PEL PIRINEU ARAGONÈS
Dimarts, 13 de juny de 2023
Distància: 73,3 km
Temps: 4h 19'
Velocitat mitjana: 17,0 km/h
Desnivell: 860 m D+ / 1.140 m D-
Un altre dia que toca matinar. Els pelegrins traginen per l'habitació des de primera hora. La veritat és que avui no necessito dormir més i també em poso a recollir. Després d'esmorzar surto en direcció est, però sense tenir gaire clar on acabaré avui. Ahir vaig allargar més de 30 quilòmetres el pla d'etapa inicial, per la qual cosa la d'avui segurament serà una mica més curta. Haig de calcular bé els quilòmetres perquè demà haig d'arribar si o si a Sobrecastell a prop d'Aren (Osca), pràcticament a la frontera de l'Aragó amb Catalunya. Aniré a casa de la meva amiga Pilar que em va convidar a passar pel seu poble quan fes la Volta a la Península. El seu germà té una casa rural i em conviden a dormir allà. Un magnífic regal que s'ha d'aprofitar.
 |
| Amb la bicicleta preparada al pati de l'alberg de Jaca |
El matí ha sortit fresc, tònica habitual de la majoria dels dies. Per sortir de Jaca opto per agafar una carretera local sense trànsit que em portarà fins a Sabiñánigo. Respecte a la nacional, no hi ha gaire diferència de quilòmetres i aniré molt més tranquil gaudint del paisatge.
 |
| Paisatges sortint de Jaca |
La ruta és plàcida i no té gaire desnivell: una pujadeta, una baixadeta...i així successivament durant uns 10 quilòmetres aproximadament, tot i que globalment puja més que baixa.
 |
| Paisatges en direcció a Sabiñánigo |
L'accés a Sabiñánigo per aquesta banda de la ruta es fa travessant dos túnels. El primer, molt estret i excavat en roca, que trobés després d'una curta, però molt forta, pujada a uns 500 metres d'arribar al poble. I el segon, més endavant just abans d'entrar al poble per salvar la via fèrria. Un cop travessat aquest darrer túnel, arribo al poble just quan porto 19 quilòmetres i 1h21' d'etapa.
Sabiñánigo, amb gairebé 10.000 habitants, és la capital de la comarca del "Alto Gállego" i, tot i que no és molt gran, és un poble força conegut. Especialment, dins del món del ciclisme amateur perquè és sortida i arribada de la mítica "Quebrantahuesos".
Aquesta marxa cicloturista té una longitud de 200 quilòmetres i un desnivell acumulat de 3.500 metres, amb la qual cosa podria ser comparable a una etapa reina del Tour de França o de la Volta a Espanya. Vaja, una passada de cursa/marxa.
Precisament, quan passo pel poble ensopego amb els preparatius de la sortida-arriba als afores del poble que es farà aquest cap de setmana.
 |
| Plaça de l'Ajuntament i església de Sabiñánigo (Osca) |
Deixo Sabiñánigo i la ruta em fa entrar a la N-260, coneguda com a Eix Pirinenc. És una carretera molt ampla i amb molt bon estat, la qual cosa em permet avançar més ràpidament.
Els primers quilòmetres són força planers amb lleugera pujada, però a uns 9-10 quilòmetres de Sabiñánigo començo a pujar un port, la Punta de Solano Alto (1.400 m). En ser carretera nacional els pendents són força moderats i en aquest cas, en els trams amb més pendent, no supera el 8%.
La baixada del port és molt ràpida i també, en alguns punts, força perillosa perquè travesso túnels molt llargs, i dins soc més vulnerable perquè se'm veu bastant menys, tot i que he encès la llum vermella posterior. El més perillós és el túnel de Petralba que té gairebé 3 quilòmetres de llargada.
El final de la llarga baixada del port coincideix amb el preciós poble de Fiscal. Curiós nom jurídic per a un poble, però realment és tota una troballa. Fiscal és la porta d'entrada del parc nacional d'Ordesa i Mont Perdut i està travessat per riu Ara que m'acompanyarà durant molts quilòmetres.
Continuo la marxa en direcció a Aïnsa que tinc a uns 30 quilòmetres de distància. Ara la carretera ja no fa tanta baixada com abans, però puc avançar a una velocitat força alta, amb la qual cosa arribaré en una mica més d'una hora. Per tant, serà el punt on m'aturaré per dinar i decidir que faig a continuació.
A mesura que avança el matí, el sol s'ha fet amo i senyor del cel amb moments de força calor, però des de les 12 del migdia el cel ha començat a omplir-se de núvols d’evolució, és a dir d'aquells que semblen de cotó i que al final núvols acostumen a portar pluja, tot i que, de moment, la cosa està tranquil·la.
A mig trajecte camí, i en una de les petites pujades que tinc fins a Aïnsa, trobo un mirador des del qual es pot veure el poble de Jánovas. Es veu que, en el seu moment, era un dels pobles importants de la comarca del Sobrarbe, però arran del projecte de construcció d'un embassament al riu Ara a la dècada dels 60, la seva població va marxar i va ser abandonat. Però la història té una mica més de substància, així que us faig un "corta-y-pega" del que s'explica sobre el poble:
"A principios de la década de 1960 comenzó la expropiación de las tierras y casas de los habitantes del pueblo. La resistencia de algunos llevaría al dinamitado de sus viviendas, autorizado por la autoridad gubernativa.
Ante la negativa del gobernador civil de Huesca a cerrar la escuela mientras hubiera escolares, en 1966 el Gobierno ordenó sacar de la escuela por la fuerza a los profesores y alumnos. Entre tanto, Iberduero, como consecuencia de las expropiaciones y con el apoyo del gobierno franquista, continuó arando los campos, talando los frutales y olivos, destruyendo las acequias y finalmente cortando la luz y el agua a la población. Ante las dificultades para subsistir en dichas condiciones, la mayoría de los habitantes decidió finalmente marchar, principalmente a Zaragoza, Barcelona y Barbastro. En 1984 los últimos habitantes del pueblo lo abandonaron.
Se despobló, al igual que las poblaciones vecinas de Lacort y Lavelilla para construir un embalse en sus proximidades sobre el río Ara. El embalse no se hizo y en 2008 comenzó el proceso de reversión a sus antiguos dueños o a sus herederos de los bienes expropiados."
 |
| Jánovas |
Poc abans d'arribar a Aïnsa, m'aturo a Boltañá, un altre poble molt maco de la ruta. Es veu que té molta història i, de fet, comparteix capitalitat de comarca amb el, ara més important, poble d'Aïnsa.
 |
| Boltañá |
De Boltañá a Aïnsa és un passeig de 6 quilòmetres en baixada, així que aviat arribo a Aïnsa. El primer que faig és buscar un punt d'informació turística perquè la meva intenció, abans de continuar ruta és visitar-lo perquè m'han comentat que és molt maco.
Un cop amb les instruccions de què visitar al poble, el que faig a continuació és buscar un supermercat per fer la compra del dia. Tots els supermercats es troben a part nova del poble, per la qual cosa haig de travessar el pont del riu Cinca que uns metres més avall rep les aigües de l'Ara.
El primer que trobo és un Dia, així que deixo la bici a la porta i, de moment, compro per dinar, ja que tinc molta gana. Avui l'amanida la deixo aparcada i m'agafo una empanada gran de tonyina, que em ve més de gust, i una cervesa (5,49€). M'instal·lo a un banc que hi ha al costat del súper. Mentre dino, avaluo la situació.
Els núvols estan tapant el cel a marxes forçades i comencen a ser força amenaçadors. S'apropa una tempesta. Haig de prendre una decisió ràpidament. Tinc tres opcions: a) continuar uns 20 quilòmetres més fins un càmping que tinc controlat en direcció a Graus, b) quedar-me al càmping d’Aïnsa que tinc a 500 metres o c) no temptar a la sort que he tingut fins ara i buscar un hostal i aprofitar per descansar tranquil.
Mentre penso quina de les opcions és la millor, es comencen a sentir uns trons llunyans. Crec que em quedo a Aïnsa. Opció a) descartada. La b) té l'inconvenient que si plou molt durant el dia, demà tindré la tenda molt mullada i per recollir serà un fàstic. A més, sembla que la tempesta es prepara forta.
Entro de nou al súper per comprar una terrina de gelat que em menjaré mentre prenc un café a la terrassa del bar que tinc just al costat. En aquest intèrval de temps, aprofito per buscar opcions pel pla c), és a dir, un hostal baratet. De seguida trobo un, el més econòmic dels tres o quatre que he trobat pel voltant. És l'hostal Apolo XI. Són 40 €, però que avui els donaré per ben gastats. I a sobre, està a dos minuts de la terrassa del bar. Bingo! Als 30 minuts d’estar allotjat comença el festival! M'hauria enganxat muntant la tenda al càmping. He pres una bona decisió! Què bé s’està estirat al llit després d’una bona dutxa mirant la tele i penjant històries a l’Instagran! 👌
Quan passa la tempesta, tres hores més tard, sembla que vol sortir el sol de nou. Decideixo que és hora de sortit del meu amagatall i fer una mica de turisme per la part antiga del poble. A més, he d'anar al Dia un altre cop per comprar coses per sopar i esmorzar.
Després de sopar, estirat al llit i mirant la tele, preparo l'etapa de demà. Haig d'anar a Sobrecastell i tinc dues rutes possibles: una curta, però amb molt desnivell i l'altra llarga, però amb menys muntanya. Per desfer el dubte, truco a la meva amiga Pilar que em recomana de totes totes fer la llarga. Amen!
Vídeo resum de l'app Relive:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada