NIT MOGUDETA, ETAPA MOLT ALPINA I RETALLADA FINAL
Dissabte, 17 de juny de 2023
Distància: 70 km
Temps: 4h 36'
Velocitat mitjana: 15,2 km/h
Desnivell: 1.170 m D+ / 1.530 m D-
He passat una nit molt dolenta amb nausees i ganes de vomitar. De fet, a mitja nit he sortit de la tenda i he anat fins als lavabos que no són a prop amb l'intenció de vomitar. He estat una estona llarga allà, però malgrat els intents, no he pogut. Finalment, m'he tornat a la tenda i, per sort malgrat trobar-me força marejat, m'he acabat adormint. Estava convençut que havia agafat algun virus i que l'endemà hauria de quedar allà per recuperar-me. Per sort, m'he llevat bé i sense cap molèstia o malestar a la panxa.
El matí s’ha llevat assolellat i lleugerament fresquet. Ideal per anar en bici i, especialment avui amb un doble port important a la ruta. Trigo una estona llarga per eixugar la tenda per la humitat de la nit. El fet de dormir a prop d'un riu provoca aquestes coses. Sort que el sol se n'encarrega de la feina mentre esmorzo. Només cal donar-li un cop de mà amb la baieta que porto per aquestes ocasions.
Una mica més tard de les 9:15, surto del càmping i agafo la carretera en direcció a Bellver per agafar des d'allà, un tram de l'Eix Pirinenc que m'ha de portar a Alp. Avui dona gust pedalar. El sol el tinc de cara i és un gust.
Quan travesso Alp, agafo la carretera de La Molina i des d’allà comença l’ascensió del dia. Em poso en modalitat tran-tran i vaig pujant tranquil·lament, però sense pausa. Durant la pujada, comparteixo ruta amb un grup important de guiris anglesos que estan fent part de la pujada. A mitja pujada, s'aturen al costat d'una furgoneta que els fa l'assistència. Quan passo pel costat em pregunten si vull alguna cosa per beure o menjar. Els agraeixo l'oferiment i els ànims, però vaig servit. Encara és massa aviat per aturar-me. Porto només uns 15-16 quilòmetres de ruta i vaig fresc malgrat que estic suant abundantment. La veritat és que les pujades mai m'han agradat. L'únic bo que tenen és que després d'una llarga pujada, sempre hi ha una llarga baixada i això és l'únic que em motiva de pujar.
I, sense adonar-me'n, arribo primer a La Molina i una estona més tard a SuperMolina que es troba a la cota 1600. Allà sí que faig una aturada de 5’ per menjar alguna cosa i reprenc la marxa perquè no m’agrada aturar-me gaire estona perquè després les cames fan mal.
Quan estic a prop d’arribar a la Collada de Toses per la GI-400, arribo a una cruïlla que em fa dubtar i m'aturo per valorar les dues opcions que tinc. Una és la que m'indiquen els cartells indicadors. És a dir, continuar per la GI-400 perquè indica que si vaig per aquí arribaré a Ripoll que és per on vull passar avui en direcció a la Vall de Bianya. El que no posa són els quilòmetres que tinc fins a Ripoll per aquí. I la segona opció és la que em marca el navegador Koomot que m'indica que agafi el trencall de la dreta en direcció a Castellar de n’Hug. Sembla que per aquí és una mica més curt el camí, així que faig cas al navegador.
La veritat és que la decisió és encertada. Al poc, el paisatge es torna alpí amb grans prats verds i unes vistes espectaculars. I de cop, em trobo de cara a desenes de motos en caravana que es van creuant davant meu en perfecta sincronia. Al vídeo que casualment estic gravant en surten uns quants, però us ben asseguro que darrere en venien molts més.
Després d’una suau baixada comencen les rampes per pujar al Coll de la Creuta. Són pocs quilòmetres, però em resulten una mica durs. Finalment, arribo a dalt assolint la cota màxima de tota la volta a la Península (1.926 m).
Un cop a dalt m'ho prenc amb calma. Fa més de 3 hores que no faig una altra cosa que pujar. Una passada. Menjo una mica i m'hidrato convenientment. Ara tocarà gaudir perquè el perfil fins al final és clarament baixador amb petites pujades curtes intercalades. No tinc pressa i, per tant, intentaré gaudir del paisatge que estic gaudint molt.
El navegador té raó. Si continuo recte aniré a parar a La Pobla de Lillet i d'allà a Bagà. Per tant, una ruta totalment contraria al que vull fer. El pitjor de tot és que haig de tornar enrere uns 500 metres de forta pujada. Com m'emprenya això!!!
Des de la cruïlla que no he vist abans, el navegador n’envia per un camí rural fantàsticament asfaltat en direcció a Gombrèn (km 55). La baixada és molt solitària i molt maca. Tan maca que sovint m'encanto i no vaig per la meva dreta, amb la qual cosa m'emporto algun ensurt quan de cop apareix algun vehicle en direcció contrària. En algun cas, un ensurt gairebé fatal!
Continuo baixant cap a Campdevànol de forma més suau. El cel es posa amenaçador i a la ràdio parlen de tempestes a la zona, així que quan arribo a Ripoll decideixo buscar un càmping i plantar la tenda abans que comenci a ploure. Tenia previst acampar a la Vall de Bianya i no tinc cap pla B a Ripoll. Busco a Google i veig que tinc un càmping a la carretera que va a Barcelona i que una mica abans tinc un Mercadona on fer una aturada per dinar abans d'anar fins al càmping.
 |
| Ripoll |
Mentre dino a un parc al costat del supermercat, veig que aviat plourà. Així que m'afanyo i poc temps després ja estic al càmping Solana del Ter. No és gaire gran i tampoc m'agraden gaire les instal·lacions que té. I el pitjor de tot és que no tinc punt de llum al costat. Hauré de carregar els dispositius als lavabos que tinc una mica lluny del lloc que m'han assignat.
Aconsegueixo plantar la tenda abans que plogui. I després ho fa durant unes 2-3 hores sense parar. Per sort, al voltant de les 18:00 la pluja s'atura i em permet compartir la tarda amb el Xavi, un motard que té la tenda al costat i tot xerrant i prenent birres, descobreixo que és ciclista, escalador i apassionat de la muntanya (Cavalls del Vent, Carros de Foc, Montblanc, etc.). Una bona companyia.
Vídeo resum de l'etapa de l'app Relive:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada