ETAPA CURTA NO GAIRE MACA
Dissabte, 15 de juny de 2024
Distància: 49 km
Temps: 3h 16'
Velocitat mitjana: 15 km/h
Desnivell: 150 m D+ / 140 m D-
Em llevo molt d’hora. Objectivament, la nit no ha estat plaent. Dormir a la platja és molt incòmode per la duresa del terra, la remor de les onades i perquè ha fet molt de fred (aire). De tota manera, l’experiència del meu primer vivac de platja ha pagat la pena.
La ruta la començo abans del normal ja la que la recollida del campament és molt més ràpida per no haver plantat la tenda.
Els primers quilòmetres fins a Cagliari són els mateixos que vas fer el dia d'ahir però una mica més ràpids perquè ja no m'haig d'entretenir buscant punts d'aigua i llocs on fer el vivac. En poc més de 10 minuts em planto al final del passeig marítim.
Travesso la ciutat sense gaire tràfic i de seguida en planto al port de Cagliari. La sortida de la ciutat la faig per zones industrials més aviat lletges.
Un cop fora de la ciutat, de seguida entro en zona de salines. La carretera passa pel mig d'aquestes tenint aigua a les dues bandes. El dia és gris, però això no desllueix les vistes d'aquestes plena de flamencs.
L’etapa és molt plana, però per contrarestar bufa l’aire de cara que a la zona descoberta de les salines és molt molest. A partir de Capoterra tot es normalitza i ja serà així fins al poble de Pula.
Arribo d’hora (12:00) i per arribar al camping a Cala d'Ostia només em resten uns pocs quilómetres, però decideixo quedar-me a Pula per comprar a un súpermercat alguna cosa per dinar i per endur-me al càmping, donat que al súper d'allà tot serà més car i l'assortiment de productes que puc trobar molt inferior.
Al final, per dinar em decanto per menjar hummus i un grapat de pastanagues acompanyades d'una cervesa.
Un cop dinat, tiro cap a Cala d’Ostia. Només resten poc menys de 10 km per carreteres rurals i camins pedregosos. Els darrers 2-3 km són els més macos de la ruta i transiten per una costa gairebé verge.
Arribo al càmping abans de les 14:00 i tinc tot el dia per fer el ronso. Llàstima que el dia sigui tan gris. No fa per anar a la platja, a més, aquesta és plena d'algues ben negres que no conviden que fer un bany. A canvi, dedico la tarda a passejar pels voltants resseguint la costa.
La resta del dia no té gaire història. Sopo d'hora encara amb llum solar i mirant el partit d'Espanya amb Croàcia pel mòbi, i ja després de sopar m'apropo al bar del càmping que es troba ple d'italians sopant i mirant el partit de l'Eurocopa que juga Itàlia amb Albània. Dos a un a favor dels italians i tots contents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada