltant de les 15:30, surto de Figueres per completar el darrer tram de l'etapa que m'ha de portar a les portes d'un dels grans objectius de la Volta, el Cap de Creus, on aniré demà per completar totes les cantonades emblemàtiques de la península Ibèrica.

Estic tornant a tenir sort. Ja he fet pràcticament el 80% de l'etapa d'avui, i no m'he mullat, tot i que hauria apostat tot el que tinc a què avui, definitivament sí, tindria una etapa passada per aigua.

Surto de Figueres per la carretera de Llançà (N-260) i pràcticament tot són llargues rectes on tinc una mica d'aire de cara. No podia sortir tot tan perfecte, no? I finalment, quan porto uns 100 quilòmetres d'etapa i després de superar un petit coll de 2 quilòmetres al 3-4%, veig davant meu la mar Mediterrània. Em fa molta il·lusió. Han estat molts dies de ruta i torno al lloc on vaig començar. 

Els darrers 6 quilòmetres són tots pràcticament en baixada fins al càmping L'Ombra on he decidit passar la nit avui. La previsió inicial fa un parell de dies era arribar fins al Port de la Selva, on el meu amic Jordi Casanova, i expupil de Run&Fit, té una caravana a un dels càmpings del poble, i m'havia convidat a passar allà la nit i fer una barbacoa. Però, malauradament, no hem pogut coincidir per un tema personal seu, així que m'he estimat més escurçar l'etapa i quedar-me a Llançà. 

El càmping de Llançà és molt petit, però força reformat i cobreix amb escreix les meves necessitats. L'únic problema és que a la zona d'acamapada no tinc punt de llum (necessitaria un adaptador especial que vaig decidir no carregar a l'inici del repte), així que em toca passar molt de temps a prop dels lavabos que es troben a l'altra punta del càmping (sort que és petitó) per carregar els dispositius. 

Cal dir que la pluja m'ha respectat fins al final i només han caigut unes gotes durant uns minuts mentre muntava la tenda. Després la tarda-vespre s'ha aclarit força i he tingut una posta de sol magnífica. 

El meu veí de parcel·la és un alemany que viatja sol amb una autocaravana fascinant dels anys 60-70. És un senyor molt amable que m'ha deixat una taula i una cadira de càmping per tal que pogués estar més còmode a l'hora de sopar ja el que el terra era de sauló, una superfície no gaire apropiada ni còmoda per seure a terra. Parlem força estona i em pregunta pel que estic fent amb la bicicleta.

La resta de la nit, després de sopar i abans d'anar a dormir, la passo a la terrassa del bar, que està tancat, però m'hi puc esta allà. S'ha quedat una nit magnífica i aprofito per trucar a la Tensi i penjar les fotos i el resum d'etapa a Instagram, mentre es carreguen els dispositius al lavabo que tinc a 20 metres. El càmping és gairebé buit perquè la majoria de les persones que hi havia han marxat perquè demà torna a ser dilluns. 

La meva sorpresa és que al cap d'una estona, una senyora francesa ben grandeta (entre els 70-80 anys), molt arreglada i elegant, em demana permís per seure al costat. Cap problema, senyora. I així, és com aquesta senyora, tan simpàtica, m'explica la seva vida amb un català força correcte, però amb un accent molt francès. No sé quant de temps estem allà asseguts xerrant. Més d'una hora, segur. I m'explica que des de fa uns quants anys viu al càmping. Es va quedar vídua fa temps i va decidir marxar de França per instal·lar-se per sempre al càmping on abans venia amb el seu marit a estiuejar. M'explica també, que aquest any la faran fora del càmping perquè volen treure totes les instal·lacions (caravanes velles fixes, macrotendes...) antigues i substituir-les per bungalous. De fet, una part del càmping ja està amb aquests bungalous més nous. Em diu que no sap que farà encara. Que haurà de parlar amb els seus fills per veure què fa. També parlem del que faig, de la meva família i de mil coses més, fins que pels volts de la mitjanit, s'acomiada perquè és tard. Li dono les gràcies per la companyia i m'estic allà una bona estona més fins que tots els dispositius estan carregats al 100%. Potser és el dia que més tard marxo a dormir, però ha pagat la pena.

Vídeo resum de l'etapa de l'app Relive: