ETAPA 44. SOBRECASTELL - SORT

COMENÇA LA TRACA FINAL. ENTRO A CATALUNYA!!

Dijous, 15 de juny de 2023

Distància: 94 km + 10 km (més tard) = 104 km
Temps: 5h 59' + 31' = 6h 30'
Velocitat mitjana: 15,7 km/h
Desnivell:  1.240 m D+ / 1.270 m D-

El matí comença assolellat amb un cel net de núvols. Recullo tot el material  i deixo l'apartament el més recollit possible. He quedat amb la Pilar a les 8:30 a la casa familiar que es troba a 200 metres de la casa rural per esmorzar. Quan arribo, deixo la bicicleta carregada a la porta i entro puntualment a l'hora prevista.

Casa Cosme, la casa familiar de la Pilar

Després d’un magnífic esmorzar de forquilla amb productes de la casa de la Pilar (pa amb tomàquet, embotits, ous, mantega i melmelada, fruita...) juntament amb el seu germà i el pastor que tenen treballant a la granja, surto de Sobrecastell quan són les 9:30 desfent els dos quilòmetres i escaig que tinc de camí asfaltat fins a la carretera. Ara el dia és magnífic i ve molt de gust pedalar, però sospito que el dia serà dels més calorosos que porto fets fins avui.

 

Quan arribo a la N-230, agafo direcció sud cap al Pont de Montanyana. Això vol dir que tornaré a fer els darrers 17 quilòmetres de l'etapa d'ahir. La part positiva és que seran tots de suau baixada. Si continuo uns quilòmetres més per la nacional, arribaria al conegut Congost de Montrebei.

En poc més d'1h15' hi arribo al Pont de Montanyana. El gruix del poble es troba a l'altra riba del riu Noguera Ribagorçana per la qual cosa haig de creuar una passarel·la de vianants de fusta. És un poble molt bonic típic de muntanya amb totes les cases de pedra amb la curiosa particularitat que una part del poble està a l’Aragó i l'altra part a Catalunya. Si es mira Google Maps es veu clarament com la línia fronterera travessa el poble pel mig sense cap criteri. No té lògica, no? El més normal és que fos completament d'una comunitat autònoma. Ara bé, en l'àmbit administratiu es veu que pertany a l'Aragó.

El Pont de Montanyana darrer poble d'Osca i primer de Lleida

Travesso el poble per algun dels seus carrers empedrats i sense adonar-me'n ja soc a Catalunya. Visca!! Estic a punt de completar el repte. Bé, encara em queden cinc etapes més la que estic fent, però la sensació és de què això ja està fet. 

Des d’allà començo a pujar l'única dificultat important del dia, el port de Montllobar (1.080 m) que puja durant 10 km tot i que les rampes no són gaire fortes en general, excepte a la part final amb rampes del 10%, però no són gaire llargues i, per sort, m'agafen al començament de la ruta quan encara vaig fresc i la calor, tot i que es deixa notar, no és encara molt important. Quan porto gairebé 1h30' de pujada, arribo a dalt del port on hi ha un mirador des d'on es pot veure la conca de Tremp amb la seva capital al fons de tot.

Port de Montllobar i la conca de Tremp a l'altra banda

La llarga baixada de 16 quilòmetres, més suau que la pujada per l'altre vessant del port, em porta a Tremp on porto ja més de 3h30' de ruta i uns 44 quilòmetres. 

És migdia i hora de fer un "break" en el camí per fer un primer avituallament al supermercat Dia del poble. No estic gaire temps aturat, potser una mica més de 20' perquè comprovo a Google Maps que tinc La Pobla de Segur a més o menys 1 hora de camí i decideixo pedalar fins allà per dinar.

Campanar de l'església de Sta. Maria (Tremp)

Els poc més de 10 quilòmetres que tinc fins a la Pobla de Segur se'm fan llarg. El recorregut no és dur, ja que és en suau pujada amb poc desnivell, però la calor sí que es fa sentir molt. Per sort, la pràctica totalitat d'aquests quilòmetres passen al costat del pantà de Sant Antoni que es veu força ple d'aigua.

Pantà de Sant Antoni entre Tremp i La Pobla de Segur

Arribo a La Pobla una mica més tard de les 14:00 i la calor m'està matant. Busco ràpidament un supermercat i torna a ser un Dia. El menú és el de sempre: una aminada Cèsar, fruita, cervesa 0.0 i un gelat. Com el carrer del dia és molt estret i toca molt en sol, busco un petit parc amb ombra sortint del poble per dinar.

Després d’una llarga aturada, arrenco amb molta mandra en direcció a Sort. La ruta, com abans des de Tremp, no és complicada, però és en lleugera ascensió. El pitjor de tot és la calor. No recordo cap dia pitjor com el d'avui, tot i que la memòria és efímera. Per aquest motiu, a mig camí decideixo fer una becaina de 15’-20’ sobre un banc a l’ombra en una àrea de descans a l'entrada del Congost de Collegats (km 65).

Entrada del Congost de Collegats

Després, ben descansat, remato l’etapa vorejant tota l’estona el riu Noguera Pallaresa que baixa amb molt cabal. Es noten les pluges dels darrers dies. El camí de pujada pel congost és realment impressionant. La ruta va per l'Eix Pirinenc, però quan aquesta ha de creuar túnels, s'ha d'agafar una ruta alternativa per la carretera vella que s'agraeix per les vistes que es tenen del riu i del congost.

Després d'uns quants quilòmetres pel congost, arribo a Gerri de la Sal i continuo la marxa fins abans poc abans de Tremp on es troba el càmping Borda d'en Ferreró que pertany al municipi de Montardit de Baix. 

Pràcticament, no hi ha ningú al càmping, la qual cosa s'agraeix, però també vol dir que el súper i el bar són tancats. Al final, m'instal·lo al fons del càmping on trobo una gran zona verda, amb una font i un punt de llum. Què més puc demanar?

Després de muntar el campament i de dutxar-me, decideixo marxar cap a Sort que es troba a uns 5 quilòmetres. Haig de comprar per sopar avui i esmorzar. Així aprofitaré per veure el poble i prendre'm una cervesa, ja que la tarda convida a fer-ho. 

Vídeo resum de l'etapa de l'app Relive: