ETAPA 45. SORT - ISÒVOL (BELLVER DE CERDANYA)

TRAVESSANT LES VALLS PIRINENQUES CATALANES!

Divendres, 16 de juny de 2023

Distància: 90 km 
Temps: 6h 14' 
Velocitat mitjana: 14,3 km/h
Desnivell:  1.830 m D+ / 1.460 m D-

Últimament, m'estic llevant una mica més tard que de costum. I a sobre, com avui he dormit al costat del riu en un lloc molt humit, necessito més temps per eixugar la tenda amb els primers raigs de sol que arriben a l'esplanada del camp de futbol, a prop on estic instal·lat. Penjo la tenda i el tendal a les porteries per tal que el sol les toqui de pla i s'eixuguin més ràpidament. 

De tota manera, a les 9:20 de matí començo a pedalar en direcció a Sort, com vaig fer ahir a la tarda. I només entrar al poble, comença l'única i més important dificultat del dia: el port del Cantó. I deu-n'hi-do quin port! 

Pujar-lo carregat amb alforges és un repte més mental que físic. Són 20 quilòmetres amb trams força durs i d’altres suaus i de recuperació. Cal marcar un ritme i no pensar-hi gaire. En els trams més durs o cada poc temps, necessito fer un petit descans que aprofito per fer fotos. I cada cop estic més amunt.

Port del Cantó

Quan porto, més o menys, mitja pujada arribo a Vilamur, un petit poble on trobo al costat de la carretera un petit bar-fonda. Aprofito per fer una aturada curta i prendre'm una coca-cola ben fresca perquè, tot i que no són més de les 11:00 del matí, tinc força calor i una mica de cafeïna també m'anirà bé per afrontar la segona part de la pujada. 

Vilamur

La petita sorpresa agradable de la pujada és que, poc després de Vilamur, tinc un petit descans amb una curta baixada i un tram força pla s continuació. Però l'alegria dura poc i aviat estic tornant a pujar. I, potser, són els trams més durs de tota la pujada.

Rubió

Finalment, supero els 20 quilòmetres de pujada del port en una mica més de 2h30’. Ha estat dur, però l'alegria d'haver fet un port d'aquesta categoria no té preu.

Després de descansar una mica a dalt i de menjar un bon grapat de fruits secs per recarregar-me d'energia, inicio la llarga baixada de 25 quilòmetres més un plus de 7 més en lleugera pujada que em porten fins a la Seu d’Urgell.

Vistes des del dalt del Port del Cantó

Arribo al migdia a la Seu i trobo un Mercadona a prop de la ruta. És el lloc escollit per fer l'aturada llarga per dinar i comprar coses que necessito. Per dinar, no em complico gaire i, aprofitant que aquest Mercadona té menjar preparat, torno a demanar-me un plat de llenties per variar una mica la dieta de tant en tant. I acabo amb una terrina de gelat, com faig molts dies. Menjo assegut a una de les taules que hi ha preparades amb forns microones i coberts. Són els petits luxes que em puc permetre alguns dies. 

Arribant a la Seu d'Urgell

En sortir del Mercadona, faig una segona aturada molt curta per fer un cafè en un bar que trobo sortint de la Seu d'Urgell. Ara ja estic preparat per afrontar els darrers 36 quilòmetres, més o menys, que em resten per acabar.

La darrera part de l’etapa es fa dura després de dinar i amb la calor que fa, però els quilòmetres van caient un rere l’altre per una carrera amb lleugera pujada, però amb bon asfalt. No obstant és l'Eix Pirinenc. I amb el riu Segre, amb molt cabal, com a sorollosa companyia. 

El cel s'està omplint de núvols i a estones el sol s'amaga, però el que em castiga és la xafogor que hi ha a l'ambient. De tota manera, la ruta és entretinguda i tampoc hi ha gaire trànsit, la qual cosa és d'agrair. 

Una estona abans d'arribar al meu destí, m'aturo a Martinet de Cerdanya per omplir el bidó a una font i, casualment, veig una perruqueria a la mateixa carretera i no m'ho penso dos cops. Ja fa dies que vull tallar-me el cabell i mai trobo el moment adequat.

Amb uns cabells més decents, torno a la ruta per fer els darrers quilòmetres. Aquests transiten per un paisatge molt estimat per mi: el parc natural del Cadí- Moixeró. Mentre pedalo per la carretera, no deixo de mirar les muntanyes que tinc a mà dreta, algunes de les quals puc identificar o em resulten familiars perquè no fa gaire temps, era habitual venir a entrenar i competir per la zona de Cavalls del Vent. 

I així és com em planto a Bellver de Cerdanya, molt a prop del càmping on avui tinc previst passar la nit.

Bellver de Cerdanya

Però abans, deixo enrere la província de Lleida i entro a la de Girona. Una més al cabàs. Si no erro, aquesta és la 22a provincia espanyola per on passo.

D'aquest punt fins a l'entrada del càmping Bellver (Isòvol) que es troba al mateix Eix Pirinenc (N-230) hi ha només tres quilòmetres.

El càmping és petitó, però a diferència del d'ahir està força ple. Es nota que avui comença el cap de setmana i ve la gent que té la plaça fixa durant tot l'any i alguns altres que estan de pas amb la seva furgoneta càmper o amb les seves motos. 

Per sort, avui és divendres i puc quedar-m'hi. Al fer l'entrada al càmping, m'informen que només obren els caps de setmana. És a dir que si arribo a venir ahir, el càmping estaria tancat.

I una altra anècdota. Planto la tenda en un lloc ben situat a prop del riu amb una font i punt de llum al costat. I de cop, el lloc em resulta molt familiar. Davant tinc una caravana d'aquelles amb un gran avancé integrat que s'instal·len durant molt de temps en el mateix lloc. La tinc a uns 10 metres. El riu Segre passa a tocar de la tenda (hi ha un desnivell respecte al riu d'1 metre o una mica més). Estic convençut que la tenda pertany a una companya meva de la feina, la Montse. No fa gaire, fent un cafè a la feina m'explicava que passava els estius i molts caps de setmana de l'any a un càmping a prop de Bellver. Recordo que em va ensenyar algun vídeo on es veia el riu molt a prop i estic convençut que aquesta era la seva caravana. Tocant al riu no n'hi havia cap més. 

La caravana més avancé de la meva companya

Faig una foto de la tenda i li envio. Al cap d'uns minuts, tinc la resposta. "Siiiii", em diu. I em comenta que si el temps es gira, puc fer-la servir. M'explica on trobar la clau per entrar a la caravana. Per sort, no caldrà perquè la tarda s'ha aclarit bastant i fa bo. 

El que resta de tarda el passo a la terrassa del bar del càmping, aprofitant el temps per penjar fotos i la crònica del dia a les xarxes socials.

Vídeo resum de l'etapa de l'app Relive: