ETAPA 36: SERDIO - AMPUERO

A CASA DEL MEU NEBOT NÉSTOR!

Dimecres, 7 de juny de 2023

Distància: 116 kms
Temps: 6h 57' 
Velocitat mitjana: 16,6 km/h
Desnivell:  1.330 m D+ / 1.450 m D-

Avui matino força. Sempre que dormo a una habitació sol i en llit ample, acostumo a llevar-me més tard, però avui tinc etapa molt llarga i molt dura. No vull arribar molt tard a Ampuero, a casa del meu nebot, on passaré la nit.

El dia torna a ser fresc i sembla que avui pot ploure una mica en algun moment, segons les previsions que vaig veure ahir a la tele de l'habitació. Hauré de deixar l'impermeable a mà per si l'haig de treure a correcuita.

El recorregut d'avui promet ser interessant perquè passaré per pobles i ciutats emblemàtiques com San Vicente de la Barquera, Comillas, Santillana del Mar o Santander, així com per valls extraordinàries com la de Güemes o la de Meruelo. Tots aquests llocs els tinc molt presents perquè hi vaig passar fa dos mesos caminant.

El primer poble que travesso és San Vicente de la Barquera quan porto només 7 quilòmetres d'etapa, però abans he travessat el parc natural d'Oyambre, un indret espectacular que té enormes platges envoltades d'una extensa massa forestal. La serralada dels Pics d'Europa al fons és impressionant amb una mica de neu encara en alguns dels seus cims. És un territori de gran riquesa ornitològica, localitzada a les seves ries i aiguamolls.

San Vicente de la Barquera

Platja de San Vicente de la Barquera

A San Vicente de la Barquera no m'aturo per visitar-la perquè he estat diversos cops. Així que tiro milles a la recerca de Comillas que la tinc a uns 30 minuts. Aquí tampoc m'aturo gaire. Només el just per fer unes fotos. Fa dos mesos, una de les etapes del Camí del Nord la vaig acabar aquí i, per tant, també la tinc molt vista.

Comillas

Avui, a diferència dels darrers dies, no vaig per la N-634. He triat la ruta costanera que és força més maca perquè gairebé tot el temps vas veient el mar Cantàbric mentre travesses prats i boscos verds. Llàstima que el dia sigui tan gris. Amb sol deu ser espectacular.

El següent poble "important" és Cobreces on es pot veure una església molt maca. Per sortir d'aquest poble tinc seriosos problemes perquè la carretera local que estic seguint està tallada i no acabo de trobar la ruta alternativa. Finalment, després d'alguns intents trobo el camí correcte.

Església de Cobreces

Passat Toñanes, en el km 28 de la carretera CA-131 i uns quilòmetres abans d'arribar a Santillana del Mar, tinc una de les trobades més maques que he tingut fins al dia d'avui. 

En una de les moltes pujades del dia, veig davant meu, a l'altra banda de la carretera un suposat pelegrí que va en direcció contrària a la que hauria de portar per anar a Santiago. Quan estic a prop d'ell, li dic fent broma que Santiago està en direcció contrària. Riu, em saluda efusivament i em convida a aturar-me. Ho faig passant a l'altre cantó de la carretera on es troba ell. 

Qui és aquest personatge? Doncs és en Francisco Rábano, un noi de Ponferrada (Lleó) que viu a Màlaga. És un exexecutiu de Silicon Valley, consultor i especialista en benestar laboral que està donant la volta caminant a la península per la costa, de Portbou a Hondarribia, i sense deixar de treballar! Ho fa on-line i visitant empreses de caràcter social que troba per la ruta. Porta moltíssims mesos, gairebé 17, fent la volta a la península. És un paio singular i genial. Us recomano que seguiu el seu perfil. És molt divertit, diu coses molt interessants i fa uns posts amb vídeos i imatges ben parides. Paga molt la pena. De les millors troballes personals de la ruta. Seguiu-lo a Instagram!! @frabano

Amb en Francisco Rábano, de #lentapremura

Després d'una bona estona xerrant a peu de carretera, arriba el moment d'acomiadar-se del Francisco, però ens passem els telèfons per a mantenir el contacte.

Amb el magnífic regust que m'ha deixat aquesta trobada, reprenc la marxa. Estic a prop de Santillana del Mar. Em resten uns 6-7 quilòmetres per arribar-hi. 

Quan arribo a Santillana del Mar, ni tan sols m'aturo a fer una foto. Està petat de gent!! I això que estic passant per la carretera. El centre deu estar impossible. I tot això en un dimecres laborable. Com es deu posar els dies festius!

Poc després de deixar enrere Santillana, comença a ploure una mica. M'aturo sota un arbre que hi ha al costat de la carretera per posar-me l'impermeable. Per sort, en pocs minuts deixa de ploure. A veure si aguanta el dia.

Després de 5 quilòmetres arribo a Barreda. Recordo que un dels dies que vam fer el Camí del Nord caminant, la Tensi i jo vam haver d'agafar el tren FEVE de via estreta entre Boo de Piélagos i Barreda perquè jo portava els peus molt llagats i volia retallar un tros d'etapa on hi havia un tram molt lleig que passava al costat de la factoria Solvay. Eren molt pocs quilòmetres en tren, però bastants caminant perquè el camí donava una volta per passar per Arce. Per tant, aquests quilòmetres que no vaig fer caminant, avui els faré en bicicleta, amb la qual cosa podré dir que he fet el camí sencer. 

Efectivament, el tram de dos-tres quilòmetres és molt lleig, però en bicicleta me'l liquido en un tres i no res. Passo també per Arce i per alguns dels pobles que tenia pendent, com Requejada.

Pont d'Arce que travessa el riu Pas i el poble d'Arce al fons

Quan passo per aquests pobles, ja tinc Santander a prop. Crec que em deuen restar uns deu o dotze quilòmetres, però crec que no entraré a la ciutat perquè també la conec i, sobretot, vaig una mica just de temps. A més, m'obligaria a fer uns quants quilòmetres més perquè hauria d'anar i tornar per poder superar la badia de Santander. També tinc l'opció d'anar-hi i des del port agafar el ferri per creuar-la fins a Somo. Aquest és el trajecte que vam fer caminant durant el Camí del Nord, però en sentit contrari. Així que decideixo fer la ruta més curta que passa per Astillero, Pedreña i Somo. Crec que aquí, a Somo, serà un bon lloc per aturar-me a dinar. És un lloc que té supermercats i bars. Calculo que, si tot va bé, puc ser-hi en poc més d'una hora (uns 24-25 km). 

Tal com he calculat, abans de les 14 hores arribo a l'entrada de Somo després de travessar el pont de la ria de Cubas. El dia continua molt tapat i amb ganes de ploure. Busco a Google un supermercat i en trobo un a prop. Compro únicament per dinar perquè avui soparé amb el meu nebot a Ampuero i demà, també, esmorzaré a casa seva.

Amb la compra feta, m'apropo a la zona de platja. El lloc està força ple de gent malgrat que el temps no acompanya. M'instal·lo en un llarg banc de ciment amb vistes a la platja i, a la meva esquerra, a la ciutat de Santander.

Després de dinar, i sense entretenir-me gaire perquè el dia és lleig, continuo la meva ruta per la carretera de Santoña. És una llarga recta que té un carril bici al costat. Segueixo per aquesta carretera durant uns set-vuit quilòmetres fins que trobo la indicació de Güemes a la dreta.

Em fa molta il·lusió tornar a passar per aquesta vall on es troba l'alberg de "El abuelo Peuto" al costat del poble de Güemes. És un alberg molt i molt especial on vam fer nit durant el Camí del Nord.

En un bar de carretera just en el poble de Güemes faig una breu aturada per fer un cafè. A Somo no l'he fet perquè els bars al costat de la platja estaven petats de gent i no em venia de gust.

Vista de la Vall de Güemes des del bar

I després de la Vall de Güemes tocava la Vall de Meruelo amb el seu poble més important: San Miguel de Meruelo (km 92). Totes dues valls molt recomanables.

Circulant per la Vall de Meruelo 

Són les quatre de la tarda i encara em resta al voltant de 1h30' d'etapa. Avui està sent un dia dur amb una ruta que té contínues pujades i baixades, és a dir, un autèntic trenca-cames. Estic cansat i tinc ganes d'arribar. Sort que aquesta part és força plana i rodadora, tot i que per arribar a Ampuero des de Colindres, que es troba al nivell de mar, tindré 8 quilòmetres de suau pujada.

D'ençà que deixo les valls de Güemes i Meruelo i supero l'alt del Portillo, el camí es torna favorable i puc avançar ràpidament, primer, en direcció a Escalante i després a Gama on agafo la N-634 fins a Colindres. I ja des d'aquí començo a pujar fins a Ampuero passant prèviament per Límpias remuntant la ria que porta el seu nom.

El trajecte des de Colindres fins a Ampuero és molt agradable. Al començament per la N-629 i més tard per un passeig fluvial on puc veure gent amb piragües remuntant la ria. Dos quilòmetres més i arribo al meu destí seguint les indicacions que m'ha enviat el meu nebot al whatsapp. Finalment, m'he salvat de la pluja que fa molta estona que descarregar.

Remuntant la ria de Límpias

I com si estigués tocat per una vareta màgica durant tots els dies que porto de ruta, al quart d'hora d'estar a casa del meu nebot Néstor, plou com feia temps no veia. Més de trenta minuts plovent a bots i barrals. Vaja, que si m'agafa en ruta en un lloc desprotegit, no vull saber com podria haver acabat la cosa. 

Després del xàfec, en Néstor em porta al centre del poble d'Ampuero en cotxe perquè realment on estem nosaltres és a un llogaret anomenat Marrón que està a tocar. Fem una volta turística pels llocs més interessants del poble on viu. Ell treballa pel Govern de Cantàbria com a agent forestal. M'explica que aquests dies la feina ha consistit a seguir el rastre d'ossos perquè estan fent un cens. 

I acabem la tarda-nit, sopant com cal a un bar del poble. Merescut premi després d'una etapa molt maca i, al mateix temps, molt dura.

Vídeo resum de l'etapa amb l'app Relive: