VOLTA A SARDENYA. ETAPA 10: CALA D'OSTIA - CALASETTA

COMENÇO A VIATJAR PER LA COSTA OEST DE L'ILLA

Diumenge, 16 de juny de 2024

Distància: 82,3 km 
Temps: 5h 09'
Velocitat mitjana: 16 km/h
Desnivell:  620 m D+ / 640 m D-

Després de dues mitges etapes per tal d’arribar a Oristano el dia 18, torno a les etapes més llargues d’entre 75-85 km. Avui toca arribar a l’illa de Sant’Antioco que es troba connectada a l'illa principal per un llarg pont, i d'aquesta manera començaré la darrera part de la ruta per la part oest de l'illa.

El dia comença tapat. El cel està força ple de núvols i alguns d'ells força foscos. Recullo el campament com faig cada dia després d'esmorzar, mentre al meu voltant tothom sembla dormir plàcidement.

La sortida de Cala d’Ostia és molt maca transitant per una carretera solitaria en mig de boscos verds i frondosos. Llàstima que el dia sigui tan gris.

Els primers quilòmetres són plàcids, però als 30’ em trobo pujant un port que no tenia controlat perquè no m’havia mirat prèviament l’etapa, com acostumo a fer normalment. 

Al poc de començar a pujar, comença a plovisquejar. Com no plou fort, decideixo no posar-me l'impermeable o el tallavents. El port no s'acaba mai i puc veure a través dels vehicles que m'han avançat fa una estona que encara em queda molta teca fins arribar a dalt. Al final, em surten 10 quilòmetres de pujada que se'm fa dura mentalment perquè no hi contava amb ella. Per sort, els desnivells es mouen entre el 4 i el 6% de forma constant.

Després d’1h finalment arribo a dalt del coll. M'aturo per descansar una mica, beure aigua, abrigar-me perquè a dalt fa fred i tinc una llarga baixada i per gravar una petit video.

Crec que la resta de l’etapa ja serà favorable. I així és. Gairebé la resta de quilòmetres de l'etapa són en baixada o per llocs força planers, excepte un tram de 12 quilòmetres de puja-baixa.

L’aproximació a Sant’Antioco es fa per un llarg carril bici segregat amb unes vistes de Sant’Antioco molt maques malgrat el cel continua gris i totalment tapat. 

Arribo a les 13:00 a l’illa i tinc una mica menys de 30’ per comprar a un supermercat abans no tanquin al migdia. Per sort, tinc uns quants per triar i em dona temps per fer la compra del dia a un d'ells que tinc al centre del poble.

Dinant al banc de la plaça del poble

Posteriorment, busco una plaça al centre a on m’aturo per dinar. Tinc molta gana!! Dino tranquil·lament, però una mica incòmode a un banc de ferro sense suport per recolzar l'esquena. Després de dinar, faig un café i un gelat a un bar de la plaça. Amb l'estomac ple, reprenc la marxa. Només em resten només uns 10 km fins a l’altra punta de l’illa on es troba el poble de Calasetta i el càmping. 

Travesso el poble de Sant'Antioco que no sembla gaire maco, però si molt costarut. L'arrencada és dura amb un pendent important que acaba a davant l'església del poble.

Església de Sant'Antioco

La ruta fins al càmping és força solitaria vorejant la costa entre canyissars i camps de conreu. Una mica abans d'arribar, google em fa la pirula i em fica per camins no transitables amb una bici carregada que m'obliguen a empènyer la bici durant una estona fins que torno a l'asfalt. Finalment, arribo al càmping de Calasetta. 

El càmping és força econòmic i la llum està inclosa en el preu, però és una mica vell i descuidat amb molt poca gent acampada. Em deixen triar el lloc d'acampada i busco un que estigui a prop dels lavabos, que tingui un punt de llum proper i sigui el més pla possible.

Després d’instal·lar-me, vaig a la platja, però el dia és molt desapacible: fa molt aire i el cel continua tapat. La veritat és que no ve de gust banyar-se ni estirar-se a la sorra, malgrat porto la tovallola, que es plena de restes d'algues. 

De tornada al càmping, trobo que tinc companyia. Al costat de la meva tenda, s’ha instal·lat una parella de Milà que són molt esportistes (i cicloviatgers, tot i que aquest cop van amb una pick-up "high level" amb tenda incorporada). Ell té 65 anys i està fort com un roure i ella deu tenir uns 45-50 com a molt, i també molt fibrada. Molt agradables i simpàtics. Fem bones migues i tenim llargues converses esportives amb consells per a la ruta del dia següent.

Abans de sopar, m'apropo al bar del càmping per comprar un parell de cerveses. Porto la meva mininevera plegable per demanar una mica de gel per mantenir les birres fredes i, gentilment, em deixen un bloc congelat que haig de tornar a l'endemà abans de marxar. Després de un petit pica-pica per acompanyar la primera cervesa, començo a preparar-me el sopar. El menú és gairebé el de sempre: un plat de macarrons integrals amb saltsixes trocejades, tomàquet, formatge ratllat... i una cervesa "Ichnusa" (la més típica i consumida a l'illa) ben fresqueta!

Preparat per sopar!

Mestre preparo el sopar, la parella de Milà han marxat amb les seves BTT per agafar el ferry a l'illa del costat, Isola di Sant Pietro. Es veu que aquesta nit fan una cursa nocturna de BTT. Suposo que vaig dormir com una soc perquè no els vaig sentir quan van tornar.