ADIOS ASTÚRIES, HOLA CANTÀBRIA!!
Dimarts, 6 de juny de 2023
Distància: 104 kms
Temps: 6h 10'
Velocitat mitjana: 16,9 km/h
Desnivell: 1.200 m D+ / 1.100 m D-
El dia comença molt d'hora a Amandi. És el que té anar a dormir tan d'hora. En Sergio ens té preparat un magnífic esmorzar per carregar els nostres dipòsits d'energia. Avui toca etapa llarga per acomiadar-me d'Astúries i cal estar preparats. De tota manera, tot i que superaré els 100 quilòmetres, crec que el desnivell avui no serà tan important. O això espero!
La sortida es demora una mica perquè no parem de xerrar a la porta de l'alberg. Finalment, marxem tots plegats, uns caminant i jo amb la bicicleta en direcció contrària perquè la ruta d'avui torna a passar per Villaviciosa per poder agafar la carretera nacional.
 |
| Ajuntament de Villaviciosa |
El dia, com la majoria dels que he tingut les darreres setmanes, comença força tapat i fresc, però a mesura que vaig avançant el dia es va obrint i arribant a Colunga el sol ja torna a brillar.
L'etapa d'avui, em porta molt bons records perquè fa dos mesos vaig passar per molts dels llocs per on passo avui. Un d'ells és Colunga.
 |
| Església de Colunga |
 |
| Voltants de Colunga i de la seva platja |
En aquesta etapa de comiat d'Astúries, estic gaudint de les seves valls d’un verd intens (i això que fa temps que no plou), de les vaques pasturant i de les seves platges. La temperatura és molt agradable i m'ho estic passant molt bé.
Un altre lloc que em porta records, però en aquest cas, no tan bons, és el pas per l'església i alberg de San Esteban de Leces, km 37 de l'etapa d'avui. El mes d'abril vam passar per aquí, en concret pel camí que passa per darrere de l'església, però aquell dia la climatologia va ser terrible. D'ençà que vam sortir de Ribadesella va ploure a bots i barrals amb molt fort vent. Ho vam passar molt malament. Van acabar molt xops i congelats.
Avui, el dia és fantàstic i la percepció del lloc és diferent de la d'aquell dia. Estic a prop de Villaviciosa on penso aturar-me a fer un segon esmorzar, però l'aturada aquí és obligada.
 |
| Parròquia de San Esteban de Leces |
De San Esteban de Leces a Ribadesella és una llarga baixada d'uns 5 quilòmetres que em porta al passeig marítim d'aquesta població.
Deixo el passeig quan arribo al port de Ribadesella i passo a l'altra banda pel pont de la Ria del Sella. L'objectiu és buscar un lloc per fer la primera aturada i menjar alguna cosa. També necessito carregar el mòbil i la powerbank perquè aquesta nit a l'alberg he tingut problemes per carregar-los. Bé, em vaig oblidar d'endollar-los i he sortit amb mitja bateria.
M'aturo a la cafeteria Varekay quan porto uns 42 quilòmetres d'etapa i allà faig un segon esmorzar força complet mentre aprofito per carregar dispositius.
 |
| Port de Ribadesella |
 |
| Platja de San Antolín de Bedón |
D'aquí fins al darrer poble d'Astúries, que és Bustio, tinc encara uns 35 quilòmetres de bona carretera i sense grans desnivells. La ruta travessa zones verdes i poc poblades excepte Posada de Llanes, Celorio (km 66) i el mateix Llanes (km 72) que evito travessar passant per dalt, ja que el conec de quan vaig fer el Camí de Nord a l'abril.
Els darrers 23 quilòmetres els faig en poc més d'1 hora i calculo que podré parar a dinar a Unquera, primer poble de Cantàbria. De Bustio a Unquera només hi ha el pont sobre el riu Deva que les separa. De fet, el molló on marca els límits de les dues comunitats es troba just al mig del pont.
 |
| Molló al mig del pont de Bustio-Unquera |
Són les dues del migdia i busco un supermercat on anar a comprar menjar. Trobo un Dia força a prop de la carretera i m'apropo per carregar provisions. No només pels àpats d'avui i per l'esmorzar de demà, sinó també per tornar a tenir menjar de reserva ja que pràcticament no em queda. Em gasto una mica més de 14 €.
Amb la compra m'apropo a una plaça que hi ha al costat i dino assegut en un banc des del qual puc veure a poca distància l'hostal on vam dormir fent el Camí de Nord.
Quan acabo de dinar és el moment de buscar on dormir aquesta nit. Tinc el telèfon de l'alberg de Serdio i quan truco, em surt una senyora que em diu que l'alberg municipal fa temps que és tancat, però que ella disposa d'habitacions privades per llogar. Em diu que seran 20 € la nit en habitació individual, bany comunitari i dret a cuina. Davant dels meus dubtes, em diu que el següent alberg de pelegrins es troba a San Vicente de la Barquera i que allà també em cobraran 20 €, però dormiré a una llitera. M'ha convençut. Li dic que em guardi una habitació i que en 1 hora hi seré allà. M'explica com arribar-hi perquè em diu que el lloc és una mica perdedor.
Els darrers quilòmetres fins a Serdio no són fàcils. Acabo de dinar, fa calor i gairebé tot el que queda és en pujada. Fins a Pesués continuo per la N-634, però quan deixo el poble agafo un desviament per un camí asfaltat que m'ha de portar fins a Serdio.
 |
| Església de Serdio |
Els darrers 2-3 quilòmetres que tinc fins al poble són durs. Una llarga rampa que no s'acaba mai de molt desnivell em porta fins al bell mig del poble on es troba l'església. Seguint les indicacions de la senyora haig de continuar pel carrer principal fins a sortir del poble i allà veuré una casa-xalet amb el rètol d'Apartaments Katy.
Em costa una mica trobar-lo fins al punt que haig de trucar un altre cop a la dona per dir-li que no trobo casa seva. Al final, em trobava a poc més de 100 metres de l'entrada, però havia agafat un camí equivocat que m'havia portat a la part posterior del xalet.
 |
| Vistes des del xalet de Serdio |
Quan hi arribo tinc una grata sorpresa. La veritat és que no pensava trobar-me una casa tan nova i tan ben equipada: habitació amb llit doble i TV per a mi sol amb dret a cuina i un magnífic chill-out al jardí. A la casa només tres pelegrins. Jo a l'habitació doble i dos més que anaven separats a una habitació amb dos llits individuals. A mi em va tocar la bona, perquè vaig trucar per reservar abans que els altres dos pelegrins.
 |
| La meva habitació i la cuina |
 |
| Terrassa del xalet amb un petit chill out al porxo |
La tarda la dedico a descansar al xalet. Un dels pelegrins és un cicloturista de Vitoria, Miguel, que viatja amb un remolc enganxat a la bicicleta i ens passem tot el que resta de tarda asseguts a les butaques del chill-out menjant festucs, gentilesa de la casa i parlant sobre bicicletes. És un expert en la mecànica de bicicletes.
Video resum de l'etapa de l'app Relive:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada