ETAPA 33: RIBADEO - SOTO DE LUIÑA

PER TERRES ASTURIANES

Diumenge, 4 de juny de 2023

Distància: 95 kms
Temps: 5h 42' 
Velocitat mitjana: 16,6 km/h
Desnivell:  1.100 m D+ / 1.120 m D-

Avui el dia comença força núvol i fresquet. Esmorzo a la cuina-menjador sol. Crec que tots els pelegrins ja han marxat d'allà. Sempre tan matinadors. Després de recollir tot, deixo l'alberg a les vuit de matí. Bona hora per començar a pedalar.

Quan porto uns 10 minuts, deixo Galícia creuant la ria de Ribadeo on desemboca el riu Eo. Ho faig per una mena de pas estret que hi ha al costat de l'A8. Des d'allà puc veure Ribadeo, Castropol i As Figueiras, aquests dos últims pobles d'Astúries.

Ria de Ribadeo des del pont que passa de Galícia a Astúries

A part de l'indicador que em diu que estic a Astúries, de moment els paisatges no canvien gaire (per no dir res). Els primers 12 quilòmetres fins a Tapa de Casariego els faig per una carretera local que circula entre prats i cultius.

Tapa de Casariego

Al poc de deixar aquest poble, ja circulo per la N-634, carretera que m'acompanyarà avui pràcticament durant tota l'etapa a causa del següent:

Quan porto poc més d’una hora, la bicicleta comença a donar-me problemes amb el canvi (no entra el pinyó més gran, cau la cadena del pinyó més petit i s'enganxa entre el pinyó i el suport de la roda, fa molt soroll en els pinyons intermedis...). M'aturo per mirar que pot estar provocant aquest problema i no veig res d'estrany. Potser ahir a l'alberg en netejar-la  o manipular el fre posterior he tocat alguna cosa. Estic patint. És diumenge i està tot tancat. Intento ser conservador a la ruta i evito els camins rurals. M’estimo més anar per la nacional per si tinc qualsevol problema. Hi ha desenes de ciclistes i en cas d’avaria em podrien ajudar.

Faig bastants aturades per tocar aquí i allà i aconsegueixo millorar alguna cosa, però no les tinc totes. Els quilòmetres avancen molt lentament. El principal problema és que no puc fer servir el pinyó més gran a les pujades més fortes. I respecte al pinyó petit, haig de vigilar en les rectes i baixades no baixar els canvis fins a l'últim per evitar que la cadena es clavi i pugui provocar un problema més greu.

Abans d'arribar a Luarca, quan porto 49 quilòmetres i 3h30' de ruta, m'aturo a un bar-restaurant que trobo a la nacional al poble de Villuir per fer un mos i recarregar dipòsits. 

Luarca, el poble blanc de la costa verda

En menys de 30', arrenco de nou i després de 4 quilòmetres em planto a Luarca, potser la principal població de la ruta, tot i que és força petita.  Quan enfilo una de les fortes pujades amb llambordes que té el poble i amb vista al bonic port, em trobo a un cicloturista a mitja pujada fent fotos. M'aturo per saludar-lo. Es diu Michael i és de Dortmund (Alemanya). De seguida ens entenem. Està fent una ruta llarga de 3.500 km per la costa atlàntica. Ell va en la mateixa direcció que jo i decidim fer plegats una part de la ruta fins al lloc on ell s’aturarà perquè ha reservat una habitació. 

Els 30 quilòmetres que fem plegats m’ajuden a relaxar-me i a no focalitzar la meva atenció en els problemes mecànics. Durant les gairebé dues hores de viatge compartit no parem de xerrar (I’m improving my English a lot in this trip!!). Ell també s’ha jubilat de forma anticipada als 55 anys i ha rebut a sobre una compensació econòmica de la seva empresa (era enginyer). Tenim força punts en comú: família semblant, passió per l’esport i altres cosetes en les quals també coincidim. És una bona troballa i m'ho passo molt bé pedalant amb ells. Fa uns reportatges de cada etapa magnífics. Fins i tot, porta un dron i una Insta 360º amb les que obté unes imatges espectaculars. Qui vulgui seguir-lo per Instagram el podeu trobar a @michaelxsummer

Luarca amb el teutó Michael

Amb ell el temps ha passat volant i quan me n'adono només em resten 25 quilòmetres per acabar. Però malauradament, en Michael es queda aquí a un hotel en mig del no-res. A ell també li sap greu. Si no tingués reservada l'habitació, continuaria amb mi, però no pot ser. Ens intercanviem els contactes i no descartem coincidir en algun viatge. Ell en fa moltes rutes i té previst aquest estiu anar per Noruega. Auf Wiedersehen, Michael!

Ara que vaig sol, torno a focalitzar-me en el que estic fent. No haig d'oblidar que avui és diumenge i segurament les botigues o súpers de Soto de Luiña estaran tancats. Per tant, crec que hauria de dinar en ruta pr evitar sorpreses a l'arribada. Em poso en mode "radar" i estic pendent de trobar algun lloc per menjar alguna cosa. No crec que sigui difícil perquè per la nacional estic trobant força llocs on podria parar per menjar alguna cosa.

Pedalant pel Concello de Valdés

Al km 80 de la ruta, més o menys,  travessant el poble de Ballota, molt a prop de Cudillero, trobo un hotel-restaurant-cafeteria just a la carretera amb terrassa. Perfecte. I a sobre, quan m'aturo, el sol que ha estat amagat tot el matí, sembla que vol sortir i escalfar una mica l'ambient. Al final, per a dinar menjo un entrepà calent de llom amb formatge, una cervesa 0.0, un cafè i una pasta dolça per acabar. Tot plegat només 6,90 €. Està molt bé!

La veritat és que aquesta aturada m'ha anat molt bé. L'etapa està sent dura. El recorregut és un continu pujar i baixar. No són pujades molt llargues, però sí que tenen força pendent i van molt seguides, la qual cosa acaba trinxant bastant.

Quan m'apropo a Soto de Luiña, deixo la nacional i faig l'aproximació per un camí/carretera asfaltada estreta durant 3 quilòmetres de forta baixada. Finalment, arribo al poble sa i estalvi (ho dic per la bicicleta). Demà que passo per Avilès i Gijón, com a ciutats més importants, segur que trobo algun taller perquè li facin una revisió al canvi. Després de gairebé 3.500 km ja toca, no?

Vistes de Soto de Luiña

L'alberg és molt maco. Pel que veig és una antiga escola rehabilitada com a alberg de peregrins. Quan hi arribo, hi ha molt poca gent instal·lada. Els que hi són estan estirats als llits mig dormiscant. Deuen estar força cansats. Puc triar una bona llitera a prop d'una finestra i amb endoll al costat (això és bàsic). I amb una mica de sort, a dalt no es posarà cap persona, amb la qual cosa podré deixar les bosses que porto.

Alberg Municipal de Soto de Luiña (Astúries)

Després de la dutxa de rigor i després d'instal·lar-me, faig una volta pel poble. La veritat és que és molt petit, però és força maco. De seguida acabo de fer la visita i m'instal·lo a la terrassa del Café-Bar ECU on prenc un bon pintxo de truita de patates amb una gerra de cervesa. Avui és diumenge i cal celebrar-ho convenientment. Per això, canvio la bossa de xips tradicional pel pintxo.

Mentre estic a la terrassa, seuen amb mi dos nois cicloturistes bascos que acabo de conèixer a l'alberg. Per sort, un d'ells té força coneixements de mecànica i s'ofereix a donar-li una ullada a la bici abans de sopar. I així és com m'arregla el fre posterior que feia dos dies que gairebé no frenava. El canvi li dona més problemes. No acaba de veure perquè fa el que fa. Al final, després d'una bona estona barallant-se, li sembla veure que la patilla del canvi està una mica torta. Me la redreça una mica, però sense forçar molt perquè es pot trencar i seria pitjor. Amb aquests petits canvis, sembla que tot rutlla millor. Com a mínim, podré arribar a Avilès sense gaire dificultats.

Resum de l'etapa de l'app Relive: