ETAPA 34: SOTO DE LUIÑA - AMANDI

UN ALTRE DIA DE TALLERS!

Dilluns, 5 de juny de 2023

Distància: 92 kms
Temps: 5h 45' 
Velocitat mitjana: 16,0 km/h
Desnivell:  1.270 m D+ / 1.270 m D-

Avui, com he dormit a un alberg i el trànsit de pelegrins comença molt d'hora, em toca matinar. Són dos quarts de set i fora encara no ha sortit el sol, tot i que ja clareja. Ritual de cada matí: primera recollida de material, lavabo, esmorzar bàsic perquè ahir no vaig poder comprar per ser festiu el que acostumo a prendre al matí, recollida i preparació de les alforges... i llestos per sortir quan són gairebé dos quarts de vuit.

Preparat per començar la 34a etapa

Dels cicloturistes que avui hem dormit a l'alberg, soc el primer en marxar. Avui tinc una mica de pressa perquè no sé quant de temps perdré a Avilès amb el tema de la reparació del canvi. Tinc localitzat el taller i l'he introduït al meu navegador Koomot. Pel que veig, tinc poc més de 33 quilòmetres i, com el perfil que tinc en aquesta part de l'etapa és bastant "durillo" amb força pujades i baixades, crec que les dues hores i escaig no me les traurà ningú.

Començo el dia, com el vaig acabar ahir, és a dir circular, sempre que pugui, per la N-632a, i evitar així sorpreses en la ruta. El dia sembla que serà calorós, però de moment és fresquet perquè el sol és encara força baix i ni tan sols es veu per sobre de les muntanyes.

Intento tocar el menys possible el canvi. Només l'estrictament necessari, especialment a les pujades. Sembla que, de moment, no va molt malament i puc canviar evitant els pinyons dels extrems.

Quan porto una hora de ruta i gairebé la meitat dels quilòmetres que tinc fins al taller, arribo a Muros de Nalón i travesso el riu (Nalón, of course).

Riu Nalón des del pont que uneix Muros de Nalón i Sotu'l Barcu

Després de travessar el pont, passo per Sotu'l Barcu (nom curiós per a un poble) i començo a pujar un port d'uns quatre quilòmetres que quan arribo a dalt, sé que és el Picu Trapa. En alguns trams de la pujada, les més costerudes, intento fer entrar el pinyó més gran però no puc. La cadena no puja i fa el soroll que feia ahir. 

Arribo a una rotonda al Km 25 (aprox.) i segueixo la indicació que marca "Avilès 8" però just quan surto de la rotonda seguint l'indicació, veig que a la següent posa "Piedras Blancas 1.5". Veure el nom d'aquest poble, m'activa alguns records i  decideixo aturar-me un moment. La raó d'aquesta aturada és que tinc un amic corredor "asturianu" que conec des de fa molts anys. El vaig conèixer a la prova de la marató del Mundial d'Atletisme Màster del 2005 que es va celebrar a Donosti i, després, el 2008 a la marató de Berlín. És l'Eduardo, alies "Cascayo" i recordo que viu a "Piedras Blancas". De fet, sempre em deia que si anava per Astúries passés per casa seva a visitar-lo i que allà sempre tindria un llit. Ostres!! Massa tard. L'hauria d'haver contactat ahir i potser hauria pogut fer nit a casa seva. A més, ell també és ciclista i, segurament, em podria haver donat un cop de mà amb el tema de l'avaria.

No sé què fer, si trucar-li o deixar-ho córrer. Avui és dilluns i segurament està treballant. No vull molestar-lo. Però mirant al mapa del navegador veig que no hi ha gaire diferència entre anar per on vaig que fer-ho passant per Piedras Blancas. Com a molt, un parell de quilòmetres més. A més, després del poble hi ha una carretera local que em pot portar de nou a la nacional.

Decideixo fer mitja volta i agafar l'altra sortida que va per Piedras Blancas. De moment, no sé si el trucaré per dir-li que estic passant per allà, però com a mínim, em fa gràcia passar pel seu poble. Un cop hi arribi decidiré que faig.

El centre de Piedras Blancas (Font: venaasturias.com)

Travesso el poble (sembla més una ciutat) pel seu centre, mirant a totes bandes amb l'esperança de trobar-me'l pel carrer (sí, ja sé que és una tonteria). Ja tinc clar que no li trucaré. És un compromís per a ell, sobretot si està treballant, i tampoc vull, en el cas que ens poguessin veure, entretenir-me molt per dues raons. La primera és, clarament, el problema mecànic que vull resoldre com més aviat millor i la segona raó és que avui vull arribar a Amandi, al costat de Villaviciosa, perquè allí passaré la nit a l'alberg "La Ferreria" i retrobar-me amb el Sergio. Després explicaré el perquè. De moment, ja tinc el llit reservat perquè el vaig trucar ahir a la tarda des de Soto de Luiña. 

Així que, després de travessar Piedras Blancas, agafo la carretera local que m'ha de portar a Avilés. Més aviat és un camí rural asfaltat que en un tram té un pendent brutal que m'obliga a empènyer la bici donat que no puc utilitzar el pinyó gran.

Finalment, al cap de dues hores i mitja d'etapa, arribo a la porta del taller de bicicletes que es diu "Garaje Pola". Sorpresa (desagradable)!! Està tancat!! Hi ha un paper a la porta que diu que els dilluns al matí tanquen. Obren a partir de les 15:00. Càsum l'olla!!! Amb això no hi comptava!

El meu cap comença a valorar plans alternatius. Busco a Aviles si hi ha més tallers de bicicletes. Negatiu. La propera població gran és Gijón. Busco allà i trobo un taller: Culturebike. Sembla, pel que veig a Google, que els dilluns al matí obren. Fins allà tinc gairebé 25 quilòmetres i unes dues hores i escaig més. Puc arribar al voltant de les 12:00 o 12:30, i tanquen a les 13:30. 

Vaig en direcció a Gijón i a pocs metres del taller hi ha un supermercat Alimerka. Tinc gana perquè he esmorzat poc. Faig una aturada breu per comprar alguna cosa per menjar i beure. Agafo un parell de pastes de milfulls farcits, un de salat i un altre dolç, i una beguda. Total 3,80 €. M'ho menjo tot a la porta i tiro milles cap a Gijón.

El tram no és complicat. Força pla amb un coll no gaire llarg. Hi arribo al taller poc després de les 12:30. És petitó i sembla que té solera. Deixo la bici en la porta i poso cara de pena. Li explico al senyor el que em passa: "vaig de ruta fent la volta a la península; des de dissabte tinc un problema que no sé resoldre; necessito arribar a Villaviciosa avui; veig que està enfeinat, però... seria possible que li donés una ullada a la bicicleta per si em pot solucionar el problema?"

Sembla que el senyor s'ho pensa una mica, però em diu que, tot i tenir molta feina, mirarà a veure si pot fer alguna cosa. Per donar-li un cop demà, li dic que potser el problema és de la patilla. I també li dic que, si és necessari, en porto una de recanvi a la bici. Entro la bicicleta al taller, li trec les alforges i el senyor la puja al trípode. En pocs minuts (o segons) el diagnòstic està fet. Efectivament, el problema és de la patilla que està torçada. Em diu que segurament ha rebut un cop o m'ha caigut a terra, però no recordo cap situació semblant a les que em diu, però tan se val. En 10 minuts de feina tinc la bicicleta arreglada. No ha calgut canviar la patilla. Només redreçar-la. Són 10 € en total. I rep també el meu agraïment més efusiu.

Decideixo no comentar-li que, des de fa uns dies, sento un sorollet de filferros grinyolant a la meva roda posterior. Crec que són els radis perquè aquest sorollet va començar poc després que el mecànic de Mondoñedo (dissabte), m'afluixes una mica la tensió de tots els radis. Això seria una feina més complicada i, de moment, puc anar tirant fins a Amandi i allà ja ho miraré.

Em resten aproximadament uns 30 quilòmetres fins a Villaviciosa i encara no són les 13 hores. Si m'afanyo puc intentar dinar allà. Continuaré per la nacional i no em complicaré agafant rutes alternatives malgrat que pugui ser més curt el trajecte. La nacional em garanteix que podré rodar més de pressa, tot i que veig que tinc per endavant dues pujades llargues amb força pendent, i moltes altres més curtes. Al nord d'Espanya no es podia esperar una altra cosa.

Sortint de Gijón, passo just davant del restaurant on vaig dinar amb la Tensi, l'Andrés i el Vicente el mes d'abril mentre fèiem una part del Camí de Nord. Era la darrera etapa que arribava a Gijón. Faig una foto i l'envio a tots tres.

Restaurant "El Cruce" a la sortida de Gijón

Un cop arreglat el canvi, estic pedalant molt millor i més tranquil, però poc temps després començo a sentir de nou els sorolls metàl·lics com de filferros a la roda posterior que m'agraden gens. Ara l’objectiu és arribar a l’alberg d’Amandi i buscar de nou un taller perquè me la puguin mirar amb tranquil·litat i, si cal, puc quedar-me un dia més allà.

Quan estic a mitja pujada del darrer port llarg del dia, em trobo a un cicloturista que va en direcció contrària a la meva. Ell frena i s'atura a la meva alçada (jo pujo lentament). És gallec i està fent el Camí del Nord. Va sortir d'Irún fa uns dies i va en direcció a casa seva. Es diu Juan i s'interessa pel que estic fent. Està fascinat i li sembla increïble la meva ruta. Després d'una estona xerrant a peu de carretera, ens acomiadem desitjant-nos sort. Estic al km 75 de l'etapa i calculo que em resten uns 12-13 quilòmetres per arribar a Villaviciosa. 

 

Amb el Juan abans d'arribar a Villaviciosa

Finalment, arribo a Villaviciosa cap a les 14:30. Busco un supermercat per Google i veig que de camí a Amandi tinc un Mercadona. Ideal! Així no he de desviar-me de la ruta. Del Mercadona a l'alberg d'Amandi hi ha poc menys de dos quilòmetres.

Estic de sort al Mercadona. És d'aquells que fan menjar per emportar i tenen un espai amb taules, cadires i microones. Genial. Demano unes llenties que fa temps que no en menjo i compro una mica de pa, fruita i una ampolla de litre de cervesa fresca. Tinc molta set i beure el que em vingui de gust i, si al final em sobra, em desfaré del que quedi. Total, em surt més econòmic comprar aquesta ampolla de litre que dues llaunes. 

Quan acabo de dinar, torno a entrar al supermercat i em compro una terrina de gelat de 400 g. de nous de macadàmia. Un caprici per compensar els mals de cap d'avui (que encara no han acabat). Carrego la terrina a l'alforja per menjar-me-la tan bon punt arribi a l'alberg. Allà li demanaré un cafè al Sergio.

Església d'Amandi

Arribo en poc més de 5 minuts a l'alberg de "La Ferreria" a Amandi. Tenia moltes ganes d'arribar aquí. Era una altra fita del meu repte.

Al Sergio, l'hospitaler de l'alberg, el vaig conèixer fa uns dos mesos quan feia el Camí del Nord a peu amb la Tensi, l'Andrés i el Vicente. Ens vam allotjar aquí en una de les etapes. Quan vam fer el checking i el Sergio va veure que èrem de Sabadell, ens va dir que ell també ho era. I ens va explicar tota la seva història fins que va arribar a reformar aquesta casa típica asturiana i la va convertir en un alberg. La seva il·lusió d'ençà que va fer per primer cop el Camí de Santiago.

Però això no era tot. Evidentment, que fos de Sabadell va ser una sorpresa, però la més gran va ser que, tot xerrant, li vaig dir que estava jubilitat i que abans havia treballat de logopeda amb alumnes sords. Aleshores em va dir que tenia una neboda sorda i que estava atesa pel servei educatiu on jo havia treballat fins a la meva jubilació, el CREDA Jordi Perelló. I per a més "inri", era una noia molt i molt coneguda per mi, ja que era sorda signat i havia tingut molta relació amb ella. 

Aquell dia vaig decidir i em vaig comprometre amb ell que una de les etapes de la volta a la península la faria acabar aquí. Com així ha estat! I estic molt content d'haver-ho fet.

La rebuda a l'alberg és molt maca. El Sergio té una pissarra a l'entrada on té escrits tots els noms dels pelegrins del dia. I, evidentment, està el meu nom amb el dibuix d'una bicicleta.

Alberg de "La Ferreria" d'Amandi 

Saludo a tothom. Estan asseguts a una taula a l'exterior jugant a un joc de taula que, pel que veig, sembla molt divertit. Parlen en anglès perquè tres d'ells són estrangers (una parella d'Austràlia, la Tara i el David, i un noi britànic, l'Ethan). La resta són l'Aida i el Marc de Barcelona, i la Maria d'Andorra, que després sabré que és mig parella del Sergio.

M'assec amb ells i en menjo el gelat que ja té el punt just de descogelació per ser menjat. Soc l'enveja de tothom. Els hi ofereixo una mica, però no en volen. I el Sergio m'ofereix un café. Ho sabia.

Després de menjar-me el gelat, descarrego la bicicleta i m'instal·lo a la mateixa llitera que l'altre vegada que vaig venir. I quan torno a la bici i li dono una ullada, veig amb estupor que gairebé tots els radis de la roda del darrere estan molt destensats, fins al punt que alguns d'ells ja no estan fent la seva funció. Un desastre i sort que no ha passat més. En qualsevol sot de la carretera o pas d'una vorera, la roda podia haver-se xafat i fer-se malbé per sempre més.

El Sergio em diu que a Villaviciosa hi ha un taller (Cuetos Bike) que són amics d'ell i que la porti urgentment. Són les 5 de la tarda, hora en la qual es veu que obren la botiga. Em dutxo ràpidament i al cap d'una estoneta marxo cap al taller.

Finalment, el noi del taller em diu que la millor opció per no haver de visitar cada dia un taller durant les setmanes vinents, és posar-los tots nous. I és el que va fer. En dues hores, de les 18:00 a les 20:00, el problema està resolt i tot per només 40 € (això sí que va ser una sorpresa). Espero que a partir d’ara la bici deixi de donar-me problemes. 

Torno a l'alberg just abans de l'hora de sopar. Allà cada dia es fa un sopar amb tots els pelegrins que prepara sempre el Sergio. Una passada. Ens fa un arròs amb verdures espectacular que podem repetir més d'un cop perquè ell sempre fa una paella per 10-12 persones i avui només som 8 a l'alberg.

Sopar comunitari a l'alberg

Després de sopar i encara amb llum, decideixo fer un passeig pels voltants i trucar a la Tensi per explicar-li les aventures del dia.

Pels voltants de l'alberg

Després de parlar amb la Tensi i ja de tornada a l'alberg, el grup es troba encara entaulat. La vetllada dura una estona més parlant sobre nosaltres, del que fem, d'on som i d'altres històries. Entre aquestes, el Sergio ens explica que quan acabi la temporada a l'octubre haurà de deixar la casa perquè se li acaben els vuit anys de contracte. Davant de la nostra tristor per la notícia, ens diu que no li sap greu i que ja té plans per a un nou alberg a Villaviciosa. Dedicarà tota la tardor i l'hivern a reformar la casa que ja té comprada.

La nit ja se'ns ha tirat a sobre i comencem a desfilar a l'habitació. És molt d'hora per a mi, però decideixo fer el que toca, malgrat que dins l'habitació pràcticament no hi ha cobertura mòbil. Què hi farem!

Vídeo de l'alberg:

Vídeo resum de l'etapa de l'app Relive: