A CASA DEL MEU NEBOT NÉSTOR!
Dimecres, 7 de juny de 2023
Distància: 116 kms
Temps: 6h 57'
Velocitat mitjana: 16,6 km/h
Desnivell: 1.330 m D+ / 1.450 m D-
Avui matino força. Sempre que dormo a una habitació sol i en llit ample, acostumo a llevar-me més tard, però avui tinc etapa molt llarga i molt dura. No vull arribar molt tard a Ampuero, a casa del meu nebot, on passaré la nit.
El dia torna a ser fresc i sembla que avui pot ploure una mica en algun moment, segons les previsions que vaig veure ahir a la tele de l'habitació. Hauré de deixar l'impermeable a mà per si l'haig de treure a correcuita.
El recorregut d'avui promet ser interessant perquè passaré per pobles i ciutats emblemàtiques com San Vicente de la Barquera, Comillas, Santillana del Mar o Santander, així com per valls extraordinàries com la de Güemes o la de Meruelo. Tots aquests llocs els tinc molt presents perquè hi vaig passar fa dos mesos caminant.
El primer poble que travesso és San Vicente de la Barquera quan porto només 7 quilòmetres d'etapa, però abans he travessat el parc natural d'Oyambre, un indret espectacular que té enormes platges envoltades d'una extensa massa forestal. La serralada dels Pics d'Europa al fons és impressionant amb una mica de neu encara en alguns dels seus cims. És un territori de gran riquesa ornitològica, localitzada a les seves ries i aiguamolls.
San Vicente de la Barquera |
Platja de San Vicente de la Barquera |
A San Vicente de la Barquera no m'aturo per visitar-la perquè he estat diversos cops. Així que tiro milles a la recerca de Comillas que la tinc a uns 30 minuts. Aquí tampoc m'aturo gaire. Només el just per fer unes fotos. Fa dos mesos, una de les etapes del Camí del Nord la vaig acabar aquí i, per tant, també la tinc molt vista.
Comillas |
El següent poble "important" és Cobreces on es pot veure una església molt maca. Per sortir d'aquest poble tinc seriosos problemes perquè la carretera local que estic seguint està tallada i no acabo de trobar la ruta alternativa. Finalment, després d'alguns intents trobo el camí correcte.
Església de Cobreces |
Passat Toñanes, en el km 28 de la carretera CA-131 i uns quilòmetres abans d'arribar a Santillana del Mar, tinc una de les trobades més maques que he tingut fins al dia d'avui.
En una de les moltes pujades del dia, veig davant meu, a l'altra banda de la carretera un suposat pelegrí que va en direcció contrària a la que hauria de portar per anar a Santiago. Quan estic a prop d'ell, li dic fent broma que Santiago està en direcció contrària. Riu, em saluda efusivament i em convida a aturar-me. Ho faig passant a l'altre cantó de la carretera on es troba ell.
Qui és aquest personatge? Doncs és en Francisco Rábano, un noi de Ponferrada (Lleó) que viu a Màlaga. És un exexecutiu de Silicon Valley, consultor i especialista en benestar laboral que està donant la volta caminant a la península per la costa, de Portbou a Hondarribia, i sense deixar de treballar! Ho fa on-line i visitant empreses de caràcter social que troba per la ruta. Porta moltíssims mesos, gairebé 17, fent la volta a la península. És un paio singular i genial. Us recomano que seguiu el seu perfil. És molt divertit, diu coses molt interessants i fa uns posts amb vídeos i imatges ben parides. Paga molt la pena. De les millors troballes personals de la ruta. Seguiu-lo a Instagram!! @frabano
Amb en Francisco Rábano, de #lentapremura |
Poc després de deixar enrere Santillana, comença a ploure una mica. M'aturo sota un arbre que hi ha al costat de la carretera per posar-me l'impermeable. Per sort, en pocs minuts deixa de ploure. A veure si aguanta el dia.
Després de 5 quilòmetres arribo a Barreda. Recordo que un dels dies que vam fer el Camí del Nord caminant, la Tensi i jo vam haver d'agafar el tren FEVE de via estreta entre Boo de Piélagos i Barreda perquè jo portava els peus molt llagats i volia retallar un tros d'etapa on hi havia un tram molt lleig que passava al costat de la factoria Solvay. Eren molt pocs quilòmetres en tren, però bastants caminant perquè el camí donava una volta per passar per Arce. Per tant, aquests quilòmetres que no vaig fer caminant, avui els faré en bicicleta, amb la qual cosa podré dir que he fet el camí sencer.
Efectivament, el tram de dos-tres quilòmetres és molt lleig, però en bicicleta me'l liquido en un tres i no res. Passo també per Arce i per alguns dels pobles que tenia pendent, com Requejada.
Pont d'Arce que travessa el riu Pas i el poble d'Arce al fons |
Tal com he calculat, abans de les 14 hores arribo a l'entrada de Somo després de travessar el pont de la ria de Cubas. El dia continua molt tapat i amb ganes de ploure. Busco a Google un supermercat i en trobo un a prop. Compro únicament per dinar perquè avui soparé amb el meu nebot a Ampuero i demà, també, esmorzaré a casa seva.
Amb la compra feta, m'apropo a la zona de platja. El lloc està força ple de gent malgrat que el temps no acompanya. M'instal·lo en un llarg banc de ciment amb vistes a la platja i, a la meva esquerra, a la ciutat de Santander.
Després de dinar, i sense entretenir-me gaire perquè el dia és lleig, continuo la meva ruta per la carretera de Santoña. És una llarga recta que té un carril bici al costat. Segueixo per aquesta carretera durant uns set-vuit quilòmetres fins que trobo la indicació de Güemes a la dreta.
Em fa molta il·lusió tornar a passar per aquesta vall on es troba l'alberg de "El abuelo Peuto" al costat del poble de Güemes. És un alberg molt i molt especial on vam fer nit durant el Camí del Nord.
En un bar de carretera just en el poble de Güemes faig una breu aturada per fer un cafè. A Somo no l'he fet perquè els bars al costat de la platja estaven petats de gent i no em venia de gust.
Vista de la Vall de Güemes des del bar |
El trajecte des de Colindres fins a Ampuero és molt agradable. Al començament per la N-629 i més tard per un passeig fluvial on puc veure gent amb piragües remuntant la ria. Dos quilòmetres més i arribo al meu destí seguint les indicacions que m'ha enviat el meu nebot al whatsapp. Finalment, m'he salvat de la pluja que fa molta estona que descarregar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada