ETAPA 48: LLANÇA - PALS

ARRIBO AL CAP DE CREUS I COMPLETO LES QUATRE CANTONADES!!

Dilluns, 19 de juny de 2023

Distància: 101 km 
Temps: 6h 16'
Velocitat mitjana:  16,1 km/h
Desnivell:  1.090 m D+ / 1.040 m D-

Malgrat que ahir vaig anar a dormir força tard, avui em desperto d'hora amb la possibilitat de veure la sortida del sol. Aquesta no és la més maca de les que he vist aquests dies perquè el cel està una mica ennuvolat. De fet, a mesura que vaig esmorzant i desmuntant la paradeta, el cel cada cop es va tapant una mica més. Llàstima perquè volia tenir una arribada al Cap de Creus amb un dia espectacular.

A dos quarts de nou, estic llest per marxar i el meu veí de parcel·la, el teutó amable de l'autocaravana vintage, s'ofereix a fer-me una foto de sortida mentre em desitja una feliç tornada a casa.

Preparat per sortir de Llançà

La primera part del recorregut m'ha de portar al Cap de Creus, un dels punts emblemàtics del repte de la volta a la península. Quan hi arribi, hauré completat els quatre punts emblemàtics i cantoners de la Volta: Tarifa, Cabo Sao Vicente, Cabo da Roca, Fisterra i Cap de Creus. 

Un cop surto de Llançà, els primers quilòmetres del dia em porten per la costa fins al Port de la Selva. Són escassament 7 o 8 quilòmetres, però molt macos amb unes vistes espectaculars de la part nord del Cap de Creus.

Sortint de Llançà

Vorejant la costa, de seguida tinc el Port de la Selva a la vista. El dia no acompanya, però les vistes del poble tot blanc en un matí assolellat o al cap vespre deuen ser encara molt més maques.

El Port de la Selva

Abans d'entrar al centre del poble, agafo la carretera de Cadaqués i ja, d'entrada, comença una llarga ascenció de gairebé 8 quilòmetres fins al coll de Perafita que faig en 45 minuts.

Un cop a dalt del coll, tinc una trepidant baixada, més curta que la pujada, però amb més desnivell, fins al bonic poble de Cadaqués. Per sort, tinc una estona de sol durant la baixada, la qual cosa em permet gaudir d'unes boniques vistes de la costa mentre vaig baixant.

Arribo a Cadaqués a les 10 de matí i el poble ja està força animat. M'entretinc uns minuts pel moll i la platja Gran, abans d'enfilar el camí cap al Cap de Creus.

Cadaqués

Els 7 quilòmetres fins al Far del Cap de Creus és una ruta molt recomanable, però s'han de tenir cames perquè el recorregut és dur. És un continu puja-baixa de curtes pujades i baixades, però totes amb força desnivell. És difícil mantenir una certa regularitat o una certa cadència, amb la qual cosa, tot i que no són molts quilòmetres, quan hi arribes ho fas tocat..., però content, of course!

Estic una estona allà gaudint del moment i durant l'espera s'escapen unes gotes de pluja. El dia està força rúfol i pot passar de tot. 

Finalment, al Cap de Creus

No m'hi estic més de 15 minuts allà. Un cop fetes les fotos de rigor, decideixo marxar desfent el camí fins al Coll de Perafita passant, abans de nou, per Cadaqués.

La pujada al Perafita se m'entravessa. Són 5 quilòmetres sostinguts amb un pendent al voltant del 6% que, després de tot el que he pujat aquests gairebé 50 dies de ruta, no són un repte complicat, però suposo que avui estinc notant, potser, el cansament acumulat de tants dies o, simplement, que avui no tinc el dia per la xafogor tan forta que fa. Per sort, a l'últim terç de la pujada comença a ploure suaument, la qual cosa en aquest moment s'agraeix.

Corono per segon cop el Perafita i, quan penso que ara ja serà tot baixada fins a Roses, em trobo que després d'un fals pla, la carretera torna a pujar durant gairebé 3 quilòmetres més, i tot i que no són molt durs físicament, si ho són mentalment.

Finalment, com sempre, la pujada s'acaba i també la pluja. La baixada de 8 quilòmetres és força espectacular, però no puc baixar gaire ràpid perquè el terra és moll i la carretera en força revirada. Això em permet gadir de les vistes de la badia de Roses.

Quan deixo a la dreta Roses, ja ha superat els 50 quilòmetres d'etapa i totes les dificultats del dia ja s'han acabat. Tot el queda fins a Pals és pla com el palmell de la mà excepte els darrers 4 quilòmetres finals que són de suau pujada.

És migdia, la xafogor continua i, sobretot, és hora de fer una parada per dinar. La veritat és que per tota aquesta zona és molt fàcil trobar supermercats on parar per dinar. 

Ho faig a un Lidl que trobo a la mateixa carretera C-260, just a l'entrada del parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà, a prop d'Empuriabrava i de Castellço d'Empuries. Dino el de gairebé sempre, és a dir, una amanida Cèsar, fruita i...una capsa entera de sandvitxos de nata que en porta 6!! M'ho prenc com un premi al que estic fent. Sé que no és molt sa, però crec que després del que estic fent i de les calories que he arribat a cremar, són un premi merescut. Espero que no s'em possi malament tot el sucre que porten!!

La segona part de la ruta d’avui des del Lidl a Roses a Pals, tot i ser super plana, em costa molt. La raó? Simple. Molta xafogor que em provoca una forta somnolència. Literalment m’adormo sobre la bici. Em costa mantenir els ulls oberts. O potser la culpa és de la meva golafreria? Sigui com sigui, necessito aturar-me a a fer un café i una breu tancada d’ulls a un bar amb terrassa a Sant Pere Pescador, 14 quilòmetres després de sortir del Lidl de Roses.

Després tot és més fàcil, tot i que la calor continua fent pupa. Són uns 30 quilòmetres planers els que em resten per acabar.  Després de Sant Pere Pescador, passo pel centre de l'Armentera, Viladamat, Albons, Bellcaire de l'Empordà i, finalment, Torroella de Montgri, on faig una breu aturada per omplir d'aigua el bidó.

Ja estic a la recta final. Em resten uns 10 quilòmetres per arribar al càmping, però abans passo per Pals deixant constància del meu pas amb unes fotos de rigor.

Pals

A 10 minuts de Pals, per la C-31, es troba el càmping Mas Patotxas. Un senyor càmping de primera categoria que em surt gràtis, perquè el dia que em vaig comprar la tenda que he fet servir aquests dos mesos al Decathlón (20 € -segona vida), em van regalar una activitat de lleure a triar entre unes quantes. De tota l'oferta i sabent que havia de passar per aquí, vaig planificar les etapes per fer coincidir el final d'una en aquest càmping. Bingo! Després de 48 etapes aconsegueixo arribar a Pals com a final d'etapa i que, a sobre, no fos cap de setmana perquè era una de les condicions.

El càmping és tan gran que necessito per unes voltes per trobar el millor lloc: a prop dels banys, amb un punt de llum al costat i una font d'aigua al davant. L'únic inconvenient és que el premi final m'agafa a l'altra punta. I el premi a tot plegat és el bany a la gran piscina del càmping. I com els astres s'han alineat, la tarda s'ha quedat molt maca, sol i caloreta, per fer un bon bany i gaudir de la gandula a peu de piscina... "Qué bello es vivir!". Ara ja només resta tornar a casa en dues etapes relativament fàcils gaudint de la costa.

Vídeo resum de l'etapa de l'app Relive: