ETAPA 41: RONCESVALLES - JACA

PAISATGES INCREIBLES DESPRÉS DE LA SORPRESA MATINAL 

Dilluns, 12 de juny de 2023

Distància: 129 km 
Temps: 6h 55' 
Velocitat mitjana: 18,6 km/h
Desnivell:  1.480 m D+ / 1.580 m D-

Són les 6 de matí. Com sempre als albergs de pelegrins, la penya comença a marxar molt d'hora. Els dos pelegrins que han dormit al meu habitacle marxen quan encara estic al sac mig adormit. Decideixo esperar estirat a la meva llitera a què el gruix  de gent de la meva planta marxi. Mentrestant, miro el mòbil i em trobo amb la primera sorpresa del dia. Tinc un àudio del Marco, el company gallec amb qui vaig compartir ruta ahir i amb qui pensava fer també l'etapa d'avui. Em diu que ha passat una nit molt dolenta pels roncs dels seus companys d'habitacable i que li ha donat moltes voltes a què fer amb la seva idea inicial i, finalment, ha decidit que abandona la Transpirenaica perquè no es veu amb cor de fer-la. En el seu lloc farà el camí Francès. De fet, ja està en camí en direcció a Pamplona.

Sorpresa majúscula! En Marco no deixa de sorprendre'm. Li desitjo molta sort i poso els peus a terra. Com ja estic sol a l'habitacle, començo recollint la roba i el material per carregar-lo a les alforges. Després toca visitar el lavabo i quan acabo, baixo amb les alforges a la cuina-menjador per esmorzar. No hi ha gaire gent. Com no vaig poder comprar iogurts en ruta, intento agafar un d'una màquina de "vending" que hi ha allà. El primer intent surt com el cul. No em fixo bé en els números dels productes i pico un que no té iogurts. En aquella fila no en quedava cap. Són pocs diners, però fa ràbia. Al segon intent em fixo millor i aconsegueixo el meu iogurt. 

Després d'esmorzar tranquil·lament. És molt d'hora i crec que fa fresca, així que m'ho prenc amb calma. Abans de les 7:30 surto fora de l'edifici principal i demano a un dels voluntaris de l'alberg que m'obri el magatzem per treure la meva bicicleta que ha passat la nit allà amb unes quantes bicicletes més.

Després de les fotos de rigor a la porta de l'alberg i amb tot carregat a la bicicleta, començo l'etapa d'avui a les 7:53 en direcció, en principi, a l'alberg de Santa Cília que es troba a uns 18 quilòmetres de Jaca. Arribar a Jaca és una opció, però està a uns 130 quilòmetres i, tenint en compte que és una etapa de muntanya, crec que serà massa.

Una foto abans de sortir

La sortida és trepidant. Baixada a tot gas. Després de la pallissa d'ahir, començar amb baixada s'agraeix molt. Circulo per la carretera que va a Pamplona. És una carretera ampla i en molt bon estat. Aquesta primera part de baixada ràpida té uns 5 quilòmetres i, quan passo per  Auritz, els carrers del poble són una riuada de pelegrins, alguns procedents de Roncesvalles, però molts altres estan sortint d'allotjaments privats d'aquest poble.

Deixo enrere el poble i 2 quilòmetres més endavant em passo de llarg una cruïlla cap a Garralda. Vaig massa ràpid i no he mirat el navegador. Sort que aquest, després d'uns 200 metres, m'avisa que m'he desviat de la ruta. Toca girar cua i agafar aquest desviament cap a Garralda per una carretera local.

Garralda

 

El matí és fresc, però amb una mica de sol i boira lleugera sobre els prats que mostren un verd intens. L'ambient té olor a humitat després de les fortes pluges de la tarda-nit anterior. 

El pas per la vessant sud de la Selva d’Iratí és increible, d'una bellesa aclaparadora que deixa una forta emprempta en el meu ànim. De les millors estampes de tot el viatge.

Selva d'Irati

Els paisatges i pobles passen ràpidament. Tot i que la ruta transita a una alçada important, al voltant dels 1.000 m. d'altitud, el perfil no és massa dur. Entre Garralda i Abaurregaina hi ha la primera dificultat del día amb un petit port d'uns 5 quilòmetres, però amb un desnivell màxim del 7%, que després de les pujades que he fet els darrers dies, em resulta relativament fàcil. 

Abaurregaina

El dia és cada cop més calurós. La frescor de les primeres hores del dia s'ha temperat força i començo a treure'm alguna peça de roba que em sobra.

Arribo a Jaurrieta (km 31), en ple Vall de Salazar, quan porto unes 2 hores i escaig de ruta. La carretera passa pel mig del poble. És molt maco. Avui és d'aquells dies que estic gaudint de valent. 

Jaurrieta

De Jaurrieta a Eskaroze la carretera N-124 és molt favorable amb una llarga i ràpida baixada de 5 quilòmetres entre boscos i prats amb algunes paelles molt tancades que m'obliguen a extremar la precaució. Els ulls em porten a admirar el paisatge, però el seny m'obliga a no apartar la vista de la carretera. 

A Eskaroze deixo aquesta carretera i agafo el desviament de la dreta en direcció a Gorza per la N-178. A Gorza em torno a desviar per una carretera local (NA-2130) que em porta fins a Bidankoze per la Vall del Roncal. Toca tornar a pujar. Aquesta vegada és un altre port de 5 quilòmetres semblant al primer.

Una mica abans de Bidankoze, corono el port i començo una llarguïsima baixada acompanyant el riu Biniés que em porta a Burgi, un bonic poble amb un pont medieval i que és el darrer de Navarra. La carretera continua baixant i jo continuo gaudint. Quan deixo Burgi torno a agafar carretera ampla, la N-137, i el riu Biniés s'ajunta amb el riu Ezka, molt més caudalós, on trobo grups de gent equipats amb neoprens fent barranquisme o quelcom semblant.

Pocs quilòmetres després de Burgi, deixo la bonica i espectacular Navarra per entrar a l'Aragó. En aquest moment tinc la certesa que estic a prop de casa, tot i que encara tinc molts quilòmetres i etapes per endavant, però arribar a la comunitat veïna em provoca aquesta sensació de què això ja ho tinc a la butxaca.

M'aturo en un dels ponts de pedra que travessen el riu Ezka/Esca per fer unes fotos i en aquell moment passa pel meu costat, a tot gas, un cicloturista que està fent "bikepacking". En pocs segons arrenco jo darrere d'ell amb l'objectiu d'atrapar-lo. No ho faig per res en especial. És simplement una motivació per augmentar el ritme. Una mena de petit repte.

El tinc a uns 100-200 metres davant meu i no puc escorçar gaire les distàncies. És baixada i, per tant, terreny favorable per tots dos. Per sort, el cicloturista s'atura a l'entrada de Salvatierra de Esca. I jo ho faig darrere d'ell. Em presento i li dic que fa una estona que vaig darrere d'ell. M'explica que es diu Ramon, que és català i que està fent la Transpirenaica. Va començar ahir a Hondarribia i va patir moltíssim perquè va intentar fer l'etapa per camins de muntanya. Es veu que estaven plens de fang, eren força tècnics i que va poder avançar molt poc. Per aquest motiu avui ha decidit fer carretera fins a Jaca. I ja des d'allà, intentarà, tornar a la ruta de camins i corriols. 

S'ha aturat perquè està buscant un lloc per dinar. Li dic que jo també estic en fase d'aturar-me a dinar, però que normalment busco un supermercat o una botiga per comprar alguna cosa, el que passa és que avui serà un pèl més complicat perquè estem travessant pobles molt petits i l'oferta és molt limitada.

Al final, decidim avançar una mica més plegats i buscar alguna cosa en els propers pobles que trobem. Tenir companyia de tant en tant durant el viatge ve molt de gust.

I just 5 quilòmetres després arribem a Sigüés, un poble també força petit, però just al costat de la carretera que passa pel centre del poble, trobem un bar amb terrassa, Bar Casa Pajares. Decidim que és un bon lloc per dinar i ens aturem.

Amb el Ramon al Bar Casa Pajares

Entrem al bar i veiem unes quantes taules ocupades per gent que està dinant. La senyora del bar està servint plats de paella i, tant el Ramon com jo, comencem a salivar. Un plat de paella és el que ens ve de gust ara!

Quan la senyora del bar se'ns apropa per preguntar-nos què volem, en Ramon li diu que volem dinar el menú del dia. Ella ens contesta que només ens pot oferir entrepans. En Ramon li diu que si no podem menjar el que estan menjant els senyors entaulats. I ella ens explica que no perquè el menú que fa és només per als treballadors que van cada dia a dinar allà i que és una cosa tancada entre l'empresa dels treballadors i el bar. Insisteix que només ens pot oferir entrepans. En Ramon no es rendeix i li demana, si us plau, si pot fer una excepció amb nosaltres. La resposta és que no ho pot fer. No tenim opció. Entrepà o res. A mi ja m'estava bé un entrepà calent, però es veu que al Ramon no. Finalment, es dona per vençut i demanem dos entrepans de llom amb formatge que ens entren d'allò més bé amb unes cerveses 0.0, un gelat i el cafè per tancar l'àpat. Quan paguem, en Ramon es despenja i diu que em convida! Li dic que no ho faci, però ell insisteix. Paga ell. No se'n parli més. Doncs, moltes gràcies, Ramon. Te'n dec una. A la tarda, a Jaca, et convido jo. 

Sí, a Jaca. Mentre dinàvem he decidit que aniré amb el Ramon fins a Jaca. Ell té un hotel reservat i jo tinc l'opció de dormir a l'alberg de pelegrins que hi ha allà. Mentre prenia el cafè, he trucat i m'han dit que no tindré problemes per dormir perquè en aquesta època no fan ple mai. Perfecte!

Reprenem la ruta. Encara ens queden gairebé uns 50 quilòmetres. Si els hagués de fer sol, potser m'ho pensaria, però en companyia és més fàcil.

A 3 quilòmetres de Sigüés, enllacem amb la N-240, la carretera que va de punta a punta dels Pirineus. Portem un bon ritme i, com no hi ha molt tràfic, podem anar molta estona en paral·lel tot xerrant. Ens expliquem la vida. Ell és veterinari, està separat, té dos fills i una nova parella. Em parla dels seus viatges a països exòtics, i així, entre història i història, els quilòmetres passen més depresa.

Després de dinar la calor i la xafogor són importants i aviat els nostres bidons es queden eixuts. Per sort, a Puente La Reina de Jaca, km 106, trobem una font al costat de la carretera i podem omplir-los de nou.

El perfil de la ruta d'ençà que estem a la N-240 no és favorable. Tota l'estona pica cap amunt amb molt pocs trams de baixada o plans que ens permetin descansar una mica.  

I així, de mica en mica, arribem a Jaca després de gairebé 7 hores de ruta. El cul i les cames fan mal. Un cop dins de Jaca ens acomiadem perquè el seu hotel està en una altra direcció, però queden en trucar-nos més tard per fer una cervesa i prendre alguna cosa.

Abans d'anar cap a l'alberg que és força cèntric, vaig primer a la recerca d'un caixer per treure calés. Estic pràcticament sense "cash" i als albergs es paga sempre en efectiu. Després del caixer, decideixo passar per un taller perquè m'he adonat que la roda del darrere està sense dibuix. Es nota que és la que porta tot el pes. La meva idea és intercanviar les rodes perquè la de davant està força bé. El primer taller que trobo no em soluciona el problema. Em diu que està molt enfeinat i que no m'ho pot fer, però m'indica on puc trobar un altre taller a prop. En el segon també estan molt enfeinats perquè es veu que aquest cap de setmana fan la mítica "Quebrantahuesos" a Sabiñánigo i es veu que tothom ha portat les seves bicicletes per posar-les a punt. De tota manera, un dels mecànics de la botiga surt a veure la bici i, després de revisar les rodes, em recomana no intercanviar-les perquè podria perdre el control de la direcció si poso la roda desgastada al davant. I em diu també que amb la roda desgastada encara puc fer força quilòmetres si vaig per carretera preferentment. Perfecte. Una despesa menys!

Deu minuts més tard, arribo a l'alberg de Jaca. No està malament. Potser està al 40-50% d'ocupació. M'instal·lo a la primera planta en un racó on estaré sol i podré tenir més espai.

Després de la dutxa i la mini bugada que faig, surto a comprar a un supermercat. Necessito comprar força menjar perquè no em queda gairebé res. I com la cuina està força equipada, compro també mitja dotzena d'ous que em bulliré per portar-los a sobre pels dies vinents.

Quan acabo de comprar i surto del súper, el cel està ple de núvols negres i comença a tronar. Truco al Ramon i decidim que és millor no quedar perquè la tarda no està per sortir a prendre res. Ens acomiadem i quedem que ens anirem parlant els propers dies per si podem coincidir.

Marxo a correcuita a l'alberg, i just quan arribo comença a ploure amb ganes. Un altre cop que la pluja m'agafa aixoplugat. Malauradament, avui no podré visitar Jaca.

Un altre etapa al calaix. Avui malgrat que al final m'han sortit 1.500 m. de desnivell positiu, m’he trobat molt bé i 100% recuperat de la trinxada d’ahir. Crec que el meu cos està molt adaptat a l'esforç i es capaç de recuperar-se amb molta rapidessa.

Vídeo resum de l'app Relive: