VOLTA A SARDENYA. ETAPA 14: BOSA - L' ALGUER - PORTO TORRRES

L'ALGUER, LA CIUTAT MÉS MACA DE LA RUTA

Dimecres, 20 de juny de 2024

Distància:  87 km 
Temps: 5h 36'
Velocitat mitjana: 15,4 km/h
Desnivell:  842 m D+ / 860 m D-

Surto a l’hora habitual amb un cel tapat, però amb molta xafogor. De fet, mentre estic esmorzant cau un petit ruixat que per sort no va a més. El dia d’abans el responsable del càmping em diu que porti tota l’aigua que pugui perqué fins l’Alguer (40 km i amb molt desnivell) no trobaré cap poble ni lloc on carregar aigua. I com l’aigua del càmping no és potable, abans de marxar passo pel bar a comprar-ne una ampolla a preu d’or. 

Perfil de la darrera etapa a Sardenya

Realment el senyor del càmping tenia tota la raó: la ruta, tot i ser espectacular és molt i molt dura. Tot el desnivell del dia es concentra en els primers 40 quilòmetres. 

Però el problema, tot i la duresa del recorregut, rau en el fet que haig de racionar l'aigua per intentar arribar a l'Alguer en condicions, i la veritat és que només pensar en que no puc beure tot el que em ve de gust, em fa venir més sed, molta sed.

El paisatge al llarg d'aquests 40 primers quilòmetres és molt maco. Llàstima que el dia estigui tan tapat que fa que l'aigua del mar es vegi de color més aviat gris i que cel i mar sembli el mateix. I aprofitant el perfil tant serrat i costerut de la ruta, vaig fent aturades per descansar i fer fotos dels penya-segats molt semblants als que trobarien a la Costa Brava.

Vistes des de la carretera de Bosa a l'Alguer

Quan ja estic pràcticament sense aigua a 10 quilòmetres de l'Alguer, al costat de la carretera trobo una font espectacular que em salva la vida. Per sort, el senyor del càmping no tenia raó i mira que no és una font petita!. A més de beure i beure sense parar, em remullo el cap, el tronc i les cames. Surt un bon raig d'aigua ben fresca!! 

Amb energies renovades i 100% hidradat, arribo a l’Alguer a les 13:00.  El primer que faig és anar a comprar el dinar a un supermercat que carrego a una motxilla tipus sac que carrego durant una bona estona cercant un bon lloc per dinar.

Després d'un breu recorregut per tot el baluard, trobo gairebé al final una zona amb gespa ideal per dinar i estirar-me una estona a l'ombra dels arbres. 

Baluard de l'Alguer

Ben dinat i descansat, em dedico a visitar a fons el casc antic d’aquesta bonica ciutat que encara conserva, de forma molt evident, les seves arrels catalanes. El casc antic està ple de senyeres amb el lema “País català de Sardenya”.

El passat català es pot veure al llarg del casc antic de la ciutat

Després de recórrer els seus carrers amb encant i fer un munt de fotos, em prenc un "gelatto" artesà en un d’aquests carrers del casc antic, en concret, literalment al “carrer Major” segons posa a la placa corresponent. 

Algunes imatges de la ciutat

Una de les coses que més em criden l'atenció de la ciutat és que tot el casc antic de la ciutat té el noms dels carrers retolats en català i a sota en italià però amb un nom que no té res a veure amb el nom en català. També, tots els monuments i edificis històrics de la ciutat tenen a la porta la informació en tres idiomes: italià, català i anglès.

Exemples de noms de carrers

Tenia moltes ganes de conèixer l’Alguer i sentir parlar l’alguerés (variant del català) i la ciutat no em va decebre gens. És molt maca i plena d’encant. Molt recomanable.

I ja per acabar i abans de marxar cap a Porto Torres, faig una migdiada a un banc d’un parc que té molta ombra. Em resten encara uns 46 quilòmetres fins a Porto Torres i no sé si el camí serà fàcil o com el de la primera part. Així que necessito estar ben descansat i estalviar-me les hores de màxima calor ja que avui la temperatura marca 34°.

Finalment, sobre les 16h marxo cap a Porto Torres on he d’agafar el ferry que surt a les 6:30 del dia següent. Per sort, la ruta és molt favorable: força plana i amb vent a favor. Em surten uns 45 quilòmetres que faig en poc més de 2h15’. Potser un dels trams més ràpids que he fet durant tot aquest viatge.

Un cop allà, el primer que faig és buscar una font pública no cèntrica per “rentar-me a fons” i canviar-me de roba, cosa que faig discretament evitant cridar molt l'atenció entre la gent que passa per allà. 

Després toca comprar a un supermercat que tinc molt a prop el menjar del dia següent que faré a bord del ferry i, finalment, sopo d’hora al mateix lloc on es troba la font amb les restes de menjar que em queden encara a les alforges.

Racó de Porto Torres on em rento i sopo

A cinc minuts de les 21h amb la sensació de benestar que dona la feina feta, vaig buscar un lloc per veure el partit Itàlia-Espanya de l’Eurocopa. A 200 m trobo un pub amb terrassa i TV ple de tifosis. No m'ho penso gaire. Deixo la bici a la porta, demano un gintònic per celebrar la finalització del Giro a Sardenya i sec a una taula en mig d'uns quants italians que esperen la victòria del seu país, però al final, premi… Itàlia 0 - Espanya 1. Els italians resignats em feliciten per la victòria de la "roja".

Després del partit, amb moltes hores per endavant, decideixo instal·lar-me una estona llarga a la plaça principal de la ciutat (o poble) gaudint de l’ambient i matant el temps. I ja sobre les 00:30 decideixo marxar cap a la terminal que es troba a uns 3 quilòmetres als afores del poble on tinc localitzada una terrassa d’una cafeteria amb porxo al costat de la porta de la terminal i que havia vist el primer dia en arribar a Sardenya. Miro a Google Maps i veig que per l'hora que és, la cafeteria ha d'estar tancada. 

Faig la part final a les fosques només amb la llum del meu frontal i quan hi arribo, efectivament, està tot tancat. I allà em poso a "dormir" fent vivaç amb el sac prim fins les 4:30 de la matinada que és l'hora d’obertura de la terminal. Poc abans d'aquesta hora, arriba un senyor amb moto que obre la cafeteria i em puc prendre un café i una pasta abans d'embarcar. La volta a Sardenya la puc donar per acabada. Només queda arribar a Barcelona i pedalar fins a Sabadell o agafar el tren si arribo amb retard.