REMATO EL CAMÍ DEL NORD
Dissabte, 10 de juny de 2023
Distància: 92 km
Temps: 5h 17'
Velocitat mitjana: 17,3 km/h
Desnivell: 1.300 m D+ / 1.140 m D-
El dia comença de forma esplendorosa. Cel blau i bona temperatura. La tenda està totalment molla per l'efecte de la pluja d'ahir a la tarda i de la humitat de la nit. Això m'obliga a sortir una mica més tard de l’habitual perquè abans haig d'eixugar la tenda. Plegar la tenda humida és una merda. Sort que fa sol i de mica en mica, i amb l'ajuda d'una baieta, puc deixar-la ben eixuta.
Finalment, quan falten cinc minuts per les 9 del matí, surto del càmping. Avui, si tot va bé, finalitzaré el Camí del Nord a Irún, i m'endinsaré a Navarra per començar el temut atac als Pirineus.
La primera part de la ruta és molt maca vorejant la costa basca per la N-634. També s'ha de dir que el temps està ajudant. Després de Zumaia, arribo al bonic poble de pescadors de Getaria (km 7).
 |
| Guetaria |
Sense aturar-me, continuo la ruta resseguint la costa basca, sense deixar de veure Guetaria a la meva esquerra, i poc després arribo a la senyorial Zarautz (km 11).
 |
| Platja de Zarautz |
 |
| Restaurant o Jatetxea del televisiu Arguiñano |
La ruta continua per la N-634, però abandono temporalment la costa. A lasortida de Zarautz toca pujar un petit port de dos quilòmetres que, després de baixar-lo, em porta a Orio, un tradicional poble pesquer de la costa guipuscoana (km 16). Orio és famosa per tenir el millor equip de traineres del cantàbric que ha guanyat 32 cops la famosa competicíó "Bandera de la Conxa" que se celebra a Donostia.
 |
| Diferents vistes d'Orio |
 |
| Foto des del pont d'Orio després de la caiguda |
La ruta continua a una certa distància de la costa, però resseguint el riu Oria durant molta estona. Passo per Aginaga, Usurbil, Zubieta i, finalment, Lasarte-Oria, on deixo definitivament de pedalar al costat del riu.
Des de què he sortit de Zumaia aquest matí, estic trobant molts ciclistes per la carretera, alguns sols, però la majoria en "grupeta". Es nota que Euskadi és el regne dels ciclistes. Molts d'ells, els que anaven en la mateixa direcció que jo, es posen a la meva alçada i em pregunten sobre el que estic fent. I alguns m' acompanyen durant una estoneta fent-me encara més agradable l'etapa d'avui.
Després de Lasarte-Oria, i abans d’entrar a Donostia, m’aturo a un Decathlon (km 31), que tinc localitzat i introduït al navegador des d'ahir al vespre. L'objectiu principal és comprar un cartutx de recanvi de Campingaz, però també aprofito per comprar uns guants (vaig perdre un a Portugal) i uns electròlits per posar a l’aigua.
Des d'aquest punt fins a Donostia, no hi ha més de 7-8 quilòmetres. És un recorregut molt urbà que passa per diferents poblacions i barris sense solució de continuïtat fins a arribar al centre de la capital.
 |
| Imatges de Donosti |
Donostia, en el km 40 del dia, està ple a vessar de gent i tan elegant com sempre. Faig una passejada amb la bicicleta pel centre i passant per la Plaça de Catalunya, al costat de la "Parroquia de San Ignacio", em trobo amb una competició d’aizkolaris (talladors de troncs). És un esport que em crida molt l'atenció i que mai havia vist en directe. La veritat és que és un espectacle veure als "aizkolaris", tant homes com dones en plena feina de tallar troncs amb una destral. Molt dur!!
Deixo Donostia quan són, més o menys, les 12:30 del migda. No em puc entretenir perquè encara no porto ni tan sols la meitat de l'etapa d'avui.
La sortida la faig per part del recorregut de la Behobia - San Sebastian que vaig córrer ja fa uns quants anys i de la qual tinc grans records. El tram tampoc és que sigui gaire maco perquè la pressió urbanística i industrial del tram que em porta a Irún és molt gran. Passo al costat de Pasaia, Lezo i Errenteria, abans d'arribar a Irun.
Al km 55 aproximadament, arribo a l'entrada de la ciutat. Veient el que tinc per endavant, crec que m'haig d'aturar aquí a dinar, ja que més tard, deixo tot el Cantàbric i començo a baixa en direcció a Navarra, i fins a Sunbilla no hi ha cap població important on trobar algun supermercat.
Busco, com sempre, a Google i trobo un Lidl a prop de la ruta. No haig de comprar gaire cosa perquè tinc gairebé de tot. Només una amanida preparada. De cerveses fresques no en trobo. Tinc mala sort ensopegant amb un Lidl que no té neveres amb begudes. L'opció és buscar a prop algun lloc on comprar una per acompanyar l'amanida. Trobo una benzinera a 500 metres (fora de ruta) i allà compro la cervesa 0.0. A l'ombra, em menjo l'amanida i una mica de fruita que porto a les alforges i acabo amb un cafè per completar el dinar.
Arrenco de nou travessant Irun pel centre i surto per Behobia, al costat del pont internacional per on es passa a França.
 |
| Ajuntament de Irun |
A Behobia acaba la part del Cantàbric (Galícia, Astúries, Cantàbria i País Basc) i comença la part més dura pels desnivells que trobaré. La ruta fa un gir d'uns 90º i agafo direcció sud en direcció a Navarra per la N-121-A. Aquesta part del recorregut va paral·lel al riu Bidasoa que en molts trams fa frontera amb França.
Deixo enrere pobles i ciutats industrials, i torno als espais naturals, al verd. Per aquesta part passo al costat de pocs nuclis habitats. Tinc l'opció d'anar per la via verda del Bidasoa que va paral·lela al riu i a la carretera, però veig des de la carretera que hi ha trams durs i m'estimo més avançar tranquil i a bon ritme.
Sort que el recorregut, sempre al costat del riu, és maco i en alguns punts ho és molt. No fa sol, però la xafogor convida a aturar-se en alguns d'aquests punts que fan goig.
Finalment, després de gairebé set hores i mitja d'ençà que vaig sortir de Zumaia, arribo al càmping que es troba abans de Sunbilla, un petit poble a l’entrada de la Vall del Batzan que servirà de punt d’inici de les etapes pirinenques (mamà pupa!!). Demà a Roncesvalles entrant per França. Tocarà patir una miqueta.
El càmping Ariztigain, que és així com es diu, és molt maco, especialment la part destinada a les tendes. Està al costat del riu Bidasoa, està ple de roures centenaris i és molt verd.
Durant la tarda, acampa a prop meu un cicloturista. Ens saluden i intercanviem informació del que estem fent. Ell es diu Marco, és gallec i ha començat avui a Irun amb la intenció de fer la Transpirenaica. Li dic que jo també, però que en el meu cas evitaré anar per camins i rutes complicades d'alta muntanya. No parlem gaire més perquè es fica a la seva tenda i no el torno a veure més durant tota la tarda-vespre-nit. Sembla un paio peculiar.
Ah, per cert, amb l’etapa d’avui he superat els 4.000 km de viatge!!! Estic molt content perquè, tot i els problemes mecànics durant la ruta, els estic gaudit moltíssim!!
 |
| La meva tenda en primer pla i la del Marco al fons |
Video resum de l'etapa de l'app Relive:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada