ETAPA 32: BAAMONDE - RIBADEO

ETAPA AMB MOLTES INCIDÈNCIES

Dissabte, 3 de juny de 2023

Distància: 89 kms
Temps: 4h 47' 
Velocitat mitjana: 18,5 km/h
Desnivell:  920 m D+ / 1.290 m D-

Avui, com tots els dies que dormo en alberg, a les 7 de matí pràcticament ja no hi ha ningú a l'alberg. Des de les 6 de matí he sentit moviment i soroll de bosses. És el que té dormir en alberg de pelegrins. Lo tomas o lo dejas.

Esmorzo pràcticament sol a la cuina i després de recollir tot el material, carrego les dues alforges traseres a la bici. A les 8 ja estic llest per sortir.

A priori pel quilometratge i desnivell és una etapa fàcil de les que considero de recuperació, però ja se sap que aquestes coses de l'"a priori" acostumen a fallar sobretot quan l'“a priori” és favorable.

Surto de Baamomde per la N-634 que és la nacional que recorre tot el nord d'Espanya fins a Donosti. Bona carretera amb moltes rectes i perfil amb petites dents de serra, però bàsicament pla.

Quan porto 16 quilòmetres arribo a Vilalba que travesso pel mig de la població en lloc de continuar per la nacional que fa una circumval·lació i m'obligaria a fer més quilòmetres. Sortint de Villalba tinc l'oportunitat de ficar-m'hi de nou uns centenars de metres més endavant, però decideixo continuar per una carretera local paral·lela a la N-634. L'asfalt no està malament, tot i que haig d'anar amb compte amb alguns sots que hi ha.

A l'alçada d'un llogaret anomenat A Casilla, decideixo girar a la dreta i anar a buscar la nacional perquè veig que per aquí la bicicleta pateix una mica més i no va tan fina com per l'asfalt de la carretera principal. Porto 19 quilòmetres quan sento un discret "clinc" metàl·lic a la roda posterior. Les alarmes s'encenen. M'aturo ràpidament i reviso la roda. No veig res que em cridi l'atenció. Toco els radis amb els dits amb una mica més de força i, ara sí, veig amb ràbia que tinc un radi trencat. Maleeixo la meva sort: merda, merda, merda... Estava portant un bon ritme i calculava que al voltant de les 13:00 podria arribar a la Praia das Catedrais i fer un bany amb la marea baixa que és quan més maca és aquesta platja.

Encara tinc molts quilòmetres per endavant, uns 60 aproximadament i, a sobre, és dissabte dia que normalment els tallers de bicicletes tanquen. Per tant, el panorama és força negre. No crec que pugui arreglar el radi fins dilluns i, per força, haig d'aconseguir arribar a Ribadeo o alguna població gran abans que tingui taller.

Un radi en condicions normals, sense alforges no és un problema molt gran i es pot continuar rodant uns quants dies si fos necessari, però amb tant de pes, la roda ràpidament comença a descentrar-se i les conseqüències poden ser importants. Uf, no tinc gaires alternatives. Penso i no se m'acut res. Tornar a Carballo és inútil perquè el taller estarà tancat. També podria trucar al servei d'assistència en carretera que ja vaig fer servir a Sintra, però no vull fer servir de nou aquesta opció perquè, encara que vinguin a buscar-me i em portin amb taxi a un poble o ciutat que tingui taller de bicicletes, m'hauria de quedar allà fins dilluns igualment. El meu subconscient vol fer tots els quilòmetres de la volta i no  fer cap tram amb ajuda d'un altre vehicle. A Sintra vaig tenir sort en aquest sentit perquè el taller estava a prop i no vaig "escurçar" quilòmetres. Sé que això és una ximpleria molt gran, però el meu cap em diu que puc intentar solucionar el problema per mi mateix. De moment, intentaré continuar a veure què passa amb la roda i intentar buscar algun lloc que me la puguin arreglar o, fins i tot, arribar a Ribadeo. I si allà m'haig de quedar un dia més, doncs ho faré.

Miro a Google i a Ribadeo hi ha un taller, però obren a les 10:30 i encara no són ni les 10. No puc trucar encara per veure si els dissabtes tenen obert, tot i que sospito que no o, com a molt, només fins a migdia.

Torno a la nacional que la tinc a prop. La roda anirà millor i també serà més fàcil passar per més nuclis poblats per si sona la flauta, i trobo algun lloc o algú que me la pugui arreglar. I això és el que faig. Per cada nucli habitat per on passo i veig a algú pel carrer pregunto el mateix: 

- Sap hi ha algun taller per aquí o algú que arregli bicicletes? 

Tothom em dona una resposta negativa. Ningú coneix cap lloc a prop. I la segona pregunta que ve a continuació és:

- Quin és el poble o ciutat més gran que passaré anant per la nacional?

I aquí la resposta és unànime. Fins a Mondoñedo, a uns 30 quilòmetres, no trobaré res.

Vaig pedalant amb molta cura intentant no seure al selló a les baixades per descarregar de pes la roda. Miro contínuament la roda posterior i cada cop la veig més descentrada. O potser són imaginacions meves. M'estic ratllant.

Arribo a Abadín, km 35 d'etapa i 15 des del trencament del radi. Torno a preguntar i torno a tenir les mateixes respostes. Sortint del poble, a l'ombra d'uns arbres perquè el sol ja comença a escalfar, m'aturo, desmunto les alforges i trec la bossa d'eines. Poso la bicicleta cap per avall i reviso com de descentrada està la roda. Efectivament, la roda està torta. 

A la bossa d'eines porto una clau de radis que vaig comprar per si de cas. Uns dies abans de sortir de Sabadell, en el darrer entrenament que vaig fer amb alforges, vaig trencar un radi. De fet, la meva bici té la curiosa "habilitat" de trencar sovint radis de la roda posterior. És una roda que té només 26 radis. Massa lleugera. Per anar amb alforges és recomanable portar rodes de 32 radis, o millor 36. Així que aquesta era la preocupació més gran que tenia d'ençà que vaig sortir de Sabadell, i encara puc donar gràcies que només he trencat un radi arribant a Cartagena i des d'aleshores no he tingut cap més problema.

Doncs això, que vaig comprar-me una clau per estrènyer-afluixar radis, però el meu mecànic em va dir que intentés no fer-ho perquè és una reparació complicada sense tenir un centrador de rodes. De tota manera, em va donar una sèrie de consells per si em trobava en una situació com la d'avui. Recordo que em va explicar que s'havien d'estrènyer els radis contigus de la dreta i l'esquerra, i afluixar una mica els de l'altra banda de la llanta per compensar la força que deixava de fer el radi trencat. Crec que em va dir això, però no estic segur. De tota manera, ho faig perquè no tinc cap més alternativa de moment. Si la cosa funciona, podré anar avançant fins a Mondoñedo i allà veure si tinc sort.

Clau de radis com la meva

Reprenc la marxa amb la idea d'arribar, com a mínim, a Mondoñedo. Però diuen que la mala sort mai ve sola. I quan fa una estona que pedalo, no sé exactament quan, veig que el meu iPhone necessita una mica de càrrega i quan busco el cable per connectar-lo a la power bank, no el trobo. "Me-cague'n-tot", exclamo. M'haurà caigut en donar-li la volta a la bicicleta per estrènyer-afluixar els radis. M'aturo en sec amb la idea de fer mitja volta per anar a buscar-lo a l'entrada d'Abadin. Són només uns pocs quilòmetres i, més o menys, recordo on va ser, però entre anar i tornar serien uns quilòmetres extres. Amb la situació que tinc, no puc arriscar-me. Haig de tenir el cap fred i intentar arribar a Mondoñedo com sigui i allà ja compraré també un cable pel meu iPhone. Que el mòbil es descarregui no és la meva principal preocupació avui o, si més no, la més greu.

Però després d'uns minuts rodant trobo una benzinera a la carretera. Ostres, potser aquí tenen cables pel mòbil. És normal que les benzineres venguin complements d'aquesta mena. I de pas tornaré a preguntar pel tema dels radis, mai se sap.

Del tema radis, res de res. La resposta és la mateixa. Fins a Mondoñedo no trobaré res, però, en canvi, amb el cable hi estic de sort. En tenen un bon assortiment. Al final, el problema del mòbil es soluciona amb poc menys de 10 €, Coca-Cola inclosa que em vaig prendre allà aprofitant l'ocasió.

Sort que el perfil de l'etapa fins a Mondoñedo és força favorable amb una baixada molt llarga de molts quilòmetres. Al final hi arribo i vaig directe al centre per preguntar per un taller, tot i que a Google, no m'hi apareix cap lloc. Però em sembla impossible que a un poble tan important, amb Catedral i en ple camí de Santiago no hi hagi res.

Catedral de Mondoñedo

La plaça de la catedral és molt maca, però no estic per romanços. Entro en un bar i pregunto. Em parlen d'un lloc on me la poden arreglar que es troba a prop, a uns dos-cents o tres-cents metres de la plaça. M'apropo i no veig cap botiga o taller per allà. Torno a preguntar i m'indiquen el lloc, però m'avancen que potser avui està tancat, tot i que m'informen que el propietari viu a prop, que és molt bona persona i que vagi a casa seva que potser m'ajudarà.

Efectivament, el taller està tancat. Els dissabtes no obren. Pels rètols que veig al carrer, no sembla un taller de bicicletes pròpiament dit, però als pobles ja se sap. Sembla més un taller mecànic generalista. No sé què fer. Tampoc sé on viu i per allà no veig a ningú per preguntar. 

Mentre penso què fer, passen pel carrer un grup de ciclistes. Els aturo per preguntar si saben on viu el senyor del taller o coneixen un altre lloc. Mentre m’expliquen que el propietari segurament no hi és perquè els dissabtes acostuma a sortir amb moto amb el seu fill i que potser hauré d’anar al següent poble gran (Lorenzá), apareix el propietari que havia vingut, casualment, a buscar una cosa al taller. El senyor, malgrat tenir tancat, s'ofereix a arreglar-me la bicicleta. Gràcies, gràcies i mil gràcies... He tingut molta sort i el dia sembla que es torna a redreçar!

Efectivament, el taller toca una mica de tot i, especialment, desbrossadores que és una eina que es fa servir molt per aquella zona. Però també arregla motos, bicicletes i qualsevol enginy mecànic excepte cotxes i vehicles més grans.

El que no té són radis de la mida que necessito, però jo en porto 3 o 4 a la bossa d'eines per si de cas. Quan m'arregla el radi i centra la roda, em comenta que els radis tenen excessiva tensió i per això es trenquen tan sovint. M'estranya el seu comentari perquè ningú més havia fet aquell comentari, però avui estic a les seves mans. Li dic que faci el que hagi de fer, i si considera que s'han d'afluixar una mica tots, doncs endavant. 

Va afluixant un a un, però alguns es resisteixen. Em diu que ha de canviar un altre que està blocat. Bé, al final, em posa dos radis nous i afluixa una mica tot el sistema de radis. Feina feta i problema resolt. El preu no em sembla una ganga (35 €), però no li discuteixo. M'ha fet un favor molt gran.

Finalment, entre unes coses i unes altres he perdut dues hores. I encara pitjor, a les 13 hores quan començo a pedalar s’aixeca aire de cara! El que faltava!!

Resignació i a pedalar encara que sigui a poc a poc, però tot just començar, a la que toco el fre del darrere, m'adono que gairebé no frena. Ostres!! Segurament, en posar la roda, he tocat la maneta del fre i ha passat alguna cosa als pistons. Decideixo que ja ho miraré quan arribi al meu destí. Amb la mica de fre que tinc i el davanter puc avançar sense problemes. Només hauré d'anar amb compte de no frenar bruscament.

Finalment arribo a la Praia das Catedrais sobre les 3 de la tarda i la marea està pujant. Tot i que encara podria fer una capbussada, veig que se’m farà tard i m’estimo més marxar cap a l’alberg perquè no he fet reserva i el cel, malgrat fa un sol espectacular, s’está posant sospitosament negre per l'est.

Quan arribo a l'alberg Viruxe, m'adono que no he dinat. Descarrego les alforges i vaig a comprar a un súper quelcom per dinar i pels àpats següents. Al final amb el tema de l’avaria m’he quedat sense tarda per descansar.

Alberg Viruxe (Ribadeo). Foto d'arxiu: Gronze.

De tornada a l'alberg, dino (tard) i em dedico a netejar la bici i a mirar què li passa al fre posterior. No me'n surto i decideixo que ja ho miraré en algun taller un dia laborable, és a dir, fins dilluns.

Per compensar el dia dolent que he tingut, em toca dormir sol a una habitació que té dues lliteres. La resta són plenes, però el fet de ser el darrer pelegrí que arriba a l'alberg m'ha donat l'oportunitat d'agafar la darrera habitació. Més tard arribaria un grup de 6 o 7 pelegrins que anaven junts i el senyor de l'alberg els ha dit que allà no tenia habitacions per a tots ells. Salvat.

L'habitació tota sencera per a mí

Resum de l'etapa de l'app Relive: