divendres, 13 de setembre del 2024

VOLTA A SARDENYA. ETAPA 11: CALASETTA - PORTIXEDDU

UNA ETAPA PER GAUDIR I PER PATIR AMB FINAL FELIÇ

Dilluns, 17 de juny de 2024

Distància: 77 km 
Temps: 5h 00'
Velocitat mitjana: 15,4 km/h
Desnivell:  970 m D+ / 1.010 m D-


Matino per sortit d’hora, però m’entretinc molt amb els darrers consells de la parella de Milà que tinc al costat i que just s'han llevat quan estava acabant de recollir el campament. Al final, són gairebé les 9 quan marxo del càmping. Massa tard pel meu gust.


Fa un dia radiant, a diferència del dia d'ahir, i està clar que patiré. M'agraden els dies amb sol i cels blaus, però per anar en bicicleta sol és sinònim de que a mig matí les temperatures s'enfilaran molt. A més, m’he preparat l’etapa i la segona part pot ser la més dura de tota la volta a Sardenya.


La 1ª part sortint de l’illa de Sant’Antioco és molt bonica amb unes vistes a les salines i l’illa espectaculars, millors que les que vaig tenir el dia anterior amb aquell cel tan gris.

Vistes de Sant'Antioco 

Vistes de les salines

Fins al km 40 tot marxa segons el previst, una etapa molt plana i agradable transitant lluny de la costa, però quan hi torno, les vistes que tinc són espectaculars, però comença la festa!! I el pitjor de tot, m’estic quedant sense aigua. 

Vistes de la costa a l'alçada d'Iglesias

Per sort, a la 1ª aturada després de les primeres rampes, una parella italiana s’interessa pel que estic fent i m’avisen que tindré unes rampes fortíssimes més endavant. La part positivva és que em regalen 1 litre d’aigua ben fresca que porten al cotxe. La veritat és que aquests detalls s'agraeixen molt. Grazie mille!!



Els primers quilòmetres vorejant la costa són dels millors de tota la volta, tot i que ja comencen a picar una mica, però quan arribo al poble de Nebida ja vaig mig mort i això que encara em falta la part més dura. M’aturo a un bar de carretera per comprar més aigua i menjar alguna cosa mentre descanso una mica a l'ombra. El noi del bar em torna a avisar de la dificultat d’arribar a Buggerru. Mal presagi!! 

I efectivament, després de deixar Nebida i d'una baixada trepidant que em dona mala espina, ve la pujada més infernal de tota la ruta. Són només 3 km, però el pendent mitjà és del 13% (entre 10% i 17%) amb un sol que crema com feia temps no ho feia. M’ho prenc amb molta calma i cada pocs metres vaig fent aturades per beure aigua i agafar aire. La part divertida, vist a posteri, és que tots els cotxes i motos que trobo en direcció contraria m'animen amb crits, signes de força i cops a la carrosseria del cotxe com si estigués fent una cosa sobrehumana. Trigo una eternitat en arribar a dalt!! Dur, molt dur!! El pendent més la calor per sobre dels 35º m'han passat factura. 

Quan arribo a dalt intento fer una aturada llarga, però no tinc cap lloc per protegir-me del sol i, finalment, decideixo escurçar-la. Per sort, la baixada llarga a Buggerru (incloent 2 pujades pel mig) és de gairebé 15 quilòmetres! 

Malauradament quan hi arribo els supermercats i botigues ja estan tancats. Tocará dinar a un bar i esperar fins a les 17h per comprar menjar i beguda extra perquè avui vull fer acampada lliure a Portixeddu que es troba a pocs quilòmetres de Buggerru. 

Dino a un bar de poble, una mena de pizzes que semblen "burritos" i que acompanyo amb una cervesa de mig litre. Allà comparteixo terrassa amb uns parroquians que s'interessen pel meu viatge.

A la terrassa al bar de Buggerru

Com encara tinc gairebé 2 hores fins que arribi l'hora d'obertura de les botigues, decideixo baixar a la platja per banyar-me-hi una estona. La platja no és res de l'altra món. És relativament petita i es troba flanquejada de muntanyes. Deixo la bici a un espigó, em poso el banyador i a l'aigua que m'hi fico. Després m'aixugo al sol sobre unes roques per evitar empastifar-me de sorra, ja que després no podria dutxar-me enlloc donat que pensava fer acampada lliure.

Prenent el sol a les roques

Després de passar una bona estona a la platja, fins poc abans de les 17h, em torno a canviar de roba i marxo a comprar a un supermercat que es troba relativament a prop d'on sóc. I ja amb la compra feta marxo a Portixeddu, un poblet de costa molt petit que es troba a pocs quilòmetres de Buggerru i que sembla tenir un àrea de pícnic a prop (segons he pogut veure a google maps).

Efectivament, el lloc és ideal. És una gran zona boscosa de pins acondicionada amb algunes taules de picnic. L'àrea està vorejada per una tanca de fusta amb un petit pas per a vianants, però fent una mica de maniobres puc passat també la bicicleta. Just a l'entrada hi ha un gran panell informatiu que indica que l'acampada no està permesa i, encara pitjor, que no es pot fer foc ni fer servir bombones de gas per cuinar. No tindré més remei que saltar-me la doble prohibició, ja que no tinc pla B.  

Amb el lloc localitzat, decideixo anar al poble que es troba a poc més de mig quilòmetre per carregar aigua ja que he vist a l'aplicació de Koomot que hi ha una font o alguna cosa semblant. En el lloc indicat, en lloc d'una font trobo una dutxa pels banyistes. No sé si és potable, però no passa res perquè la faré servir per rentar-me i cuinar. Carrego el dipòsit plegable de 4 litres i torno al lloc d'acampada.

L'àrea de pícnic és gairebé buida, només un parell de persones passejant els seus respectius gossos. M'instal·lo a la taula que es troba més allunyada de l'entrada. I discretament, començo a instal·lar-me, però sense plantar la tenda. 

Lloc espectacular per fer acampada lliure

Em rento una mica, poso el panell solar per carregar una mica el mòbil aprofitant els darrers raigs de sol del dia, tiro cordes entre arbres per estendre la roba i la tovallola i, finalment, aprofito per sopar quan encara tinc llum solar.

Quan ja veig que no vindrà ningú més i el sol s'està amagant per l'horitzó, planto la tenda i llestos!  Estic una bona estona, assegut a la meva cadira de càmping, gaudint del vespre-nit i de la suau brisa que bufa des del mar i que fa moure les branques i fulles dels arbres provocant una remor relaxant. Quina passada de lloc!!

Planto la tenda quan marxa el sol

Com no tinc res més a fer ni cap cosa per entretenir-me, decideixo ficar-me dins la tenda i acabar de revisar la ruta de demà mentre escolto una mica la ràdio abans de caure rendit. Estic molt cansat!